L’enganyifa lingüística de Font de Mora Turón

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, formada per tècnics lingüístics que participen en tots els àmbits de la societat, reclama també un ensenyament públic i de qualitat que garantixca la igualtat d’oportunitats dels estudiants, sense discriminacions injustes de cap tipus. En eixe sentit, el diari Levante publica hui un article de la cdlpv que expressa el nostre punt de vista sobre la nova proposta educativa que ha elaborat el conseller d’Educació Font de Mora Turón, proposta que no tindria altra conseqüència que devaluar les capacitats lingüístiques dels estudiants i, pitjor encara, entrebancaria encara més les possibilitats d’aprendre el valencià plenament i com a llengua d’ús normal i habitual. Reproduïm ací la versió original de l’article:

El grotesc parany del decret del plurilingüisme

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià volem expressar la nostra indignació per l’esborrany del decret de plurilingüisme presentat recentment pel conseller d’Educació.

Els nostre coŀlectiu, com a professionals de la llengua que som, ens reconeixem, igual com el senyor Font de Mora, partidaris entusiastes d’un nou marc educatiu plurilingüe que garantisca plenament que l’alumnat valencià finalitze l’educació obligatòria amb uns nivells òptims de capacitat lingüística, no sols en la llengua pròpia, sinó també en la llengua cooficial i en altres llengües estrangeres.

Però la situació evident de precarietat que pateix el nostre sistema educatiu públic des de fa molts anys ens fa pensar que la pretesa injecció extraordinària d’anglés en el currículum educatiu no és més que un romanç, una altra ocurrència del senyor conseller, que (igual que amb el xinés mandarí) només pretén embolicar la troca. Perquè no cal tindre una vista privilegiada per a constatar la situació de complet abandó a què la Conselleria d’Educació ha sotmés durant un bon grapat d’anys tota la xarxa de l’educació pública, no sols quant a les deficiències estructurals que s’hi perpetuen de forma indefinida, sinó també quant a la retallada incessant de recursos humans (baixes que no es cobreixen, reducció o supressió de personal especialitzat com ara logopedes o els mateixos mestres d’anglés). És en aquest marc educatiu on el senyor conseller té previst implantar el seu flamant pla plurilingüe, amb la dotació econòmica i el personal capacitat corresponents? Més prompte ens sembla una broma de mal gust. I si no, que ho pregunten als nombrosos grups de manifestants que es concentren dia sí dia també a les portes de la conselleria de l’avinguda de Campanar.

I així l’anglés esdevé només un pretext embolcallat de «modernor» perquè el castellà desplace el valencià de bona part de les assignatures que fins ara ha vehiculat als centres amb línia en valencià. L’oposició real que se’ns presenta és la de sempre: castellà versus valencià; o dit d’una altra manera: allí on hi havia dos barracons, en deixarem un sol.

Les tècniques i tècnics lingüístics som conscients que una mesura de caire polític que equipara la presència del castellà amb la del valencià en l’ensenyament ens aboca a la desaparició del valencià a llarg termini, per la senzilla raó que la nostra llengua es troba en una clara situació de desavantatge en la distribució dels àmbits d’ús de caràcter formal respecte del castellà en la nostra societat.

I és que per a la nostra classe política no ha passat desapercebut que els darrers 25 anys de línies en valencià ens han deixat com a herència l’únic àmbit on la normalització lingüística ha esdevingut real, en gran part gràcies a l’esforç i al voluntarisme que les comunitats educatives i les associacions de pares i mares de l’alumnat hi han hagut d’invertir; tot això en una societat on la màxima responsable de vetlar per la llengua pròpia és la que s’esforça de forma reiterada a invisibilitzar-la en els àmbits prestigiosos.

Plurilingüismes d’aquesta mena, no, gràcies.

Sí, contra tots els valencians

Josep Torrent fa un repàs sobre el fals «Sí al valencià» (El País, 05.06.2011) dels governs de Francisco Camps Ortiz, des de la bufa de la declaració d’Ares fins a la prevista liquidació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià en l’educació valenciana preparada per l’últim conseller Font de Mora Turón:

El 22 desembre 2004 va irrompre en el ple de l’Acadèmia València de la Llengua (avl), on s’anava a debatre un dictamen sobre la unitat lingüística entre el valencià i el català, amenaçant als acadèmics amb tot tipus d’accions legals si seguien avant amb la seva proposta. La presidenta de l’Acadèmia, que no debades anteriorment havia estat diputada pel pp, va llevar el punt de l’ordre del dia i va suprimir el debat. La llei de creació de l’avl recull que valencià i català pertanyen al mateix sistema lingüístic, però això no ha frenat el pp a l’hora de predicar el secessionisme. La situació del valencià a l’ensenyament públic anà degradant-se més i més. A primeries d’enguany any, l’oferta de l’ensenyament de l’idioma propi en educació infantil i primària no arribava al 45 % a la xarxa pública. La conselleria obvia que la demanda d’ensenyament en valencià és superior a l’oferta, i arriba a enviar professors que desconeixen l’idioma a fer classes en castellà en les línies en valencià.

Més dades sobre la qüestió en «Las trampas del plurilingüismo» de Neus Caballer (El País, 04.06.2011):

» Castellanització. Obrir la consulta als pares d’en quina llengua cooficial volen que siguin atesos en infantil, acaba de la primera etapa educativa amb la línia d’ensenyament en valencià i castellanitza tota l’escolarització. Res no garantix, a més, que en els centres concertats en les matèries assignades per a ser donades en valencià (història, geografia, biologia i geologia, en secundària), els alumnes aprenguen la llengua cooficial, ja que no han d’usar-la, ni parlar-la, ni escriure-la.

Tot això, tal com diu Adolf Beltran en el mateix diaria («Atropello de derechos civiles», 04.06.2011):

Que certs càrrecs públics professen esta manera d’entendre la cooficialitat lingüística, contra les pròpies normes legals i reglaments municipals en vigor, induïx a la commiseració. Que vullguen fer de la seua ignorància un argument per a derogar certs drets civils només pot causar indignació. El que va anunciar fa uns dies el pitjor conseller d’Educació que ha passat per la Generalitat és un atropellament dels drets civils d’estudiants, pares d’alumnes, professors i valencianoparlants en general.

Flaixos sobre toponímia balear, l’Aragó, informàtica i onomàstica

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 72, 06.05.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Comissió de Toponímia de les Illes Balears

El Govern Balear ha aprovat el Decret 36/2011, de 15 d’abril, pel qual es crea la Comissió de Toponímia de les Illes Balears. El decret apareix publicat al boib núm. 64 del 28 d’abril i es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2011064/mp5.pdf.

Estatuts de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa

El Govern d’Aragó ha aprovat el Decret 87/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven els estatuts de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa. Segons l’article 1, l’Acadèmia ha de constituir l’autoritat lingüística de l’aragonès i, segons l’article 6, l’aragonès amb les seves modalitats és llengua pròpia d’Aragó. El Decret apareix publicat al Butlletí Oficial d’Aragó núm. 77, de 18 d’abril de 2011, i es pot consultar a: http://www.boa.aragon.es

Acadèmia Aragonesa del Català

El Govern d’Aragó ha aprovat el Decret 89/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa del Català. Segons l’article 1, la nova institució constitueix l’autoritat lingüística del català a l’Aragó. El decret apareix publicat al Butlletí Oficial d’Aragó núm. 77, de 18 d’abril de 2011, i es pot consultar a: http://www.boa.aragon.es

Criteris per a la localització de productes informàtics

El Termcat ha publicat en línia el document «Localització de productes informàtics», una actualització dels «Criteris per a la localització de productes informàtics», que dataven de 1997. La localització és el procés pel qual un producte informàtic s’adapta a la llengua i la cultura d’un país, i constitueix una de les tasques de traducció amb més projecció i més volum d’activitat. L’evolució constant del programari, el progrés tecnològic i la generalització del servei web han fet sorgir noves formes d’interacció de les persones amb aquestes interfícies, i han comportat la revisió dels criteris originals, concebuts en un context de desenvolupament tecnològic molt diferent, i dels exemples pràctics extrets de contextos de localització reals. El document es pot consultar a: http://www.termcat.cat/docs/docs/LocalitzacioProductesInformatics.pdf

Els criteris s’han redactat amb la participació i l’assessorament de diversos professionals i organismes vinculats a l’àmbit de la llengua i de la localització i són fruit de l’assessorament terminològic prestat a diferents projectes vinculats a organismes com ara hp, Microsoft, Sony i Softcatalà, i a iniciatives com ara OpenOffice.org i kde.

Més informació: http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/87/

xxiv Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques

S’ha obert el termini d’inscripció al xxiv Congrés Internacional sobre Ciències Onomàstiques de l’International Council of Onomastic Sciences (icos), que tindrà lloc a Barcelona del 5 al 9 de setembre de 2011. El tema central del congrés és «Els noms en la vida quotidiana». Les institucions organitzadores del congrés són la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’International Council of Onomastic Sciences, amb la coŀlaboració de la Societat d’Onomàstica, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Per a més informació: http://barcelona.onomastica.cat

Flaixos d’equivalències i de bon govern a les Balears

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 71, 15.04.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Equivalències dels certificats de llengua catalana a les Illes Balears

S’ha publicat, al boib núm. 53 [pdf], de 9 d’abril, l’Ordre de 30 de març de 2011, per la qual es determinen els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística. Segons el preàmbul, l’aprovació del Decret 16/2011, de 25 de febrer, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana ha fet necessari dictar aquesta nova disposició.

Llei balear de la bona administració i del bon govern

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears. A l’article 20 s’estableix que els plecs de clàusules administratives dels contractes de gestió de serveis públics han de contenir les previsions necessàries per garantir, com a mínim, diversos drets de les persones usuàries, entre els quals, el dret a utilitzar, a elecció seva, qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma en les seves relacions amb l’entitat.

La Llei apareix publicada al boib 53, de 9 d’abril. [pdf]

La patent europea discrimina llengües

El concepte sobre què és i què no és discriminació lingüística és molt maleable políticament. Tal com ja es comentar fa uns mesos (Ara.cat, 08.12.2010):

Espanya es desmarca de la patent europea per una qüestió lingüística

El govern espanyol considera discriminatori que el règim lingüístic proposat es basi només en l’anglès, el francès i l’alemany

Pel que sembla, la Comissió Europea va concretar ahir la seua proposta per a la patent unitària europea (El País, 14.04.2011):

La Comissió dóna suport a la patent en tres llengües

La Comissió Europea va concretar ahir la seua proposta per a la creació d’una patent unitària europea, que assumix l’oficialitat exclusiva de les tres llengües (alemany, francés i anglés) amb què treballa l’Oficina Europea de Patents, de la qual formen part 38 països. Espanya i Itàlia, que consideren discriminatori este tripartit lingüístic, han anunciat que recorreran al Tribunal de Justícia de la UE.

Espanya i Itàlia, és a dir, els governs de Zapatero i de Berlusconi, tenen una interpretació peculiar sobre moltes qüestions, i curiosament mai no deixen de ser interessades. En este cas, els catalanoparlants podem estar segurs que ni l’un ni l’altre estan pendents de no discrminar-mos.

Més sentències contra el govern de Francisco Camps

El Tribunal Suprem espanyol desestima els recursos del cassació de la Generalitat valenciana contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que donaven la raó a l’stepv pel que fa a l’obligatorietat d’acceptar la validesa del la titulació de filologia catalana. Segons el mateix sindicat (nota de premsa):

El Tribunal Suprem humilia el govern valencià i li recrimina els recursos contra Filologia Catalana

El Suprem condemna la Generalitat a 3.000 euros de costes i li retrau que els seus recursos contra Filologia Catalana ni s’haurien d’haver admès a tràmit

Dues noves sentències del Tribunal Suprem (sentències de 4 de març de 2011 recaigudes en els recursos de cassació núm. 4640/2009 i 5452/2009) tornen a reconèixer, d’una banda, la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià en les oposicions de professors i mestres i, de l’altra, la legalitat del nom de llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia del País Valencià.

Aquesta equivalència ja ha estat reconeguda per totes les instàncies judicials possibles: el Tribunal Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia valencià i també pel Tribunal Suprem, que és qui ha dictat aquest dues darreres sentències i que confirmem les anteriors del Tribunal Superior de Justícia valencià que la Generalitat Valenciana havia recorregut perquè les havia perdudes.

[…]

El trist resum d’aquest fugida cap endavant del Govern Valencià és que ha perdut 37 sentències de totes les instàncies possibles, la majoria corresponents als governs presidits pel Sr. Francisco Camps i que només per aquests afers s’han hagut de pagar 21.000 euros de costes, que no han eixit de les butxaques del seus vestits sinó de tots els contribuents valencians.

L’stepv demana que el Sr. Camps pague dels seus diners aquestes costes provocades pel seu Govern per raons d’interès polític partidista o personal, com es dedueix de les sentències del Tribunal Suprem.

Els reglaments lingüístics de les diputacions catalanes

La possibilitat de la regulació dels usos lingüístics en les actuacions de les administracions públiques té unes peculiaritats territorials i judicials que convé seguir de prop. Segons publicava el web Llibertat.cat (16.03.2011):

El tsjc suspèn el reglament d’ús del català de la Diputació de Girona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (tsjc) ha suspès de manera cautelar diversos articles i parts del reglament d’ús del català de la Diputació de Girona, tal com ja va fer amb la de Barcelona i Lleida.

El diari Ara.cat (16.03.2011) titulava:

La Diputació de Girona recorrerà contra el veto del tsjc al reglament d’usos lingüístics

I el diari Avui incorporava a la notícia (16.03.2011) la publicació d’una «Moció unànime de CiU, el psc i erc».

Flaixos sobre jutjats, consum i sobre nous parlants de català

Flaixos d'Actualitat

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 70, 30.03.2011) ens envien, entre altres, les informacions següents:

«No canviem de llengua», campanya per a l’ús del català a la justícia

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (ajdlp) ha posat en marxa la campanya «No canviem de llengua. Si vas al jutjat no canviïs de llengua», que té com a objectiu fomentar l’ús del català a l’Administració de justícia a Catalunya.

Davant del fet que només un 3 % de les demandes que es presenten als jutjats i un 17 % de les resolucions judicials són en català, la campanya vol informar la ciutadania sobre el dret fonamental a parlar en català davant l’Administració de justícia. L’Associació facilita la documentació necessària per donar a conèixer els drets dels ciutadans sobre l’ús de la llengua i posa a la seva disposició els serveis informatius de l’entitat davant de qualsevol dubte o aclariment.

Estatut valencià dels consumidors i usuaris

Les Corts Valencianes han aprovat la Llei 1/2011, de 22 de març, de la Generalitat, per la qual s’aprova l’Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana. L’article 8 porta l’epígraf «Drets lingüístics» i preveu el dret dels consumidors d’usar qualsevol de les llengües oficials i el foment de l’ús del valencià.

S’ha publicat al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6487, de 24 de març, i es pot consultar a: http://www.docv.gva.es/datos/2011/03/24/pdf/2011_3372.pdf

Guia El català també és meu

La Plataforma per la Llengua ha editat El català també és meu. Guia per a nous i futurs parlants de català. Aquesta publicació, que es pot descarregar en format pdf des de la pàgina web de l’entitat, és una guia bilingüe (en català i en castellà) que exposa i argumenta els motius i les reflexions de persones que han adoptat el català com a llengua d’ús habitual.

El pla lingüístic del Consell de Mallorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El Consell de Mallorca adapta el Pla de normalització lingüística

El Consell de Mallorca adapta el Pla de normalització lingüística de la institució a les directrius del Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears i fa un repàs a les actuacions duites a terme durant aquesta legislatura en matèria de política lingüística

El Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de Normalització Lingüística, ha fet enguany una passa més en la responsabilitat d’impulsar el procés de normalització lingüística amb el procés d’adaptació del Pla de normalització lingüística del Consell de Mallorca (pnl), fet per la Universitat de les Illes Balears l’any 2004, al Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears (pgnl), aprovat pel Consell Social de la Llengua Catalana i ratificat pel Govern de les Illes Balears recentment.

Aquesta adaptació suposa incorporar-hi totes les actuacions que el pla general assigna als consells insulars i que no es recollien al pnl inicial, un document de treball que ha estat el full de ruta que ha guiat totes les accions en matèria de normalització lingüística que ha duit a terme el Consell de Mallorca des de 2004.

També s’hi incorporen molts d’aspectes prevists en el Reglament de regulació de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de competència del Consell Insular de Mallorca, de 1989. Així mateix, amb la intenció de donar resposta a la necessitat de coordinació amb accions d’altres institucions, de complementar objectius i d’evitar duplicitats innecessàries, s’han eliminat les accions que, de forma clara, ja assumeixen altres entitats o que el pla general ja assigna a uns responsables concrets. Malgrat això, emparats pel mandat estatutari i la Llei de normalització lingüística de 1986, s’ha decidit mantenir accions de suport ja previstes al PNL inicial perquè el Consell pugui continuar duent-les a terme si ho considera convenient.

Els canvis que s’han produït en els darrers anys, entre els quals cal destacar els efectes de la globalització, l’expansió dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies i l’increment de la població d’origen immigrant, han delimitat els àmbits en què s’ha d’incidir actualment. El pla general preveu les àrees d’actuació següents: usos oficials, educació i formació, mitjans de comunicació i noves tecnologies, lleure i associacionisme, activitats socioeconòmiques, institucions sanitàries i assistencials, relacions institucionals, manifestacions culturals i artístiques, i campanyes informatives i promocionals.

S’ha considerat adient que l’adaptació que s’elabora en aquest moment tengui la mateixa organització que el pla general, treball més recent, consensuat i d’incidència global sobre el conjunt de la societat balear. Així doncs, les dotze àrees en què s’organitzava el pnl inicial s’han reestructurat en les nou àrees d’actuació que presenta el pla general i se n’ha redistribuït el contingut de la manera següent: cada àrea formula els objectius i aquests s’especifiquen en sectors, dins els quals es concreten les accions que es pretenen dur a terme.

Les accions que s’hi preveuen tenen un caràcter obert, que n’ha de permetre l’actualització constant. Amb aquesta finalitat, la Direcció Insular de Política Lingüística preveu desplegar aquest document orientador en plans d’actuació anuals (anys naturals), el primer dels quals tindrà data de termini el 31 de desembre de 2011.

Segons la directora insular de Normalització Lingüística, Rosa Barceló «cal entendre aquesta iniciativa com una passa més en el procés de normalització lingüística perquè, amb una voluntat integradora, els ciutadans de Mallorca puguin desenvolupar-se i intercomunicar-se sense destruir els recursos lingüístics i culturals que ens constitueixen i ens identifiquen».

Direcció Insular de Política Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni
Consell de Mallorca
Pl. de l’Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 597

www.conselldemallorca.cat

Els deures lingüístics municipals en Internet

El valencià té un racó molt important a la xarxa. De fet, la xarxa és un espai de comunicació, expressió i llibertat enfront de les censures polítiques a què són tan aficionats els governs valencians, sobretot pel que fa a la creació d’un espaic comunicatiu públic en català. Tanmateix, els poders públics continuen traslladants els seus prejudicis i incompliments també a eixe espai (El Punt, 11.03.2011):

Només la meitat dels webs dels ajuntaments parlen en valencià

Un estudi revela que gairebé el 54% dels consistoris que tenen presència a Internet disposen de versió en la llengua pròpia

S’avança a la xarxa però de manera «precària» i «lenta»

[…]

Sobre el total de municipis amb web, un 46,1 % disposa de versió única en espanyol, un 44,3 % té web bilingüe i només un 9,6 % té versió única en valencià. Si mirem només els municipis de domini lingüístic valencià, els percentatges són del 30,4 % amb versió única en espanyol, un 56,5 % bilingüe i un 13,1 % amb versió única en valencià. A més, hi ha un 61,8 % de casos de webs amb versió en valencià en els quals es detecta la falta d’alguns continguts.

Una altra dada interessant és analitzar la presència del valencià en funció de la demarcació, en el cas de municipis de domini lingüístic valencià. A Alacant és del 49,5 % (50 sobre 101 municipis), a Castelló del 89,3 % (67 sobre 75) i a València del 72,4 % (144 sobre 199).

[…]