La mastologia té un diccionari de sinologia

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens informa de l’aparició del Diccionari de sinologia del Termcat:

El TERMCAT publica en línia el Diccionari de sinologia

Coincidint amb el Dia Mundial del Càncer de Mama, el Termcat publica en línia (www.termcat.cat) una selecció terminològica del Diccionari de sinologia, projecte en curs en què participen els metges Pere Culell, Adelaida Fandos i Maribel Nieto, vinculats a la Secció Coŀlegial de Sinologia del Coŀlegi Oficial de Metges de Barcelona.

El projecte del Diccionari de sinologia, que compta amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, es troba en una fase d’elaboració molt avançada i suposa l’ampliació i actualització del Vocabulari de sinologia, dels mateixos autors, editat l’any 2005 amb l’assessorament del Termcat.

El diccionari en línia recull prop de dos-cents cinquanta termes catalans amb la definició i els equivalents en castellà, francès i anglès, relatius a l’anatomia i la fisiologia de la mama. Es preveu que el contingut consultable s’anirà completant en actualitzacions posteriors amb la incorporació progressiva de la resta de termes del futur diccionari (inclosos en les àrees temàtiques de diagnosi, patologia mamària i terapèutica).

L’obra s’integra en la coŀlecció Diccionaris en Línia, que aplega reculls de terminologia sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs o el Diccionari dels mercats financers. La interfície utilitzada permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d’una denominació com d’un mot de la definició o la nota.

El Termcat és un organisme amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que s’encarrega de coordinar i promoure les actuacions terminològiques en llengua catalana.

Termcat, Centre de Terminologia. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, 2010. (Diccionaris en Línia)
http://www.termcat.cat/dicci/sinologia/index.html

Més informació a www.termcat.cat.

No cal dir que hem afegit en el Multicerca del web d’Eines de Llengua este diccionari, al costat d’altres 39 dels diccionaris del Termcat i de molts més recursos terminològics i lingüístics.

Per cert, sinologia en este cas, i per decisió del Termcat, és un neologisme sinònim de mastologia (1).

L’idioma espanyol abans que res

El diari El País («¿El idioma antes que el talento?» de Sebastián Tobarra, 06.09.2010) ens oferix un reportatge sobre la valoració de la possible regulació lingüística (un decret) que s’està preparant en l’àmbit universitari català. De tot el que s’hi comenta, podem destacar dos detalls que fan pensar. Un serien les paraules (potser el periodista no les ha transcrites bé) de Jesús Esteban García (secretari general de la Federación de Asociaciones de Catedráticos Universitarios):

La llengua espanyola és oficial en tota Espanya i és un deure i un dret usar-la.

Podem vore que no identifica de quina llengua parla, tot i que podem entendre que es referix a l’«única» que és espanyola, pel que sembla. D’altra banda, sembla que diga que és un deure usar-la, tot i que el deure és simplement conéixer-la, tal com indica la Constitució espanyola per al castellà (art. 3).

Una altra referència simptomàtica és en negatiu, és a dir, en allò que no es diu ni de passada en el reportatge. Per exemple:

Ni en el País Basc ni en Galícia s’exigix demostrar que saben èuscar o gallec a tots els docents universitaris.

A més, salta a la vista que l’article no parla de les regulacions lingüístiques, de les normes institucionals sobre l’ús de les llengües, sinó que tracta el «problema» que representa per a alguns la regulació de l’ús de les llengües diferents de la castellana, ja que esta llengua —com ja hem vist en les paraules de Jesús Esteban— és un deure «pressuposat». Per això, no apareix cap referència a l’exigència de l’ús dels castellà en les normatives universitàries. Tanmateix, podem trobar en les convocatòries universitàries el requisit següent:

[…] español, que será la lengua oficial en la que tendrá lugar el desarrollo del concurso y cuyo conocimiento será exigible a todos los participantes.

Eixa manera d’enfocar la qüestió recorda massa allò que sol passar quan en una conversa algú diu «canviem de tema, parlem de putes, ¿com està ta mare?».

La classificació dels tècnics lingüístics valencians

Durant el debat de la nova llei de la funció pública valenciana els diputats van trobar adient parlar una mica de la classificació dels tècnics lingüístics de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana i de qüestions relacionades com el requisit lingüístic. Ho podeu llegir en el Diari de Sessions del 10.06.2010 de la Comissió de Governació. En extracte:

[Diputada Huesca Rodríguez] Respecto a la enmienda 307, es para corregir una situación que se da en el colectivo de técnicos en promoción lingüística de la Generalitat valenciana, el cual que encuentra en el grupo A2, y ha hecho una propuesta de reclasificación laboral al grupo A1; ocupan, desde hace más de veinte años, una categoría profesional inferior a su titulación y el trabajo que realizan como grupo A2 es idéntico al trabajo del grupo A1, desde el primer día.

Además, por ejemplo, todas las convocatorias de La Generalitat para técnico en promoción lingüística de los grupos A1 y A2 son idénticas, son los mismos temarios de oposición y es el mismo trabajo. Y otro ejemplo es que en el resto de comunidades autónomas, los traductores o técnicos en promoción lingüística son A1.

Ahora tenemos la oportunidad de corregir la situación de este colectivo a través de estas enmiendas y, por tanto, en la nueva ley, y poder consolidar así una reivindicación histórica. Además, es un colectivo poco numeroso y su reclasificación no supone en absoluto un gran gasto público. […] [Diputat Pañella Alcàcer] Sí que n’hi ha una que volia fer esment també, que és el coŀlectiu de tècnics de promoció lingüística, és el cos, diguem, on diu…, vostés proposen el cos superior de gestió i de promoció lingüística, l’A2-03. Nosaltres proposem que eixe cos se denomine també «a extingir», perquè també hi ha una disfunció. El coŀlectiu de tècnics en promoció lingüística, que són de l’antic grup B, pertanyen a l’antic grup B i l’actual A2. Les funcions que realitzen coincidixen amb els assessors lingüístics, que són A1. I això ho podem vore fins i tot en temaris d’oposicions, que són idèntics.

Tampoc podem trobar diferències en les funcions. I si volem comparar la resta de comunitats autònomes en llengua pròpia, tots els funcionaris de la traducció i de normalització lingüística són del grup A1. Ací, normalment, la majoria són del grup A2. No obstant, la majoria d’ells són llicenciats, o siga, reunixen el requisit per al grup A1. […]

La diputada del Partit Popular Quinzá Alegre rebutja la reclassificació proposada dels tècnics lingüístics, això sí, sense dir-ho, ja que nega la possibilitat de declarar el grup A2 com a grup a extingir, que era la via proposada pels diputats anteriors per a permetre la classificació del tècnics en el grup A1 i la continuïtat dels que no posseïren la titulació.

D’altra banda, la nova llei també establix explícitament la classificació dels tècnics lingüístics de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana:

Administració especial
Cos: Superior tècnic de traducció i interpretació lingüística de l’administració de la Generalitat A1-07
Requisits: Llicenciatura en Filologia o llicenciatura en Traducció, o bé, títol universitari oficial de grau més títol oficial de màster universitari que, d’acord amb els plansd’estudi vigents, habiliten per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos.

Grup/Subgrup professional: A1
Funcions: Dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats de traducció i interpretació lingüística.

Administració especial
Cos: Superior de gestió de promoció lingüística de l’administració de la Generalitat A2-03
Requisits: Mestre i diploma de Mestre de Valencià, o bé, títol universitari oficial de grau que, d’acord amb els plans d’estudi vigents, habilite per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos i diploma Mestre de Valencià.

Grup/Subgrup professional: A2
Funcions: Activitats de proposta, gestió, execució, control, tramitació i impuls, estudi i informe i, en general, les de coŀlaboració tècnica amb el cos superior i les pròpies de la professió relacionades amb les activitats de traducció i interpretació lingüística.

I pel que fa a les titulacions actuals, podem llegir:

Disposició transitòria novena
Règim transitori d’accés a determinats cossos i escales

Fins a l’acabament del procés d’implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, continuaran sent vàlides per a l’accés als cossos que s’indiquen, tres anys de les llicenciatures següents:

1. Cos Superior de Gestió de Promoció Lingüística (A2-03): Filologia.
[…]

Incapacitació lingüística

Vivim uns moments d’alegre rebombori lingüístic… Bé, com quasi sempre. En el diari El País Ángel López García es pregunta si «¿Es pot falar euskaraz en el Senado?» (24.06.2010). Uns fragments:

No és molt demanar que els nostres senadors unilingües facen l’esforç d’entendre les altres llengües d’Espanya, almenys les romàniques, una cosa que milions d’immigrants van aconseguir en un parell de mesos a pèl. I si no són capaços d’aprendre-les, que es dediquen a altra cosa. […]

No estic propugnant que les quatre llengües siguen oficials en tota Espanya: això tal vegada fóra just, però és inviable i el camí de l’infern està sembrat de bons propòsits. El que sí que crec que podria aconsegui-se en un parell de generacions és que la presència del català/valencià i del gallec en els mitjans de comunicació i d’estes dues llengües juntament amb l’èuscar en l’ensenyament de tota Espanya s’anara incrementant progressivament fins a assolir que quan un polític parla en català o una escriptora és entrevistada en gallec tots els espanyols els entenguen sense més, que l’èuscar torne a ser el símbol de l’especificitat peninsular, com reclamava Astarlos, i que els hispanoparlants de les comunitats bilingües deixen de ser els bocs expiatoris de les culpes del govern central.

D’altra banda, hi ha una altra referència important a tindre en compte al País Valencià, ara que la suposada crisi —que no afecta el Ferraris, Louis Vuitton i Patek Philippe dels dirigents polític del pp valencià— ha servit d’excusa per a eliminarm el doblatge al valencià (que no al castellà) en la Televisió Valenciana: han aprovat la llei del cinema a Catalunya que simplement pretén que el que és just i necessari siga normal quant a la possibilitats que els ciutadans pugam tindre cinema en la nostra llengua (a Catalunya; al País Valencià ha de ser en l’altra llengua).

Finalment, una informació quasi d’abast internacional, però que segurament es perdrà en l’anecdotari (El País, 04.07.2010), del qual extraiem algunes perles que barregen fracàs escolar, llengua, religió, nacionalitat i constitucionalitat:

Dos llengües autonòmiques més

En Ceuta, els musulmans comencen a pugnar per tal que l’àrab siga reconegut, i en Melilla ho fan per l’amazic amb l’ajuda d’erc

[…]

Ceuta i Melilla són els dos únics llocs d’Espanya on l’educació no està transferida i el pes de l’ensenyament públic és aclaparador (79 % de l’alumnat), quasi un 12 % per damunt de la mitjana espanyola. Solament Castella-la Manxa supera eixe rècord. La mitat dels alumnes són musulmans, predominen fins i tot en infantil i primària, i no solen parlar castellà en les seues cases.

[…]

«No ens plantegem tenir llengua optativa hui», va declarar al novembre, en el Congrés, el ministre Ángel Gabilondo. «Cal fomentar l’espanyol, respectant les altres llengües», va sentenciar. La seua predecessora, Mercedes Cabrera, dubtava fins i tot que fóra possible inserir en el sistema educatiu «una llengua de tradició oral mancada de cos gramatical».

[…]

“No crec que es puga dir que l’amazic o l’àrab són llengües espanyoles», afirma Carlos Ruiz Miguel, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Santiago de Composteŀla. «Són estrangeres encara que les parle una petita part de la població espanyola». «La seua hipotètica cooficialitat té molt difícil encaix constitucional». «El cas podria acabar en el Tribunal Constitucional», vaticina.

Termes nous en el DOGC núm. 5.628

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la nota de premsa següent:

El català incorpora més de 100 nous termes

Empresa emergent, índex d’impacte, neuroimatgeria, opioide i wiki són alguns dels neologismes aprovats recentment pel Termcat

El català s’actualitza amb més de 100 nous termes pertanyents a àmbits del coneixement tan diversos com les ciències de la vida i de la salut, la indústria, la informàtica, les telecomunicacions, la lingüística, la nàutica, l’òptica, la pedagogia, i la recerca i innovació. Aquests termes s’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 5.628, de 13 de maig de 2010: [pdf]) i van ser aprovats durant l’últim quadrimestre del 2009 pel Consell Supervisor del Termcat, l’òrgan que estableix la denominació dels neologismes científics i tècnics en llengua catalana en coŀlaboració amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Totes les denominacions catalanes tenen l’aval d’un ampli ventall d’especialistes de cada sector del coneixement.

El grup més nombrós s’inclou dins de l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut i, més concretament, dins de la neurociència (fibra grimpadora, fibra molsosa, neuroimatgeria, problema de la conjunció, ramificació coŀlateral axonal, ròving, bòbing, opiaci, opioide).

També són destacables termes d’altres àmbits com ara wiki, en informàtica; alfabetisme funcional (amb el sinònim literacitat) i alfabetisme matemàtic, en pedagogia, i les formes empresa emergent, article d’impacte i índex d’impacte en innovació i recerca.
Tots aquests termes, i les seves corresponents definicions, són consultables al web del Termcat, a través de la Neoloteca (http://www.termcat.cat/neoloteca).

El Termcat és un organisme amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que s’encarrega de coordinar i promoure les actuacions terminològiques en llengua catalana.

Més informació a www.termcat.cat.

11 de juny de 2010

Alguns dels termes són:

art de programari, escola ukiyo-e, ukiyo-e, α-bungarotoxina, apràxia del vestir, àrea tegmental ventral, axonal, blocador d’adrenoreceptors, bòbing, bucle fonològic, cabdell neurofibriŀlar, carcinoma adherent, cefalea, cinesina, condicionament clàssic, conductància de fuita, corrent de fuita, diagnòstic per la imatge, elèctrode de maniguet, executiu central, exteroceptor, fantoma, fibra grimpadora, fibra molsosa, galactoforectomia, galactoforoscopi, galactoforoscòpia, glia limitant, imatge potenciada en difusió, imatge potenciada en perfusió, imatgeria, imatgeria molecular, imatgeria òptica, impuls elèctric, impuls nerviós, interoceptor, kainat, laberint aquàtic de Morris, làmina meduŀlar, maniquí, model de Hodgkin-Huxley, motricitat fina, motricitat global, neuroimatgeria, neurona expiratòria, neurona inspiratòria, nociceptor, opiaci, opioide, opioide endogen, partícula similivírica, poda axonal, potencial d’acció, problema de la conjunció, propioceptor, ramificació coŀlateral axonal, receptor colinèrgic, receptor d’ampa, receptor d’nmda, receptor d’opioides, receptor de gaba, receptor de glicina, receptor de glutamat, receptor de kainat, receptor de serotonina, receptor muscarínic, receptor nicotínic, receptor purinèrgic, receptor tirosina-cinasa, registre visuoespacial, ressonància magnètica funcional, ròving, signe de Babinski, simultagnòsia, sincronitzador biològic, síndrome de negligència, tasca de fer/no-fer, teràpia hormonal substitutiva, tren d’impulsos elèctrics, tren d’impulsos nerviosos, visceroceptor, abatedor de temperatura, hacktivisme, missatge automàtic, wiki, tifinag, estai baix, frontofocòmetre, ventilet, alfabetisme funcional, alfabetisme matemàtic, alta capacitat inteŀlectual, conscienciació, dissincronia, educació diferenciada, grup de coŀloqui, teoria queer, article d’impacte, despesa imputable, empresa emergent, índex d’impacte, metadada, pista d’auditoria.

La realitat plurilingüe

El diari El País (29.04.2010 i 03.05.2010) publica dos articles relacionats amb la gestió lingüística dels territoris i de les institucions:

«Senyories, l’Espanya real és plurilingüe»

El Senat accepta, amb l’oposició del pp, estudiar que es puguen parlar totes les llengües en el Ple

El nuc gordià de Bèlgica

La caiguda del govern de coalició i l’avançament de les eleccions obeïx al vell conflicte sobre bilingüisme en la circumscripció que envolta la capital

El segon article, a més, inclou un dels tradicionals malentesos sobre el que són o deixen de ser les llengües:

La Bèlgica que hui coneixem va nàixer en 1830 amb molts condicionaments i amb el pecat original d’optar pel francés de les elits nacionals (brusselencs, valons i flamencs) com a llengua oficial, en detriment del neerlandés, llavors un conjunt de dialectes de les zones més desfavorides del país.

El periodista (Ricardo Martínez de Rituerto) contraposa una llengua amb un ens que contenia dialectes, però que sembla que no fóra una llengua. A més, podem observar l’eufemisme optar. No és la primera vegada (dtl, 01.10.2007) que no acabem d’entendre de què parlen.

Els usos lingüístics del professorat del sud valencià

La tasca d’esbrinar els mecanismes que provoquen o impedixen l’ús real del valencià té un nou element de suport en el llibre L’ús interpersonal del català entre el professorat d’Elx-Vinalopó i de l’Alacantí 2008-2009 de Joan-Carles Martí i Casanova (editat per l’associació El Tempir). Mentres no el llegim, podem llegir el comentari que n’ha fet Vicent Baydal en el diari L’informatiu.com (22.02.2010), on comenta, entre altres coses:

Així arribem al punt central en què la majoria d’autors que tracten sobre la qüestió insisteixen una i una altra vegada: l’ús del valencià crea l’ús exponencial del valencià, de la mateixa manera que, inversament, «el desús crea una hecatombe de desús». Si la llengua valenciana s’amaga al carrer, és impossible que el seu ús social puga augmentar.

Biblioteca tècnica de política lingüística

Marta Torres Vilatarsana ens envia la informació següent:

La Secretaria de Política Lingüística posa en línia els dos primers volums de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística

Es tracta d’una nova col·lecció de publicacions digitals adreçades a les persones interessades en la llengua

La Secretaria de Política Lingüística ha posat en línia una nova col·lecció de publicacions digitals adreçades a l’actualització i al suport tècnic dels professionals de la llengua catalana i a les persones interessades en la llengua en general.

La col·lecció s’estructura seguint sis sèries: Criteris Lingüístics, Dades i Estudis, Didàctica, Documents Occitans, Legislació Lingüística i Polítiques Lingüístiques. En un futur, i tenint en compte el caràcter interdisciplinari inherent a l’aplicació de la política lingüística s’atendran temàtiques com el màrqueting i la publicitat, la mediació i les tecnologies de la informació i la comunicació entre d’altres.

Des d’avui es poden consultar a http://www.gencat.cat/llengua/BTPL.

Els primers volums són un llibre de citació bibliogràfica i l’informe de resultats de les enquestes d’usos lingüístics a les empreses de serveis:

Citació bibliogràfica

Amb la finalitat de facilitar la presentació de la bibliografia, la Secretaria de Política Lingüística proposa un seguit de criteris que es basen, sobretot, en el llibre Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos, que també estan en sintonia amb els criteris establerts pel Termcat. S’hi troben orientacions precises per abordar els dubtes que es plantegen en la redacció de treballs, informes o altres documents.

L’estructura, que se centra en les diverses parts de la citació, facilita la ràpida localització de les solucions.

Informe de resultats de les enquestes d’usos lingüístics a les empreses de serveis

El llibre descriu la situació lingüística a les empreses de serveis de Catalunya a partir de les dades aportades per diferents enquestes dutes a terme entre els anys 2004 i 2007. Els resultats es presenten en tres grans blocs dedicats, respectivament, al context sociolingüístic, als usos i a les actituds. També inclou una anàlisi dels usos lingüístics segons les característiques de les empreses i una aproximació als factors que expliquen els diversos comportaments.

El treball es tanca amb unes conclusions que destaquen la importància d’aspectes com la cultura corporativa a l’hora d’establir usos lingüístics en les organitzacions.

Font: Secretaria de Política Lingüística

La demanda lingüística

El passat 12 de febrer d’enguany el diari El País treia un titular d’eixos que cada dos per tres ens fan caure de tos perquè ens tornen a descobrir la sopa d’all:

L’oferta genera demanda

La petició de classes universitàries en valencià despega en Castelló, puja en València i Alacant, i cau en Elx, que no impartix ni un crèdit en la llengua

Podeu trobar la notícia completa ací; el quadre comparatiu de dades és el següent: