Traductors i traductores

Els traductors van deixant de ser invisibles (Ara.cat, 20.09.2011):

Un nou diccionari compila per primera vegada tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950

Cada entrada recull dades biogràfiques, presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut

ACN

Un nou diccionari compila, per primera vegada, tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950. Des de Ramon Llull i les Homilies d’Organyà fins als nascuts abans de 1950, tots els traductors han quedat recollits en el primer diccionari exhaustiu d’aquest àmbit, que ha presentat aquest dimarts l’editorial Eumo amb el suport de les universitats UAB, UIB, UJI i UVic. Més de 1.000 entrades i 700 pàgines són el fruit de deu anys de feina de les traductores Montserrat Bacardí, Pilar Godayol i un nodrit coŀlectiu de 84 coŀlaboradors, sis assessors i nou redactors. Cada entrada recull dades biogràfiques del traductor, així com la presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut.

Esperem que que les editorials i els mitjans d’informació recorden que la traducció és creació i és una faena que ens permet llegir els llibres de Stieg Larsson, de Cervantes, d’Italo Calvino, de Darwin o de Plató en català. Els títols de crèdit són el mínim imprescindible (que no sempre es complix).

Flaixos sobre sexisme, política lingüística, manuals d’ús i humor

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 76, 21.07.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El Govern aprova el Decret d’organització transversal de la política lingüística

S’ha publicat al DOGC núm. 5925, de 21 de juliol

El nou decret dota la Direcció General de Política Lingüística d’una estructura interdepartamental més àgil i operativa que li garanteix la seva capacitat de penetració i acció transversal i la coordinació de l’acció de govern en aquest àmbit. Ho fa mitjançant dos òrgans: la Comissió Tècnica de Política Lingüística, presidida pel conseller de Cultura i formada pels secretaris generals de cada Departament, i la Xarxa Tècnica de Política Lingüística, integrada per personal tècnic adscrit als diferents departaments i organismes de la Generalitat, que donarà suport a la Comissió i n’executarà les iniciatives.

Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística ha elaborat un document que permet adaptar els criteris de la Generalitat (publicats a Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua, 2005) als principis generals de l’«Acord sobre l’ús no sexista de la llengua», difós durant el mes de novembre del 2010. El document és la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Es pot consultar al web Llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/usosnosexistes.

Nou “Manual d’ús” de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha aprovat el Manual d’ús, tercera i última part del seu Llibre d’estil, que entre d’altres continguts inclou un apartat dedicat a l’ús de la llengua. S’hi estableix el model d’estàndard lingüístic que s’ha d’utilitzar en els mitjans de la Corporació. Així mateix, s’hi detallen les garanties de qualitat i s’hi donen les claus dels textos informatius, des de l’estructura fins a la tria de paraules i recursos expressius, o el tractament de les xifres. També s’hi determina el model de locució, amb indicacions generals i directrius a l’hora de pronunciar altres llengües. A més, hi ha un apartat sobre les convencions gràfiques en textos orals i escrits. Amb aquest document es completa el Llibre d’estil de la CCMA, que es compon de dues parts més: la Guia editorial i el portal lingüístic ésAdir. El Manual d’ús és una eina de treball per als professionals de TV3 i Catalunya Ràdio i, alhora, és obert a tota la professió periodística i a la societat catalana.

Més informació:
http://www.ccma.cat/llibredestil/manuals-destil/s-llengua
http://www.tv3.cat/actualitat/323720/El-Consell-de-Govern-aprova-el-Manual-dus-de-la-CCMA
http://esadir.cat

Dossier temàtic de premsa

Sumari del dossier de premsa Acudits gràfics sobre la llengua (II) (2006-juny 2011). Permet l’accés en línia a tots els acudits referenciats.

Podeu soŀlicitar el document del Centre de Documentació presencialment, per correu electrònic o telefònicament.

http://www.gencat.cat/llengua/documentacio

Podeu consultar el dossier sobre acudits en format html ací mateix: Acudits.

Sexisme ambigu

La companya de la Generalitat valenciana Imma Navarro Tomàs ha publicat (Levante, 09.07.2010) un altre article sobre el sexisme en el llenguatge. El reproduïm tot seguit:

L’ambigüitat consubstancial i l’avl

El gènere de les paraules és una categoria gramatical: masculí i femení. El sexe és una categoria biològica. No sempre hi ha correlat entre gènere i sexe. Hi ha paraules femenines per a homes i dones: les persones, i paraules masculines per a homes i dones: els individus. Així ho explica l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) al Manual de documentació administrativa.

Quan diem: «Els professors fan vaga contra el nou model lingüístic del Consell», entenem que professors vol dir professors i professores. Segons l’avl, aquesta doble vida del masculí per a designar homes i dones queda justificada sota el nom de masculí genèric, o, eufemísticament, terme no marcat. Aquests termes no marcats s’escriuen sempre en masculí (professors), però cada vegada tenen menys de no marcats i més de marcats. En una societat on la dona forma part de tot, cada dia costa més creure’ns el gènere no marcat, el masculí, com a representant de totes i tots. Aquest gènere no marcat es justifica sota l’excusa de l’economia del llenguatge i per evitar construccions complicades i gramaticalment incorrectes, segons l’avl i el nostre Consell Jurídic Consultiu.

Si diem: «La manifestació contra el nou model lingüístic del conseller Font de Mora va reunir professors de tota la Comunitat», tenim una frase esbiaixada perquè deixa fora les professores, amb presència majoritària al coŀlectiu docent. Gramaticalment no passa res si dius: «La manifestació contra el nou model lingüístic del conseller Font de Mora va reunir professores i professors de tota la Comunitat». Aquesta frase no és complicada, ni agramatical, ni cara. La frase és clara, gramaticalment correcta, assequible i totalment representativa.
L’avl diu: «Habitualment, el gènere masculí funciona com a terme no marcat». Però dir «habitualment» no és raó suficient per consolidar el masculí com a genèric. L’avl afig: «Evidentment, l’ús del masculí amb valor genèric pot ocasionar en certs contexts problemes d’ambigüitat; però l’ambigüitat és consubstancial a la llengua, i no es pot desfigurar la realitat amb la presumpta intenció d’anuŀlar l’ambigüitat». Que una institució normativa, com l’avl, afirme que l’ambigüitat és consubstancial a la llengua resulta, com a mínim, preocupant.

La llengua és dúctil i maŀleable (Eulàlia Lledó) i disposa de mecanismes i recursos lingüístics per ser clara i concisa, sense ambigüitats. L’ambigüitat no està en la llengua, està en les persones. I la realitat no es desfigura sola, la desfiguren les persones. Dir professors i professores ni és ambigu ni desfigura la realitat. L’ambigüitat d’una llengua apareix quan li retalles recursos lingüístics, capacitat i varietat expressiva, quan promociones unes paraules i amagues i proscrius unes altres, quan fas que els seus usuaris i les seues usuàries estiguem en un procés permanent d’autocorrecció i d’autocensura, quan la converteixes en una mercaderia electoralista i la fas créixer constrenyida.

Aquesta ambigüitat desorienta i desfigura la realitat. I una llengua no pot créixer forta i sana dins d’una realitat desfigurada i desorientada. Aquesta desfiguració ve de l’ambigüitat, sí, però no d’una ambigüitat consubstancial, sinó calculada.

El valor de la lengua

Qui vullga aprofitar mitja horeta, pot escoltar Moreno Cabrera en dos vídeos sobre el valor econòmic i «imperial» de l’espanyol. Transcripció d’un fragment del primer vídeo:

Aquí tenemos dos citas que son interesantes porque se contradicen. Dice en la página 39: «Respecto a otros activos —ya se está hablando de lenguas como de activos, como los activos, las acciones, activos económicos—, lo singular de un idioma —es un activo curioso— es que carece de depreciación»… Han encontrado, el capitalismo ha encontrado por fin, un producto que no tiene depreciación. […] Pero en la página 34 dice lo siguiente, ¡literal!, ¡textual!: «Desde su nacimiento, la actividad de la Real Academia Española ha estado orientada a reglamentar el adecuado empleo del idioma para evitar, entre otras cosas, que la degradación por el uso»… Pero, ¡bueno!, vamos a ver, esto lo dice en la página 34, y resulta que dice que hay una institución, la Real Academia Española, que evita la…, o que intenta evitar, la degradación por el uso. Bien, todo esto es pura palabrería, no tiene ningún apoyo científico en la lingüística.

Dades sociolingüístiques de Catalunya

La Xarxa Cruscat ens envia la informació següent:

Dades sociolingüístiques de Catalunya al Google Public Data Explorer

Amb l’objectiu de facilitar als usuaris l’accés i la interpretació de la informació estadística municipal de Catalunya, l’Idescat va incorporar el 16 de febrer passat les dades de l’apartat El municipi en xifres a Google Public Data Explorer, on també es poden consultar estadístiques d’altres institucions com el Banc Mundial, l’OCDE, el Fons Monetari Internacional o l’Eurostat.

Entre moltíssimes possibilitats, podeu consultar dades sociolingüístiques per comarques, en mapes o comparades amb altres variables.Ara, el conjunt de dades municipals de l’Idescat a Google s’enriqueix amb la mateixa informació per comarques i per al conjunt de Catalunya.

Termòmetres d’ús

Ens oferixen els mitjans i les recerques sociolingüístiques dos formes d’enfrontar-se a la realitat de l’ús lingüístic. D’una banda (Avui, 01.04.2011):

El català, més atractiu

El 35 % de població aprèn el català a casa, però el 39,4 % l’assumeix com a llengua pròpia

El 95 % assegura que entén l’idioma del país, però només el 77 % el parla i el 60 % l’escriu, segons el Baròmetre de la Comunicació

El català guanya punts. Un exemple: el 35 % de la població té el català com a llengua inicial —que és la que s’aprèn a casa de petit—, però el 39,4 % la trien com a llengua amb la qual s’identifiquen —és la resposta a la pregunta Quina és la seva llengua?. Aquesta diferència, tot i ser petita, evidencia un cert creixement de l’ús de la llengua catalana i es pot entendre com que guanya capacitat d’atracció. Així ho indiquen les conclusions de l’informe Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i Cultura a partir de 33.000 entrevistes personals.

[…]

Al costat dels elements optimistes que van voler destacar els promotors de l’estudi —sobretot que el català presenta més atracció que el castellà com a llengua d’identificació—, també és cert que es fa palesa encara una gran diferència si es comparen les competències lingüístiques en català i en castellà: el 95 % de la població entén el català; el 77,5 %, el parla, i el 60,6 %, l’escriu; mentre que el 99,9 % entén el castellà; el 99,8 %, el parla, i el 99 %, l’escriu. És a dir, que encara queda molt de camí per córrer.

[…]

D’una altra banda, una visió diferent (Avui, 28.03.2011):

El números desafinen

L’estudi ‘El català, al carrer’, de J.M. Aymà, avalua l’ús oral actual del català

[…]

La conclusió d’Aymà és molt concreta: «Mana el medi ambient lingüístic i l’hem d’enfortir entre tots. No el podem crear fàcilment, però ho hem d’intentar; si un immigrant arriba a un poble en què el 95 % del que es parla és català, aviat s’adonarà, per exemple, que adéu ho diem per acomiadar-nos i en poc temps entendrà el català i l’anirà utilitzant sense conflictes». Això és evident, però molts catalanoparlants passem al castellà amb un trist automatisme i, per tant, que el català no mori depèn d’un esforç coŀlectiu, com demostra aquest estudi impecable de Josep Aymà.

De fet, Aymà és crítica amb l’informe elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Vilaweb, 03.04.2011):

Recuperar l’ús del català al carrer

El sociolingüista Josep M. Aymà qüestiona la metodologia de l’estudi que acaba de presentar el Baròmetre de la Comunicació sobre l’ús del català

[…]

El sociolingüista Josep M. Aymà qüestiona a VilaWeb el mètode que fan servir aquesta mena d’enquestes: «Anem en una línia equivocada perquè el treball basat en enquestes tendeix a sobrevalorar l’individu i les dades que proporciona són, doncs, potencialitats més que no pas fets. Aquestes dades indiquen un grau d’optimisme respecte del català, i això vol dir que hi ha un cert grau de confiança. Però això no és un fet, és una actitud. S’hauria d’aplicar una metodologia que demostrés la realitat estricta per a superar les potencialitats.»

[…]

Aymà surt al carrer cada sis mesos, sempre per les mateixes dates: la segona quinzena de març, un dimecres i el divendres següent, i a final d’octubre, també un dimecres i un divendres. Recorre algunes parts de Ciutat Vella, de l’Eixample i del barri de Gràcia (són barris interclassistes, no són barris extrems, permeten una certa globalitat), i també fa el trajecte de la línia vermella i de la línia verda. «Sempre em poso als mateixos punts, carrers, a les mateixes hores. M’acosto discretament a la gent i escolto si parlen en català o en castellà. Les altres llengües no les compto. Cada dia que surto acabo comptant la parla d’unes dues-centes persones (em baso en la teoria dels grans nombres). Un dia hi passo unes vuit hores i l’altre dia unes sis. He comprovat, curiosament, que el divendres sempre se sent més castellà que no el dimecres. Jo no tinc l’explicació d’aquest fet, però la meva hipòtesi és que se sent més castellà perquè el divendres a la tarda ja hi ha gent que fa festa i baixa de l’àrea metropolitana al centre de la ciutat.»

[…]

La negociació coŀlectiva no sexista

Joan Vilarnau ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Guia de bones pràctiques per a l’ús d’un llenguatge no sexista en la negociació coŀlectiva

Ens plau presentar-vos la Guia de bones pràctiques per a l’ús d’un llenguatge no sexista en la negociació coŀlectiva, que és un exhaustiu treball que posa a l’abast de tothom les eines i els recursos per a la utilització d’un llenguatge no discriminatori que contribueixi a fer cada cop més visible, més igualitària i més justa la realitat femenina en el món del treball.

Presentem la guia en un context en què el sindicalisme confederal, a través del diàleg social, enceta una negociació amb la patronal de reforma de la negociació coŀlectiva amb l’objectiu d’exercir el nostre poder contractual; ens interessa especialment que la nostra força sigui més eficient i més útil per a tots i totes per preservar les conquestes socials aconseguides i per continuar millorant les condicions i els drets laborals del conjunt de treballadores i treballadors.

Podeu consultar la guia al web de la Secretaria de la Dona i al web del Servei Lingüístic de cc oo de Catalunya, on també trobareu més eines i recursos per treballar en català,

Font: Secretaria de Formacio Sindical i Cultura. cc oo de Catalunya
A/e: cultura@ccoo.cat

Els noms de les llengües del món

Infoedicat ens dóna a conéixer Geonames, un recurs multilingüe interessant:

Els països del món en les seves pròpies llengües i escriptures; amb noms oficials, capitals, banderes, escuts d’armes, divisions administratives, himnes nacionals, i traduccions dels països i capitals en moltes llengües:

Una mostra d’enllaços del web:

Estudi sociolingüístic del Consell de Mallorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

La Direcció Insular de Política Lingüística presenta un estudi sociolingüístic sobre la situació del català en l’àmbit del comerç i la restauració en els municipis de sa Pobla, Búger, Campanet, Son Servera, Sant Llorenç, Capdepera i Artà.

Aquesta publicació és fruit del treball de camp que dugueren a terme un grup de becaris l’any 2009, encarregats de fer les enquestes, sota la coordinació i supervisió dels tècnics de la secció de Dinamització del Consell de Mallorca.

El Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (Gresib) s’ha encarregat del tractament de les dades i la valoració. L’elaboració d’aquest estudi s’ha pogut realitzar gràcies a la coŀlaboració dels ajuntaments en què es dugueren a terme les enquestes.

Podeu consultar l’estudi en línia al web del Consell de Mallorca.

Secció de Dinamització Lingüística
Direcció Insular de Política Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni
Consell de Mallorca
Pl. de l’Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 593/595/597

www.conselldemallorca.cat