Invitació de Linguamón – Casa de les Llengües pel diàleg intercultural

Hem rebut la invitació següent de Linguamón – Casa de les Llengües:

Per celebrar el Dia del Diàleg Intercultural, Linguamón – Casa de les Llengües us convida a la sessió de contacontes «La llengua d’en Bernat» que tindrà lloc als Jardins del Palau Robert el proper dimecres 21 de maig, a les 17.30 h. (Pg. de Gràcia, 107, Barcelona).

Us agrairem que feu arribar aquesta invitació a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.

Atentament,

Equip de Linguamón – Casa de les Llengües

Via Laietana, 46 A, pral. 1a
08003 Barcelona
Tel. 932 689 073
www.linguamon.cat

Llengua i Ús, 41

Ha aparegut el número 41 de la revista Llengua i Ús. Alguns articles són:

Els estudis d’implantació de la terminologia des d’una perspectiva sociolingüística [pdf]

Marina Nogué Pich Universitat de Barcelona
F. Xavier Vila i Moreno Universitat de Barcelona

Tot i el seu interès interdisciplinari, l’anàlisi de l’ús real de la terminologia ha romàs força inexplorat fins fa poc temps, especialment pel que fa a l’ús oral. El TERMCAT ha presentat recentment les primeres exploracions d’aquest tipus fetes per al català, amb uns estudis elaborats pels autors d’aquest article, vinculats al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-PCB/UB) i a la Xarxa Cruscat (Coneixements, Representacions i Usos del Català), de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest article descriu les principals característiques i conclusions dels estudis elaborats.

Competència lingüística: un objectiu a fixar [pdf]

Bernat Joan Secretaria de Política Lingüística

L’article aborda la importància de la competència lingüística de les persones en un entorn que progressivament esdevé multilingüe. S’hi descriu el procés de Lisboa i l’impacte del plurilingüisme en el futur del català. També s’hi esbossa la proposta de pacte nacional per les habilitats lingüístiques.

Context i transversalitat de la política lingüística com a política pública [pdf]

Paquita Sanvicén Secretaria de Política Lingüística

La importància del context i la conveniència d’un enfocament transversal són les claus de l’article, que analitza les transformacions demogràfiques, socials i tecnològiques dels darrers anys a Catalunya i l’impacte que han tingut sobre una política lingüística que ha d’orientar-se al benestar de les persones. Per aconseguir-ho, i d’acord amb el criteri de transversalitat, és necessària una gran implicació d’empreses, institucions, agents socials i col·lectius.

Per una política lingüística responsable: una visió des de l’ètica política [pdf]

Elvira Riera Gil Secretaria de Política Lingüística

Anàlisi sobre política lingüística, ètica i responsabilitat. L’article indaga en la relació entre diversitat cultural i models polítics per aprofundir en conceptes clau per a a la planificació lngüística en l’administració pública com són la igualitat i l’equitat. Així mateix, s’exposa l’aportació de la teoria política a la diversitat lingüística per extreure’n conclusions que poden ajudar a orientar la tasca dels planificadors. El treball conclou amb l’exposició d’una proposta de bases per a una política lingüística responsable a Catalunya.

Des del català cap a altres llengües

La comunitat de blocs en català Bloctum ha creat una eina que permet la traducció automàtica del web o del bloc a l’anglés, al castellà i al francés. Els codis dels enllaços que generen les pàgines amb la traducció són els següents:

  • <a href=”http://amarillas.cmact.com/trad/catala-angles.php” target=”_blank”><img src=”http://amarillas.cmact.com/trad/en.gif” border=”0″></a>
  • <a href=”http://amarillas.cmact.com/trad/catala-castella.php” target=”_blank”><img src=”http://amarillas.cmact.com/trad/es.gif” border=”0″></a>
  • <a href=”http://amarillas.cmact.com/trad/catala-frances.php” target=”_blank”><img src=”http://amarillas.cmact.com/trad/fr.gif” border=”0″></a>

Aixó dóna lloc a les icones d’enllaç següents (que podeu polsar i comprovar si fucionen):

Segons ells mateixos expliquen, els problemes que dóna el javascript per als usuaris no informàtics els va motivar a buscar una solució més simple, i així, «vam desenvolupar aquesta solució, amb la qual només cal afegir un enllaç en una pàgina, a diverses, o a totes; no s’ha de fer cap més canvi.» Segurament l’eina és millorable en algun punt bàsic (per exemple, no admet les dos possibilitats d’accentuació interés / interès) i en altres, però és un recus ben pràctic i que aporta una solució a una necessitat fonamental en un espai de comunicació i difusió com és Internet.

Revistes per Internet amb Zinio

Segons informa el diari Pàgina26 (23.04.2008):

Des de dilluns fins a aquest dissabte, podeu subscriure-vos debades a un seguit de revistes que formen part de l’Associació de Publicacions Periòdiques en català (appec). Heu de d’anar fins a quiosc.cat i allà triar les publicacions que us agraden. Entre l’oferta us destaquem Benzina, publicació que se centra en l’actualitat del cinema i de la literatura. L’Avenç és una publicació d’història però que també reflexiona sobre la cultura en general. Enderrock, Folc o Jaç se centren en el món de la música. Diagonal opta per les religions, Ebén. Interiors, pel disseny i la decoració. Si vols millorar el teu nivell de valencià, no ho dubtes, la teua opció és Llengua Nacional. Heu de triar tres revistes i tot seguit omplir un formulari amb les vostres dades. Una volta heu emplenat el document de registre, us heu de descarregar el lector Zinio, el quiosc internacional de revistes més estés al món i des del qual a partir d’ara també es poden adquirir aquesta trentena de revistes de l’APPEC.

InfoZèfir renova el seu web

InfoZèfir, butlletí informatiu sobre llengua catalana, renova el seu web i inclou nous serveis, com ara un apartat amb les noves entrades aparegudes en alguns blocs sobre llengua catalana o un servei RSS.

Segons comenten ells mateixos en el missatge que ha enviat:

Avui s’ha estrenat la web del butlletí InfoZèfir, com a portal complementari del butlletí que s’envia per correu electrònic. Des d’aquest web es pot obtenir informació sobre el butlletí, consultar els últims missatges enviats, cercars missatges antics, així com subsrciure-s’hi o canviar les pròpies opcions de subscripció (com ara ajuntar els missatges en un de sol diari, desactivar la recepció de missatges, etc.).

El portal web ofereix, així mateix, informació sobre la llista de distribució per a professionals de la llengua catalana, Zèfir, que
actualment compta amb 894 persones subscrites.

Flaixos d’indicadors lingüístics i de cinema

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 11) ens informen d’alguns recursos interessants:

  • Sistema d’indicadors lingüístics

    Al portal de la llengua catalana es poden consultar les primeres dades del Sistema d’indicadors lingüístics, una estadística oficial recollida en el Pla estadístic de Catalunya 2006-2009. Es tracta d’un recull de dades lingüístiques relatives a set àmbits: la població, l’administració pública, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació i indústries culturals, el món socioeconòmic, el món associatiu i les institucions sanitàries. L’objectiu d’aquest recull és disposar de dades sobre el coneixement i l’ús de la llengua catalana en el moment actual i la seva evolució amb el pas del temps, i per tant fer-ne un seguiment.

  • Cartellera de cinema en català

    Les properes estrenes previstes són:
    — Be Kind Rewind (Rebobineu, si us plau). Una comèdia que es podrà veure en versió original subtitulada al català als cinemes Verdi a partir de l’11 d’abril.
    — Elegy. Pel·lícula dirigida per Isabel Coixet que narra la història d’amor entre un home madur (Ben Kingsley) i la seva jove alumna cubana (Penélope Cruz). S’estrena el 18 d’abril en versió doblada al català.

Jornada sobre el valencià en l’àmbit audiovisual

L’avl i l’aiffa (L’Agència d’Informació, Formació i Foment de l’Audiovisual) organitzen la II Jornada sobre la Presència del Valencià en l’Àmbit Audiovisual, dedicada a «L’estàndard oral valencià». Tindrà lloc el 17 d’abril al monestir de Sant Miquel dels Reis de València, de 09:30 a 14:00. Segons diu el web de l’acadèmia:

L’AVL promou la II Jornada sobre la Presència del Valencià en l’Ámbit Audiovisual, que tindrà lloc el pròxim 17 d’abril
València, 2 d’abril. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en col·laboració amb l’Agència d’Informació, Formació i Foment de l’Audiovisual (l’aiffa), ha obert el termini d’inscripció per a assistir a la II Jornada sobre la Presència del Valencià en l’Àmbit Audiovisual, que tindrà lloc el pròxim 17 d’abril en la sala d’actes del monestir de Sant Miquel dels Reis.

La jornada està oberta a tots els professionals relacionats amb el sector audiovisual de la nostra Comunitat: guionistes, actors, dobladors, traductors i adaptadors; als mitjans de comunicació; als tècnics lingüístics, i també als estudiants de Ciències de la Informació, Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques de les universitats valencianes.

El programa, coordinat per la Secció d’Assessorament Lingüístic de l’AVL, que presidix Josep Lluís Doménech, constarà d’una conferència inaugural a càrrec de l’acadèmic Emili Casanova i de dos taules redones dedicades a tractar la problemàtica de l’estàndard oral valencià en la ràdio i en la televisió, i les guies i els mitjans lingüístics per al doblatge i la interpretació.

En la primera taula redona intervindran Jordi Hidalgo (RTVV), Miguel Peidro (guionista), Lluís Miquel Campos (productor) i Juli Esteve (InfoTV), i en la segona, hi haurà Francesc Fenollosa com a moderador i hi participaran Sergio Capelo (doblador), Juli Disla (actor), Sofia Moltó (traductora-adaptadora) i Magda Casanova, (directora de doblatge i actriu).

Les persones que hi estiguen interessades es poden inscriure per mitjà de correu postal o de la pàgina web de la institució normativa, on trobaran el formulari per a formalitzar la seua assistència a la jornada. Igualment, els professionals del sector també ho poden fer directament o a través de la seua organització. El termini d’inscripció finalitzarà el dia 15 d’abril.

El nacionalisme lingüístic espanyol i l’economia

Ara que ja ha passat el vertigen de les eleccions generals «espanyoles», i tal com havíem esbossat una mica en una entrada anterior (dtl, 30.01.2008), podem aprofundir una mica més, a partir de l’entrada «Eleccions de llengua» (Sílvia Senz, Addenda et Corrigenda), en el que podríem considerar com una línia propagandística llançada no tant per les institucions espanyoles com pel nacionalisme espanyol, atés el plantejament subordinant que fan en els àmbits culturals i lingüístics, que també són àmbits econòmics.

Com a mostra del que podem trobar a partir de l’article esmentat, només cal que llegim com enfoquen la suposada realitat espanyola vista des del Japó en «El Proyecto Marca España en la Exposición Universal Aichi 2005» (de l’Asociación de Directivos de Comunicación, Foro de Marcas Renombradas Españolas, Instituto Español de Comercio Exterior i Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos):

3. En lo que respecta a la lengua y la cultura, para la mayor parte de los japoneses la cultura española y la japonesa son distintas. Consideran que España ha tenido un papel destacado en la historia de Europa y que la contribución de España a la cultura europea es muy importante. A pesar de lo anterior, los japoneses también creen que la cultura española se parece más a la de los países latinoamericanos que a la de los europeos.

Los japoneses saben que el español es una de las lenguas más habladas del mundo. Aún así, la lengua que despierta más interés es el inglés. A gran distancia, en segundo lugar, se sitúa el francés. Y ya en último lugar, encontramos el alemán, el italiano y el español.

Enfocament (i silencis) que no són anecdòtics ni casuals, tenint en compte l’informe «Proyecto Marca España»:

En este sentido, también se amplía la idea de la lengua española más allá del concepto de España.

El español y la cultura en español es el activo más importante para el prestigio de una imagen de España en el mundo, teniendo en consideración que el español se diluye a escala internacional en el concepto más genérico de hispánico. La creación de la marca España es inseparable de la relación cultural que nos liga a Iberoamérica y, por tanto, la creación de una marca España debe dejar una puerta abierta a la asociación de una marca hispánica. Por ejemplo, la imagen en Estados Unidos del español está más ligada a lo hispánico que a España. Como idioma, el español es el gran competidor del inglés.