Jornades sobre la llengua literària

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la informació sobre unes jornades:

I Jornades sobre la Llengua Literària i els Escriptors Valencians Actuals

Gandia, Casa de la Cultura
27 de setembre de 2008

Per visualitzar el tríptic informatiu, on hi ha el programa: clic ací.

Ho organitzen:
CEIC-Alfons el Vell
Departament de Filologia Catalana (Universitat de València)
FIECOV

Hi col·laboren:
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Departament de Filologia Catalana (Universitat d’Alacant)
AELC – Bromera – Denes

Informació i inscripcions:
Departament de Filologia catalana
Universitat de València
Blasco Ibáñez, 32
46010-València
Tel. 963864255
inmaculada.carrasquer@uv.es

Inscripció gratuïta

Santiago Grisolía es «manifesta» contra els drets dels valencians

El company Leo Jiménez (Alzira) ha tingut interés per glossar el fet que el senyor Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, firmara el «Manifiesto» per la imposició del castellà amb caràcter preeminent i discriminatori per als ciutadans que impulsaven, entre altres, Fernando Savater i Mario Vargas Llosa. Ho podeu trobar en l’article «Grisolía i el “Manifiesto por la lengua común”» en el diari Levante (03.09.2008). Com a mostra, destaquem el paràgraf següent:

El senyor Grisolía no cal que firme manifestos pel valencià, sinó que, en virtut del seu càrrec, pot instar les administracions a fer més efectives l’aplicació de la LUEV i normes desplegadores; exhortar RTVV que el valencià siga llengua prevalent en tota la programació, incloent pel·lícules, publicitat, presentadors, etc., tot tenint en compte la massiva presència del castellà en la resta de mitjans; impel·lir TVE a augmentar la programació en la nostra llengua; apremiar l’administració de justícia a usar-la amb normalitat; reclamar que dirigents i autoritats la facen prevaldre en les intervencions públiques, i no sols en qüestions culturals.

Els webs en castellà de la Generalitat valenciana

Sé ben bé que les queixes al síndic de greuges no sempre tenen cap efecte real sobre l’actuació pública i la professional de polítics i funcionaris. He dit «no sempre»; però també sé que quan les queixes són ateses, es produïx una millora en la gestió pública en tots els sentits, a més d’un reforç de la responsabilitat i autoestima ciutadanes. Espere que en este cas, a més d’aparéixer en els mitjans de comunicació —¡oli en cresol!—, l’usuari puga vore satisfeta la seua demanda per uns polítics que tenen l’obligació de complir-la i que massa voltes proclamen fal·laçment que ho fan. Segons la notícia d’agència recollida pel diari Levante (01.09.2008):

El Síndic exigix que en el web d’Economia s’incloguen els pressupostos en valencià

Morenilla recorda al Consell que la Llei d’ús està vigent des de fa més de 20 anys

El Síndic de Greuges ha demanat a la Conselleria d’Economia que revise els continguts de la seua pàgina web perquè puga ser visitada també en valencià, després que un usuari denunciara que gran part dels continguts de la llei de pressupostos de la Generalitat per a 2008 només poden veure’s en castellà.

[…]

Ensenyament contra el valencià i passivitat de les Corts

Alguns dels paranys en matèria educativa que improvisen sense suc ni bruc els dirigents actuals de la Generalitat valenciana (del pp: Francisco Camps i Font de Mora Turón) són la matèria d’un article ben raonat i argumentat de Vicent Brotons en el diari Levante (30.08.2008).

En este mateix sentit relacionat amb l’educació i, de rebot, amb els comportaments socials, l’actuació dels poders públics valencians té greus mancances que s’haurien de resoldre tan prompte com fóra possible, fins i tot més ràpidament i millor que la construcció d’un circuit urbà de fórmula 1, si s’hi dedicaren els mateixos esforços i interessos reals. Tal com hem assenyalat anteriorment en este bloc, és més preocupant encara que això fins i tot s’haja de resoldre encara a les mateixes Corts valencians, que, hui, dos de setembre del 2008, continua promovent unes «Corts Infantils» només per a infants castellanoparlants, cosa que ja els hem fet saber i hem denunciat anteriorment en este mateix dtl.

Premi d’assaig de la Generalitat valenciana desert

El cidaj ens fa conéixer la informació següent:

RESOLUCIÓ de 31 de juliol de 2008, de la Conselleria de Cultura i Esport, per la qual es concedeixen els Premis d’Assaig de la Generalitat. [2008/9928]

En castellà ha guanyat Emilio José Sales Dasí amb un treball sobre Blasco Ibáñez. La modalitat en valencià ha tingut el resultat següent:

Deixar vacant la modalitat de valencià, per no concórrer sol·licituds a aquesta convocatòria.

Del català (complet) cap al món

Sam Dracir comenta en la revista El Temps (12.08.2008), «Google i la cultura catalana», l’acord de l’iec amb Google per a la digitalització dels fons de l’institut. Hi ha un però:

Que si no saps català, de res no et servirà tota aquesta informació. És per això que, malgrat la sensibilitat catalana derivada de la plataforma oberta que significa Google, si volem una cultura amb futur ens haurem de posar les piles (informàtiques). Qui sabrà que existim si no ens entenen?

En eixe sentit, convindria que els tècnics lingüístics valencians enviaren un suggeriment a la secretaria de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, a fi que incloguera totes les formes que puguera en el seu traductor automàtic. Actualment no reconeix (traduint a l’anglés) coses tan simples com l’accentuació occidental (interés), moltes formes incoatives (servixc) i altres variants (huit, hui, vore).

Cal tindre en compte que els blocs poden incorporar —per a aconseguir el que proposava Sam Dracir— la passarel·la proporcionada per la comunitat de blocs Bloctum, que utilitza el traductor de la Generalitat de Catalunya i permet fer versions a diverses llengües.

Un monolingüisme llastimós

Hem tingut moltes ocasions de llegir rèpliques, contramanifests i fins i tot comentaris crítics ben documentats del Manifiesto contra la igualtat de drets lingüístics impulsat per Fernando Savater, Mario Vargas Llosa i Santiago Grisolía, però crec que encara podem afegir un detallat treball de Lluís de Yzaguirre i Maura que convé tindre com a referència i que podeu trobar a partir de l’anotació «Lluís de Yzaguirre: Análisis del manifiesto monolingüista» del bloc Raons que rimen de Víctor Pàmies.

Ideologies i antropologia lingüística: autenticitat i anonimat

Després de sentir la senyora diputada Rosa Díez al parlament espanyol (04.06.2008; You Tube: 02:47):

En la televisión pública catalana o en la televisión pública valenciana no hay ni una sola hora en castellano.

Tenim ara que González Pons diu:

González Pons assegura que hi ha comunitats autònomes on l’espanyol «està en perill»

València, 4 d’agost (Europa Press)

Podria semblar un agreujament de la situació en les comunitats on fins ara només es reconeixien els drets lingüístics dels castellanoparlants i eren discriminats la resta de ciutadans de l’estat, però, no, es referix a informacions d’una certa premsa sobre Catalunya o el País Basc.

Els tècnics lingüístics haurem de fer un reciclatge accelerat sobre estadística o política ficció, perquè com que cap d’estos polítics dóna dades concretes o reals, el rigor és propi d’un curset de fantasia platgera.

Tanmateix, pensant en el desenvolupament de la indústria cultural de l’ensenyament de llengües, si eixes declaracions «fal·laces» generen un interés «real» per aprendre català, no caldria més penitència per als polítics esmentats.

En qualsevol cas, per apamar una mica més els paràmetres d’estos discursos, hi ha l’opció de llegir «Les ideologies lingüístiques: una visió general d’un camp des de l’antropologia lingüística» de Kathryn A. Woolard (Revista de Llengua i Dret, 49):

S’entén que aquesta «comunitat» sempre es basa en la semblança i en el fet de compartir, en l’existència de creences i pràctiques comunes. Pratt fa la pregunta següent: com serien les nostres anàlisis si entenguéssim el llenguatge i la comunicació com a essencialment, prototípicament i normalment no associats a la semblança i la compartició, sinó a la navegació a través de les diferències? Jo preguntaria: com seria l’activisme català a l’entorn de la llengua en el segle xxi si prengués aquest posicionament? No estic segura de la resposta.

[…]

Però si prenem com a precedents els casos de llengües hegemòniques que he presentat abans, veurem que un col·lapse de les angoixes de l’autenticitat és necessari si avui hi ha d’haver una expansió significativa del públic catalanoparlant. Podria ser que fóssim testimonis no simplement d’una pèrdua sinó més aviat d’un canvi en la base ideològica de l’autoritat lingüística?

França obri la seua constitució als catalans

Montse Higueras ens envia a través d’Infobressola la notícia següent:

El parlament francès aprova el reconeixement del català a la constitució

L’assemblea i el senat s’han reunit a Versailles per aprovar definitivament la reforma constitucional

S’ha aprovat per un sol vot per sobre del mínim necessari

El parlament francès reunit en congrés a Versailles ha aprovat aquesta tarda el paquet de reformes de la constitució proposades per Nicolas Sarkozy.

Entre els punts que hi són continguts, hi ha la inclusió del reconeixement de les ‘llengües regionals’, entre les quals hi ha el català, a l’article 75. El text reformat ha rebut el vistiplau per 539 vots a favor i 357 en contra, de tal manera que s’han superat per tan sols un vot les tres cinquenes parts necessàries per aprovar el text.

En total eren convocats al congrés de Versailles 906 parlamentaris: 576 diputats i 330 senadors. El primer ministre francès, François Fillon, ha obert la reunió a primera hora de la tarda amb una crida ‘a la responsabilitat i la cohesió’ i després han pujat a la tribuna els oradors dels grups de l’assemblea i del senat, que han explicat la seva posició respecte a la reforma.

El portaveu del Partit Radical d’Esquerra (pre), el senador Jean-Michel Baylet, ha confirmat en la seva intervenció al congrés que la consigna del seu grup era votar favorablement a la reforma, fet que ha resultat decisiu per a l’aprovació final gràcies als quinze senadors dels quals disposa el pre. Jacques Lang ha estat l’únic parlamentari socialista que ha votat a favor.

El català de Felip Puig i de José Montilla

«Sobre les paraules de Felip Puig» és una carta del lector Ferran Suay, professor de psicobiologia de la Universitat de València que podem afegir als nostres instruments de reflexió.

Hi ha a voltes declaracions més o menys banals davant les quals estem bastant desarmats, sobretot si provenen de persones que pretenen conjuminar (inconscientment) comportaments oposats. En eixe cas ens podem preguntar, com fa Ferran Suay:

b) Per contra, el senyor Puig no considera que les persones que parlen sempre en castellà, a Catalunya, siguen integristes lingüístics, ja que té amics que es veu que s’integren dins d’aquesta categoria (per quin motiu —sinó— s’hi comunicaria el senyor Puig en castellà?).

La resta de l’article en indirecte.cat.