L’IEC i els vint-i-cinc anys de política lingüística

25 anys de PL

El Butlletí de l’IEC commemora els últims vint-i-cinc anys de política lingüística a Catalunya. Podem llegir que faran debats —que deuen haver fet ja— sobre la política lingüística en Catalunya. Curiosament, la llei de política lingüística valenciana també ha fet vint-i-cinc anys, però no hi ha cap referència en el butlletí de l’IEC a eixe fet ni cap valoració sobre la situació dels usos lingüístics valencians. No sé si ho tindran en compte o no. Una commemoració i una reflexió una mica estanques, vaja.

Estadístiques lingüístiques del País Valencià

Segons la notícia de Sergi Pitarch en el diari Levante (22.03.2009)

L’ús del valencià perd força

Els sociolingüistes alerten del «perillós» retrocés de l’ús de la llengua en Castelló

En canvi, més optimista és la notícia de Lucía Gadea en el diari El País (05.04.2009):

El valencià es parla més en les ciutats mitjanes

[…]

El catedràtic de Sociolingüística Brauli Montoya va establir ahir en Alcoi que esta tendència a l’alça ha començat en les comarques de l’Alcoià, el Comtat i les Marines. Aquestes dades formen part de les últimes enquestes. «La conclusió és que hem aconseguit parar el declivi de l’ús social de la llengua», va explicar. La primera enquesta de l’Institut d’Estudis Catalans data de 1985 i assenyalava que l’ús en família i la transmissió del valencià de pares a fills representava entre el 25 % i el 30 % de la població.

L’article no aclarix, doncs, si parlem de la transmissió intergeneracional o de l’ús de la llengua. En tot cas, sembla que vol plantejar una dinàmica diferent respecte de la situació exposada per a Castelló. Cal dir que les enquestes de l’AVL (2004) i sies (gv, 2005) mostraven unes dades de transmissió en una altra línia: «sempre en valencià» 71,83 % i 63,6% a la regió d’Alcoi-Gandia, dades que reflectia en el 2004 Alfons Garcia en el diari Levante (01.05.2004):

En este últim aspecte, l’estudi revela que, en l’actualitat, el 35 % dels habitants de la Comunitat declara utilitzar normalment el valencià a casa, quan en 1995 este percentatge era del 50 %. La pèrdua d’usuaris domèstics de la llengua autòctona ha estat així del 30 % en 9 anys. La dada de 2004 és fins i tot pitjor que la registrada en 1989 (43 %). Per contra, el castellà mai ha gaudit de tan bona salut en la Comunitat: el 55 % ho usa a casa (set punts més que en 1995).

Ja ho diuen que hi ha veritats, veritats a mitges i estadístiques. Les estadístiques, es poden interpretar, però només són un instrument per a alguna finalitat. Per tant, els qui tinguen alguna finalitat, esperem que siga bona.

Més dades estadístiques: «Dades sobre el català al País Valencià»

La política lingüística sense estat

Les polítiques autonòmiques

En el diari El País (29.03.2009) podem llegir l’article de Pablo Ximénez de Sandoval «Otra vuelta a la tortilla de las lenguas». En tractar-se d’una truita, el periodista trenca uns quants ous, com ara el fet que l’article no detalla quina és la política lingüística estatal ni la relació que respecte d’esta política mantenen les altres. Es tracta d’una situació paradoxal, atés que la política lingüística estatal és la que disposa de més recursos i normes al seu servei. I, pel que sembla, també disposa del recurs de la invisibilitat, tal com sabem que es recomana des de fa temps, sin que se note el cuidado…

A partir d’eixa constatació, i sense el suport de les dades reals sobre el respecte als drets lingüístics de la ciutadania ni sobre l’efecte de les mesures que s’apliquen en cada territori, la informació és orientativa. Però poc més que això.

Llibres electrònics en català

Agafem la notícia del bloc Bromera de Lletres:

Arriben els primers e-books en la nostra llengua

Ahir va ser un dia important per a Edi.cat, la xarxa d’editors independents creada per Angle, Bromera i Cossetània, perquè es va fer la presentació pública del portal: el primer web de venda de llibres i lectors electrònics en la nostra llengua.

Si no vaig errat, no són els primers realment, perquè ja n’hi havien, si més no en Enciclopèdia Catalana. En tot cas, ara sí que sembla que el sector rebrà un impuls ben important.

El cinema en català és de llei

Unes notes periodístiques interessant de fa poc sobre el requisit lingüística català en el cinema:

  • Sílvia Barroso: «Només un requisit» (Avui, 10.03.2009)
  • Patrícia Gabancho: «Anem al cinema» (Avui, 12.03.2009)

Des del País Valencià, per ara i com quasi sempre, en certa manera ho veiem com problemes dels rics, i els rics no som mosatros. Però també hi tenim en «enviat especial» que se’n preocupa i dóna una opinió favorable a la iniciativa, tot i que preveu que no traurà res a carregador, que és com acaba el seu article Enric Sòria (Quadern, El País, 12.03.2009):

Una ofertat de meitat i meitat és justa i el públic la sostindria, però crec que no la veurem, pròximament, en aquestes pantalles

En el mateix diari (09.03.2009), debaten dos articles, un d’Enrique González Macho i un altre de Luis de Val Mínguez. El primer conté argments que no faria servir si hi haguera reflexionat des del punt de vista dels drets dels ciutadans i de l’interés públic. Però un distribuïdor de pel·lícules no té perquè parar-se en brosses si el negoci li funciona tal com està. I millor que no comentem la seua apreciació antropològica sobre la rapidesa o lentitud en l’adquisició d’hàbits.

En canvi, el segon, productor de Media Films, troba ben fet que «un document regule les regles del joc» i no veu cap problema per a l’exhibició en català, llevat que no haja estat fins ara una pràctica comuna. Si s’estén, «la clau està en analitzar com està formulada l’oferta i saber quina és la demanda. La cooficialitat del català i del castellà està en els escoles i també en el carrer».

Els sons del català

Xavier Rull ens fa arribar a través d’InfoZèfir la informació següent:

Presentació oficial de l’espai web Els Sons del Català

Dia: dilluns, 9 de març del 2009
Hora: 12.15 h
Lloc: Aula Magna de la Universitat de Barcelona (pl. Universitat, Barcelona)

Acte públic, a càrrec de Joan Solà, Josefina Carrera i Clàudia Pons, presidit per la Vicerectora de Docència i Convergència Europea de la Universitat de Barcelona, Amelia Díaz, el Degà de la Facultat de Filologia, Adolfo Sotelo, i el director del Departament de Filologia Catalana, Sebastià Bonet.

L’espai web Els Sons del Català (http://www.ub.edu/sonscatala) aplega una sèrie de materials destinats a facilitar l’aprenentatge autònom de la fonètica tant en l’ensenyament secundari com en l’ensenyament superior i també en l’aprenentatge del català com a llengua estrangera. A més a més, serà útil als professionals de l’assessorament lingüístic o la logopèdia.

En aquests moments, els materials de l’espai web estan basats en els sons del dialecte oriental central i constitueixen una primera fase d’un projecte més ambiciós que acollirà els dialectes més importants i contindrà exercicis generals i específics per a cada dialecte. El web s’organitza en tres pàgines:

1) Una pàgina inicial que conté uns quadres de sons animats en Flash. Quan l’usuari es desplaça per damunt dels sons de la taula, apareixen unes finestretes en què s’expliquen les característiques de cada so i l’origen del símbol que el representa. Quan l’usuari es desplaça per damunt de les altres parts de les taules, també troba explicacions relacionades amb el punt i mode d’articulació dels sons consonàntics, l’anterioritat i l’elevació lingual de les vocals i l’origen i funció dels diacrítics.

2) S’accedeix a la segona pàgina del web després de clicar els símbols consonàntics i vocàlics de les taules de sons. Aquesta segona pàgina conté:

a) un arxiu de vídeo en què dos parlants nadius (home i dona) articulen el so en diferents contextos dins de paraules;
b) un diagrama articulatori animat en Flash que representa la trajectòria de l’aire i els moviments dels articuladors en la producció dels sons;
c) un espectrograma i un oscil·lograma acompanyats d’un arxiu de so que corresponen a cadascuna de les paraules pronunciades pels parlants nadius. Aquestes tres parts de la segona pàgina, que presenten tres nivells de dificultat, van adreçades a usuaris amb diferents coneixements de fonètica.

3) La tercera pàgina del web, destinada a comparar sons, conté tres diagrames articulatoris animats en Flash. L’usuari, mitjançant taules de sons, pot escollir els diagrames articulatoris de les consonants o vocals que vol visualitzar i comparar.

Els responsables del projecte han estat els professors Joan Solà, Josefina Carrera i Clàudia Pons, que han comptat amb l’assessorament de diferents professors de fonètica de les universitats catalanes. A més dels dos informants, hi han participat diferents tècnics per a la representació acústica, els dibuixos i animacions en Flash, el disseny i l’estructura de l’espai web i els enregistraments de so i d’imatge. La realització d’aquest projecte ha estat possible gràcies al finançament de la Universitat de Barcelona, l’Institut Ramon Llull i la Casa de les Llengües.

Font: Josefina Carrera (UB)

Activitats de cohesió lingüística a Mallorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Activitats de cohesió social als municipis

La Direcció Insular de Política Lingüística posa en marxa, a partir de demà, la primera de les diverses activitats de cohesió lingüística adreçades als ajuntaments de Mallorca que s’han previst per enguany.

Demà, dia 3 de març, a les 17 h comença a Palma el primer taller de còmic, la primera d’un paquet d’activitats que la direcció insular de Política Lingüística ofereix als ajuntaments de l’illa per ajudar-los en la tasca d’extensió de l’ús social del català als seus municipis. Els destinataris són joves d’entre 12 i 16 anys, i els tallers tindran una durada de vuit setmanes, repartides en sessions de dues hores.

Aquest primer taller, coordinat per la revista Esquitx, es farà al Casal de Joves Nord de Palma i finalitzarà el proper 21 d’abril de 2009.

La Xarxa d’Activitats Culturals a Mallorca és una nova iniciativa del departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca que ofereix als ajuntaments de l’illa la possibilitat de gaudir en els seus municipis de tot un ventall d’activitats culturals produïdes pel Consell de Mallorca. A partir d’aquí, tots els ajuntaments que hi estan interessats poden sol·licitar qualsevol de les activitats que es proposen. La idea principal és aconseguir donar-los la màxima difusió possible i que puguin itinerar pel major nombre de pobles de l’illa.

Enguany, la Direcció Insular de Política Lingüística s’afegeix a aquesta iniciativa i ofereix, a través de la Xarxa, un paquet d’activitats amb les quals es pretén facilitar la integració lingüística dels nouvinguts i la cohesió social entre aquests i els habitants dels municipis que els acullen.

Aquest paquet d’activitats, emmarcat dins la campanya «Ara és la teva», pretén donar continuïtat al Projecte d’Acolliment Lingüístic que es dugué a terme l’any passat a Sant Llorenç i a sa Pobla, i que enguany es farà a vuit municipis. Davant la impossibilitat d’implantar el Projecte alhora a tots els municipis, el Consell de Mallorca ha programat tota una sèrie d’activitats que incideixen en la necessitat d’aconseguir nous reptes en política lingüística adreçada a població nouvinguda. Aquestes activitats van més enllà de l’aprenentatge de la llengua. Es fa una especial incidència en temes tan importants com la cohesió social o el coneixement de l’entorn, i es treballa tant amb els nouvinguts com amb la població d’acollida, oferint-los la possibilitat d’interactuar participant en activitats lúdiques que afavoreixen l’acostament entre els diferents col·lectius.

Els ajuntaments que podran gaudir d’aquests primers cinc tallers de còmic són Calvià, Vilafranca, Capdepera, Pollença i Palma, les sol·licituds dels quals s’han acceptat per estricte ordre d’arribada.

A més d’aquest taller de còmic, està previst que s’ofereixin cinc activitats més: tallers de plantes i fitoteràpia, tallers per la llengua, cursos de cuina, xerrades sobre «Dona i literarura» i tallers de curtmetratges.

Font: Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca

Encarna Sant-Celoni recorda Carmelina Sánchez-Cutillas

Supose que ja us heu assabentat que diumenge passat va faltar l’escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas; com a antòloga d’Eròtiques i despentinades, hi havia de fer quelcom i hi vaig posar mans a l’obra.

Us adjunte dos textos: l’un amb una coseta que li dedique, ara ja in memoriam, i l’altre amb un poema seu, «La sang se’m clivella» —un fragment del qual és en la pàgina 135 de l’antologia—, perquè el tingau sencer. Podeu compartir-los amb qui vulgau.

Encarna

Men i den bløde dæmring der står
som en lysende stribe langs himmelranden
og spinder os kærtegn om skulder og hår,
mens dagen og natten kysser hinanden
– da vågner vi bange og ser, at vi går
med mindernes krans om panden.

Tove Ditlevsen
Traducció:
Però amb el suau crepuscle, que és
com una ratlla lluent al llarg de la vora del cel
i ens fila carícies sobre muscles i cabells
mentre el dia i la nit s’entrebesen,
llavors ens despertem amb por i veiem que portem
la corona dels records al voltant del front.

Em costa trobar la paraula justa que done cos a la mancança i, doblegant-hi el coll, deixe de pouar númens i hàlits en la mar de lletres que m’escanya i t’ampre la veu, despentinada: encara ‘em cou massa la sang’, i ‘se’m clivella’, i ‘se m’esmussen les dents, com atzavares, de tant de traure estelletes al silenci’…

No fa gaire que m’he assabentat, pel diari, que has faltat, de matinada… Te n’has anat, curiosa, amb el cap alt i la mirada serena, així de clar. I també de puntetes, com si res, així de cru… I de sobte m’ha creuat la cara un somriure, recordant l’última vegada que ens vérem, fa uns huit mesos, a ta casa, amb les teues gates i un llanterner pel mig, mentre ens dedicàvem llibres de poemes i xarràvem de revoltes i justes, i de la cosa pública i de la literària…

Gràcies per ser com fores —com ets—, senyora i madona Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, preclara escriptora i historiadora, e cara amiga d’anys i afanys.

Encarna Sant-Celoni i Verger, febrer 2009

I el poema de Carmelina Sánchez-Cutillas:

La sang se’m clivella

Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l’enyor de tanta cosa
em despentina l’instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.

Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d’aquells moments perduts…
No sé si ploraré demà,
perquè la pena
és massa fonda avui
per a arrencar-la
estella a estella.

Però tot està a punt:
l’artèria, oberta;
les mans, enceses; el cos,
tens i expectant…
i tot és tan a punt,
que la sang se’m clivella!

Carmelina Sánchez-Cutillas (del llibre Llibre d’amic e amada)

O estigma das línguas

Abans que el company Sérgio Ferreira ens amplie la informació sobre el portugués, podem llegir en el diari Avui (27.02.2009) un article de Lois Oreiro, «O estigma da língua», sobre la situació de les llengües a Galícia. En resum:

O galego vaise convertendo en língua litúrxica, propia de actos oficiais. Os políticos fálano cada vez peor e as subvencións de fomento da língua úsanse para comprar incluso aos medios de comunicación que a repudian. A iso engádanlle a utilización do galego na loita partidaria, metendo medo cos presuntos excesos cometidos nas escolas catalás e vascas, e xa teñen o panorama completo dos lastres do galego.

Hi podem afegir el tancament del repetidor que feia arribar la tv3 a la Catalunya del Nord (Avui, 27.02.2009), i tindrem un panorama ben galdós del que massa polítics fan realment per la promoció i el gaudi de les llengües i cultures humanes.