Denominacions oficials: Villanueva de Castellón

Redona de l’eixida de Castelló cap a Beneixida.

El municipi de Castelló (Ribera Alta) torna a denominar-se Villanueva de Castellón després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (sentència 120/2025) haja anuŀlat el Decret 112/2020 de la Generalitat valenciana. Segons el tribunal:

Tampoc considerem que la denominació de Castelló no s’adeqüe a la tradició històrica i lingüística del municipi ni que siga coincident amb una altra de ja existent. No obstant això, la nova denominació del municipi pot produir confusions en l’organització dels servicis públics i, de fet, ja les ha produïdes en relació amb l’Ajuntament de Castelló de la Plana, i ha donat lloc a nombrosos errors en la identificació de les respectives administracions públiques per part de la ciutadania, la Generalitat Valenciana i la Mesa de les Corts Valencianes.

La confusió adduïda és ben lamentable com a argument jurídic, i a més sembla una caricatura d’aquella frase televisiva «la noche me confunde» ara convertida en «la toponímia em confon».

Termes nous en el DOGC núm. 9.465

Novetats terminològiquesRecopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre el gener i l’abril del 2025 (dogv número 9.465, 29.07.2025):

[Alimentació. Gastronomia] cervela, tofi

[Comunicació] comunicació accessible, comunicació clara (sin. comunicació planera), lectura fàcil, llenguatge entenedor, llenguatge planer, llenguatge simplificat (sin. compl. llenguatge fàcil)

[Economia. Empresa] abusaflació, degradaflació, estratègia de nínxol, màrqueting oportunista, nínxol, nínxol de mercat, producte de nínxol, societat amb propòsit d’absorció o compra (sigla: SPAC), venda en línia sense estoc

[Física] precessionar

[Lleure] observació d’ocells

[Sociologia] exili sexual, sobreexposició dels fills

[TIC] aprenentatge autosupervisat, aprenentatge d’adversari, aprenentatge no supervisat, aprenentatge per transferència, aprenentatge supervisat, atac d’injecció, canal, canalització (sin. compl. pipelining [en]), digitalització, digitalitzar, enginyer d’indicacions | enginyera d’indicacions (sin. enginyer de peticions | enginyera de peticions), enginyeria d’indicacions (sin. enginyeria de peticions), fitxa del model, ingerir, ingestió de dades, injecció d’indicacions, intel·ligència artificial de les coses (sigla: AIoT; IAdC), internet de les coses, llac de dades, model de difusió, model de llenguatge extens, model generatiu, model preentrenat, processament intensiu de dades, segment textual, segmentació, segmentador, web de les coses (sigla: WdC; WoT)

[Transports] jerricà

[Zoologia. Ocells] àlula

[Zoologia. Quiròpters] ferradura grossa, ferradura mediterrània, ferradura mitjana, ferradura petita, orellut alpí, orellut daurat, orellut gris, pipistrel·la, pipistrel·la comuna, pipistrel·la de Nathusius, pipistrel·la de vores clares, pipistrel·la nana, rater d’aigua, rater d’orelles dentades, rater de Bechstein, rater de bigotis gros, rater de bigotis petit, rater de peus grossos, rater gris ibèric, rater gris itàlic, rater gros, rater mitjà, ratpenat argentat, ratpenat argentat eurasiàtic, ratpenat cuallarg, ratpenat cuallarg europeu, ratpenat de bosc, ratpenat de bosc europeu, ratpenat de cova, ratpenat de cova de Schreibers, ratpenat de ferradura, ratpenat dels graners, ratpenat dels graners eurasiàtic, ratpenat muntanyenc, ratpenat muntanyenc de Savi, ratpenat orellut (sin. compl. orellut) ratpenat rater (sin. compl. rater)

Les novetats periòdiques del DNV

Les novetats que incorpora periòdicament el Diccionari normatiu valencià (dnv) de l’Acadèmia Valenciana de la llengua, es poden consultar tant a través de l’aplicació en el mòbil com obrint el document que pengen en el seu web. Segons exposen ells mateixos (consulta: 26.05.2025):

S’actualitza tots els mesos com a resultat del treball de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua […] La llengua és un codi viu, i el diccionari aspira a ser una ferramenta útil que ajude els parlants en les seues necessitats comunicatives. Amb esta finalitat, […] es poden veure totes les modificacions incorporades en el DNV des de l’any 2017, desglossades mes a mes.

Les novetats del mes d’abril passat van ser:

acabar
ACCEPCIÓ NOVA
14. v. aux. [en oracions negatives, seguit de la preposició de i d’un verb en infinitiu] No arribar a produir-se alguna cosa com s’esperava. Després de tantes explicacions, no he acabat de convéncer-los.

acabar
VARIANT DE LOCUCIÓ NOVA
per a acabar-ho d’arreglar (o d’adobar) loc. adv. Per a completar una situació desagradable. Ara comença a ploure i, per a acabar-ho d’arreglar, no portem paraigües.

alt
LOCUCIÓ NOVA
tirar (o reballar) a les altes (alguna cosa) loc. verb. Tirar-la amb força per l’aire. Va agafar la pilota i la va tirar a les altes.

anda
LOCUCIÓ NOVA
anar en anda (o en andes) de bé loc. verb. Seguir, un assumpte, un curs favorable. Quan tot anava en anda de bé, va recaure.

bala
LOCUCIÓ NOVA
tirar amb bala loc. verb. Proferir paraules feridores o malintencionades contra algú. L’entrenador va tirar amb bala contra la nova jugadora.

complir
ACCEPCIÓ NOVA
3. v. tr. Tindre, algú o alguna cosa, (les condicions necessàries) per a fer una funció o formar part d’un grup. No pot sol·licitar la beca perquè no complix els requisits.

endomicetal
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
2. f. pl. MICOL. Orde de la classe dels ascomicets i de la subclasse dels protoascomicets, integrat per fongs micelians microscòpics sense ascocarps, amb els ascos formats directament del zigot, i que inclou la sacaromicetàcia.

enrecordar-se
ARTICLE NOU
v. pron. [col·loq.] Recordar-se. Enrecorda’t que demà arribaré més tard a la faena perquè he d’anar al metge. Enrecorda’t de vindre. Hem quedat demà; enrecorda-te’n.

esporidi
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
m. BOT./MICOL. Cèl·lula originada per gemmació d’una espora.

esporòfit
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
1. m. BOT./MICOL. Planta o fong que es reproduïx per espores.

esteperol
ACTUALITZACIÓ DE LA NOMENCLATURA TAXONÒMICA
m. MICOL. Bolet (Leccinellum corsicum) que forma micorrizes amb les estepes, de capell convex, amb porus grocs i carn que es torna roja blavosa al tall.

exoperidi
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
m. MICOL. Capa externa del peridi, quan en té més d’una.

expedient
INCORPORACIÓ ABREVIATURA

  1. m. DRET [abreviatura exp.] Curs o tramitació que se seguix per a resoldre un assumpte important i, especialment, una causa en favor o en contra d’algú.
  2. m. DRET [abreviatura exp.] Conjunt d’actuacions encaminades a resoldre algun dubte o assumpte, a justificar una decisió.
  3. m. DRET [abreviatura exp.] Conjunt de tots els documents relatius a un assumpte o negoci.
  4. m. [abreviatura exp.] Document que conté les qualificacions obtingudes per un estudiant al llarg de la vida acadèmica o en una de les etapes corresponents.

extraviament
ARTICLE NOU
m. Acció o efecte d’extraviar. Va simular l’extraviament de l’equipatge i el van indemnitzar.

fer
LOCUCIÓ NOVA
què fa? loc. orac. S’usa al començament d’una frase interrogativa per a reforçar-la. Què fa, has acabat?

formal
ACCEPCIÓ NOVA
3. adj. LING. Que es caracteritza (una forma lingüística o un registre) per ser acurat i resultar adequat per a situacions en què s’establix una distància comunicativa entre els interlocutors. En l’examen es demana que s’utilitze un llenguatge formal.

guant
LOCUCIÓ NOVA
llançar (o tirar) el guant (a algú) loc. verb. Desafiar-lo a fer alguna cosa. El cap de l’oposició va llançar el guant a l’equip de govern.

guant
LOCUCIÓ NOVA
arreplegar (o recollir) el guant loc. verb. Acceptar un desafiament. Quan va sentir la proposta, va arreplegar el guant i va dur avant el projecte.

informal
ACCEPCIÓ NOVA
2. adj. LING. Que es caracteritza (una forma lingüística o un registre) per ser poc acurat i resultar adequat per a situacions en què predomina la proximitat comunicativa entre els interlocutors. És una expressió pròpia del llenguatge oral informal.

mesoperidi
ARTICLE NOU
m. MICOL. Capa intermèdia del peridi, quan en té més de dos.

parcel·la
INCORPORACIÓ ABREVIATURA

  1. f. DRET [abreviatura parc.] Porció xicoteta de terreny, normalment sobrant d’una altra porció més gran que s’ha comprat, expropiat o adjudicat.
  2. f. DRET [abreviatura parc.] En el cadastre, porció de terreny que pertany a un propietari diferent del de la resta i que és objecte d’una tributació especial.

prevere
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
m. REL. [abreviatura pvre.] Clergue que ha rebut els ordes majors i té la missió primordial de presidir la celebració de l’eucaristia.

referència
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
5. f. ECON. [abreviatura ref.] Codi que permet la identificació d’un producte.

ressignificació
ARTICLE NOU
f. Acció o efecte de ressignificar.

ressignificar
ARTICLE NOU
v. tr. Atribuir (a alguna cosa) una nova significació o redefinir-ne el sentit.

reunir
ACCEPCIÓ NOVA
3. v. tr. Complir 3. Reunix les condicions idònies per a ser una bona candidata.

sant –a
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
1. adj. i m. i f. REL. [abreviatura St. / Sta.] Que ha excel·lit (una persona) per la seua virtut i ha passat a ser model de perfecció i, com a tal, rep culte en el si de l’Església i és invocada com a intercessora davant de Déu.

telegrama
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
m. TELECOM. [abreviatura telegr.] Escrit enviat per mitjà del telègraf.

La sensació de l’ús

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat l’Enquesta d’usos lingüístics de la població amb les dades del 2023 enllaçades amb les del 2003 i 2008, de manera que es pot seguir l’evolució dels coneiximents i els usos en la població de Catalunya. L’Idescat mostra en la seua pàgina inicial una gràfica on es pot vore el retrocés en l’ús de la llengua en tres aspectes diferents (ús inicial, element d’identificació i ús habitual):

Les dades del 2023 del Baròmetre d’usos personals, professionals i públics del valencià de la Generalitat valenciana són prou semblants. Encara la concepció de l’enquesta és diferent i no és pot fer una comparació directa, podem percebre el to general de les dades mirant els indicadors d’usos personals (a casa, amb amistats, amb el veïnat i amb persones desconegudes):

Una part de les conclusions de l’enquesta catalana podrien ser vàlides també per al País Valencià:

  • El creixement de parlants és inferior al creixement poblacional […].
  • Per això, tot i créixer en nombre absolut de parlants, els percentatges del català es mantenen o baixen.
  • El nivell de coneixement de català continua essent inferior al del castellà en totes les edats (tendència a passar-se al castellà).
  • L’edat, l’origen geogràfic i l’àmbit d’ús afecten els usos lingüístics.

Denominacions oficials: Castelló de la Plana/Castellón de la Plana

El municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta) ha fixat la forma oficial del seu nom (dogv, 18.12.2024 ; boe 17, 20.01.2025 ):

Decret 187/2024, de 17 de desembre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Castelló de la Plana per la forma bilingüe Castelló de la Plana/Castellón de la Plana.

Més denominacions oficials en: «Municipis i comarques (PV)»

Estàndard oral de l’IEC: posada al dia

L’Institut d’Estudis Catalans va publicar l’any passat una actualització de la proposta lèxica relativa a l’estàndard oral de l’any 2018. La posada al dia consistix a adaptar la proposta a la versió actual del lèxic del diccionari de l’institut, que des del 2018 fins ara ha introduït canvis en les entrades i les definicions.

Recopilem a continuació el vocabulari de la proposta que ha experimentat eixes modificacions:

aerolínia, afroamericà -cana, alcaldable, ambosta [substituïx embosta*], anou, anouer, antiavalots, assajar, autocaravana, baguet, basca, batucada, betlem, biològic, blíster, boteller, bresquiller, bresquillera, bresquillerar, cacau, càtering, celebrar, celebrar, ciberatac, cimentera, clicar, clicar, clòtxina, comercial, company, competencial, cooperant, crispar, crostó, datàfon, demonitzar, descarregar, desgall, dessalinitzador, diàfan, díode electroluminescent, doblador | dobladora, doblar, enoteca, entrenar, esnifar, ésser menester, ésser mester, estéreo, extracomunitari -tària, extraïble, fer feina, fidelització, fidelitzar, fotògraf de premsa | fotògrafa de premsa, fotoperiodista, futurible, garrotín, gentrificació, gihadisme, gihadista, gintònic, giratori, glamurós, gomina, halibut, importar, infusionar, internet, itinerància, jovençà -çana, kebab, led, llapis electrònic, lleute, llucet, major d’edat, malla, manter, mantra, manualitats, maridatge, mèdia, mediàtic -ca, menor, menor d’edat, mono, moscat, mundial, mundial, notable, novençà, ordinador portàtil, pa de pita, pàdel, padrastre, panga, paparazzi, parafarmàcia, pataca, patana, picadeta, picar, picar, pigall, pita, pixelar, plenari, poliestirè expandit, porexpan, portàtil, precaritzar, preestrena, presidenciable, progre, raclet, renyó, renyonada, renyonera, revertir, ronyonera, rostisseria, saga, sardisme, sense fils [o sense fil] [substitutïx inalàmbric -ca*], servei de càtering [substituïx servei d’àpats], sobrepès, tauleta, telefonar, tempura, tenir menester, tetraplègic, tia valenciana, tiramisú, tocar, tocar, tou, traçabilitat, trucar, trufa, trumfo, versionar, vinoteca, xapata, xava, xistorra, xix kebab

Modificacions en les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans

El Diccionari de la llengua catalana (diec) de l’Institut d’Estudis Catalans ha incorporat termes nous durant l’any 2024:

Novetats de juny del 2024: aerolínia, alcaldable, asturlleonès -esa, autocaravana, blíster, bresquiller, bresquillera, bresquillerar, càtering, ciberatac, cimentera, competencial, cooperant, datàfon, demonitzar, dessalinitzador -ra, doblador2 dobladora, enoteca, esnifar, extracomunitari -tària, reciprocitat., extraïble, fidelització, fidelitzar, forfoll, fotoperiodisme, fotoperiodista, futurible, garrotín, gihadisme, gihadista, gintònic, glamurós -rosa, gomina, gorro, halibut, infusionar, internet, itinerància, juguera, kebab, led, lleute, llucet, mantra, mèdia, mediàtic -ca, mirandès -desa, mono2, moscat2, pàdel, panga, parafarmàcia, pataca, picadeta, pita2, pixelar, porexpan, precarització, precaritzar, presidenciable, rebotejador -ra, rebotejar, renyó, renyonada, renyonera, ronyonera, rostisseria, sobrepès, tempura, tetraplègic -ca, tiramisú, traçabilitat, versionar, vinoteca, xapata, xistorra

Novetats de novembre del 2024: anou, anouer, anouera, batucada, criptogínia, paparazzi [it.], preestrena, raclet, sardisme

A més d’incloure entrades noves, també s’ha modificat la redacció de diverses entrades del diccionari. I també hi ha modificacions en la redacció de la gramàtica de l’iec, en els apartats 4.4.1.2.c, 4.4.3.3, 8.5.1.c, 17.4, 17.4.1.e, 18.6.1.2.c, 19.5.b, 19.5.c, 19.5.1.c, 21.4.1, 21.4.3, 22.4.1.2.e, 25.4.7.b, 31.5.4, 34.2.5.2.c, 34.2.5.3 i 34.7.1.

Estes informacions estan disponibles en línia en els webs del diec i de la giec.

El dret a defendre’s en valencià

BOEL’article «La nova Llei del dret de defensa permet usar el català en jutjats de tot l’Estat» (Diari La Veu del País Valencià, 22.11.2024), informa de la tasca feta per la Plataforma per la Llengua en la redacció de la Llei 5/2024, del dret de defensa, que entrarà en vigor el dia 4 de desembre. Gràcies a esta faena, la lletra d de l’article 10 i l’article 11 inclouen el dret a l’ús de les llengües oficials davant l’administració de justícia:

Article 10. Drets davant els tribunals i en les relacions amb l’administració de justícia
Els titulars del dret de defensa davant dels jutjats i en les seues relacions amb l’administració de justícia tenen, entre altres, els drets següents:
[…]
d) En els procediments davant dels òrgans amb jurisdicció a tot l’estat, a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma on residixquen o on s’hagen incoat procediments judicials, i també a rebre en qualsevol d’estes llengües les comunicacions produïdes.

Article 11. Dret a intèrpret i/o traductor
Si l’ús d’una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials en les comunitats autònomes, contribuïx a garantir l’exercici del dret de defensa, el jutjat o tribunal ha de posar a disposició dels intervenents que ho requerixquen els mecanismes rellevants d’interpretació i/o traducció.

Convé observar, tal com assenyala Sebastià Carratalà, que la lletra d de l’article 10 garantix el dret a l’ús de la llengua, però que el dret a interpretació o traducció està condicionat a la valoració que facen els tribunals d’eixa necessitat.

La comunicació clara

Il·lustració del dossier La langue de bois ou la vie en moins 🔗 de l’Association Française de Communication Interne./Selçuk Demirel.W

L’apunt «Resum de la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”» d’Anna Arnall (21.11.2024, bloc de la Revista de Llengua i Dret), 🔗 a més del resum escrit permet accedir al vídeo de la jornada. 🎬

La part d’esta qüestió relacionada amb la faena dels tècnics i tècniques, més enllà de la idea general de comunicació efectiva que hauria de guiar l’activitat lingüística de l’administració, es podria concentrar essencialment en un punt:

Des del camp de la lingüística, s’ha recordat que el llenguatge administratiu català està basat en els principis de la comunicació clara i així ho expressen tots els manuals i materials didàctics publicats per institucions d’Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Cal fer esforços perquè totes les persones amb responsabilitats en la redacció i publicació de textos en webs de les administracions públiques aprenguin i implementin les estratègies de comunicació clara.

Encara és massa sovint complicat matindre una «comunicació abstrusa» amb l’administració pública valenciana en general, aixina que aconseguir una «comunicació clara» deu ser un objectiu destitjable i una tasca ingent i molt necessària.