Un diccionari del català antic en xarxa

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Presentació del Diccionari de textos catalans antics

http://www.ub.edu/diccionari-dtca

Jornada acadèmica

Dia: 30 de novembre de 2009
Lloc: sala de professors de l’edifici Josep Carner de la UB (c. Aribau 2, 5è pis, Barcelona)

18:30 h Prof. Pietro Beltrami, director de l’Opera del Vocabolario Italiano, «Banca dati e dizionario storico: l’esempio del Tesoro della Lingua Italiana delle Origini».

19:30 h Presentació del Diccionari de textos catalans antics en xarxa, primera concreció del projecte de Diccionari del Català Antic. Amb la intervenció de la prof. M. Teresa Anguera, vicerectora de Política Científica de la Universitat de Barcelona; del prof. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; i del prof. Joaquim Rafel, director del Diccionari del Català Antic.

Pausa

20:15 h Prof. José Antonio Pascual, sostdirector de la Real Academia Española, «Los corpus. La hora del filólogo».

Font: Centre de Documentació Ramon Llull
http://www.ub.edu/centrellull

Els límits de la política lingüística

Joan Vilarnau ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

L’Observatori de la Llengua Catalana celebra una jornada de reflexió i debat entorn a la situació de la llengua amb el títol «Hi ha límits a la política lingüística?».

La jornada comptarà amb la presència d’imporants especialistes.

Dia: divendres 27 de novembre de 2009
Horari: de 10 a 17 hores
Lloc: c. Rocafort, 242, bis, Barcelona.
Tota la informació a: www.observatoridelallengua.cat

Font:
Observatori de la Llengua
C. Diputació, 276
08009 Barcelona
Tel.: 93.319.80.50 – ext. 138

El nou web d’APTIC

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

aptic presenta el seu nou web

L’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (aptic) posa a disposició dels professionals i de la societat el seu nou web www.aptic.cat, que serà operatiu a partir del dimecres 18 de novembre de 2009.

Aquest web es podrà consultar les 24 hores del dia i estarà al servei de totes les persones interessades en la professió i els serveis de traductor o intèrpret.

De cara a l’usuari de serveis de traducció i d’interpretació, hi ha informació sobre com encarregar traduccions i un directori de professionals format exclusivament pels membres associats a aptic.

Precisament, la gran novetat d’aquest web és l’apartat «Busca un traductor». Consisteix en una base de dades equipada amb un potent motor de recerca que permet accedir al professional adequat a partir de diversos paràmetres: combinacions lingüístiques, especialitzacions, serveis o nom del professional.

En aquest sentit, aptic posa a l’abast del públic la possibilitat de contactar amb una base potencial de gairebé 600 professionals, amb la garantia que tots els associats tenen formació o experiència en el sector, d’acord amb les condicions d’accés per ser membre actiu de l’associació.

Al web, a més, es pot trobar informació bàsica de l’associació, el calendari d’activitats, notícies relacionades amb el sector, un apartat molt complet de preguntes freqüents sobre l’exercici professional i enllaços a les eines de la xarxa més utilitzades pels traductors i intèrprets.

Com a segona gran novetat del web, hi ha un apartat exclusiu per als socis on s’hi poden trobar documents generats per l’associació, estudis sobre tarifes, descomptes i promocions.

Al web es podrà seguir el gran volum d’activitats que s’han desenvolupat des de la creació de l’associació. Des del mes de gener d’enguany s’han organitzat 20 activitats, entre cursos i xerrades. I es preveu que al 2010 el ritme sigui el mateix. aptic es va crear el gener del 2009 a partir de la unió de les dues associacions generalistes de traductors i intèrprets de Catalunya, triac i atic, i actualment té uns 600 socis.

Font: aptic

Oferta laboral en Canals

Ferran Isabel ens informa a través d’Infozèfir de l’oferta laboral següent:

Professorat de valencià a Canals (la Costera)

Necessiten un professor de valencià (llicenciat en filologia catalana o mestre de valencià) per a un curs de 60 hores a Canals (la Costera):

— Adreçat a pares i mares de l’escola.
— Curs de 60 hores, nivell mitjà.
— Dos vesprades a la setmana (1,5 hores o 2 hores per sessió), depén de quan començara el curs.
— Es paguen 15 euros nets per hora, amb contracte.
— Horari: entre les 15.00 i les 17.30 h

Les persones interessades s’han d’adreçar a:
A/e: costera@fev.org
Tel.: 660 434 488 (Carlos)

Font: Carlos Cabello (Escola Valenciana, la Costera)

Denominacions oficials: Calp, Ares del Maestrat i Real

Les poblacions de Calp, Real i Ares del Maestrat han fixat el seu nom oficial en valencià, segons podem llegir en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana:

  • Decret 204/2009, de 6 de novembre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi d’Ares del Maestre per la forma exclusiva en valencià d’Ares del Maestrat. (docv número 6.141 de data 10.11.2009) [pdf]
  • Decret 126/2009, de 28 d’agost, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Real de Montroi per la forma exclusiva en valencià de Real. (docv número 6.092 de data 01.09.2009) [pdf]
  • Decret 125/2009, de 28 d’agost, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Calp/Calpe per la forma exclusiva en valencià de Calp. [2009/9785] (docv número 6.092 de data 01.09.2009) [pdf]

Més dades sobre les denominacions oficials dels municipis valencians en la fitxa de municipis i comarques del País Valencià i en la secció de legislació lingüística.

Oferta laboral en Alacant

Ferran Isabel ens envia a través d’Infozèfir l’oferta següent:

Oferta de faena per a professor de valencià

Nivell: Superior
Lloc: DT Economia, Hisenda i Ocupació, c/ Churruca, 25. 03003 Alacant
Horari: dilluns o dimecres de 16.30 a 19.00 h

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Jaume Sellés a través del telèfon 965 934 414 o de l’adreça electrònica selles_jau@gva.es.

Font: Jaume Sellés (Conselleria d’Educació. Generalitat valenciana)

Una faceta laboral de la difusió de l’espanyol

Abans que l’espanyolisme lingüístic se n’ixca del planeta i aconseguixca arribar imperialment a Proxima Centauri, convindria contrastar la política estatal que hi ha darrere d’això. Per una banda tenim (El País, 03.11.2009):

L’espanyol és el segon idioma matern del món

«L’epanyol no està en crisi, tampoc l’Institut Cervantes». Així d’optimista es mostrà ahir la seua directora, Carmen Caffarel, abans de la reunió anual del patronat.

Però, per una altra banda, Sílvia Senz (Addendaetcorrigenda) ens dóna a conéixer altres facetes de la gestió d’eixe institut:

  • El lado oscuro del español como recurso económico (ERE): sentencia contra el Instituto Cervantes en Brasil por contratación irregular de profesores [Veg.]
  • Explotación laboral en la meca del castellano [Veg.]
  • Unas 20 personas deciden crear el Trastero del Cervantes con el objetivo de informar sobre las ilegalidades que se cometen desde hace años [Veg.]
  • El Cervantes no se olvida de la cultura del mobbing laboral y la subcontratación [Veg.]
  • Grijelmo en la picota, o malos tiempos para los capitostes de la política lingüística y cultural española [Veg.]
  • El lado oscuro del español como recurso económico (ERE): sentencia contra el Instituto Cervantes en Brasil por contratación irregular de profesores [Veg.]
  • Los trabajadores del Instituto Cervantes se organizan para denunciar su situación, pese al ninguneo de los medios [Veg.]
  • RAE rica, trabajadores pobres [Veg.]

Conferències sobre les normalitzacions lingüístiques reeixides

Ferran Isabel ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:

acpv convida representants del Quebec, Flandes, Lituània i Letònia a explicar les seues polítiques lingüístiques

Avui, a les 19 hores, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània:

«El cas del Quebec: construcció nacional i normalització lingüística» a càrrec de Claude Fleury, director de l’Oficina del Govern del Quebec a l’Estat Espanyol. Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València, presentarà el ponent.

La conferència s’inscriu dins les Jornades sobre les Normalitzacions Reeixides que ha organitzat l’Institut de Política Lingüística d’acpv. L’objectiu d’aquestes jornades és donar a conèixer els processos de normalització lingüística del nostre context europeu i occidental en què la normalitat ha triomfat i que ens poden servir de model i inspiració.

El processos que s’estudiaran són quatre: el Quebec, Flandes, Lituània i Letònia, a més d’una sessió específica dedicada a la situació de la llengua catalana. En tots els casos, seran experts d’aquests territoris els qui expliquen quines han estat les passes que s’han fet per a aconseguir-ho.

Les jornades tindran lloc tots els dimecres del mes de novembre i el primer de desembre i sempre a les 19 hores. Així doncs, la primera conferència és la del 4 de novembre amb «El cas del Quebec: construcció nacional i normalització lingüística», que anirà a càrrec de Claude Fleury, director de l’Oficina del Govern de Quebec a l’Estat espanyol. Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València, presentarà el ponent. El Quebec és un país de llengua francesa que, des de la dècada de 1960, ha reeixit a implantar un alt grau de normalització lingüística dins d’un estat federal, el Canadà, en què la llengua i cultura anglesa és àmpliament majoritària, i el Quebec és una particularitat.

La resta de conferències abordaran:

  • «L’estat federal belga i l’estatus del neerlandès a Flandes (des d’una perspectiva històrica)». Dimecres 11 de novembre, a càrrec de Guy Janssens, professor de Lingüística Neerlandesa al Departament de Llengua i Literatures Germàniques de la Universitat de Lieja.
  • «Introducció als processos de normalització lingüística i la necessitat d’una legislació que els doni suport». Dimecres 18 de novembre, a càrrec de Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
  • «La independència de Lituània i el procés de normalització lingüística estatal». Dimecres 25 de novembre, a càrrec de Jolanta Zabarskaite, professora associada, doctora en Filosofia i directora de l’Institut de la Llengua Lituana.
  • «La independència de letònia i el procés de normalització lingüística als països bàltics». Dimecres 2 de desembre, a càrrec de Daina Teters, catedràtica de Filosofia i vicerectora de Recerca de l’Acadèmia de Cultura de Letònia.

L’Institut de Política Lingüística té com a objectiu fonamental definir i proposar actuacions per a avançar en la normalització social del català, sobretot al País Valencià.

Font: Francesc Esteve (Institut de Política Lingüística d’acpv)

www.einesdellengua.com

Eines de Llengua

El web Eines de Llengua, el servei de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv) en Internet, a causa del tancament de Geocities i de la remodelació de l’allotjament de webs en Yahoo!, ha hagut de canviar la seua adreça principal.

Això ha permés que el web Eines de Llengua dispose ara de dos dominis propis:

www.einesdellengua.com

www.einesdellengua.org

Per això ja no funcionen les adreces que contenen la ruta www.geocities.com/golls.geo, ja que ara eixa ruta ha estat substituïda per www.einesdellengua.com.

Esperem que tingau cap problema per a accedir-hi i que el web continue sent-vos útil.

El requisit lingüístic i la retòrica sindical / 2

Continuant amb els articles d’anada i tornada entre el secretari de comunicació i política lingüística de cc oo i Francesc Esteve, membre de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV (veg. «El requisit lingüístic i la retòrica sindical», dtl, 29.09.2009), en podem llegir dos més:

6. Ferran Vicent García Ferrer: «El requisit lingüístic: un conte contat al revés», El Temps, 13.10.2009 [pdf]
7. Francesc Esteve: «Requisit lingüístic: contes fantàstics i comptes clars», El Temps, 27.10.2009