El cidaj ens envia la informació següent:
Resolució de 9 de març de 2010, de la Secretaria Autonòmica d’Educació, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i es nomenen les comissions examinadores. [2010/2992] (docv núm. 6.231, de 23.03.2010)
– vegeu text
Softcatalà ens informa sobre la iniciativa Softvalencià:
Softvalencià és una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l’ús de programari en valencià —el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana. La iniciativa se centra en diferents aspectes:
- Posar a disposició de tothom les eines i manuals necessaris per a tindre un sistema completament en valencià.
- Proveir d’eines de traducció i correcció amb les darreres normes actualitzades de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El traductor inclourà traduccions al castellà, anglés, francés i portugués.
- Donar a conéixer la guia d’estil de les traduccions valencianes que complementa la guia d’estil per a la traducció de productes informàtics de Softcatalà.
- Promoure la navegació en valencià per tal que la nostra llengua siga reconeguda a Internet.
L’any 2005 els membres valencians de Softcatalà començaren a fer localitzacions a la variant valenciana. Per dur a terme estes localitzacions s’hagué de desenvolupar una guia d’estil per a les adaptacions valencianes a partir de les traduccions en variant general.
El projecte Softvalencià té el suport dels serveis lingüístics de les universitats públiques valencianes* i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua**.
La finalitat és poder disposar de programari en variant valenciana sense haver de duplicar esforços. Això s’ha aconseguit gràcies a una eina que permet fer les adaptacions de manera ràpida i senzilla. Tot plegat ha permés que entorns d’escriptori sencers com el gnome o el kde estiguen íntegrament en variant valenciana, i també altres aplicacions com ara el Firefox, el Thunderbird, el VirtualBox, el Kompozer, etc.
És important remarcar que Softvalencià no és cap associació diferent de Softcatalà, sinó una iniciativa pròpia amb els propòsits esmentats. D’altra banda, també cal comentar que la localització en diferents variants d’una mateixa llengua és quelcom ja habitual a l’àmbit informàtic: és possible trobar programari en les variants d’anglés americà o britànic o d’espanyol d’Espanya o d’Argentina.
La pàgina web de Softvalencià serà el punt on s’anirà recollint tot el programari adaptat en variant valenciana i on els usuaris podran fer servir i consultar les eines posades a la seua disposició.
* El mes de juliol de 2009 la Universitat de València va emetre un escrit de suport a esta iniciativa a la qual també s’afegiren les universitats d’Alacant, uji i upv.
** La Junta de Govern de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la reunió del dia 24 de febrer del 2010, va acordar donar suport a les iniciatives de promoció de l’ús del valencià en l’àmbit informàtic organitzades per Softvalencià.
Ignasi Aragay entrevista el lingüista Albert Pla Nualart en el diari Avui (19.03.2010) arran de la publicació del llibre Això del català, en què Pla Nualart arreplega els seus articles en eixe diari. L’entrevista acaba amb la sentència següent:
Mentre els filòlegs de l’iec es barallen amb la història, els lingüistes dels mitjans es barallen amb la realitat: han de comunicar i han de sonar creïbles. L’estàndard és avui, més que mai, registres informals, col·loquialitat. La col·loquialitat, per ser creïble, necessita un referent real, i l’únic referent real que s’acaba percebent com a no dialectal és el dialecte amb més pes social, econòmic i demogràfic.
Esperem que els lingüistes (i els tècnics lingüístics, en general), més que barallar-se amb la realitat, aprenguen a participar-hi. I, això, que els dialectes guanyen pes, perquè si és per això, per «pes», ¿«cedim el pas» o «deixam passar»?
El diputat Pañella Alcàcer contesta als missatges que rep sobre l’exigència del requisit lingüístic en la nova llei de la funció pública valenciana amb el missatge següent:
Requisit Lingüístic en la Nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana.
Com a ponent d’eixa llei des de Compromís, puc assegurar-te que des del BLOC i la resta de formacions polítiques que compartim el grup parlamentari, anem a defensar mitjançant esmenes i totes les mesures que la legislació vigent posa al nostre abast per defensar la dignitat, el prestigi, la protecció i difusió de la nostra llengua.
Per a qualsevol aclaració, estic a la vostra sencera disposició.
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Diputat del BLOC
Grup Parlamentari Compromís
No podem negar que no els vindria malament una mica més d’assessorament politico-lingüístic.
Els companys Àngel Alexandre i Coloma Gradolí ens envien una informació sobre l’oferta pública d’ocupació de l’Ajuntament de Puçol (docv, núm. 6.136, 03.11.2009):
Informació pública de l’oferta d’ocupació pública 2009 de l’Ajuntament de Puçol i de la Fundació Municipal de Cultura i Esports
[…]
Plaça subjecta a procés de consolidació temporal d’ocupació.
[…]– Subgrup A2. Classificació: escala d’administració especial, subescala tècnica, classe mitjana. Nombre de vacants: 1. Denominació: tècnic mitjà promoció lingüística.
En lloc de la «consolidació d’ocupació temporal» de què parla la Llei 7/2007, l’ajuntament de Puçol ha canviat l’ordre dels mots i ho ha deixat «consolidació temporal d’ocupació», que és més aviat preocupant.
La tasca d’esbrinar els mecanismes que provoquen o impedixen l’ús real del valencià té un nou element de suport en el llibre L’ús interpersonal del català entre el professorat d’Elx-Vinalopó i de l’Alacantí 2008-2009 de Joan-Carles Martí i Casanova (editat per l’associació El Tempir). Mentres no el llegim, podem llegir el comentari que n’ha fet Vicent Baydal en el diari L’informatiu.com (22.02.2010), on comenta, entre altres coses:
Així arribem al punt central en què la majoria d’autors que tracten sobre la qüestió insisteixen una i una altra vegada: l’ús del valencià crea l’ús exponencial del valencià, de la mateixa manera que, inversament, «el desús crea una hecatombe de desús». Si la llengua valenciana s’amaga al carrer, és impossible que el seu ús social puga augmentar.
El diari El País (02.03.2010) inclou una nota breu d’interés lingüístic i parlamentari:
A favor del valencià en la funció pública
Vicenta Crespo, portaveu del pspv en la comissió de política lingüística de les Corts, ha presentat una proposició no de llei urgent per a instar el Consell a exigir el coneixement del valencià per a accedir a la funció pública. L’objectiu és «garantir el coneixement d’esta llengua en les administracions valencianes», va precisar Crespo després de reunir-se amb les plataformes i sindicats de l’ensenyament, que es congratularen per la iniciativa. —n. c.
Com sabem molt bé, el que cal garantir és l’ús, perquè les estadístiques sobre titulacions ens indiquen que el coneixement està assegurat —tot i que el desús també perjudica la capacitació, és clar.
D’altra banda, en tot cas, resulta esperançadora eixa proposta, atés que podria afavorir que el sindicat ugt es convencera de la necessitat d’aplicar eixe mateix principi en l’estatut dels funcionaris de les Corts que s’està negociant actualment, i podrien actuar conjuntament en eixe sentit amb els altres sindicats participants (cc oo i stas).
Marta Torres Vilatarsana ens envia la informació següent:
La Secretaria de Política Lingüística posa en línia els dos primers volums de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística
Es tracta d’una nova col·lecció de publicacions digitals adreçades a les persones interessades en la llengua
La Secretaria de Política Lingüística ha posat en línia una nova col·lecció de publicacions digitals adreçades a l’actualització i al suport tècnic dels professionals de la llengua catalana i a les persones interessades en la llengua en general.
La col·lecció s’estructura seguint sis sèries: Criteris Lingüístics, Dades i Estudis, Didàctica, Documents Occitans, Legislació Lingüística i Polítiques Lingüístiques. En un futur, i tenint en compte el caràcter interdisciplinari inherent a l’aplicació de la política lingüística s’atendran temàtiques com el màrqueting i la publicitat, la mediació i les tecnologies de la informació i la comunicació entre d’altres.
Des d’avui es poden consultar a http://www.gencat.cat/llengua/BTPL.
Els primers volums són un llibre de citació bibliogràfica i l’informe de resultats de les enquestes d’usos lingüístics a les empreses de serveis:
Citació bibliogràfica
Amb la finalitat de facilitar la presentació de la bibliografia, la Secretaria de Política Lingüística proposa un seguit de criteris que es basen, sobretot, en el llibre Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos, que també estan en sintonia amb els criteris establerts pel Termcat. S’hi troben orientacions precises per abordar els dubtes que es plantegen en la redacció de treballs, informes o altres documents.
L’estructura, que se centra en les diverses parts de la citació, facilita la ràpida localització de les solucions.
Informe de resultats de les enquestes d’usos lingüístics a les empreses de serveis
El llibre descriu la situació lingüística a les empreses de serveis de Catalunya a partir de les dades aportades per diferents enquestes dutes a terme entre els anys 2004 i 2007. Els resultats es presenten en tres grans blocs dedicats, respectivament, al context sociolingüístic, als usos i a les actituds. També inclou una anàlisi dels usos lingüístics segons les característiques de les empreses i una aproximació als factors que expliquen els diversos comportaments.
El treball es tanca amb unes conclusions que destaquen la importància d’aspectes com la cultura corporativa a l’hora d’establir usos lingüístics en les organitzacions.
Font: Secretaria de Política Lingüística
L’any 2008, Mariano Rajoy va fer servir el cas de la multa per la retolació d’un negoci a Catalunya per a carregar contra la gestió lingüística de la Generalitat catalana. La justícia ha conclòs (per ara) que la multa imposada era correcta i que, tal com defenia el mateix ciutadà afectat, Nevot, no hi ha persecució lingüística, contràriament al que pretenia el líder del pp espanyol (Avui, 02.03.2010):
La jutge esgrimeix la Constitució per avalar les multes lingüístiques de la Generalitat
El tribunal desestima el recurs de l’API de Vilanova defensat públicament per Rajoy. Carrega contra la seva falta d’arguments. La sentència, redactada i feta pública en castellà, argumenta que la llei de Política Lingüística garanteix el dret a la igualtat
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
