Històries de joguets

La secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la informació següent:

Toy Story 3, la gran evasió s’estrena dimecres amb 12 còpies doblades al català

Aquest és l’últim film d’animació de Disney-Pixar

Aquest dimecres arriba a les pantalles Toy Story 3, la gran evasió l’últim film de la factoria Disney-Pixar, que continua les aventures de la colla de joguines amb un gran canvi com a punt de partida.

Andy està a punt d’entrar a la universitat i les seves estimades joguines: Woody, Buzz Lightyear, i tota la colla de joguines es troben a la guarderia. La seva nova vida a mercè d’una colla de petits salvatges no els agrada gaire i decideixen escapar-se. A l’aventura s’hi afegeixen alguns nous personatges, Ken, el company de Barbie, un eriçó tirolès i un ós Teddy de color rosa que fa olor de maduixa.
La peŀlícula es podrà veure a les següents sales:

  • Alpicat – JCA Cinemes Alpicat
  • Barcelona – Lauren Gràcia
  • Barcelona –Cinema Aribau
  • Girona – Cinemes Albéniz
  • Granollers – Ocine El Nord
  • Manresa – Cinema Atlàntida
  • Olot – Cinema Olot
  • Sabadell – Cinema Imperial
  • Sant Cugat – Cinesa Sant Cugat
  • Tarragona – Ocine Les Gavarres
  • Vic – Sucre
  • Vilafranca – Kubrick

Aquesta estrena té el suport de la Secretaria de Política Lingüística per tal de promoure i facilitar la presència del cinema doblat i subtitulat en llengua catalana.

Podeu trobar la fitxa tècnica de la peŀlícula a les pàgines de l’agenda de cinema: http://www.gencat.cat/llengua/cinema

Teniu materials de vídeo i d’àudio a la vostra disposició a l’àrea de descàrrega http://www.gencat.cat/llengua/descarrega/descarrega

No sembla que la política lingüística del govern de Francisco Camps Ortiz i Font de Mora Turón s’hagen preocupat gens per que els ciutadans valencians tinguen eixa oferta de cinema en valencià. De fet, estan molt més ocupats a impedir-la, a pesar de totes les hipocresies que arriben a amollar sobre la llengua i les senyes d’identitat.

La comissió de seguiment del protocol de l’administració local

Infomigjorn ens ha fet arribar una notícia que no deixa de tindre interés de llegir encara que semble a deshora, després de les declaracions de la presidenta de l’AVL sobre el requisit lingüístic valencià en l’ensenyament universitari. Es tracta de la notícia següent apareguda en Pàgina 26 (16.06.2010):

Figueres presideix la constitució de la comissió institucional de promoció del valencià

El passat 23 de novembre es va signar al monestir de Sant Miquel dels Reis el protocol de coŀlaboració entre la Generalitat i més de cinquanta ajuntaments i mancomunitats per fomentar la relació entre les institucions que treballen per normalitzar el valencià. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es va comprometre a proposar un pla d’actuacions concretes i convocar ajudes econòmiques dirigides a les oficines de dinamització lingüística municipal. Des de la Conselleria d’Educació, Alejandro Font de Mora es va comprometre a crear més oficines en els municipis de més de 5.000 habitants. Aquest dimecres la presidenta de l’ens normatiu ha participat en la constitució de la comissió de seguiment de l’acord signat el novembre passat. En l’acte també han participat Concepción Gómez, número dos de la Conselleria d’Educació; Vicent Satorres, cap de l’Àrea de Política Lingüística i Cèsar Mateu, Nathalie Torres i Agnés Talaya com a representants dels tècnics dels ajuntaments. Honorat Ros, membre de l’AVL, completa la comissió.

En aquesta primera reunió s’ha analitzat els objectius que apareixen en el protocol, entre els quals s’ha d’esmentar la consolidació i l’impuls de les estructures que promouen el valencià en l’administració. A través de projectes, estudis i activitats es pretén promoure el coneixement i l’ús del valencià des les oficines de promoció lingüística. El protocol també planteja estratègies a l’hora de fomentar l’ús social, el desenvolupaments d’estudis sobre la situació de la llengua i la difusió de la normativa de l’Acadèmia.

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), entitat que no ha estat informada ni convidada a participar en eixe procés, a pesar que és una associació que agrupa tècnics lingüístics de totes les administracions públiques valencianes i que es tracta d’un àmbit d’actuació central per als seues objectius, desitja que el procés aconseguixca impulsar això que s’assenyala en la notícia.

Amb tot, esperem que el funcionament de la comissió es fonamente en la informació i la coŀlaboració amb totes les entitats que treballen en eixe mateix àmbit, contràriament al que, almenys des de la cdlpv, hem conegut fins ara. L’experiència que tenim, per sort, és que la manca de difusió de la informació, l’excés de parcel·lació sectorial i la restricció en la participació professional són alguns dels problemes que, encara que són recurrents, es poden corregir i evitar.

Idees valencianistes i sobre política lingüística

El diari Levante (27.04.2010) extrau alguns fragments de la intervenció (21.04.2010) de la companya Nathalie Torres en el seminari «Debat sobre idees valencianistes» organitzat per l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc i el sindicat Bloc d’Estudiants Agermanats en la Universitat de València. En resum:

«La cuestión no es qué valenciano se ha de usar, sino que la lengua se hable»

La lingüista Nathalie Torres exige el fin de las discusiones sobre el modelo lingüístico y la implementación de políticas que hagan del valenciano una herramienta práctica y dignificada de comunicación.

Pañella Alcàcer i el requisit lingüístic

El diputat Pañella Alcàcer contesta als missatges que rep sobre l’exigència del requisit lingüístic en la nova llei de la funció pública valenciana amb el missatge següent:

Requisit Lingüístic en la Nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana.

Com a ponent d’eixa llei des de Compromís, puc assegurar-te que des del BLOC i la resta de formacions polítiques que compartim el grup parlamentari, anem a defensar mitjançant esmenes i totes les mesures que la legislació vigent posa al nostre abast per defensar la dignitat, el prestigi, la protecció i difusió de la nostra llengua.

Per a qualsevol aclaració, estic a la vostra sencera disposició.

Josep Maria Pañella i Alcàcer
Diputat del BLOC
Grup Parlamentari Compromís

No podem negar que no els vindria malament una mica més d’assessorament politico-lingüístic.

Pel valencià en la funció pública

El diari El País (02.03.2010) inclou una nota breu d’interés lingüístic i parlamentari:

A favor del valencià en la funció pública

Vicenta Crespo, portaveu del pspv en la comissió de política lingüística de les Corts, ha presentat una proposició no de llei urgent per a instar el Consell a exigir el coneixement del valencià per a accedir a la funció pública. L’objectiu és «garantir el coneixement d’esta llengua en les administracions valencianes», va precisar Crespo després de reunir-se amb les plataformes i sindicats de l’ensenyament, que es congratularen per la iniciativa. —n. c.

Com sabem molt bé, el que cal garantir és l’ús, perquè les estadístiques sobre titulacions ens indiquen que el coneixement està assegurat —tot i que el desús també perjudica la capacitació, és clar.

D’altra banda, en tot cas, resulta esperançadora eixa proposta, atés que podria afavorir que el sindicat ugt es convencera de la necessitat d’aplicar eixe mateix principi en l’estatut dels funcionaris de les Corts que s’està negociant actualment, i podrien actuar conjuntament en eixe sentit amb els altres sindicats participants (cc oo i stas).

Biblioteca tècnica de política lingüística

Marta Torres Vilatarsana ens envia la informació següent:

La Secretaria de Política Lingüística posa en línia els dos primers volums de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística

Es tracta d’una nova col·lecció de publicacions digitals adreçades a les persones interessades en la llengua

La Secretaria de Política Lingüística ha posat en línia una nova col·lecció de publicacions digitals adreçades a l’actualització i al suport tècnic dels professionals de la llengua catalana i a les persones interessades en la llengua en general.

La col·lecció s’estructura seguint sis sèries: Criteris Lingüístics, Dades i Estudis, Didàctica, Documents Occitans, Legislació Lingüística i Polítiques Lingüístiques. En un futur, i tenint en compte el caràcter interdisciplinari inherent a l’aplicació de la política lingüística s’atendran temàtiques com el màrqueting i la publicitat, la mediació i les tecnologies de la informació i la comunicació entre d’altres.

Des d’avui es poden consultar a http://www.gencat.cat/llengua/BTPL.

Els primers volums són un llibre de citació bibliogràfica i l’informe de resultats de les enquestes d’usos lingüístics a les empreses de serveis:

Citació bibliogràfica

Amb la finalitat de facilitar la presentació de la bibliografia, la Secretaria de Política Lingüística proposa un seguit de criteris que es basen, sobretot, en el llibre Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos, que també estan en sintonia amb els criteris establerts pel Termcat. S’hi troben orientacions precises per abordar els dubtes que es plantegen en la redacció de treballs, informes o altres documents.

L’estructura, que se centra en les diverses parts de la citació, facilita la ràpida localització de les solucions.

Informe de resultats de les enquestes d’usos lingüístics a les empreses de serveis

El llibre descriu la situació lingüística a les empreses de serveis de Catalunya a partir de les dades aportades per diferents enquestes dutes a terme entre els anys 2004 i 2007. Els resultats es presenten en tres grans blocs dedicats, respectivament, al context sociolingüístic, als usos i a les actituds. També inclou una anàlisi dels usos lingüístics segons les característiques de les empreses i una aproximació als factors que expliquen els diversos comportaments.

El treball es tanca amb unes conclusions que destaquen la importància d’aspectes com la cultura corporativa a l’hora d’establir usos lingüístics en les organitzacions.

Font: Secretaria de Política Lingüística

La demanda lingüística

El passat 12 de febrer d’enguany el diari El País treia un titular d’eixos que cada dos per tres ens fan caure de tos perquè ens tornen a descobrir la sopa d’all:

L’oferta genera demanda

La petició de classes universitàries en valencià despega en Castelló, puja en València i Alacant, i cau en Elx, que no impartix ni un crèdit en la llengua

Podeu trobar la notícia completa ací; el quadre comparatiu de dades és el següent:

Planificació lingüística urbana

El cusc-ub ens envia la convocatòria següent:

Benvolguts i benvolgudes,

Tenim el plaer de convidar-vos a la conferència «Planificació lingüística en entorns urbans. Pràctiques i reptes: el cas de Barcelona» a càrrec de Emili Boix (ub) i Jordi Font (cpnl).

L’acte tindrà lloc el dia 26.02.2010 a les 12h a la sala del professorat (5è pis, edifici Josep Carner), Filologia Catalana.

Cordialment,

Vanessa Bretxa

Informació distribuïda per:

Observatori csuc– Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65 Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.es/cusc

Els serveis lingüístics municipals

No és estrany sentir parlar repetidament i repetitivament de l’increment de serveis lingüístics en les administracions locals. Fa poc que Font de Mora es comprometia a això durant l’acte de presentació d’un protocol en què participaven la Generalitat, l’avl i algunes entitats locals.

En canvi i al mateix temps, hi ha serveis lingüístics vacants i, per una altra banda, un cas ben concret i aclaridor, Alboraia (ajuntament de PP) ha tancat el seu servei lingüístic sense justificar com farà a partir d’ara per a complir amb el servei que està obligada a donar als seus veïns. Això, a més de ser un acte que va en contra de les declaracions polítiques dels dirigents del Partit Popular i dels membres del govern valencià, va en contra del que indicava un document de la Direcció General de Funció Pública del 1999, document que ja indicava que les funcions que porten avant els serveis lingüístics municipals tenen «un suport legal més que suficient per a considerar-les obligatòries i que requereixen, per a dur-les a terme, un treball del grup B».

La documentació administrativa pot ser objecte de lectures diverses. Esperem que l’avl complixca la seua part del protocol. Pel que fa al document de la Direcció General de Funció Pública i a les actuacions polítiques, ja hem vist que no acaben de concordar. La cdlpv va fent per tal d’aconseguir eixa harmonia.

La llengua en el cinema

Bernat Salvà publica en el diari Avui (0102.2010) un article amb dades (d’un estudi del catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat Oriol Amat) ben interessants per a valorar l’ús de la llengua en el cinema:

L’excusa del català

Un estudi encarregat a la Pompeu Fabra per la mateixa entitat que convoca el tancament de cines revela que la llei del cinema fins i tot pot fer pujar els ingressos

Avui, 01.02.2010

Tot i que el gràfic és molt eloqüent, podeu completar la informació amb l’estudi que ha fet la Plataforma per la Llengua: [pdf].