La Direcció General de Política Lingüística ha elaborat un petit vídeo informatiu sobre la situació del català a les empreses de Catalunya:
El pla lingüístic del Consell de Mallorca
Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:
El Consell de Mallorca adapta el Pla de normalització lingüística
El Consell de Mallorca adapta el Pla de normalització lingüística de la institució a les directrius del Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears i fa un repàs a les actuacions duites a terme durant aquesta legislatura en matèria de política lingüística
El Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de Normalització Lingüística, ha fet enguany una passa més en la responsabilitat d’impulsar el procés de normalització lingüística amb el procés d’adaptació del Pla de normalització lingüística del Consell de Mallorca (pnl), fet per la Universitat de les Illes Balears l’any 2004, al Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears (pgnl), aprovat pel Consell Social de la Llengua Catalana i ratificat pel Govern de les Illes Balears recentment.
Aquesta adaptació suposa incorporar-hi totes les actuacions que el pla general assigna als consells insulars i que no es recollien al pnl inicial, un document de treball que ha estat el full de ruta que ha guiat totes les accions en matèria de normalització lingüística que ha duit a terme el Consell de Mallorca des de 2004.
També s’hi incorporen molts d’aspectes prevists en el Reglament de regulació de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de competència del Consell Insular de Mallorca, de 1989. Així mateix, amb la intenció de donar resposta a la necessitat de coordinació amb accions d’altres institucions, de complementar objectius i d’evitar duplicitats innecessàries, s’han eliminat les accions que, de forma clara, ja assumeixen altres entitats o que el pla general ja assigna a uns responsables concrets. Malgrat això, emparats pel mandat estatutari i la Llei de normalització lingüística de 1986, s’ha decidit mantenir accions de suport ja previstes al PNL inicial perquè el Consell pugui continuar duent-les a terme si ho considera convenient.
Els canvis que s’han produït en els darrers anys, entre els quals cal destacar els efectes de la globalització, l’expansió dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies i l’increment de la població d’origen immigrant, han delimitat els àmbits en què s’ha d’incidir actualment. El pla general preveu les àrees d’actuació següents: usos oficials, educació i formació, mitjans de comunicació i noves tecnologies, lleure i associacionisme, activitats socioeconòmiques, institucions sanitàries i assistencials, relacions institucionals, manifestacions culturals i artístiques, i campanyes informatives i promocionals.
S’ha considerat adient que l’adaptació que s’elabora en aquest moment tengui la mateixa organització que el pla general, treball més recent, consensuat i d’incidència global sobre el conjunt de la societat balear. Així doncs, les dotze àrees en què s’organitzava el pnl inicial s’han reestructurat en les nou àrees d’actuació que presenta el pla general i se n’ha redistribuït el contingut de la manera següent: cada àrea formula els objectius i aquests s’especifiquen en sectors, dins els quals es concreten les accions que es pretenen dur a terme.
Les accions que s’hi preveuen tenen un caràcter obert, que n’ha de permetre l’actualització constant. Amb aquesta finalitat, la Direcció Insular de Política Lingüística preveu desplegar aquest document orientador en plans d’actuació anuals (anys naturals), el primer dels quals tindrà data de termini el 31 de desembre de 2011.
Segons la directora insular de Normalització Lingüística, Rosa Barceló «cal entendre aquesta iniciativa com una passa més en el procés de normalització lingüística perquè, amb una voluntat integradora, els ciutadans de Mallorca puguin desenvolupar-se i intercomunicar-se sense destruir els recursos lingüístics i culturals que ens constitueixen i ens identifiquen».
Direcció Insular de Política Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni
Consell de Mallorca
Pl. de l’Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 597
Els deures lingüístics municipals en Internet
El valencià té un racó molt important a la xarxa. De fet, la xarxa és un espai de comunicació, expressió i llibertat enfront de les censures polítiques a què són tan aficionats els governs valencians, sobretot pel que fa a la creació d’un espaic comunicatiu públic en català. Tanmateix, els poders públics continuen traslladants els seus prejudicis i incompliments també a eixe espai (El Punt, 11.03.2011):
Només la meitat dels webs dels ajuntaments parlen en valencià
Un estudi revela que gairebé el 54% dels consistoris que tenen presència a Internet disposen de versió en la llengua pròpia
S’avança a la xarxa però de manera «precària» i «lenta»
[…]Sobre el total de municipis amb web, un 46,1 % disposa de versió única en espanyol, un 44,3 % té web bilingüe i només un 9,6 % té versió única en valencià. Si mirem només els municipis de domini lingüístic valencià, els percentatges són del 30,4 % amb versió única en espanyol, un 56,5 % bilingüe i un 13,1 % amb versió única en valencià. A més, hi ha un 61,8 % de casos de webs amb versió en valencià en els quals es detecta la falta d’alguns continguts.
Una altra dada interessant és analitzar la presència del valencià en funció de la demarcació, en el cas de municipis de domini lingüístic valencià. A Alacant és del 49,5 % (50 sobre 101 municipis), a Castelló del 89,3 % (67 sobre 75) i a València del 72,4 % (144 sobre 199).
[…]
Es reunix la Xarxa Tècnica de Política Lingüística
Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:
La Xarxa Tècnica de Política Lingüística del Govern es torna a reunir després de quatre anys
Hi ha participat 80 persones provinents dels departaments de la Generalitat i d’altres organismes que en depenen. La xarxa té per objectiu emetre propostes per fomentar l’ús del català a la societat, a més de vetllar per l’ús correcte del català a l’administració. La Direcció General de Política Lingüística planteja la necessitat de reorganitzar la xarxa per fer-la més operativa
Després de quatre anys, la Xarxa Tècnica de Política Lingüística s’ha reunit aquest matí. La xarxa és un òrgan adscrit a la Direcció General de Política Lingüística, format per personal de diferents departaments, entitats autònomes i altres ens que depenen de la Generalitat.
La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha destacat la significació d’aquesta reunió que vol ser una represa de contacte pel que fa a la coordinació interdepartamental: «des del Departament de Cultura existeix la voluntat de treballar de manera transversal en matèria de política lingüística i volem potenciar el paper de la xarxa tècnica en aquesta missió. Aquesta jornada és la primera passa per donar-l’hi un nou impuls».
Objectius
La xarxa té per objectiu analitzar l’ús del català en els diferents sectors socials i fer les propostes adients per fomentar-ne l’ús amb especial incidència en els sectors on l’ús de la llengua catalana és menor. La xtpl també treballa per vetllar per l’ús correcte del català a l’administració.
La jornada de treball s’ha articulat al voltant de dos grans debats sectorials en el primer dels quals s’ha fet una valoració de la situació actual de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística. En aquest debat s’ha plantejat la necessitat de fer una posada al dia a aquest organisme, que en els darrers set anys només s’ha reunit dos cops, l’últim d’ells el juliol de 2007. La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha explicat que: «cal modificar l’organització, la composició, les formes de coordinació i la representativitat de la xarxa tècnica per garantir que pugui acomplir les funcions per a les quals va ser creada, ser l’instrument tècnic del govern que vetlla pels usos lingüístics a l’administració i de proposta d’actuacions de foment de l’ús del català des de la transversalitat».
En el segon debat s’ha tractat sobre la implicació d’aquest òrgan en les accions de política lingüística relacionades amb els àmbits de l’ús oficials del català, dels serveis públics i del foment i la regulació en el sector privat.
A la sessió de treball hi han participat 80 tècnics en representació dels serveis centrals dels departaments del Govern i d’organismes adscrits a l’Administració de la Generalitat de les comarques de Barcelona, així com també les persones encarregades de la coordinació de la xarxa tècnica territorials.
Funcions de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística
Les seves funcions són:
a) Informar la Direcció General de Política Lingüística sobre l’actuació dels diferents departaments en matèria de política lingüística.
b) Vetllar pel compliment de la legislació sobre usos lingüístics a l’administració i de la normativa sobre coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de la Generalitat
c) Vetllar per l’ús correcte i uniforme de la terminologia, en coŀlaboració amb el Termcat, i prestar l’assessorament lingüístic necessari.
d) Proposar als òrgans competents del respectiu Departament o entitat, o si s’escau a la Direcció General de Política Lingüística, les actuacions encaminades a fomentar l’ús del català en els àmbits corresponents.La Xarxa Tècnica de Política Lingüística, conjuntament amb la Comissió Tècnica de Política Lingüística, és l’organisme encarregat d’aplicar de manera coordinada i sectorialitzada la política lingüística del Govern des de l’Administració de la Generalitat.
Font: Direcció General de Política Lingüística
Despesa en política lingüística (8)
El butlletí Euskararen Berripapera ens informa que enguany el pressupost de l’Oficina Pública de la Llengua Basca augmenta un 10 %:
L’Oficina Pública de la Llengua Basca (oplv) disposarà d’un pressupost de 3.410.080 euros en 2011, el més gran de la seua història. La quantia del pressupost destinat a desenvolupar activitats relacionades amb l’èuscar i la cultura basca ha augmentat un 10 % respecte a l’últim any.
Anualment, l’estat francés, el Consell d’Aquitània i el Departament dels Pirineus-Atlàntic destinen una partida similar al pressupost de l’oplv. Enguany, en canvi, el Departament dels Pirineus-Atlàntic realitzarà una aportació major (860.000 euros) a l’entitat per a fomentar l’èuscar. L’estat concedirà 740.000 euros i el Consell d’Aquitània 800.000 euros, amb la possibilitat de complementar-los amb 60.000 euros. El Sindicat Intercomunal de Suport a la Cultura Basca destinarà 255.450 euros i el Consell d’Electes, 2.850 euros. Així mateix, el Govern Basc acaba de signar un conveni amb l’oplv per al període 2011-2016, i concedirà una subvenció de 520.000 euros. 470.000 euros seran per a desenvolupar projectes comuns, 40.000 euros per a impulsar la lectura i 10.000 per a la campanya de promoció d’eitb.
Podem observar la coŀlaboració que s’establix entre estats i administracions diferents quan compartixen un mateix objectiu cultural i lingüístic. En canvi, al País Valencià, far que guia el camí de les autarquies neoliberals (amb vestits regalts o despullats del tot), segons pronòstic dels dirigents del Partit Popular i de la Generalitat valenciana, tenim que el pressupost per a «promoció i ús del valencià» es reduïx vora un 12 % respecte a l’any passat i seguix la tònica de Francisco Camps i els seus consellers de destinar recursos als pous privats de Terra Mítica, de la visita del papa del 2006 i de tota mena d’irregularitats paregudes amb què desapareixen els diners públics en mans privades, mentres s’actua contra l’ús del valencià de fet i econòmicament:
Pressupost Variació % de variació 2006 6.457.880 — — 2007 6.765.440 304.560 4,76 2008 7.035.350 269.910 3,99 2009 7.001.760 211.210 3,11 2010 5.936.850 -1.064.910 -15,21 2011 5.231.990 -704.860 -11,87
Flaixos de multilingüisme senatorial i de traducció i interpretació
Els Flaixos d’Actualitat (núm. 66, 03.02.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:
El català, el gallec i el basc ja es poden utilitzar al Senat
En la sessió del dia 19 de gener es van poder utilitzar per primera vegada les llengües cooficials de l’Estat a la cambra alta, gràcies a l’aplicació de la reforma del reglament de la cambra alta aprovada al juliol de 2010. El nou reglament del Senat preveu l’ús de les llengües cooficials de l’Estat només durant el debat de mocions i de mocions que siguin conseqüència d’interpeŀlació, però no en les sessions de control del govern ni en el debat d’iniciatives legislatives. En cada sessió del Senat hi treballaran set intèrprets que es dedicaran a traduir al castellà la intervenció de l’orador.
Per a més informació:
El Senat ja és multilingüeResultats de les proves de traducció i interpretació jurades 2010
Els resultats corresponen a les proves següents:
– Traducció jurada català i castellà
– Traducció jurada català i francès
– Traducció jurada català i alemany
– Interpretació jurada català i castellà
– Interpretació jurada català i francès
– Interpretació jurada català i alemanyEs poden consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/tij
Cal afegir, pel que fa a la primera notícia, que els representants valencians del Partit Popular van aprofitar l’ocasió per a no parlar en valencià, seguint la seua pràctica de fer el contrari del que criden que pretenen en les seues soflames nacionalistes valencianeres. En parla una mica l’acadèmic de l’avl Josep Lluís Doménech en l’article «Les llengües i el Senat» (Levante). Bé, no diu que ho faça com a acadèmic, però és una condició que no podem oblidar. Naturalment, és una sort el fet que a pesar que els dirigents del Partit Popular facen servir la demagògia i el cinisme en esta qüestió, la resta de ciutadans sabem actuar amb respecte i coneixement envers els drets dels conciutadans que fan servir qualsevol altra llengua diferent, encara que siga el valencià.
Zinema Euskaraz
Mentres a Catalunya regulen per llei la possibilitat dels ciutadans d’accedir a les produccions cinematogràfiques també en català, el butlletí Eusakararen Berripapera ens informa de la iniciativa que s’ha posat en marxa al País Basc:
En marxa el programa Zinema Euskaraz
L’objectiu de la campanya és possibilitar l’accés de la ciutadania al cinema en èuscar, tant per a contribuir a garantir una oferta cinematogràfica en èuscar suficient per a aquella població que la soŀlicite, com per a ajudar al foment de l’èuscar com a llengua d’ús cultural i social.
Al País Valencià, la Generalitat valenciana de Francisco Camps tan sols pren iniciatives fallides o mesures negatives pel que fa a estes qüestions (declaració estèril d’Ares, ensenyament insuficient fora de les poques línies en valencià, no-emissió cinematogràfica en valencià en Canal 9, ús excloent del castellà dels càrrecs públics i dels diputats valencians en el senat espanyol…). Contra les mancances oficials, els valencians tenim altres opcions, com ara mirar la tv3 (els qui encara ho poden fer), recórrer a l’activitat suplent que duen a terme algunes universitats valencianes, o mirar de trobar els encara pocs dvd que tenen versió en català. En fi, és una sort que la lectura i Internet no depenguen dels governs valencians.
Despesa en política lingüística (7)
L’evolució de la inversió en promoció i ús del valencià feta per la Generalitat valenciana del Partit Popular durant esta legislatura quadra perfectament amb el reforç de la tendència estadística que indica que cada volta hi ha menys percentatge de persones que fan servir el valencià en els àmbits més comuns de la seua vida (veg. SIES, Alacant, 2006). Vejam les dades, mentres esperem a vore què decidixen que faran l’any que ve —s’acosten els nous pressuposts—:
Pressupost
Variació
% de variació
2006
6.457.880
—
—
2007
6.765.440
304.560
4,76
2008
7.035.350
269.910
3,99
2009
7.001.760
211.210
3,11
2010
5.936.850
-1.064.910
-15,21
Diada estellesiana del 4 de setembre
La iniciativa ja he tingut bona cosa de ressò (ha arribat també a Facebook). Podíem llegir en el diari Levante (20.07.2010):
Una nova tradició valenciana pren cos. El pròxim 4 de setembre se celebrarà en diversos pobles la «Festa Estellés», un sopar o dinar popular que, amb el pretext de commemorar el naixement del poeta de Burjassot amb poemes seus i plats típics valencians, pretén reivindicar la cultura i la llengua a imitació del «Burns Súper» escocés.
La guspira que ho havia encés tot era la carta de convit de Josep Lozano Lerma:
Estimada amiga o amic:
Crec que som conscients que la nostra cultura passa per moments difícils, fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més menys proper, sobretot al País Valencià. Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, que podríem agrupar en Negatives o derrotistes —i a lamentar-se sempre estem a temps— o positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que es reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.
Altrament, fa temps vaig veure un documental sobre la festa que fan els escocesos el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària —la fan ja dos segles i escaig— el Burn’s souper, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocés, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes.
La meua proposta és la següent:
Celebrar el naixement d’un dels nostres grans poetes: Vicent Andrés Estellés, el 4 de setembre o en la primera quinzena d’aquest mes, atés que el poeta de Burjassot va nàixer el 4 de setembre de 1922. I per què el poeta de Burjassot? Perquè és el més pròxim i d’una obra més accessible i receptiva en amplis estrats populars. És a dir, fer una festa amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, i establir-la com una tradició nostra.
Crec que l’organització pot ser ben fàcil, pel mateix motiu: fer un dinar o sopar popular, amb el seu toc literari poètic, que pot reunir a famílies, amics o coŀlectius més o menys nombrosos, amb tres coses comunes:
a) Cuinar un plat del nostre país o països, amb la seu beguda corresponent.
b) Sopar o dinar ben dinats o sopats.
c) Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade.
d) Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes nostres, en una festa que hauria de ser lúdica i popular.Si la idea us sembla bona i penseu organitzar la Festa Estellés, sopar o dinar, tan se val, m’agradaria que m’ho diguéreu, perquè l’exemple vostre també podria encoratjar altres grups o coŀlectius.
De moment pensem celebrar-la el dia 3 de setembre a Alginet, als locals del Bloc, i a Benimodo, el dia 4, on va passar bona part els seus últims anys el poeta.
I, també, si teniu algun suggeriment a fer-me, sobre aquesta celebració, que puga millor-la, que me la feu.
Atentament,
Josep Lozano
Petita cronologia actual contra l’ús del valencià
El diari El País (05.07.2010) ens oferí fa unes setmanes una panoràmica sobre la «devaluació del valencià», segons dien, amb un títol poc afortunat, ja que no és devalua el valencià, sinó l’exerici democràtic dels drets lingüístics i a l’educació dels ciutadans valencians. N’extraiem la cronologia indicativa que oferien:
Del compromís en l’ús del valencià al veto al requisit lingüístic
- 12 d’abril de 2003. Francisco Camps promet: «No donaré un pas arrere» en l’ús del valencià.
- 20 de novembre de 2003. La Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) alerta que «la salut del valencià és precària» i demana un major impuls als 20 anys de la Llei d’ús i ensenyament (luev).
- 25 de novembre de 2004. Camps du el conflicte lingüístic a les Corts en vespres del memoràndum de la Unió Europea que reconeix la llengua.
- 25 d’octubre de 2005. L’avl apressa a signar un «nou pacte cívic» davant la reculada del valencià.
- 18 de setembre de 2007. Als 25 anys de la luev, Escola Valenciana torna a demanar que es cataloguen les places docents de secundària.
- 5 de març de 2008. El Tribunal Superior de Justícia (tsj) jutja si el Consell vulnera el dret a estudiar en valencià, després d’una denúncia d’Escola.
- 15 de març de 2009. Trencades les negociacions amb la Plataforma per l’Ensenyament Públic, el conseller Alejandro Font de Mora renuncia en públic a la catalogació de places.
- 27 de març de 2009. El Consell de Camps veta un acte d’Escola Valenciana en la Biblioteca Sant Miquel dels Reis hores abans de començar.
- Juliol de 2009. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia qualifica l’actitud del Consell de «temerària» davant els incompliments d’una trentena de sentències que reconeixen el títol de filologia catalana.
- 21 de juny de 2010. Un esborrany d’Educació dificulta el valencià en els centres castellanoparlants.
- 29 de juny de 2010. El PP vota en contra de les esmenes de l’oposició per a exigir el requisit lingüístic en l’administració valenciana
Una data que la periodista Neus Caballer no ha tingut en compte i que algun dia caldrà caldrà comprovar quin sentit tenia: el 24 de novembre de l’any passat Font de Mora anuncia una plataforma de traducció de documents… Ah, sí, i es signa un protocol entre la Conselleria d’Educació de Font de Mora, l’avl i 61 entitats locals (entre les quals no hi havia Alboraia, supose, on el Partit Popular acabava de suprimir el servei lingüístic).
