En resposta a la queixa número 201612151 feta davant el síndic de greuges, l’Ajuntament de Cullera diu que posarà els cartells informatius que hi ha al seu terme també en valencià. A més d’això, el síndic de greuges li ha demanat a l’ajuntament que —dins de tres mesos— li envie un informe sobre les mesures que ha pres per a fer efectiva eixa previsió. Caldrà comprovar que l’ajuntament complix el seu propòsit.
La Generalitat de Catalunya ha publicat una nova edició, la quarta, dels criteris sobre l’ús de les majúscules i minúscules. Segons indiquen en el web (consulta: 09.02.2017):
Aquesta nova edició respon a la necessitat d’actualitzar la proposta inicial i de donar resposta als casos conflictius que han anat sorgint els darrers anys, cosa que ha comportat la incorporació de nous apartats i nous exemples que l’amplien i l’enriqueixen.
La Generalitat valenciana (13.01.2017; pdf) privatitza la traducció i correcció de textos:
Licitació número CNMY16/PL11A/42. Servei de traducció i correcció de textos per a la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.
Segons el diari Levante (18.01.2016), sembla que la intenció és «alliberar» els tècnics lingüístics (que es diuen tècnics de promoció lingüística; tmpl, en sigla) d’eixa funció per tal que puguen dedicar-se a la promoció de l’ús del valencià, que ara en diuen «acompanyament i impuls».
Si no les han canviades, les funcions dels tmpl són:
Efectuar correcció i traducció directa i inversa del valencià/castellà.
Estar a càrrec del reciclatge dels funcionaris.
Realitzar estudis lingüístics.
No pareix que hi encaixe gens un pretés «acompanyament i impuls», una activitat que pareix més pròpia dels polítics i de les disposicions reglamentàries i legals que haurien d’aprovar si pretenen aconseguir algun objectiu en eixe sentit.
Fins ara la formació i les oposicions dels tècnics lingüístics han tingut relació amb els coneiximents lingüístics, la traducció i la correcció. La nova proposta pareix que la tasca dels tmpl hauria d’estar relacionada també amb altres disciplines, com ara la sociologia, la psicologia o el dret, cosa que s’haurà d’aclarir.
Seria hora, doncs, que es revisaren la classificació i les funcions dels tècnics lingüístics de l’administració pública. I encara més, caldria fixar clarament la capacitació requerida i els deures lingüístics de la resta de funcionaris, que han de ser capaços de complir el deure de disponibilitat lingüística en les dos llengües oficials que tenen les administracions públiques. Podem suposar que majoritàriament han aconseguit la capacitació, si entenem que el funcionariat ha evolucionat, si més no, al mateix ritme que la població valenciana (i amb el suport de l’activitat de la jqcv). Ara caldrà comprovar fins a on arriba l’espenta política. No hauríem de tornar als temps en què els tècnics lingüístics havíem de «predicar» els drets i deures lingüístics.
Mentres esperem la versió definitiva de la nova gramàtica que ha preparat l’Institut d’Estudis Catalans, l’administració del Consell de la Generalitat valenciana acaba de publicar una versió revisada (i en algun cas reduïda) del seu manual d’estil de l’any 1995, que han titulat (com en 1995), Criteris lingüístics:
Resolució de 23 de novembre de 2016, del director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s’aproven els criteris lingüístics d’aplicació a l’Administració de la Generalitat i els seus ens instrumentals.
Han passat més de vint anys, però pareix que la «suspensió temporal» d’activitat que hem patit en este tema afecta encara la nova gestió política, que no ha estat capaç de revisar, ampliar i millorar el document del 1995. L’única cosa que podem destacar és que en la versió de 1995 preferien tenir i venir i ara preferixen tindre, vindre (i afigen que també preferixen veure, forma que no comentaren en la aquella edició).
El butlletí del mes de juliol de l’iec informa sobre una trobada del fòrum Acadèmia Oberta el 29 de juny passat (consulta: 02.08.2016):
Gramàtica i ortografia centren la segona trobada de L’Acadèmia Oberta amb els mitjans
L’Acadèmia Oberta, el projecte per mitjà del qual s’articulen les relacions d’intercanvi d’informació entre la Secció Filològica de l’IEC i els col·lectius professionals de la llengua de tot el territori catalanoparlant, va reunir, per segona vegada, els responsables dels serveis lingüístics dels mitjans de comunicació i divulgadors de la llengua. La reunió es va centrar, sobretot, en la Gramàtica de la llengua catalana i la nova Ortografia de l’IEC, que es publicaran a final d’any.
[…]
Per part dels mitjans, van assistir a la trobada Remei Brescó, d’El Punt Avui; Magí Camps, de La Vanguardia; Lorena Catalán, de BTV; Mercè Espuny, del Grup Flaix; Ricard Fité, d’El Periódico; Enric Gomà, filòleg i divulgador; Llorenç Oliver, del Diari de Balears; Rudolf Ortega, d’El País.cat; Albert Pla, de l’Ara; Ariadna Pous, d’El País; Núria Puyuelo, filòloga i divulgadora; Margalida Rosselló, de l’Ara Balears; Ernest Rusinés, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Jordi Solé, editor de l’ÉsAdir, i Pau Vidal, escriptor i divulgador.
La Generalitat de Catalunya organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana:
7 de juliol de 2016 9:30 h – 14:00 h Ateneu Barcelonès c. Canuda, 6, 08002, Barcelona Mapa
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur.
A la Jornada es presentaran per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt de territoris de parla catalana a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015.
Es farà també una l’anàlisi global de la situació. Tenint en compte els punts forts i punts febles que té el català, se’n traçaran les perspectives de futur. També hi intervindran representants institucionals de tots els territoris, que exposaran les polítiques lingüístiques que hi duen a terme.
L’Ajuntament de Torrent anuncia la convocatòria d’una beca per a fer pràctiques professionals de dinamització lingüística:
L’ Ajuntament de Torrent ha aprovat pel Decret 94/2016, de 18 de gener, les bases i convocatòria de concessió d’ una beca, en règim de concurrència competitiva, per a persones titulades en Traducció i Interpretació (amb el valencià i castellà com a idioma A o B), Traducció i Mediació Interlingüística o Filologia Catalana.
Les bases que regulen la convocatòria es troben a disposició dels interessats en la página web municipal del servei de recursos humans.
El període màxim de duració de gaudiment de la beca és d’un any, tot i que pot prorrogar-se expressament per un altre any més, sempre que hi haja disponibilitat pressupostària i l’exercici de l’activitat que s’estiga efectuant així ho requerisca o aconselle.
La dotació mensual bruta de la beca és de 800,00 euros amb una dedicació màxima de 35 hores setmanals.
El termini de presentació de sol·licituds, junt a la documentació establida en la base tercera de les que regulen la convocatòria és de deu dies naturals, des de la publicació d’este anunci en el BOP.
Les sol·licituds s’han d’omplir en el model RRHH-002 BEQUES PER A PRÀCTIQUES PROFESSIONALS, disponible en la pàgina web i s’han de presentar per mitjà de registre telemàtic en la seu electrònica (www.torrent.es)o a través de qualsevol dels mitjans previstos en l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.
El termini de presentació de sol·licituds és del 10.02.2016 al 19.02.2016 (ambdos inclosos).
La Xarxa Cruscat de l’IEC ens dóna a conéixer el dossier sociolingüístic sobre les Balears elaborat pel diari Ara (17.10.2015; [pdf]), que té els continguts següents:
La societat reactiva el Consell de la Llengua després del desert Bauzá
El Coŀlegi d’Advocats denuncia la nuŀla presència del català a la Justícia
Feina per fer (J. Melià)
La meitat dels balears parla català habitualment
10 accions per recuperar la llengua
Som un poble unit, alegre i combatiu (B. Busquets)
Adolescents i llengua (M. Gomila)
Entrevista a Marta Fuxà, responsable de Política Lingüística: «Hem de fer possible la vida en català a les Balears»
Ús del català a les Illes Balears
Com a conclusió, podem destacar el comentari final de Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern Balear :
Si jo rall en català a persones de fora és perquè els vull oferir la meva llengua i que s’hi sentin bé. La llengua catalana ha de ser entesa com un valor afegit el qual ja oferim a tots els que vénen a estar entre nosaltres.
Hui mateix, a les 12:30, es farà la presentació de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana per tal de commemorar el Dia Europeu de les Llengües. L’acte tindrà lloc a les drassanes del Grau, plaça Joan Antoni Benlliure, s/n (46011 València). Coincidix la presentació amb la publicació en el docv fa dos dies (22.09.2015), per fi, del reglament de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, on han inclòs eixa direcció general, dirigida per Rubén Trenzano Juan, que té les competències següents (veg. GVA oberta):
Assumeix les funcions en matèria de política lingüística, traducció i correcció de textos, i multilingüisme en l’àmbit dels ensenyaments no universitaris, així com l’ordenació i gestió de les escoles oficials d’idiomes. Tindrà com a finalitat impulsar el desplegament de la legislació lingüística derivada de l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i vetlar per l’aplicació de la política lingüística que estableix el Consell per a les dues llengües oficials, per a la normalització, la promoció de l’ús del valencià i per a la gestió del multilingüisme i els programes europeus
La direcció general té una Subdirecció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, organitzada amb els serveis següents:
a) Servei de Promoció b) Servei d’Ús i Drets lingüístics c) Servei d’Idiomes i Programes Europeus d) Servei d’Acreditació i Assessorament e) Servei d’Estudis i Planificació
El diari El Periòdic.com(11.04.2014) ens informa de les ajudes que oferix per a promoure l’ús del valencià en l’activitat comercial del municipi:
• L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià convoca unes ajudes amb el propòsit de potenciar l’ús de l’idioma en els rètols i les webs dels comerços i empreses del municipi
• Les ajudes són del 50 % del cost, fins a un màxim de 300 euros
• Tots aquells empresaris interessats podran rebre assessorament lingüístic per a posar el text en valencià correctament
[…]
Tots aquells que estiguen interessats a optar a estes ajudes, podran presentar la soŀlicitud des del 4 d’abril fins al pròxim 7 de novembre de 2014, per registre d’entrada o telemàticament. Per a poder rebre la subvenció econòmica hauran de tenir la retolació exterior o interior de l’establiment, o la retolació del vehicle en valencià. Per la seua banda, les web hauran de tenir el valencià com a llengua preferent.
Des de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià els solŀlicitants que ho desitgen podran rebre l’assessorament lingüístic necessari per a posar el text en valencià correctament. Per a fer-ho, hauran d’acudir a les oficines de l’entitat organitzadora situades en la sisena planta del consistori o bé poden enviar el text a l’adreça electrònica: usvalencia@torrent.es
En resposta a la queixa número 201612151 feta davant el síndic de greuges, l’Ajuntament de Cullera diu que posarà els cartells informatius que hi ha al seu terme també en valencià. A més d’això, el síndic de greuges li ha demanat a l’ajuntament que —dins de tres mesos— li envie un informe sobre les mesures que ha pres per a fer efectiva eixa previsió. Caldrà comprovar que l’ajuntament complix el seu propòsit.
