Despesa en política lingüística (9)

Continuant amb la tasca d’informació sobre la inversió del govern valencià en política lingüística, hem revisat les xifres dels pressuposts anteriors relatius a la despesa del programa 422.50 (promoció i ús del valencià) i hem precisat les xifres que havíem recollit en l’apunt anterior, on no havíem tingut en compte el detall important de la diferència entre el que proposava el projecte de llei i la llei de pressuposts una vegada aprovada. Hem procurat ser més exactes esta vegada i el resultat és el següent:

Pressupost
Variació
% de variació
2006
6.457.880
2007
6.765.440
304.560
4,76
2008
6.790.550
25.110
0,37
2009
7.001.760
211.210
3,11
2010
6.155.750
-846010
-12,08
2011
6.629.940
474.190
7,70
2012
5.926.020
-703.920
-10.61
2013
4.834.530
-1.091.490
-20.10

En el mateix període, el govern del País Basc ha invertit una mitjana de vora el triple d’euros en la promoció del basc, i de fent, enguany (veg. Irekia):

La Viceconsejería de Política Lingüística destinará más de 41 millones de euros a las convocatorias de subvenciones

Una llei de llengües que atempta contra les llengües

La nova llei de llengües de l’Aragó i els polítics que li han donat suport passaran segurament a la història, però a la de la ignomínia política. Segons podem llegir en Vilaweb (10.05.2013):

Les Corts de l’Aragó consumen l’agressió al català i l’aragonès

[…]

D’una banda, deroga la llei de llengües anterior, que reconeixia el català a la Franja de Ponent, tot i que hi mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. D’una altra banda, substitueix els noms del català i l’aragonès per eufemismes: el català passa a dir-se ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (lapao) i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (lapapyp). A més a més, els topònims en català deixaran de ser oficials a la Franja.

Per contra, convé escoltar els discursos que mantenen la racionalitat i la dignitat de l’activitat política, a més del mínim respecte polític i humà pels seus conciutadans. És el cas de la intervenció de la representant de la Chunta Aragonesista contra la nova llei de llengües.

No cal dir que les polítiques lingüístiques estatals (del Partit Popular i del Partit Socialista Obrer Espanyol) tenen molt a vore amb eixos desficacis legals i lingüístics (Vilaweb, 06.05.2013):

Vuit països (Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units, Sèrbia, la República Txeca i Hongria) superen Espanya en nombre d’estudiants de llengua catalana. Espanya ofereix l’ensenyament del català en quatre universitats i té 187 estudiants.

La manipulació de la lingüística al servei del nacionalisme espanyolista

Silvia Senz ens recorda el primer Príncep d’Astúries a Puerto Rico, recompensa per haver establit l’espanyol com a única llengua oficial de l’estat americà. «Doble moral», en diu:

«Mientras en España no se escatima en batallas jurídicas y políticas para garantizar que el castellano sea única lengua oficial con máximos derechos de usarlo y deberes de conocerlo en toda España, se premia al mismo tiempo a Puerto Rico por declarar el español único idioma oficial del país, rechazada la cooficialidad del inglés:»

sábado, 20 de abril de 1991

El pueblo de Puerto Rico recibe el premio Príncipe de Asturias de las Letras

http://elpais.com/diario/1991/04/20/cultura/672098415_850215.html

A més, ens aporta documentació sobre la diversitat lingüística a Espanya:

Juan Carlos Moreno Cabrera: «La manipulación de la lingüística al servicio del nacionalismo españolista. El caso del andaluz en la fonología de la Nueva gramática de la RAE y la Asale», en Actas de la de la 6a Hunta d’Ehkritoreh en Andalú, Sociedad para el Estudio del Andalú, Chiclana, 2012, pp. 12-29; en línea: http://es.scribd.com/doc/116473742/Libro-de-Actas-VI%C2%AA-Hunta-d-ehkritoreh-en-andalu

L’evidència empírica del model lingüístic català

Cercle XXI publica el Butlletí núm. 11, titulat: Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica.

En general, les comprovacions empíriques tenen la funció de validar o de desmuntar determinades posicions ideològiques o simples creences. Això s’hauria d’aplicar sempre en el cas de les polítiques públiques. Quan els polítics i els governs no actuen així, és perquè afavorixen interessos privats o particulars, però no els interessos públics de la societat. Les dades permeten conéixer quins sistemes oferixen solucions més bones. Per exemple, «Coneixement matemàtic. Immersió i No-immersió a Catalunya I Espanya. Quart de Primària. Curs 1993-1994»:

Immersió

No-Immersió

Espanya

Nombres i operacions

61,10

52,76

61,30

Mesurament

63,39

59,29

60,80

Geometria

65,56

56,66

60,10

Anàlisi de dades

68,90

65,65

69,30

Àlgebra i funcions

61,67

53,42

58,30

Comprensió conceptual

60,44

57,23

60,80

Coneixement procedimental

69,05

60,19

66,10

Resolució de problemes

60,98

49,89

57,30

La posició de TFV davant la reforma de la llei de l’AVL

Algú en el govern valencià ha tingut la pensada de reduir també el nombre d’acadèmics. De moment, enguany han reduït el 15 % el pressupost que rebrà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Segons la informació del diari Levante (15.12.2012):

Fabra quiere refundar la Acadèmia de la Llengua y el Consell de Cultura

La Acadèmia y el cvc pasarán de 21 a 11 miembros y las Corts, en el supuesto de que la ley se aprobara (para lo que hacen falta tres quintos de la Cámara, esto es, el apoyo del pdpv), tendrán tres meses desde la publicación en el docv para reeditar el pacto de los académicos de la lengua que tanto costó fraguar. En la práctica, supondrá la refundación de la avl, que pondrá el contador a cero en el plazo de 15 años sobre los que se mantiene la tutela política respecto a su composición.

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha volgut fer públic el seu parer sobre eixa «refundació» mitjançant un comunicat i demana als polítics valencians:

Taula de Filologia Valenciana demana a tots els membres de les Corts valencianes que reflexionen sobre el manteniment de la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sens dubte, el Govern valencià deu reduir les despeses evitables en el funcionament de les institucions públiques per a contribuir a superar el deute de la Generalitat. Però eixe objectiu es pot satisfer sense tocar la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que tant de consens polític va tindre (el ppcv, el pspv-psoe, el Bloc Nacionalista Valencià i, posteriorment, eupv).

L’emissió de TV3 al País Valencià és una activitat lícita

El web d’Acció Cultural del País Valencià porta bones notícies judicials:

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) valora molt positivament la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs de la nostra entitat a la primera multa per les emissions de TV3 al País Valencià.

[…]

Ara, Acció Cultural estén la mà al president Fabra i al nou Govern valencià perquè trenque definitivament amb el llegat del president Camps, que ha estat censurat jurídicament pel Tribunal Suprem, i opte pel diàleg que, una vegada més, li oferim. Diàleg per a, primer, posar fi a la persecució a la nostra entitat i retirar els expedients administratius contra Acció Cultural i retornar l’import de les multes que ens hem vist forçats a pagar injustament (com ara es demostra). Diàleg, segon, per a posar fi a la censura i reobrir les emissions de TV3 al País Valencià el més prompte possible.

Els destrellats que hem hagut de suportar al llarg de massa anys dels governs del Partit Popular i, particularment, de l’antic president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps Ortiz (veg. dtl), tenen ara un contrapunt judicial —un altre, si tenim en compte les sentències (veg. dtl) contra les seues polítiques autoritàries i aŀlòfobes— que reconforta un poc davant la situació de crisi econòmica, social i política de la societat valenciana a què ha dut eixa ideologia sense valors.

Dèficits i desemparament del català en Europa

Des d’Europa arriben notícies contradictòries que afecten els drets dels catalanoparlants. D’una banda (El País, 25.10.2012):

El Consejo de Europa alerta del déficit de la enseñanza en valenciano

Neus Caballer Valencia 25 OCT 2012 – 19:13 CET

El Comité de Ministros del Consejo de Europa pide a la Generalitat un mayor compromiso con enseñanza en valenciano desde la etapa de preescolar hasta la formación técnica profesional y la universitaria. En el informe que analiza La aplicación de la Carta europea de las lenguas minoritarias en España, el Comité de Expertos considera que “la oferta actual de educación en valenciano es insuficiente, ya que no parece garantizar que todos los estudiantes que quieran una educación en valenciano puedan tenerla”.

Però per una altra banda, quan es tracta de fer efectiu l’ús de la llengua (El Punt, 26.10.2012)

El TC desempara els drets lingüístics a la justícia

Rebutja el recurs d’un ciutadà a qui es va rebutjar un escrit en català

26/10/12 08:47 – barcelona – Jordi Panyella

[…]

La seva advocada, Marta Clapés, va recórrer al Tribunal Suprem en un escrit íntegrament en català que no va ser admès a tràmit pel fet que no era en castellà. El TS va exigir la traducció, però el recorrent s’hi va negar insistint que l’empara el dret d’utilitzar el català i que és l’administració de justícia qui ha de traduir els textos. En el recurs al TC, la lletrada recorda tota la legislació que avala la conducta del seu client, com ara la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

Les fronteres mentals dels diputats espanyols

La iniciativa legislativa popular ha acabat com estava previst d’acord amb el sistema de «partitocràcia sense participació ciutadana» que han organitzat els partits polítics espanyols majoritaris. Segons el diari El Punt (12.09.2012):

No a tv3 al País Valencià

El pp i upd voten en contra de la tramitació de la iniciativa promoguda per acpv, ‘Televisió sense fronteres’, que permetia la legalització de les emissions

El web d’Acció Cultural del País Valencià (11.09.2012), una de les entitats impulsores de la iniciativa, comenta i desmunta algunes de les excuses dels polítics opositors. Per exemple, quant a l’excusa econòmica:

Respecte a l’excusa econòmica, que l’actual obligació assumida pel Govern espanyol de reducció del dèficit i de la despesa pública implique que no hi haja disponibilitat econòmica per al 2013 i fins i tot per al 2014 no significa que no es puga aprovar el tràmit parlamentari de la ilp i fins i tot convertir-la en llei, en el benentés que la despesa necessària podria pressupostar-se per a més endavant; és a dir, fonamentalment es tracta de voluntat política. I respecte a l’excusa tècnica, que l’espectre radioelèctric siga un bé escàs és un argument precisament a favor de pensar molt bé a quina finalitat es dedica la seua disponibilitat i, per tant, novament, es tracta de voluntat política, en aquest cas de garantir la igualtat de de totes les llengües de l’Estat en l’àmbit àudiovisual.

La ILP Televisió sense Fronteres al parlament espanyol

Segons recull Europa Press (04.09.2012):

El Congrés debat el dia 11 la iniciativa popular perquè cadenes autonòmiques es vegen en altres CA amb igual llengua

El Ple del Congrés debatrà i votarà dimarts que ve, dia 11, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ‘Televisió sense fronteres’, que pretén que les cadenes autonòmiques es puguen veure en aquelles comunitats on es compartisca la mateixa llengua.

Joan Tardà recorda en el seu bloc què va passar amb l’espai televisiu valencià i amb esta iniciativa durant la legislatura passada. I conclou:

[…] com que les ILP no decauen en acabar-se la legislatura, dimarts vinent arriba al plenari. Desconeixem a hores d’ara quina serà la posició del PP. El PSOE, ara, hi votarà a favor. Ara, sí!

Suport a La Bressola en Granollers

Acte de suport a La Bressola

Divendres dia 7 de setembre, a la Sala Sant Francesc (carrer Espí i Grau, 1) de Granollers, es farà un acte de suport a La Bressola. Aquest acte ha estat impulsat per les JERC Vallès i Esquerra Republicana de Catalunya i amb la coŀlaboració d’Òmnium.

L’acte començarà a les 19h00 amb un concert de Música Clàssica al carrer a càrrec de joves alumnes del Conservatori Municipal Josep M.ª Ruera, i continuarà a les 20h00 amb una xerrada coŀloqui a càrrec de:
– Joan Pere Le Bihan, president de La Bressola,
– Francesc Franquesa, director pedagògic de La Bressola,
– Aleix Andreu, president de l’Associació d’Amics de La Bressola.

Us hi esperem!

Associació d’Amics de la Bressola