El valencià mitjà en l’educació

Podem llegir en el Diari La Veu (23.06.2018) que, per fi, l’educació en valencià assolirà l’objectiu d’acreditar capacitació lingüística davant de l’administració pública:

Educació atorgarà el C1 als alumnes de les antigues línies en valencià que no tinguen el ‘Mitjà’

El decret va passar el tràmit de consulta pública prèvia (tancat el 16 de març passat), on la conselleria exposava les raons de la nova norma. La finalitat era resoldre alguns problemes:

– Dotar de coherència el reconeixement de títols i certificats lingüístics d’algunes institucions privades i públiques per part de l’Administració respecte als requisits exigits en les certificacions oficials d’ensenyament reglat.
– Arbitrar el procediment pel qual l’alumnat del sistema educatiu valencià podrà obtindre el certificat acreditatiu de nivell de valencià i anglés previst en la Llei 4/2018.
– Realitzar un seguiment i control de les certificacions lingüístiques per a contribur a l’anàlisi de l’evolució en les competències lingüístiques de la ciutadania mitjant la creació d’un registre administratiu d’aquests certificats.
El camí de la política lingüística democràtica és complex i llarg, té molta història de greuges del passat, però decisions com esta són una espenta per a enfilar el camí del futur amb l’horitzó més clar.

Sequera en la docència

L’article de Víctor Maceda «El català no té qui l’ensenye» (El Temps, 21.05.2018) alerta de la necessitat de professionals docents per a ensenyar la llengua a tot el domini lingüístic. Diversos directors de departaments exposen el seu punt de vista sobre la situació:

El catedràtic Emili Casanova, director de Filologia Catalana a la UV, no se’n sap avenir: «El curs vinent, únicament al País Valencià, necessitarem 100 docents nous”, afirma, “i durant la pròxima dècada en caldran uns 300 més».

L’AVL fa modificacions ortogràfiques

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anunciat a través d’una nota de premsa que ha adoptat algunes decisions sobre canvis en l’ortografia (veg. Acord 31/2018):

  1. Reducció de les paraules que duen accent diacrític. Ara la llista és de 15 casos accentuats (més 5 plurals):
    bé (béns), déu (déus), és, mà, més, món, pèl (pèls), què, sé, sí (sís), sòl (sòls), són, té, ús i vós.
    1.1. Les paraules compostes amb alguna de les anteriors suprimixen l’accent diacrític. Exemples: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu; almon, rodamon; a contrapel, a l’empel, repel; entresol, subsol, vertisol.
    1.2. Però mantenen l’accent si les paraules de la llista formen compostos que duen guionet. Com ara: déu-vos-guard , mà-llarg, més-dient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig.
  2. Eliminació de la dièresi dels derivats cultes acabats en -al. Com a exemple han esmentat: laical, helicoidal, ovoidal.
  3. Eliminació del guionet en alguns compostos. Com a exemples han esmentat: correcuita, cuitacorrents, matadegolla.
  4. Ús del guionet davant d’un prefix que precedix una locució, un sintagma lexicalitzat (¿han definit enlloc què és això?) o una paraula que ja portava guionet. Han posat els exemples següents: pro-drets humans, ex-director general, anti-nord-americà.
  5. Ús del guionet en «casos de confusió». L’exemple que han utilitzat és: ex-pres.
  6. Duplicació de la lletra r (rr) entre vocals quan precedix un prefix o un radical culte. Han posat els exemples següents: arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi.

Durant un període de tres anys seran vigents el criteri vigent fins ara com el nou. Cal dir que els canvis seguixen la proposta de l’Institut d’Estudis Catalans (vegeu la fitxa accentuació). A més, els canvis ja s’han aplicat en el diccionari de l’acadèmia (tot i que hui encara apareix l’accent en vénda).

Jornada sociolingüística a Alcoi

Foto principal

Segons indica el programa, «la XXIII Jornada de Sociolingüística d’Alcoi pretén debatre sobre la capacitat d’influència social del valencià. S’analitzaran les diferents campanyes de promoció lingüística i es reflexionarà sobre la seua influència en els àmbits públics, els mitjans de comunicació, els continguts transmèdia i les xarxes socials».

Entrevista a Albert Branchadell sobre l’estat (espanyol) de les llengües

Pau Rodríguez publica en la secció catalana d’Eldiario.es (23.02.2018) una entrevista a Albert Branchadell: «El derecho a escoger la lengua de escolarización de tus hijos no existe en España». Un petit assaig sobre la gestió lingüística espanyola i l’europea. En destaquem alguns fragments:

[Sobre la denominada «immersió lingüística»] No solemos usar bien el término. Originalmente la inmersión es un sistema de enseñanza en el que los alumnos reciben enseñanza en otra lengua que no es la suya habitual.

[El suposat dret dels pares a triar la llengua de l’escola] Los tribunales lo han corroborado: no existe el derecho a escoger la lengua de escolarización de tus hijos.

[La situació al País Valencià i a Galícia] La competencia en catalán de los catalanes es superior a la de los valencianos, o a la de los gallegos en gallego. Es como la ley de la física: a mayor exposición a la lengua, más competencia consigues.

[La gestió lingüística en l’administració de justícia] En la justicia no hemos hecho las cosas bien, España se resiste a introducir el requisito lingüístico para los jueces desde hace años, y esto no pasa en Suiza, Bélgica o Finlandia, modelos que nos indican la distancia.

El plurilingüisme i les relacions interculturals

Mentres continua el rebombori republicà o «unionista» que arriba de Catalunya, podem llegir dos articles sobre dos aspectes relacionats amb l’activitat i la conformació socials. Els podem llegir com a complement de les simplificacions polítiques i periodístiques, ja que tracten aspectes diferents d’un mateix fons cultural i lingüístic en conflicte:

  • Esther Monzó Nebot: «L’odi, la vida pública i les relacions interculturals» (bloc de la Revista de Llengua i Dret, 05.10.2017)
  • Alfons Esteve i Gómez: «Plurilingüisme: poques llengües, moltes normes i massa recursos» (bloc de la Revista de Llengua i Dret, 12.10.2017)

L’acompanyament del PALPAG

El Programa d’acompanyament lingüístic al personal de l’administració de la Generalitat (PALPAG), derivat del decret d’usos institucionals i administratius, va configurant els recursos que posa a disposició del personal de l’administració pública, tal com exposen en el comunicat que han enviat als funcionaris de l’administració de la Generalitat:

La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha estat treballant per a implementar les línies estratègiques que conformen el Pla d’acompanyament lingüístic al personal de l’administració de la Generalitat. Us fem saber, per tant, que a partir del dia 30 d’octubre entrarà en funcionament el servei d’atenció lingüística, mitjançant el qual es resoldran dubtes lingüístics a través de l’atenció telefònica i del correu electrònic.

El número de telèfon intern dins del sistema de l’administració és: 403000; el correu electrònic per al personal de la Generalitat és: dubtes_pal@gva.es.

Drets i deures lingüístics dels interins

La igualtat de tracte dels funcionaris interins és una lluita de llarg recorregut que va avançant lentament. Com a marc més general hi ha la directiva 1999/70/CE del Consell de la Unió Europea que establix que no poden discriminats pel tipus de contracte. I pel cantó dels deures, tampoc no poden ser discriminats (ni privilegiats). En el cas dels docents, per tant, els seus deures i obligacions lingüístics també són clars i equiparables amb la resta de funcionaris. Així ho ha considerat un jutjat en una sentència (La Veu del País Valencià, 09.08.2017):

Un jutjat avala que els interins han de tindre coneixements de valencià per a poder optar a una vacant

Un grup de docents havia demanat la paralització cautelar de la resolució d’Educació que regula la competència lingüística en l’ensenyament

[Continueu llegint]

El sufix -al/-ar

El professor de la Universitat d’Alacant i acadèmic de l’avl Jord Colomina i Castanyer ha publicat un estudi sobre el sufix -al/-ar: El sufix -al/-ar amb valor col·lectiu, abundancial i augmentatiu. Un estudi de morfonologia lèxica iberoccitanoromànica. Ell mateix fa la presentació de l’estudi en un vídeo elaborat pel Departament de Filologia Catalana de l’UA:

La llengua de la nova televisió pública valenciana

Diversos departaments universitaris i institucions han programat per al 19 de maig una jornada sobre models lingüístics de la comunicació audiovisual relacionada amb la llengua de la futura televisió pública valenciana, jornada que tindrà lloc a la sala Enric Valor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Segons el fullet informatiu:

Aquesta jornada té l’objectiu d’analitzar models de llengua per als mitjans de comunicació audiovisual i reflexionar-hi davant de la represa de les emissions de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.

Inscripció per correu electrònic: inmaculada.carrasquer@uv.es

Termini d’inscripció obert fins a les 10:00 del 18 de maig del 2017.

Més dades: fullet informatiu.