Documentació – Pàgina 11 – Diari per a Tècnics Lingüístics

Ja ha arribat la versió 9.04 d’Ubuntu

Softcatalà ens envia la informació següent:

Ja està disponible la versió 9.04 de l’Ubuntu en català, amb el sobrenom Jaunty Jackalope. L’Ubuntu és un sistema operatiu basat en el nucli Linux i desenvolupat per la comunitat. Igualment adequat per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l’ordinador, ja es tracti d’aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d’eines de programació o de gestió de servidors.
[…]
En aquesta ocasió, com en edicions anteriors, totes les aplicacions predeterminades de l’escriptori estan traduïdes al català.
[…]
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2008 el seu lloc web va ser visitat per una mitjana de 410.000 visitants únics mensuals, i va distribuir 600.000 còpies de programari en català. Per a obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

L’IEC i els vint-i-cinc anys de política lingüística

El Butlletí de l’IEC commemora els últims vint-i-cinc anys de política lingüística a Catalunya. Podem llegir que faran debats —que deuen haver fet ja— sobre la política lingüística en Catalunya. Curiosament, la llei de política lingüística valenciana també ha fet vint-i-cinc anys, però no hi ha cap referència en el butlletí de l’IEC a eixe fet ni cap valoració sobre la situació dels usos lingüístics valencians. No sé si ho tindran en compte o no. Una commemoració i una reflexió una mica estanques, vaja.

Estadístiques lingüístiques del País Valencià

Segons la notícia de Sergi Pitarch en el diari Levante (22.03.2009)

L’ús del valencià perd força

Els sociolingüistes alerten del «perillós» retrocés de l’ús de la llengua en Castelló

En canvi, més optimista és la notícia de Lucía Gadea en el diari El País (05.04.2009):

El valencià es parla més en les ciutats mitjanes
[…]
El catedràtic de Sociolingüística Brauli Montoya va establir ahir en Alcoi que esta tendència a l’alça ha començat en les comarques de l’Alcoià, el Comtat i les Marines. Aquestes dades formen part de les últimes enquestes. «La conclusió és que hem aconseguit parar el declivi de l’ús social de la llengua», va explicar. La primera enquesta de l’Institut d’Estudis Catalans data de 1985 i assenyalava que l’ús en família i la transmissió del valencià de pares a fills representava entre el 25 % i el 30 % de la població.

L’article no aclarix, doncs, si parlem de la transmissió intergeneracional o de l’ús de la llengua. En tot cas, sembla que vol plantejar una dinàmica diferent respecte de la situació exposada per a Castelló. Cal dir que les enquestes de l’AVL (2004) i sies (gv, 2005) mostraven unes dades de transmissió en una altra línia: «sempre en valencià» 71,83 % i 63,6% a la regió d’Alcoi-Gandia, dades que reflectia en el 2004 Alfons Garcia en el diari Levante (01.05.2004):

En este últim aspecte, l’estudi revela que, en l’actualitat, el 35 % dels habitants de la Comunitat declara utilitzar normalment el valencià a casa, quan en 1995 este percentatge era del 50 %. La pèrdua d’usuaris domèstics de la llengua autòctona ha estat així del 30 % en 9 anys. La dada de 2004 és fins i tot pitjor que la registrada en 1989 (43 %). Per contra, el castellà mai ha gaudit de tan bona salut en la Comunitat: el 55 % ho usa a casa (set punts més que en 1995).

Ja ho diuen que hi ha veritats, veritats a mitges i estadístiques. Les estadístiques, es poden interpretar, però només són un instrument per a alguna finalitat. Per tant, els qui tinguen alguna finalitat, esperem que siga bona.

Més dades estadístiques: «Dades sobre el català al País Valencià»

La política lingüística sense estat

En el diari El País (29.03.2009) podem llegir l’article de Pablo Ximénez de Sandoval «Otra vuelta a la tortilla de las lenguas». En tractar-se d’una truita, el periodista trenca uns quants ous, com ara el fet que l’article no detalla quina és la política lingüística estatal ni la relació que respecte d’esta política mantenen les altres. Es tracta d’una situació paradoxal, atés que la política lingüística estatal és la que disposa de més recursos i normes al seu servei. I, pel que sembla, també disposa del recurs de la invisibilitat, tal com sabem que es recomana des de fa temps, sin que se note el cuidado…

A partir d’eixa constatació, i sense el suport de les dades reals sobre el respecte als drets lingüístics de la ciutadania ni sobre l’efecte de les mesures que s’apliquen en cada territori, la informació és orientativa. Però poc més que això.

O estigma das línguas

Abans que el company Sérgio Ferreira ens amplie la informació sobre el portugués, podem llegir en el diari Avui (27.02.2009) un article de Lois Oreiro, «O estigma da língua», sobre la situació de les llengües a Galícia. En resum:

O galego vaise convertendo en língua litúrxica, propia de actos oficiais. Os políticos fálano cada vez peor e as subvencións de fomento da língua úsanse para comprar incluso aos medios de comunicación que a repudian. A iso engádanlle a utilización do galego na loita partidaria, metendo medo cos presuntos excesos cometidos nas escolas catalás e vascas, e xa teñen o panorama completo dos lastres do galego.

Hi podem afegir el tancament del repetidor que feia arribar la tv3 a la Catalunya del Nord (Avui, 27.02.2009), i tindrem un panorama ben galdós del que massa polítics fan realment per la promoció i el gaudi de les llengües i cultures humanes.

La vitalitat de les llengües

Aprofitant la tasca dels companys del bloc Addenda et Corrigenda, provem a deixar una pinzellada sobre recursos, dades i iniciatives que atenen el problema de la denominada «vitalitat» de les llengües. Més enllà de la normativa i de les propostes estilístiques, hi ha la indefugible valoració de l’ús real de la llengua en tots els àmbits de la societat. La unesco ha elaborat alguns materials ben interessants i que poden ser ben útils.

La nostra petita aportació serà la traducció al català del quadre dels criteris que cal tindre en compte per a valorar la vitalitat de les llengües (que aparegué en la revista Le Messager du Patrimoine Immatériel, 4, setembre del 2006):

Presentació de Salam al català a Canet de Mar

Toni Bellatriu ens informa a través de la llista Migjorn de l’acte següent:

El dissabte 7 de febrer a les 7 del vespre a la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner (xamfrà Rieres Gavarra i Buscarons) de Canet de Mar la Plataforma per la Llengua presentarà la publicació Salam al català.

Salam al català és un llibret que està escrit en dues llengües, en català i àrab i que pretén mostrar els vincles que hi ha hagut històricament entre la comunitat catalana i la islàmica i també apropar el català a la comunitat islàmica i araboparlant que des de diferents orígens ha arribat al nostre país en els darrers anys. Està previst que més endavant aquest llibret es publiqui en d’altres llengües que fa servir la comunitat musulmana catalana, com l’amazic i l’urdú.

Podeu accedir a aquesta publicació a través del següent pdf.

L’acte està organitzat per la secció local de Canet de Mar de la Plataforma per la Llengua i l’Associació Cultural Islàmica de Canet de Mar.

Legislació lingüística: referències del RD 2.062/2008

També en el Flaixos d’Actualitat (núm. 26, 19.01.2009) ens arriba la informació que el boe número 10, de 12 de gener de 2009, publica el Reial decret 2.062/2008, de 12 de desembre [pdf], pel qual es desplega la Llei 55/2007 estatal, de 28 de desembre, del cinema i que conté referències lingüístiques en els articles 6.1.a i d, segon paràgraf del 7.1., 7.2, 13.2, 19.3 i 32.e.

Ací teniu la versió en català del text (traduït amb l’ajuda de l’Internostrum):

[…]
Article 6. Procediment de qualificació per l’icaa

1. La qualificació ha de ser sol·licitada per l’empresa productora o distribuïdora de la pel·lícula cinematogràfica o altra obra audiovisual, mitjançant una sol·licitud dirigida a l’icaa, a la qual cal adjuntar:

a) Quan la sol·licitud l’efectue l’empresa distribuïdora, un contracte de distribució de la pel·lícula o altra obra audiovisual, o una declaració realitzada en un document públic en què resulte prou acreditada la seua condició de ser l’empresa que la distribuïx. Si la llengua original d’estos documents no és el castellà o alguna de les altres llengües cooficials en les comunitats autònomes, s’han de presentar, a més, traduïts al castellà.
[…]
d) Si la llengua original no és el castellà o alguna de les altres llengües cooficials en les comunitats autònomes, text complet dels diàlegs traduït al castellà.

Article 7. Comercialització de pel·lícules cinematogràfiques i altres obres audiovisuals

1. A l’efecte del que s’establix en l’article 18 de la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del Cinema, pel que fa a la quota de pantalla, l’icaa expedirà a les empreses distribuïdores de les pel·lícules que es vagen a comercialitzar en sales d’exhibició cinematogràfica, prèvia sol·licitud, un certificat de distribució que han de facilitar als titulars de les sales d’exhibició en el qual es reflectirà la qualificació, la nacionalitat i les característiques de distribució de les pel·lícules que s’especifiquen en el paràgraf següent.

Per a l’obtenció d’eixe certificat, les empreses distribuïdores han de presentar a l’icaa, amb la seua sol·licitud, la informació sobre les característiques de distribució de la pel·lícula, que són l’idioma de la versió original i de les diferents versions en les quals va a comercialitzar-se, amb indicació del nombre de còpies o suports de cada versió. En el cas de projecció digital via satèl·lit, s’ha de notificar el nombre de receptors de senyal als quals es transmetrà la pel·lícula cinematogràfica.
[…]
2. Eixe certificat pot ser sol·licitat per l’empresa distribuïdora en el moment que sol·licite la qualificació. Per a això, juntament amb la sol·licitud de qualificació, l’empresa distribuïdora ha de presentar la informació sobre idioma i nombre de còpies a què es referix l’apartat 1.

Article 13. Control d’assistència i rendiment de les obres cinematogràfiques
[…]
2. Els titulars de les sales d’exhibició cinematogràfica ham d’omplir i fer arribar a l’icaa els informes d’exhibició en què han de figurar la declaració de la totalitat de les pel·lícules cinematogràfiques projectades, tant llargmetratges com curtmetratges, que han de ser identificades pel títol i nombre de l’expedient de qualificació, l’idioma de la versió original i el de comercialització en doblatge i subtitulat, si n’hi ha, i l’empresa distribuïdora. Així mateix, cal declarar el nombre de bitllets venuts i la recaptació obtinguda en cada sessió. Per a la verificació d’aquestes declaracions, l’icaa pot sol·licitar la informació documental necessària.
[…]
Article 19. Modalitats d’ajudes i marc normatiu
[…]
3. Els crèdits específics per al foment de la producció, distribució, exhibició i promoció de la cinematografia i l’audiovisual en llengües cooficials diferents del castellà que, segons l’article 36 de la llei esmentada, han d’establir-se sense perjudici del règim d’ajudes estatals les bases reguladores de les quals s’estableixen en este reial decret, seran transferits íntegrament a les comunitats autònomes corresponents mitjançant els convenis de col·laboració a què es referix la disposició addicional sisena d’esta llei, d’acord amb els criteris i límits que s’hi establixen. La convocatòria, tramitació i l’atorgament d’estes ajudes correspon a les comunitats autònomes.
[…]
Article 32. Documentació

L’aprovació del projecte de coproducció ha de ser de sol·licitat, abans de l’inici del rodatge de la pel·lícula, per l’empresa productora a l’icaa o, quan pertoque, a l’òrgan de la comunitat autònoma competent, adjuntant-hi, en tot cas, la següent documentació:
[…]
i) Contracte de coproducció en què s’especifiquen els pactes de les parts relatius als diferents aspectes que es regulen en este reial decret, amb indicació precisa de la participació de cada coproductor, les aportacions de personal creatiu, tècnic i de serveis, les transferències dineràries de cada coproductor i el repartiment de mercats i beneficis. Si el contracte de coproducció està redactat en una llengua diferent del castellà o d’alguna de les cooficials en les comunitats autònomes, cal presentar-ne, a més, una traducció al castellà.
[…]

Contraplanificació lingüística / 3: el web Portal del Comerciante

Molts polítics tenen el vici de pensar que si no hi ha queixes és que ho fan perfectament. Saben que això és una excusa que els reconforta, però que no té cap fonament, més encara si una de les seues activitats consistix a enterbolir i entrebancar l’accés dels ciutadans a la informació pública i als procediments de participació i d’exigència envers l’activitat pública. En este cas la consellera d’Indústria, Comerç i Innovació féu un web que no respecta els drets lingüístics dels ciutadans valencians. Estem pendents de vore si pensa complir la legislació en una pàgina (tal com diu) o en tot el web.

Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 083281

M’heu indicat que tancàveu l’expedient «atés que s’ha obert la via de solució» a la meua queixa. La consellera d’Indústria, Comerç i Innovació ens informava que «en un termini de quinze dies estarà finalitzada la versió en valencià» de la pàgina «www.portaldelcomerciante.com». Això era l’1 de desembre del 2008. Ara ja és 16 de gener del 2009 i la «pàgina» inicial, efectivament, està en valencià. Tanmateix, la resta del web, els continguts que oferix, continuen apareixent només en castellà. Això continua infringint la legislació lingüística. La consellera, certament, no ha indicat que tindrem tot el web en valencià, sinó que féu referència només a una «pàgina».

Naturalment, al cap de vint-i-cinc anys de la Llei 4/1983, considere que no puc atribuir a confusió o interpretació errònia per la meua part si entenc en les paraules de la consellera, quan ha esmentat una «pàgina», que no anirà més enllà, atés que complir la legislació lingüística vigent no sembla objecte d’atenció de la seua gestió lingüística ni ha segut iniciativa seua en este cas, sinó requeriment del Síndic de Greuges a causa d’una queixa ciutadana.

Per tot, voldria insistir en la queixa a fi que no es tancara i, si ja s’han tancat, que se n’òbriga una nova i que es mantinga oberta almenys fins que la conselleria aclarixca que tot el web serà gestionat lingüísticament d’acord amb la legislació vigent, cosa que no està fent encara.

Contraplanificació lingüística / 2: el web de la Conselleria de Sanitat

Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 083326

Hui toca replicar-li al director general de Salut Pública, Manuel Escolano Puig, que ha atés la nostra queixa sobre diversos apartats del web de la seua conselleria. La seua resposta no s’ajusta a la realitat ni als fets plantejats en la queixa, aixina que la rèplica que hem enviat a la síndica de greuges ha segut esta:

Estimada síndica de greuges:

Vullc pensar que li heu escrit en català al director general de Salut Pública, que és com jo vaig escriure la meua queixa, però observe que no respon en la mateixa llengua, sinó en espanyol, contràriament al que hauria de ser la pràctica administrativa normal.

D’altra banda, el web www.ditca.net està predeterminat per a obrir-se en espanyol i no permet que siga el ciutadà, a través de la configuració del seu navegador (que té eixa opció tècnica), qui decidixca la llengua amb què vol iniciar la seua relació en Internet amb eixe web, català, en el meu cas.

A més, tot i que el document sobre el virus del papil·loma ha desaparegut dels accessos, es pot trobar (i descarregar en pdf) a partir del cercador del mateix web de la conselleria (dalt a la dreta), fent la consulta, és clar, «papiloma», ja que només està fet en castellà [pdf] i no apareix fent la consulta «papil·loma». De fet, entre les campanyes informatives vigents actualment, la campanya «Perquè rebes les cures que et mereixes», presenta la imatge del cartell en castellà en la versió valenciana del web.

En tercer lloc, el director general de Salut Pública no respon al que jo he plantejat, ja que els apartats que vaig indicar que estaven només en espanyol, continuen estant només en eixa mateixa llengua. A més, si accedim al web de la Conselleria de Sanitat, per exemple, en l’apartat «Informació institucional» > «Contractació administrativa», els enllaços de «Concursos d’obres, subministraments i servicis públics», «Correccions d’errors» i «Adjudicacions» van a la versió castellana del cidaj, sense més opció. S’esdevé el mateix amb la resta d’enllaços de més avall que van adreçats a la versió castellana del web de la Conselleria d’Economia.

Amb la qual cosa hem vist que no és certa actualment l’afirmació del director general de Salut Pública respecte del web ditca ni respecte del web de la Conselleria de Sanitat, tot i que no defallim en la intenció que es convertixca en realitat, per a la qual cosa només cal aplicar la gestió lingüística corresponent a una institució, la Generalitat, que ha d’estar disponible en les dos llengües cooficials, com a mínim.