Flaixos sobre Google, La Vanguardia i el Congrés Convit

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 69, 15.03.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Google Docs per a mòbil, en català

L’edició per a mòbils de Google Docs incorpora el català. Actualment, aquesta aplicació està disponible en 45 llengües. La configuració de l’idioma s’ha de fer des de l’escriptori de Google Docs, no des del mòbil.

Per a més informació: http://googlemobile.blogspot.com

La Vanguardia, en català

A partir del mes de maig, el diari La Vanguardia s’editarà també en català. Les primeres presentacions públiques de La Vanguardia en català s’han fet a diverses poblacions, entre les quals, Vic, Tarragona, Manresa, la Seu d’Urgell, Lleida, Puigcerdà o Sabadell. Les properes presentacions previstes són a Sant Feliu de Llobregat (dia 16 de març), el Vendrell (17 de març) i Granollers (18 de març).

Per a més informació: http://www.lavanguardia.es/encatala

El 2n Congrés Convit acollirà la presentació d’una vintena d’experiències

El 2n Congrés Convit, que tindrà lloc els dies 24 i 25 de març i s’estructura entorn dels eixos llengua i immigració, d’una banda, i llengua i empresa, de l’altra, donarà visibilitat al màxim nombre possible d’experiències dutes a terme des dels serveis lingüístics. El 2n Congrés Convit aposta per la presentació de pòsters en lloc de les comunicacions habituals en un congrés d’aquesta mena. El comitè organitzador ha rebut 34 soŀlicituds per presentar un pòster, de les quals n’ha hagut de seleccionar una vintena. Entre aquests, hi ha, per descomptat, experiències de diversos serveis lingüístics de Catalunya, però cal destacar que també n’hi ha d’altres territoris de parla catalana com Andorra, les Balears i l’Alguer.

L’espai reservat per als pòsters, estructures de cartó ploma de 0,75 x 1,70 m, és el vestíbul del Teatre Bartrina, seu del 2n Congrés Convit. El matí del divendres 25 de març els autors podran fer els aclariments que demanin els congressistes.

Aquesta iniciativa ha de permetre acostar noves metodologies i recursos de treball als assistents a més de constituir un dipòsit de recursos en línia per als professionals de la llengua en forma d’experiències. En aquest sentit, ben aviat es penjaran els resums dels pòsters seleccionats al web del Congrés.

Es reunix la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

La Xarxa Tècnica de Política Lingüística del Govern es torna a reunir després de quatre anys

Hi ha participat 80 persones provinents dels departaments de la Generalitat i d’altres organismes que en depenen. La xarxa té per objectiu emetre propostes per fomentar l’ús del català a la societat, a més de vetllar per l’ús correcte del català a l’administració. La Direcció General de Política Lingüística planteja la necessitat de reorganitzar la xarxa per fer-la més operativa

Després de quatre anys, la Xarxa Tècnica de Política Lingüística s’ha reunit aquest matí. La xarxa és un òrgan adscrit a la Direcció General de Política Lingüística, format per personal de diferents departaments, entitats autònomes i altres ens que depenen de la Generalitat.

La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha destacat la significació d’aquesta reunió que vol ser una represa de contacte pel que fa a la coordinació interdepartamental: «des del Departament de Cultura existeix la voluntat de treballar de manera transversal en matèria de política lingüística i volem potenciar el paper de la xarxa tècnica en aquesta missió. Aquesta jornada és la primera passa per donar-l’hi un nou impuls».

Objectius

La xarxa té per objectiu analitzar l’ús del català en els diferents sectors socials i fer les propostes adients per fomentar-ne l’ús amb especial incidència en els sectors on l’ús de la llengua catalana és menor. La xtpl també treballa per vetllar per l’ús correcte del català a l’administració.

La jornada de treball s’ha articulat al voltant de dos grans debats sectorials en el primer dels quals s’ha fet una valoració de la situació actual de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística. En aquest debat s’ha plantejat la necessitat de fer una posada al dia a aquest organisme, que en els darrers set anys només s’ha reunit dos cops, l’últim d’ells el juliol de 2007. La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha explicat que: «cal modificar l’organització, la composició, les formes de coordinació i la representativitat de la xarxa tècnica per garantir que pugui acomplir les funcions per a les quals va ser creada, ser l’instrument tècnic del govern que vetlla pels usos lingüístics a l’administració i de proposta d’actuacions de foment de l’ús del català des de la transversalitat».

En el segon debat s’ha tractat sobre la implicació d’aquest òrgan en les accions de política lingüística relacionades amb els àmbits de l’ús oficials del català, dels serveis públics i del foment i la regulació en el sector privat.

A la sessió de treball hi han participat 80 tècnics en representació dels serveis centrals dels departaments del Govern i d’organismes adscrits a l’Administració de la Generalitat de les comarques de Barcelona, així com també les persones encarregades de la coordinació de la xarxa tècnica territorials.

Funcions de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

Les seves funcions són:
a) Informar la Direcció General de Política Lingüística sobre l’actuació dels diferents departaments en matèria de política lingüística.
b) Vetllar pel compliment de la legislació sobre usos lingüístics a l’administració i de la normativa sobre coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de la Generalitat
c) Vetllar per l’ús correcte i uniforme de la terminologia, en coŀlaboració amb el Termcat, i prestar l’assessorament lingüístic necessari.
d) Proposar als òrgans competents del respectiu Departament o entitat, o si s’escau a la Direcció General de Política Lingüística, les actuacions encaminades a fomentar l’ús del català en els àmbits corresponents.

La Xarxa Tècnica de Política Lingüística, conjuntament amb la Comissió Tècnica de Política Lingüística, és l’organisme encarregat d’aplicar de manera coordinada i sectorialitzada la política lingüística del Govern des de l’Administració de la Generalitat.

Font: Direcció General de Política Lingüística

Comunicacions per a la Scaterm

La Scaterm ens envia la informació següent:

IX Jornada de Terminologia

Terminologia i llenguatge jurídic

18 de maig de 2011
Universitat Autònoma de Barcelona

Crida per a la presentació de comunicacions

La Societat Catalana de Terminologia (Scaterm), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i la Universitat Autònoma de Barcelona us conviden a participar activament en la IX Jornada de la SCATERM, titulada «Terminologia i llenguatge jurídic», que tindrà lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona el dia 18 de maig de 2011.

Hi tenen cabuda tots els treballs sobre dret i llenguatge jurídic que tinguin una vinculació clara amb la terminologia. En conseqüència, aquesta jornada s’adreça a professionals especialitzats en terminologia, dret, ciències jurídiques, lingüística i altres àrees afins.

Presentació de resums (forma i terminis)

  • Els resums, d’un mínim de tres-centes paraules, s’han de presentar en format de document de text dels programaris MS Word (2000 o superior) o Open Office, o bé en rtf. S’han de lliurar preferentment en català.
  • Els resums han d’anar acompanyats de les dades següents: a) nom de l’autor o autors i organisme de procedència; b) títol de la comunicació; c) justificació i interès de la proposta dins l’àmbit de la jornada, i d) dades de contacte (adreça postal completa, adreça electrònica i número de telèfon).
  • Els resums i les dades de contacte s’han d’enviar per correu electrònic, en un arxiu adjunt, a l’adreça electrònica s.llengues.terminologia@uab.cat. L’assumpte del missatge ha de contenir el text següent: «IX Jornada de la SCATERM (proposta de comunicació)». El resum es considerarà lliurat quan l’autor rebi la confirmació de recepció per part de l’organització.
  • El termini límit de recepció de resums és el 15 d’abril de 2011.
  • Les comunicacions acceptades per a exposar oralment disposaran de quinze a vint minuts per a la presentació. Al final de cada sessió de comunicacions es reservarà un espai per al debat.
  • Una vegada acceptada la comunicació, l’autor o autors han de fer arribar el text definitiu de la comunicació (d’una extensió aproximada de 15 pàgines a un espai i mig), en format electrònic i en una còpia impresa, abans del dia 13 de maig de 2011. Per a poder fer l’exposició pública de la comunicació és imprescindible haver complert aquest requisit.
  • Amb vista a l’edició de les actes de la jornada, el text definitiu ha d’anar acompanyat de les imatges que l’autor o autors vulguin que siguin reproduïdes juntament amb la comunicació.

Criteris de selecció

  • L’interès del tema dins l’àmbit temàtic de la jornada.
  • El rigor metodològic i l’interès estratègic de la publicació.

Publicació dels treballs

  • Els autors seleccionats seran informats abans de 2 de maig del 2011.
  • Les comunicacions seran publicades en format electrònic al lloc web de la SCATERM i en repositoris digitals d’accés obert.

El BOP de Castelló no pot imposar el castellà

El company Josep Francesc Molés ens envia la notícia següent:

ACPV guanya un recurs contra el nou Reglament del bop de Castelló, que imposava l’obligació d’adjuntar una traducció al castellà dels anuncis enviats en valencià

El 15 de gener de 2009, la Diputació de Castelló publicava un Reglament regulador del servei del Butlletí Oficial de la Província de Castelló que en l’article 4, «Llengua de publicació», dictava: «El Butlletí Oficial de la Província es publicarà sempre en castellà, i si és el cas, també ho serà en valencià quan l’administració o particular anunciant remeta el text redactat en ambdues llengües».

acpv, arran d’una queixa tramesa per un particular a través del seu Telèfon de la Llengua, va recórrer contra el citat article, per considerar que imposava una obligació (la de traduir al castellà) que la legislació lingüística vigent prohibia expressament (en la Llei d’Ús), a banda de suposar una discriminació també prohibida per l’article 14 de la Constitució espanyola en vigor. Cal afegir que a banda de la discriminació lingüística per a l’anunciant (per obligar-lo a traduir, o siga, a fer una faena extra i a considerar que la versió en la seua llengua no és vàlida per se) també podia tindre perjudicis econòmics, ja que hauria de pagar les taxes corresponents a un anunci el doble de llarg.

Amb data 1 de febrer d’enguany, la Secció 5a de la Sala Contenciosa Administrativa del tsjcv ha estimat la impugnació «per considerar que, certament, la redacció donada a l’estipulació quarta del reglament impugnat resulta discriminatòria per als valencianoparlants, i suposa una innegable vulneració del dret a la igualtat tutelat per l’article 14 de la Constitució, per exigir, expressament als valencianoparlants que es disposen a publicar un text en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló a traduir el text al castellà, i això per incorporar al tenor literal del precepte que en el cas que la publicació es faça en valencià es remeta el text en ambdues llengües, mentre que els textos que es remeten en castellà no tenen l’obligació de remetre la traducció al valencià que és, en definitiva, la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, tal i com s’estableix en l’article 6 de l’Estatut.»

De fet, la part demandada, la Diputació, ja confirmava en les seues aŀlegacions el que deia l’actora, però en canvi concloïa que pertocava desestimar la demanda. Deia la Diputació:

  • «Que (…) les diputacions provincials ni són titulars dels anuncis, ni poden, al marge dels anunciants, decidir en quina llengua cooficial els publiquen, ja que no diposen de la titularitat sobre els textos publicats, ni tampoc de l’elecció sobre la llengua de publicació»
  • «Que en definitiva (…) la cooficialitat en cap cas pot suposar que la publicació s’haja de fer necessàriament en les dues llengües oficials, sinó que (…) es farà en la llengua triada per l’anunciant de les dues cooficials».

La sentència, doncs, diu que «el supòsit discriminatori de la disposició impugnada és precisament l’exigència que s’imposa tant a les administracions com als particulars, quan desitgen que la publicació del text es faça en valencià, de remetre’l en els dos idiomes, i és precisament aquesta exigència la que escau anuŀlar, devent [sic] per tant publicar-se en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló sempre en castellà i també en valencià, però sense necessitat, tant en un cas com en l’altre, que l’administració o els particulars remeten el text redactat en ambdues llengües.»

Per tant, la Sala sembla que no prohibeix que s’hagen de publicar els anuncis en les dues llengües (cosa que només passarà, atesa la redacció de l’article 4, si la llengua triada per l’anunciant és el català) sinó que només prescriu que no es pot exigir la traducció de l’anunci. És a dir, que seran els serveis provincials els que el traduiran.

Però tanmateix, la sentència permet que el butlletí continue menystenint els anuncis en valencià i els obligue a anar acompanyats d’una traducció (encara que l’hagen hagut de fer ells d’ofici). En el paràgraf següent de les consideracions del tribunal, els magistrats s’acostaven al que caldria esperar (que un anunci publicat només en valencià és vàlid, sense que calga publicar-ne la traducció), quan diuen que «(…) la cooficialitat en cap cas pot suposar que la publicació s’haja de fer necessàriament en les dues llengües oficials, sinó que la publicació es farà en la llengua triada per l’anunciant de les dues cooficials», cosa que la mateixa part demandada admetia.

Per què, doncs, no van més enllà i estableixen que no cal que se’n publique la traducció (la faça qui la faça)? Potser perquè aquest era un aspecte no expressat en la demanda i, clar, les sentències només s’atenen al que demanen les parts. No coneixem el text de la demanda, i per tant no podem confirmar si ha sigut aquest el cas.

Siga com siga, tant si acpv simplement va impugnar l’obligació de l’anunciant d’acompanyar el seu text amb una versió en castellà, i no l’obligació de publicar-ne també la traducció al castellà, com si és la sentència la que no ha previst totes les possibles irregularitats de l’article 4, la discriminació i la desigualtat continuaria en vigor. No només perquè es continuarà considerant que un anunci en valencià és invàlid si no va acompanyat d’una traducció al castellà, sinó perquè a cal bop ens poden continuar sorprenent i considerar la traducció al castellà part de l’anunci, i cobrar-nos per anunciar un text el doble de llarg. Esperem que l’antivalencianisme no arribe a tant.

Flaixos sobre el .cat i Tallers per la Llengua

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 68, 01.03.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El domini .cat ha complert cinc anys

Els primers dominis .cat es van posar en marxa el febrer del 2006, durant aquests cinc anys ha tingut un creixement continuat d’entre el 17 i el 18% i actualment té gairebé 48.000 registres. El domini .cat ha estat una iniciativa pionera i única, fins al moment, per a una cultura i una llengua; és per això que la Fundació puntCAT és membre consultiu d’eclid, l’associació de dominis lingüístics i culturals d’Europa.

Novetat editorial

Arnan Cabezas, Neus, [et al]: El català em sedueix. 53 reflexions de Tallers per la Llengua per viure millor en català. [Sabadell]: Edicions 7dquatre, 2011. 208 p. ISBN 978-84-614-7239-0.
Recull d’articles de diversos membres de l’entitat Tallers per la Llengua, publicats en diferents mitjans de comunicació. El llibre mostra les opinions, la metodologia i les estratègies de Tallers per la Llengua orientades a fomentar l’ús social del català.
Tallers per la Llengua (http://www.tallers.cat) és una entitat que forma part del Cens d’entitats de foment de la llengua catalana des de l’any 2008. Treballa per a la normalització de la llengua catalana des d’una perspectiva pedagògica i emprant recursos procedents de la psicologia.

Lexicografia terminològica

El Termcat ens envia la informació següent:

El Termcat publica els seus criteris per a l’elaboració de diccionaris terminològics

S’acaba de publicar El diccionari terminològic, una obra que presenta totes les eines necessàries per a elaborar un diccionari d’un camp determinat del coneixement. El llibre ha estat elaborat pel Termcat, que l’ha coeditat amb Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic.

El diccionari terminològic vol optimitzar la consulta de diccionaris, ajudar a donar format de diccionari a un cabal de coneixements i reflexionar sobre la mateixa pràctica terminològica.

El llibre s’adreça als professionals que treballen en el món terminològic i lexicogràfic, als estudiants d’aquests àmbits i també als usuaris de diccionaris en general.

Aquest llibre és el novè volum de la coŀlecció En Primer Terme, amb la qual el Termcat fa públics aspectes metodològics d’interès general i comparteix l’experiència de més de vint-i-cinc anys d’activitat, amb la voluntat d’estimular i facilitar la coŀlaboració de tothom que pugui estar interessat en el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana.

Termcat, Centre de Terminologia. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, 2010. 319 p. (En Primer Terme; 9. Criteris i Mètodes); ISBN 978-84-9766-394-6; 978-84-393-8676-6

La democràcia i la TV3 al País Valencià en negre

Després de l’apagada de la tv3 en les emissions a través de la tdt a quasi tot el País València (¿quasi tot? Sí, hi ha reductes que resistixen i no direm on, per si de cas), no podem més que rescatar l’apunt d’este dtl del 27 de març del 2007 i encomanar-mos a Internet, que és per on podrem salvar les antiparres ideològiques del règim censor que patim, vist que la xarxa i la tecnologia darrerament s’han convertit en el nostre espai real de llibertat —tant si es tracta de Mubàrak com de Camps Ortiz, Paco—:

La Constitució espanyola diu (art. 20):

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguen de l’estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.

5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries diu (art. 11.2):

Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària. L’exercici de les llibertats esmentades més amunt, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions previstes per la llei, que constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, per a la integritat territorial o per a la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció de la delinqüència, per a la protecció de la salut o de la moral, per a la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials, o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

Alguns ens hem fet adults amb tv3. Alguns hem aprés a pensar el món en valencià gràcies a tv3. Molts milers de xiquets i xiquetes valencians han aprés a ignorar i a superar les fronteres mentals del franquisme gràcies a TV3.

Molts ajudàrem a portar la tv3 al País Valencià. Va ser una iniciativa social canalitzada per Acció Cultural del País Valencià. A pesar dels entrebancs dels governs valencianes i espanyols d’aleshores, molts vam participar en la iniciativa tant com vam poder en aquell temps —i gràcies a ma mare i a ma tia Xelo jo vaig coŀlaborar amb el talonari per a arreplegar els fons.

Alguns hem aprés a ser valencians gràcies a tv3. Hem aprés que érem catalanoparlants gràcies a tv3. Hem aprés que no érem catalans també gràcies a tv3. Hem aprés que serem valencians perquè voldrem i tal com voldrem i no per cap etnicitat ni per cap fanatisme ideològic o religiós. Sabem què i qui són aquells polítics que exalten els sentiments xenòfobs i totalitaris d’alguns valencians contra altres valencians. Gràcies a tv3 i a un president català amb qui no tots combregàvem, hem resolt que serem valencians perquè vivim i treballem al País Valencià.

Fa vint-i-un anys vam aprendre que teníem dret a estar informats i que podíem rebre informació en català. I vam aprendre què és un mitjà d’informació i què és la informació. Alguns recordem el segon avió que s’estavellava contra les Torres Bessones de Nova York mentres Canal 9 no se n’assabentava. I encara tremolem. I molts hem conegut la música, la literatura, el cinema i un espai imaginari ample i divers per a créixer amb llibertat d’expressió i comunicació i en totes les varietats de la llengua. D’això fa ja vint-i-un anys i gràcies a tv3.

Gràcies a tv3 sabem que els mitjans de comunicació públics no han de ser mitjans de propaganda, contra el que entenen alguns dirigents polítics valencians ancorats en el món de referències del franquisme. Són dirigents polítics que viuen encara en aquella «democràcia orgànica», potser no per edat, però sí en les seues idees i en els seus actes. Sabem què i qui són els polítics que ens han censurat en el passat i que ens han prohibit accedir altres vegades a tv3. I sabem què i qui són els qui ho pretenen tornar a fer ara. I són els seus actes els que compten i no la borrumballa retòrica amb què els disfressen en les Corts o en els «seus» mitjans d’exaltació.

Per sort, gràcies a tv3 i a un president català d’altres temps sabem que tornarem a lluitar i que tornarem a véncer. Amb la coŀlaboració de tots, és clar.

Levante
Ara.cat
Vilaweb

Orelleres per a qui no vol escoltar

Hi ha polítics que a voltes fan articles que convé tindre en compte, com ara l’article següent d’Iñaki Anasagasti (Deia.com):

En què consistix l’«especial respete i protecció» per a la caverna

No han aprés res. O millor, no han volgut aprendre res. En trenta-cinc anys. Ni el plurilingüisme ni la plurinacionalitat. No m’estranya que Pujar diga el que diu. La xicoira per a tots no servix. El model, este model, autonòmic ha fracasssat.

[…]

¿És car? Segons eixe criteri la democràcia és cara i per tant caldria eliminar eleccions, tribunals, actes oficials, parlaments i tot allò que no sigui estrictament necessari per a viure. Algú ordena i els altres obeïxen. Amb la convenció de Sevilla del pp es paguen deu anys d’orelleres. És clar, no hi ha res més car que una dictadura. En llibertats, en dignitat, en pèrdua de la pròpia autoestima de la societat.

[…]

Flaixos de multilingüisme senatorial i de traducció i interpretació

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 66, 03.02.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El català, el gallec i el basc ja es poden utilitzar al Senat

En la sessió del dia 19 de gener es van poder utilitzar per primera vegada les llengües cooficials de l’Estat a la cambra alta, gràcies a l’aplicació de la reforma del reglament de la cambra alta aprovada al juliol de 2010. El nou reglament del Senat preveu l’ús de les llengües cooficials de l’Estat només durant el debat de mocions i de mocions que siguin conseqüència d’interpeŀlació, però no en les sessions de control del govern ni en el debat d’iniciatives legislatives. En cada sessió del Senat hi treballaran set intèrprets que es dedicaran a traduir al castellà la intervenció de l’orador.

Per a més informació:
El Senat ja és multilingüe

Resultats de les proves de traducció i interpretació jurades 2010

Els resultats corresponen a les proves següents:

– Traducció jurada català i castellà
– Traducció jurada català i francès
– Traducció jurada català i alemany
– Interpretació jurada català i castellà
– Interpretació jurada català i francès
– Interpretació jurada català i alemany

Es poden consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/tij

Cal afegir, pel que fa a la primera notícia, que els representants valencians del Partit Popular van aprofitar l’ocasió per a no parlar en valencià, seguint la seua pràctica de fer el contrari del que criden que pretenen en les seues soflames nacionalistes valencianeres. En parla una mica l’acadèmic de l’avl Josep Lluís Doménech en l’article «Les llengües i el Senat» (Levante). Bé, no diu que ho faça com a acadèmic, però és una condició que no podem oblidar. Naturalment, és una sort el fet que a pesar que els dirigents del Partit Popular facen servir la demagògia i el cinisme en esta qüestió, la resta de ciutadans sabem actuar amb respecte i coneixement envers els drets dels conciutadans que fan servir qualsevol altra llengua diferent, encara que siga el valencià.

Manifest per la immersió

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Suport del professorat universitari de psicologia al model d’immersió lingüística del català

Un grup de professors de psicologia de diverses universitats catalanes han engegat un manifest de suport al model d’immersió lingüística català (a causa de l’ofensiva en contra d’aquest model).

Es pot llegir a: http://www.ub.edu/psicologiabasica/declaracio/.

Al text s’exposen dades sobre els resultats acadèmics dels estudiants catalans que avalen aquest model educatiu.

Qualsevol membre de la comunitat universitària catalana pot donar-hi suport signant el manifest.