Xavier Rull ens informa a través de la llista InfoZèfir de la convocatòria següent:
IV Jornada – La Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i la seva aplicació a l’Administració de Justícia
Dia: divendres 24 d’octubre del 2008
Hora: 16 h
Lloc: Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)Més informació a: Juristes per la Llengua
La difusió de la llengua té molts vessants. Per exemple, pel cantó de les estadístiques d’ús en Internet, que poden reforçar molt l’ús del català l’àmbit del programari i dels mitjans d’informació i comunicació.
Marc Belzunces comenta una mica eixa qüestió en una entrada del seu bloc, «Les 40 llengües de Google, o la importància de tenir el navegador en català», on conta les raons d’Òscar del Pozo, enginyer de Google, per a afegir el català com a primera opció d’idioma en els navegadors (opció que tenen tots els navegadors i que no té res a vore amb la llengua dels menús del navegador):
L’Òscar ens va explicar que l’any passat Google va analitzar les llengües dels usuaris del web i es va trobar que si s’agafaven 40 llengües, es cobrien el 99% dels usuaris (fins que no revisi el vídeo de l’esdeveniment, no estic segur que aquest sigui exactament el tant per cent). I aquestes 40 llengües són les llengües que Google té pensat utilitzar en els seus serveis.
Sembla ser que el català va entrar entre les 40 per poc. Això contrasta amb la posició 25/20/15 que ocupa en altres rànquings. Cal diferenciar entre la creació activa de contingut/traduccions (la posició 25/20/15), i la posició dels usuaris pasius, la 40 de Google.
El diari Avui (13.10.2008) ens informa d’una nova actuació judicial que protegix els drets a la lliure informació i comunicació dels ciutadans valencians:
Una resolució judicial impedeix el tancament de TV3 al País Valencià
El Jutjat número 5 de València denega a la Generalitat Valenciana l’autorització per tancar el repetidor situat a la serra Perenxisa perquè vulneraria «el dret a la llibertat d’expressió i comunicació reconegut en la Constitució»
Convé deixar constància que la Generalitat Valenciana que pretén tancar una de les fonts d’informació dels valencians és la que dirigix actualment Francisco Camps Ortiz i altres membres del pp.
Trobem en el setmanari El Punt (5-11.10.2008) una oferta laboral de Voramar (Santillana):
Editor o editora de llibres de text
Ref.: EDLTV
Data de publicació: 05.10.2008
Lloc de treball: ValènciaPerfil del candidat:
– Capacitat per a la creació i redacció de textos per als diferents nivells educatius.
Formació:
– Imprescindible llicenciatura en filologia valenciana o catalana.
Informàtica: es valorarà el domini de programes informàtics, especialment de l’Indesign.
Experiència: es valorarà l’experiència editorial, docent i en traducció i correcció de textos.Oferim:
– Possibilitats de desenvolupament professional.
– Retribució competitiva.
– Beneficis socials.
La llista Infoedicat ens informa d’uns continguts interessants en Le Monde Diplomatique sobre la «guerra de les llengües» a Espanya i el plurilingüisme:
Le Monde Diplomatique (edició espanyola; no disponible en línia en cap llengua), setembre 2008, número 155
Sobre l’imperialisme lingüístic
La guerra de les llengües a Espanya
Per Ramón Chao
RESUM [Traduït per al dtl amb l’ajuda d’Internostrum]
En la seua última campanya electoral, José Luis Rodríguez Zapatero va prometre que d’ací a deu anys tots els xiquets d’Espanya sabrien parlar anglés. Per a començar —i no és poc— el candidat socialdemòcrata va proposar que, abans de quatre anys, el 15% de les assignatures del sistema educatiu espanyol foren impartides en anglés. Aquesta submissió a la «llengua dels amos» resulta xocant. Perquè l’actual situació dominant de l’anglés està lligada al colonialisme britànic i, sobretot, al domini mundial dels Estats Units. No només l’anglés està per tot el món, sinó que, en el món, quasi tot està en anglés. En eixe context, la campanya actual a Espanya contra les llengües perifèriques, abanderada per la dreta i bona part de la mateixa socialdemocràcia sembla més que absurda. Si el castellà està en perill, és perquè l’angloamericà —i no el català, ni l’èuscar, ni el gallec— l’acorrala cada vegada més.«—» Un monde polyglotte pour échapper à la dictature de l’anglais
Bernard Cassen
Le Monde Diplomatique (edició francesa), gener del 2005
Original francès
Català
Portuguès del Brasil
Esperanto«—» Esprit de famille
Françoise Ploquin
Le Monde Diplomatique (edició francesa), gener del 2005
Original francès
Català
Esperanto
Anglès«—» La bataille des langues
Le Monde Diplomatique, núm. 97 / febrer-març 2008
Marc Belzunces ens informa en el seu bloc De l’Holocè Estant de la incorporació del català en el traductor del Google:
La traducció sembla bidireccional entre totes les llengües. És a dir, que podem traduir del català a: àrab, francès, alemany, espanyol, anglès, portuguès, italià, xinès (simplificat i tradicional), holandès, grec, coreà, japonès, rus, hindi, búlgar, txec, danès, finès, noruec, polonès, romanès, suec, filipí, hebreu, indonesi, lituà, serbocroat (alfabet llatí i ciríl·lic), eslovac, eslovè, ucraïnès i vietnamita i a l’inrevès.
La utilitat de l’eina, a més, és que es pot integrar en els webs de cada u mitjançant el codi que oferix la pàgina d’eines de Google. Les traduccions són una mica precàries, com és habitual, però suficients per a entendre i fer-se entendre a quasi tot arreu —sempre hi ha qui no vol entendre res, és clar.
El filòsof Xavier Rubert de Ventós publica en el diari El País (23.09.2008) un article, «L’espanyol, ¡quina gran llengua!», on enfronta i glossa alguna de possibles les conseqüències d’aparellar la relació entre les llengües i les organitzacions polítiques de la societat, partint del cas plantejat amb el Manifiesto de Savater i Grisolía.
Com a mostra del que diu Rubert de Ventós:
Però és curiós: llengües com l’espanyola o la francesa, que fins ara mateix es defensaven pel seu universalisme enfront de les llengües vernacles, apel·len hui a arguments particularistes i reclamen la protecció política de l’estat. ¿Deu ser que ara, quan nosaltres anem oblidant aquests arguments i defensem el català en l’escola per raons de «cohesió social», ells s’han tornat com catalanistes rancis que defensen el castellà o el francés per raons de «cohesió política o cultural»?
[…]¿Que si som una nació? Deixem-los a ells estos discursos essencialistes, en què espanyols i francesos semblen ara tan interessats, i acontentem-nos amb arribar al banal estatus d’estat davant del qual ja ningú no s’ofenga ni es senta literalment “estirat de la llengua”.
Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la convocatòria següent:
Primera Jornada «És A Dir»
Els noms propis d’alfabet no llatí en els mitjans de comunicació
Data de la jornada: 20.02.2009
Al-Qaeda o Al-Qaida?, Shevchenko o Xevtxenko?… La presència de noms propis procedents de llengües que no fan servir l’alfabet llatí (com l’àrab, el rus, l’hebreu, etc.), tant de l’àmbit de la política com dels esports o la cultura, és constant en els mitjans de comunicació d’arreu del món. Tot i això, no sempre s’escriuen ni es pronuncien de la mateixa manera, per factors diversos.
L’És A Dir, el web lingüístic de la CCMA, convoca una jornada de reflexió i intercanvi sobre la transcripció gràfica i la pronúncia dels noms propis de les llengües que no s’escriuen amb l’alfabet llatí.
Les llengües escrites amb l’alfabet llatí poden generar problemes d’adaptació de la pronúncia en context de locució en català: cal saber quins sons representen les lletres i adaptar-los al context català. Però en el cas de les llengües que utilitzen altres alfabets, hi ha un pas previ, que consisteix a determinar com s’han d’escriure (transcriure o transliterar), i a continuació establir com els hem de dir. La cosa es complica en el marc de les TIC i la globalització. Quan l’accés a la informació és www, té sentit que cada llengua faci servir una transcripció gràfica diferent per reproduir un mateix nom propi? O, al contrari, convé disposar de grafies «internacionals»? Per a quins noms?
Calendari previst:
— Setembre 2008: 1a convocatòria.
— Novembre 2008: 2a convocatòria.
— 17.12.2008: tancament de recepció de comunicacions.
— 14.1.2009: acceptació de les comunicacions i programa definitiu.
— 20.2.2009: celebració de la jornada, de 9.30 a 18.Aquesta convocatòria s’adreça als mitjans de comunicació, especialment els representats a l’Antena de Terminologia del Termcat, i a les institucions interessades en aquesta qüestió: l’Institut d’Estudis Catalans, el Termcat, Enciclopèdia Catalana, la Secretaria de Política Lingüística, la Secretaria de Mitjans de Comunicació, departaments de Filologia de les universitats, l’IULA, Wikipedia, etc.
El tema d’aquesta jornada és prou important, perquè genera dubtes habituals en la feina d’assessorament lingüístic. Per això us animem a presentar comunicacions, i us demanem d’incloure en el resum de presentació els exemples que fareu servir, per ajudar-nos a coordinar els continguts de la
jornada. La recepció de comunicacions es tancarà, tal com consta en el calendari previst, el 17 de desembre.
Ens anuncia Vilaweb (18.09.2008) la digitalització de la versió més antiga del Llibre dels fets de Jaume I, que data del 1343. El portal Recerca en Acció ha penjat el recurs en Internet:
L’internauta té l’opció de llegir-ne el text antic o la versió moderna que n’ha fet Josep M. Pujol i, encara, la d’escoltar-lo. També té a disposició els comentaris que han escrit per al cas un seguit d’experts en l’obra. Per passar full, el lector s’ha de servir del ratolí.
Cal assenyalar que també disposem d’altres edicions del llibre localitzables en Internet, com ara la de Marian Aguiló (en format doc, en facsímil o en html) o el facsímil de l’Institut Cervantes (s. xvi).
Ernest Anyó ens informa a través de la llista Escriu-me de la presentació següent:
Presentació de la revista Transfer a valència
– Dia: Dijous, 25 de setembre.
– Hora: 19.30 hores.
– Lloc: Sala Matilde Salvador, edifici de la Nau, carrer de la Universitat, 2
– Amb la intervenció de: Rafael Gil Salinas, vicerector de Cultura de la uv; Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull; Antoni Furió, director de puv; Josep-Lluís Gómez Mompart, catedràtic de periodisme de la uv; Carles Torner, director de Transfer.
Dijous es presenta a la Nau la revista Transfer, ara com ara l’únic vincle estable del País amb l’Institut Ramon Llull, esperem que siga un acte acte càlid i amb molta gent.
Transfer és una revista de cultura contemporània editada per l’Institut Ramon Llull i Publicacions de la Universitat de València.
Té com a funció bàsica la projecció exterior de la cultura i el pensament d’expressió catalana, i per això es publica en anglès. La seua periodicitat és anual. Fins ara s’han publicat tres números.
Cada lliurament dedica un espai central als grans temes de debat contemporani, com ara la globalització i les identitats, immigració i canvi social o història i memòria. Transfer dóna molta importància al disseny i la presentació gràfica amb la col·laboració de grans artistes (fins ara Antoni Tàpies, Artur Heras, Toni Catany). La revista té la seu de la coordinació editorial i s’imprimeix a València.
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
