Presentació de Salam al català a Canet de Mar

Toni Bellatriu ens informa a través de la llista Migjorn de l’acte següent:

El dissabte 7 de febrer a les 7 del vespre a la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner (xamfrà Rieres Gavarra i Buscarons) de Canet de Mar la Plataforma per la Llengua presentarà la publicació Salam al català.

Salam al català és un llibret que està escrit en dues llengües, en català i àrab i que pretén mostrar els vincles que hi ha hagut històricament entre la comunitat catalana i la islàmica i també apropar el català a la comunitat islàmica i araboparlant que des de diferents orígens ha arribat al nostre país en els darrers anys. Està previst que més endavant aquest llibret es publiqui en d’altres llengües que fa servir la comunitat musulmana catalana, com l’amazic i l’urdú.

Podeu accedir a aquesta publicació a través del següent pdf.

L’acte està organitzat per la secció local de Canet de Mar de la Plataforma per la Llengua i l’Associació Cultural Islàmica de Canet de Mar.

Cinema en valencià en Alacant (05.02.2009 – 02.04.2009)

Cinema en valencià en Alacant

L’Observatoria de la Llengua ens envia la informació de la campanya de cinema en valencià d’Alacant:

La Universitat d’Alacant reprèn el cicle de cinema d’estrena en valencià

El pròxim dijous 5 de febrer comença una nova edició del cicle Cinema en Valencià que ofereix la Universitat d’Alacant amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, el Festival de Cinema en Valencià L’Inquiet i La Cívica-Escola Valenciana.

En l’edició d’enguany l’aposta continua amb les pel·lícules d’estrena que s’exhibiran als cines Astoria, ubicats en ple centre històric d’Alacant. Les projeccions seran tots els dijous, del 5 de febrer al 2 d’abril, en dues sessions: a les 18.00 i 20.15 hores. La programació del cicle compta amb grans èxits de taquilla com Indiana Jones, Vicky Cristina Barcelona i Bolt, entre d’altres.

Un dels aspectes de nova creació són les sessions matinals en col·laboració amb la Cívica-Escola Valenciana dirigides a centres escolars, que es poden sol·licitar en el telèfon 607 930 565.

La primera pel·lícula del cicle, Austràlia, es projectarà el dijous 5 de febrer amb horari especial. L’entrada és gratuïta amb la tiu o amb invitació que es pot recollir a la Sala Aifos del campus universitari, a la Seu d’Alacant i al Consell de la Joventut. El preu de l’entrada en taquilles és reduït per al públic en general. La capacitat de les sales és limitada.

Programació:

5 de febrer
Austràlia
Dir. Baz Luhrmann
[Horari especial: 17.45 i 20.45 h] Qualificació: +7 anys

12 de febrer
City of Ember
Dir. Gil Kenan
Qualificació: Apta per a tots els públics

19 de febrer
Indiana Jones
Dir. Steven Spielberg
Qualificació: Apta per a tots els públics

26 de febrer
Bolt
Dir. Byron Howard, Chris Williams
Qualificació: Apta per a tots els públics

5 de març
Vicky Cristina Barcelona
Dir. Woody Allen
Qualificació: + 13 anys

12 de març
Els nens de Huang Shi
Dir. Roger Spottiswoode
Qualificació: + 13 anys

26 de març
Forasters
Dir. Ventura Pons
[Sessió a les 18.00 h] Qualificació: + 13 anys
Qualificació: + 7 anys

26 de març
Vampir Cuadecuc
Dir. Pere Portabella
[Sessió a les 20.15 h] Qualificació: + 7 anys

2 d’abril
Madagascar 2
Dir. Eric Darnell, Tom McGrath
Qualificació: Apta per a tots els públics

Més informació: 965 90 98 52
a/e: aula.cine@ua.es
web: http://www.ua.es/spv/
Consulteu la programació d’Alacant, Castelló i València (Pròximament estarà la programació d’Alcoi, Elx, Gandia i Ontinyent): www.cinemaenvalencia.cat.

A Alacant hi ha sessions matinals dirigides als centres escolars. Més informació en el 607 930 565.

Una setmana a La Bressola en vídeo

Amica de La Bressola

L’Associació d’Amics de La Bressola ens envia la informació següent:

Un grup d’alumnes de Magisteri Musical de la Universitat Autònoma de Barcelona van passar una setmana a l’escola Bressola de Sant Galdric, a Perpinyà, amb alumnes del cicle 2. El resultat de la seva experiència l’han recollit en un vídeo. Es tracta d’un magnífic treball audiovisual en què s’explica què és la Bressola i quins són els objectius, i també el dia a dia i la feina pedagògica de les escoles.

Acció Valenciana (1930-1931) de Santi Vallés

L’avl vos convida a la presentació del llibre Acció Valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada de Santi Vallés. L’acte tindrà lloc dimecres 4 de febrer del 2009 a les 19:00 en la sala d’actes del Museu de la Ciutat, plaça de l’Arquebisbe, número 3, de València.

Acció Valenciana (1930-1931)
La consciència desvetlada

El 8 de març de 1930, un grup d’universitaris valencians, entre els quals es trobaven Emili Gómez Nadal, Sanchis Guarner, Antoni Igual Úbeda i Francesc Carreres i de Calatayud, desafien el directori militar del general Dámaso Berenguer i funden Acció Cultural Valenciana. Des de les pàgines d’Acció Valenciana, el seu òrgan d’expressió, aquella entitat aspira a convertir-se en l’avançada del redreçament identitari valencià.

A partir d’una descripció minuciosa, el present estudi fa una radiografia profunda del periòdic Acció Valenciana com a mitjà de comunicació, alhora que situa en perspectiva les claus interpretatives de l’ideari de la publicació i la complexitat del seu discurs ideològic a través de l’anàlisi dels debats que la recorren. Des d’un punt de vista lingüístic, l’estudi de Santi Vallés permet reconstruir una part important del procés previ a l’aprovació de les normes de Castelló, així com el debat suscitat a l’entorn de la creació d’una acadèmia de la llengua.

Santi Vallés Casanoves (l’Alcúdia, 1967), filòleg i assagista, ha sigut professor de la Universitat de València i és tècnic de promoció lingüística de la Generalitat Valenciana i membre de la Unió de Periodistes Valencians. Com a periodista, ha exercit de corresponsal, redactor, col·laborador i crític literari en diversos mitjans de la premsa escrita. Com a investigador, ha publicat monografies sobre llengua i literatura i treballs de caràcter etnogràfic i sociològic, com ara El rebost de la memòria (2002) o Digues blau cel (2002). Especialitzat en l’estudi del valencianisme polític i cultural del segle xx, és autor de la biografia Josep Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani (Premi de la Generalitat Valenciana al llibre més ben editat de l’any 2000). En la mateixa línia d’investigació encetada amb l’estudi que ara veu la llum, actualment treballa en l’elaboració d’una tesi doctoral sobre Adolf Pizcueta i la seua participació en les publicacions valencianistes de la dècada de 1930.

Cinema en valencià en València (27.01.2009 – 24.02.2009)

Cinema en valencià en València

Ernest Anyó ens envia el cartell de la cinquena campanya de cinema en valencià de València. La programació és la següent:

Cinema en Valencià. 5.a edició

Del 27 de gener al 30 de juny de 2009

Programació del 27 de gener al 24 de febrer a València

Cada dimarts a les 20 h, als UGC Ciné Cité, av. Tirso de Molina, 16.

27 de gener
Vicky Cristina Barcelona
Dir. Woody Allen

3 de febrer
L’advocat del terror (VOS) (L’avocat de la terreur)

Dir. Barbet Schroeder

10 de febrer
Austràlia (Australia)
Dir. Baz Luhrmann

17 de febrer
Els nens de Huang Shi (The Children of Huang Shi)
Dir. Roger Spottiswoode

24 de febrer
Forasters

Dir. Ventura Pons

Ho organitzen:
Servei de Política Lingüística de la Universitat de València www.valencia.edu/spl
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València – www.upv.es/apnl

Renovació del cens d’entitats i cursos gratuïts

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 26, 19.01.2009) ens envien la informació següent:

S’obre el termini per sol·licitar la inclusió o la renovació en el cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana

Com cada any, per donar compliment a l’Ordre clt/82/2002, de 15 de març, publicada al dogc, núm. 3603, de 26 de març de 2002, l’1 de gener s’ha obert el termini perquè les entitats puguin sol·licitar o renovar la seva inclusió al cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana. El termini es tancarà el 30 d’abril de 2009.

L’article 1 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre (dogc 3543A, de 31 de desembre de 2001), de mesures fiscals i administratives, estableix una deducció, a aplicar en l’impost sobre la renda de les persones físiques, per donatius a favor de fundacions i associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin en aquest cens.

Les sol·licituds s’han d’adreçar a la Secretaria de Política Lingüística i poden presentar-se també a qualsevol de les oficines de registre pròpies o concertades de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació:
Cens d’entitats de foment de la llengua

Cursos gratuïts per a professionals de la traducció i la correcció

SIC, SL organitza cursos, totalment gratuïts, en una iniciativa que té el suport del Fons Social Europeu, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i FSTrade-cc oo. Els cursos tenen un aforament limitat i hi poden accedir treballadores i treballadors autònoms en actiu que tinguin residència fiscal a Catalunya.

Els cursos previstos són:

  • Tècniques de productivitat avançada en la traducció. Febrer 2009.
  • Gestió de projectes de traducció assistida amb SDL Trados. Febrer 2009
  • Gestió de projectes de traducció assistida amb Wordfast març 2009

Per a més informació:
http://www.torsimany.cat

Legislació lingüística: referències del RD 2.062/2008

També en el Flaixos d’Actualitat (núm. 26, 19.01.2009) ens arriba la informació que el boe número 10, de 12 de gener de 2009, publica el Reial decret 2.062/2008, de 12 de desembre [pdf], pel qual es desplega la Llei 55/2007 estatal, de 28 de desembre, del cinema i que conté referències lingüístiques en els articles 6.1.a i d, segon paràgraf del 7.1., 7.2, 13.2, 19.3 i 32.e.

Ací teniu la versió en català del text (traduït amb l’ajuda de l’Internostrum):

[…]

Article 6. Procediment de qualificació per l’icaa

1. La qualificació ha de ser sol·licitada per l’empresa productora o distribuïdora de la pel·lícula cinematogràfica o altra obra audiovisual, mitjançant una sol·licitud dirigida a l’icaa, a la qual cal adjuntar:

a) Quan la sol·licitud l’efectue l’empresa distribuïdora, un contracte de distribució de la pel·lícula o altra obra audiovisual, o una declaració realitzada en un document públic en què resulte prou acreditada la seua condició de ser l’empresa que la distribuïx. Si la llengua original d’estos documents no és el castellà o alguna de les altres llengües cooficials en les comunitats autònomes, s’han de presentar, a més, traduïts al castellà.

[…]

d) Si la llengua original no és el castellà o alguna de les altres llengües cooficials en les comunitats autònomes, text complet dels diàlegs traduït al castellà.

Article 7. Comercialització de pel·lícules cinematogràfiques i altres obres audiovisuals

1. A l’efecte del que s’establix en l’article 18 de la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del Cinema, pel que fa a la quota de pantalla, l’icaa expedirà a les empreses distribuïdores de les pel·lícules que es vagen a comercialitzar en sales d’exhibició cinematogràfica, prèvia sol·licitud, un certificat de distribució que han de facilitar als titulars de les sales d’exhibició en el qual es reflectirà la qualificació, la nacionalitat i les característiques de distribució de les pel·lícules que s’especifiquen en el paràgraf següent.

Per a l’obtenció d’eixe certificat, les empreses distribuïdores han de presentar a l’icaa, amb la seua sol·licitud, la informació sobre les característiques de distribució de la pel·lícula, que són l’idioma de la versió original i de les diferents versions en les quals va a comercialitzar-se, amb indicació del nombre de còpies o suports de cada versió. En el cas de projecció digital via satèl·lit, s’ha de notificar el nombre de receptors de senyal als quals es transmetrà la pel·lícula cinematogràfica.

[…]

2. Eixe certificat pot ser sol·licitat per l’empresa distribuïdora en el moment que sol·licite la qualificació. Per a això, juntament amb la sol·licitud de qualificació, l’empresa distribuïdora ha de presentar la informació sobre idioma i nombre de còpies a què es referix l’apartat 1.

Article 13. Control d’assistència i rendiment de les obres cinematogràfiques

[…]

2. Els titulars de les sales d’exhibició cinematogràfica ham d’omplir i fer arribar a l’icaa els informes d’exhibició en què han de figurar la declaració de la totalitat de les pel·lícules cinematogràfiques projectades, tant llargmetratges com curtmetratges, que han de ser identificades pel títol i nombre de l’expedient de qualificació, l’idioma de la versió original i el de comercialització en doblatge i subtitulat, si n’hi ha, i l’empresa distribuïdora. Així mateix, cal declarar el nombre de bitllets venuts i la recaptació obtinguda en cada sessió. Per a la verificació d’aquestes declaracions, l’icaa pot sol·licitar la informació documental necessària.

[…]

Article 19. Modalitats d’ajudes i marc normatiu

[…]

3. Els crèdits específics per al foment de la producció, distribució, exhibició i promoció de la cinematografia i l’audiovisual en llengües cooficials diferents del castellà que, segons l’article 36 de la llei esmentada, han d’establir-se sense perjudici del règim d’ajudes estatals les bases reguladores de les quals s’estableixen en este reial decret, seran transferits íntegrament a les comunitats autònomes corresponents mitjançant els convenis de col·laboració a què es referix la disposició addicional sisena d’esta llei, d’acord amb els criteris i límits que s’hi establixen. La convocatòria, tramitació i l’atorgament d’estes ajudes correspon a les comunitats autònomes.

[…]

Article 32. Documentació

L’aprovació del projecte de coproducció ha de ser de sol·licitat, abans de l’inici del rodatge de la pel·lícula, per l’empresa productora a l’icaa o, quan pertoque, a l’òrgan de la comunitat autònoma competent, adjuntant-hi, en tot cas, la següent documentació:

[…]

i) Contracte de coproducció en què s’especifiquen els pactes de les parts relatius als diferents aspectes que es regulen en este reial decret, amb indicació precisa de la participació de cada coproductor, les aportacions de personal creatiu, tècnic i de serveis, les transferències dineràries de cada coproductor i el repartiment de mercats i beneficis. Si el contracte de coproducció està redactat en una llengua diferent del castellà o d’alguna de les cooficials en les comunitats autònomes, cal presentar-ne, a més, una traducció al castellà.

[…]

El TSJ valencià valida l’activitat censora de Francisco Camps

Ens assabentem d’una nova sentència del tsj valencià que, és clar, deu ser possible, tot i que mal explicable, tenint en compte el panorama televisiu. Segons l’Avui (23.12.2008):

Acció Cultural recorrerà al Suprem la sentència favorable al tancament de TV3 al País Valencià

El Tribunal Superior de Justícia valencià avala la decisió del govern de Francisco Camps de tancar tres repetidors de la televisió catalana

Esperem que les altes instàncies acaben resolent el judici quan les instàncies polítiques hagen declarat i lamentat menys i fet més, principalment pel cantó del govern de l’estat i del psoe, que és qui dóna les excuses fàcils a l’actuació dels censors valencians.

Diccionaris de videojocs i d’infermeria del Termcat

Marta Torres Vilatarsana ens informa a través de la llista InfoZèfir de les novetats terminològiques següents:

El Termcat publica un diccionari de videojocs en línia

El Termcat ha publicat un nou diccionari en línia, la Terminologia dels videojocs, amb la voluntat de difondre la terminologia d’un sector d’activitat que guanya milers d’adeptes cada dia i que multiplica l’oferta en aquestes dates nadalenques.

En concret, l’obra recull prop de 300 denominacions catalanes amb definició, notes i equivalències en castellà, francès i anglès. S’hi poden trobar termes referents a la creació i la programació (animació d’esquelet, machinima, seqüència cinemàtica, shader), als dispositius de joc i la tipologia dels videojocs (comandament de joc, consola portàtil, joc de simulació, joc en xarxa, joc de trets), a la interacció i les comunitats de jugadors (avatar, món persistent, trobada lan) o a la indústria dels videojocs (publicitat intrajoc, estudi intern, joc de llançament…).

El diccionari ha estat el fruit del treball en equip entre usuaris, terminòlegs i especialistes de l’àmbit universitari i de la indústria, que han col·laborat en l’establiment de la nomenclatura i les definicions que conté l’obra. Entre les noves denominacions normalitzades en llengua catalana destaquen formes com retallada (clipping), eliminació (culling), enemic final (boss), estudi exclusiu (second party studio), filtració (spoiler), joc de gran públic (casual game) i clan o escamot (guild).

La modalitat de consulta s’amplia en aquest cas a un format singular: un videojoc que permet jugar amb la terminologia inclosa i que vol facilitar la difusió de les formes catalanes entre la comunitat d’usuaris. A més, s’ofereix també la possibilitat de descàrrega lliure de la terminologia mitjançant la publicació dels continguts dins un nou títol de la col·lecció Terminologia Oberta, que permet obtenir totes les denominacions dels videojocs en format xml sota una llicència d’ús flexible.

La col·lecció Diccionaris en Línia, en què s’inclou aquest nou recull, aplega repertoris de terminologia específica sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara el Diccionari d’infermeria, fruit de la col·laboració entre les institucions infermeres, el Departament de Salut i el Termcat, publicat recentment.

Més informació a www.termcat.cat.

Termcat, Centre de Terminologia. Terminologia dels videojocs [En línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)

Font: TERMCAT
www.termcat.cat

Vint anys de CPNL l’Any Internacional de les Llengües

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 25, 17.12.2008) ens arrepleguen unes quantes dades interessants, sobretot si les llegim des del País Valencià. La primera que destaquem es referix al vinté aniversari del Consorci per a la Normalització Lingüística.

¿Què féiem ací fa vint anys? Fem una cerca en el CIDAJ (usant el terme clau ¡«llengua regional»!: 10 disposicions). Posem que era 1989 —que és l’any en què es creà el consorci—, hi havia la presidència del socialista Joan Lerma i Blasco i en qüestions de política i gestió lingüístiques la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià complia tres anys i el Decret 47/1989 en regulava de nou les funcions. Poca calor.

D’altra banda, una ordre de 17 de juliol de 1989 de Ciprià Ciscar i Casaban establia:

Article únic

Per tal de fer efectiu el dret a usar el valencià en totes les proves de selecció de personal i provisió de llocs de treball de la Generalitat Valenciana, dels organismes que en depenen i de les administracions locals en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, les convocatòries hauran d’especificar la possibilitat de realitzar les proves en valencià.

Amb aquesta finalitat les 3/5 parts del total dels membres del tribunal hauran de tenir coneixement escrit i oral del valencià. En qualsevol cas, cada convocatòria haurà de preveure la incorporació als tribunals d’assessors especialistes que asseguren la possibilitat de realitzar totes les proves en valencià.

Ràpidament vam poder comprovar que la resposta «no» era comuna i simple a la pregunta derivable de l’ordre anterior. ¿És possible realitzar la prova en valencià?: «No», responien. ¿La resta?, doncs, poca cosa més que ajudetes, subvencions, certificats de la JQCV, pla d’estudis del valencià… És a dir, els que venien darrere tindrien bona cosa de faena encara.

Ens continuen informant els Flaixos del corrector ortogràfic i gramatical que ha impulsat i finançat la Secretaria de Política Lingüística i que es pot fer servir amb l’OpenOffice, el FireFox, ThunderBird, SeaMonkey i Emacs.

A més, hi ha una novetat editorial a tindre en compte:

Novetats del diccionari: (Diccionari de la llengua catalana, segona edició). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. 336 p. (Biblioteca Filològica; LXIII). ISBN 978-84-92583-02-7.

A més d’incloure nous mots, s’hi assenyalen totes i cadascuna de les diferències respecte a la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC, 1995), tal com s’havia fet en aparèixer aquest respecte al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC).

També cal llegir l’Informe del Comité d’Experts i la Recomanació del Consell de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta a Espanya:

Aquests documents, entre altres qüestions, avalen el sistema de conjunció lingüística aplicat en l’ensenyament a Catalunya i recomanen l’establiment d’un marc jurídic per al català a l’Aragó.

Finalment, una disposició valenciana, la Llei 15/2008, d’integració dels immigrants [pdf], que fa referència al coneixement dels idiomes oficials del País Valencià en els articles 7.1, 10.g i h, 20.1.h i 28.2:

[…] Article 7. Contingut del programa voluntari de comprensió de la societat
valenciana
1. El programa voluntari de comprensió de la societat valenciana garantix a la persona immigrant el coneixement dels valors i regles de convivència democràtica, dels seus drets i deures, de l’estructura política, la cultura i els idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 10. Contingut dels plans d’integració

[…]

g) Mesures que garantisquen la plena escolarització dels menors.
Es prestarà especial atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa per presentar retard en l’escolarització o desconeixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, per mitjà de programes d’acollida al sistema educatiu.
h) Mesures que afavorisquen el coneixement de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 20. Servicis que comprén l’acollida
1. Els servicis que comprén l’acollida a les persones immigrants que la requerisquen consistixen a:

[…]

h) Facilitar l’accés a uns coneixements bàsics dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 28. Educació i integració

[…]

2. Es proporcionaran a les persones immigrants els mitjans per a adquirir el coneixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, a fi d’adquirir un nivell de competència mínim que els permeta la comunicació necessària i el ple exercici del dret a l’educació.

Enguany s’ha complit també l’Any Internacional de les Llengües, iniciativa de les Nacions Unides. Deu ser per això que la Generalitat valenciana està abocant els diners de tots els valencians en la Casa de les Llengües, un de tants «llocs de treball» que es poden crear i que té una utilitat concreta (Europa Press, 02.12.2008):

El representant d’Iniciativa [del Poble Valencià] ha afirmat que, segons els comptes del Consell, «hi haurà una despesa total de 20.500.000 euros per a 2009, ja que l’empresa sumarà unes pèrdues el pròxim any de 7.804.840 euros», i ha agregat que «la broma de Fabra de carregar-se políticament a Gimeno ens està costant des de 2005 una sagnia de diners públics, mentre diàriament desenes de castellonencs se’n van a l’atur».