Jornada Sociolingüística d’Alcoi 2009

Josep Cortés i Roig ens envia a través de la llista Valencià (UPV) la informació següent:

Jornada de Sociolingüística d’Alcoi 2009

Dissabte, 4 d’abril de 2009
Universitat Politècnica de València. Campus d’Alcoi

La transmissió intergeneracional del valencià
La integració lingüística de la immigració

Objectiu
Analitzar dos aspectes clau de la llengua: la transmissió intergeneracional del valencià i la integració lingüística de la immigració.

Programa
9.00 – 9.30 h Recepció i lliurament de la documentació
9.30 – 9.45 h Inauguració a càrrec de Joan Peiró, vicerector de Cultura de la Universitat Politècnica de València

I. La transmissió intergeneracional del valencià

9.45 – 10.25 h «La transmissió familiar del valencià», Brauli Montoya, Institut d’Estudis Catalans i Universitat d’Alacant. Presenta: Verònica Cantó, Acadèmia Valenciana de la Llengua
10.25 – 11.45 h Taula redona: «La transmissió intergeneracional i la revernacularització de la llengua»
– «La transmissió intergeneracional a Catalunya», Ernest Querol, Universitat Oberta de Catalunya
– «La transmissió intergeneracional a les Illes Balears», Joan-Albert Villaverde, Universitat de les Illes Balears
– «El procés de revernacularització del valencià», Rafael Castelló, Universitat de València
Modera: Sandra Obiol, Centre Ovidi Montllor

11.45 – 12.15 h Pausa i cafè

II. La integració lingüística de la immigració

12.15 – 12.55 h «La integració lingüística de la immigració», Empar Morelló, observadora i investigadora de la integració lingüística dels nouvinguts. Presenta: Vicent Romans, Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià
12.55 – 14.30 h Taula redona: «Experiències d’integració lingüística»
– «El Voluntariat pel Valencià», Dariana Groza, Federació Escola Valenciana
– «Experiències escolars d’acollida amb estudiants nouvinguts. El cas de Calp (la Marina Alta) i Catarroja (l’Horta)», Jaume Fullana i Vicent Moreno
– «L’acollida de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu de Catalunya: una eina de cohesió social», Pere Mayans, Generalitat de Catalunya
Modera: Josep Cortés, Universitat Politècnica de València

14.30 – 16.30 h Dinar a la cafeteria del Campus d’Alcoi

16.30 – 17 h Presentació del Llibre blanc de l’ús del valencià – II. Iniciatives per al foment del valencià, Honorat Ros, Acadèmia Valenciana de la Llengua. Presenta: Jordi Gisbert, Ajuntament d’Alcoi

17 – 18.30 h Taller: «Què transmetem quan parlem (o no) en valencià?», Ferran Suay, Universitat de València. Presenta: Josep Miquel Molina, Universitat Politècnica de València

19 – 20 h Cloenda ludicoreflexiva: «Especial Pot de Plom», per Xavi Castillo (al Teatre Principal d’Alcoi)

Inscripció
25 euros. Inclou: matrícula, documentació, dinar, certificat d’assistència i entrada a l’espectacle Especial Pot de Plom, de Xavi Castillo, al Teatre Principal d’Alcoi.

Lloc
Universitat Politècnica de València. Campus d’Alcoi
Sala de graus Roberto García Payá. Edifici de Carbonell
Plaça de Ferrándiz i Carbonell – 03801 Alcoi

Informació i inscripció
Universitat Politècnica de València. Campus d’Alcoi
Tel.: 96 652 84 84
Fax: 96 652 85 33
Contacte: Iván Ferrando Guillem
A/e: cfpalcoi@cfp.upv.es
Web: www.cfp.upv.es

Observacions

– La inscripció es pot fer per mitjà de la pàgina web www.cfp.upv.es o remetre-la per fax al 96 652 85 33.
– El Centre de Formació Permanent de la UPV enviarà a l’adreça electrònica de la persona interessada l’imprès per a fer-ne el pagament.
– La fitxa d’inscripció haurà d’anar signada per la persona interessada.
– El fet d’emplenar aquesta fitxa d’inscripció no confirma la l’acceptació en la jornada.
– El pagament de la inscripció s’ha de fer, com a màxim, tres dies abans de la Jornada. L’acceptació del curs serà efectiva una vegada ingressades les taxes de la inscripció.
– El Centre de Formació Permanent expedirà un certificat d’assistència, si es compleix el 80 % de les hores de la jornada. Per això, s’haurà ha de signar en el full d’assistència.
– En el cas de renúncia a la jornada una vegada fet el pagament, la devolució de les taxes no es durà a terme si queden menys de tres dies hàbils per a la data de la jornada.
– El termini d’inscripció finalitza l’1 d’abril de 2009.
– Es podran obtenir crèdits de lliure elecció a la UMH i a la UPV.

Organitzen
Universitat Politècnica de València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, Ajuntament d’Alcoi, Centre Ovidi Montllor i Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià

Col·laboren
Universitat de València, Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I i Universitat Miguel Hernández d’Elx

Contraplanificació / 5: Favide i la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques (GV)

Per no perdre punt, i després de la mala passada que m’ha fet el síndic de greuges i que explicaré en un altre moment, toca replicar a l’escrit de la cap de gabinet de la consellera de Justícia i Administracions Públiques:

Ref. queixa núm. 090161
La directora del gabinet de la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Carmen Escolano del Real, respon en castellà-espanyol a un escrit que supose que seguix el procediment marcat per la Llei 30/1992, per la qual cosa el síndic de greuges el deu seguir en valencià-català, tal com el vaig iniciar amb la meua queixa. Per tant, si això és com dic, la directora del gabinet està infringint la regulació lingüística marcada per la llei.

En segon lloc, davant l’argument que «en breve finalizará el proceso de elaboración», tal com ja hem assenyalat en alguna ocasió anterior (queixes 080042 i 022124), la legislació lingüística vigent no establix «periodes de discriminació lingüística transitòria» –per anomenar-los d’alguna manera–, sinó que, ben al contrari, establix la prohibició de cap discriminació lingüística.

Al cap de vint i cinc anys de l’aprovació de la Llei 4/1983, qualsevol administració pública hauria de complir no ja des de l’inici, sinó des de la mateixa concepció, el que s’establix en la legislació lingüística (en consonància amb l’art. 14 de la Constitució espanyola i la Carta europea de les llengües), ja que és aixina com hauria de funcionar l’administració pública, amb procediments i protocols d’actuació que guien l’actuació administrativa cap al compliment dels seus deures.

En paraules del síndic de greuges (ref. queixa 022124), «el que ha d’orientar a tots els poders públics autonòmics i locals és salvaguardar la llibertat d’opció lingüística i impulsar l’ús del valencià en totes les esferes de la nostra societat i especialment en l’administració pública, i adaptar, sense cap dilació, les seues estructures al règim de cooficialitat lingüística instaurat en la nostra comunitat autònoma».

Els sons del català

Xavier Rull ens fa arribar a través d’InfoZèfir la informació següent:

Presentació oficial de l’espai web Els Sons del Català

Dia: dilluns, 9 de març del 2009
Hora: 12.15 h
Lloc: Aula Magna de la Universitat de Barcelona (pl. Universitat, Barcelona)

Acte públic, a càrrec de Joan Solà, Josefina Carrera i Clàudia Pons, presidit per la Vicerectora de Docència i Convergència Europea de la Universitat de Barcelona, Amelia Díaz, el Degà de la Facultat de Filologia, Adolfo Sotelo, i el director del Departament de Filologia Catalana, Sebastià Bonet.

L’espai web Els Sons del Català (http://www.ub.edu/sonscatala) aplega una sèrie de materials destinats a facilitar l’aprenentatge autònom de la fonètica tant en l’ensenyament secundari com en l’ensenyament superior i també en l’aprenentatge del català com a llengua estrangera. A més a més, serà útil als professionals de l’assessorament lingüístic o la logopèdia.

En aquests moments, els materials de l’espai web estan basats en els sons del dialecte oriental central i constitueixen una primera fase d’un projecte més ambiciós que acollirà els dialectes més importants i contindrà exercicis generals i específics per a cada dialecte. El web s’organitza en tres pàgines:

1) Una pàgina inicial que conté uns quadres de sons animats en Flash. Quan l’usuari es desplaça per damunt dels sons de la taula, apareixen unes finestretes en què s’expliquen les característiques de cada so i l’origen del símbol que el representa. Quan l’usuari es desplaça per damunt de les altres parts de les taules, també troba explicacions relacionades amb el punt i mode d’articulació dels sons consonàntics, l’anterioritat i l’elevació lingual de les vocals i l’origen i funció dels diacrítics.

2) S’accedeix a la segona pàgina del web després de clicar els símbols consonàntics i vocàlics de les taules de sons. Aquesta segona pàgina conté:

a) un arxiu de vídeo en què dos parlants nadius (home i dona) articulen el so en diferents contextos dins de paraules;
b) un diagrama articulatori animat en Flash que representa la trajectòria de l’aire i els moviments dels articuladors en la producció dels sons;
c) un espectrograma i un oscil·lograma acompanyats d’un arxiu de so que corresponen a cadascuna de les paraules pronunciades pels parlants nadius. Aquestes tres parts de la segona pàgina, que presenten tres nivells de dificultat, van adreçades a usuaris amb diferents coneixements de fonètica.

3) La tercera pàgina del web, destinada a comparar sons, conté tres diagrames articulatoris animats en Flash. L’usuari, mitjançant taules de sons, pot escollir els diagrames articulatoris de les consonants o vocals que vol visualitzar i comparar.

Els responsables del projecte han estat els professors Joan Solà, Josefina Carrera i Clàudia Pons, que han comptat amb l’assessorament de diferents professors de fonètica de les universitats catalanes. A més dels dos informants, hi han participat diferents tècnics per a la representació acústica, els dibuixos i animacions en Flash, el disseny i l’estructura de l’espai web i els enregistraments de so i d’imatge. La realització d’aquest projecte ha estat possible gràcies al finançament de la Universitat de Barcelona, l’Institut Ramon Llull i la Casa de les Llengües.

Font: Josefina Carrera (UB)

Ajudes a ajuntaments i mancomunitats de municipis

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

Orde de 18 de febrer de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2009. [2009/2253] (docv núm. 5.965, de 02.03.2009)
– vegeu text

L’any passat van ser 460.000 euros; enguany en són 500.000. Algun dia es suposa que podrem comprovar si eixos diners s’apliquen de manera efectiva i eficient o simplement es repartixen per a fer el paperot. Les dades d’ús del valencià indiquen que l’activitat es decanta cap a la segona possibilitat. Com ara el Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i navegació de la CV que s’emporta 100.000 euros de subvenció. Algú sabrà què fan, però en el web encara trobem algun apartat, «Actualitat», on indiquen:

Este apartat posa a disposició de cambres, institucions i empreses interessades les ùltimes notícies i una agenda amb aquells esdeveniments i activitats organitzades pel Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, cursos, fires, congressos, etc. Els continguts d’esta secció només estan disponibles en castellà.

Incomplixen la Llei 4/1983 i damunt es veu que es pensen que si avisen ja no l’han de complir.

Activitats de cohesió lingüística a Mallorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Activitats de cohesió social als municipis

La Direcció Insular de Política Lingüística posa en marxa, a partir de demà, la primera de les diverses activitats de cohesió lingüística adreçades als ajuntaments de Mallorca que s’han previst per enguany.

Demà, dia 3 de març, a les 17 h comença a Palma el primer taller de còmic, la primera d’un paquet d’activitats que la direcció insular de Política Lingüística ofereix als ajuntaments de l’illa per ajudar-los en la tasca d’extensió de l’ús social del català als seus municipis. Els destinataris són joves d’entre 12 i 16 anys, i els tallers tindran una durada de vuit setmanes, repartides en sessions de dues hores.

Aquest primer taller, coordinat per la revista Esquitx, es farà al Casal de Joves Nord de Palma i finalitzarà el proper 21 d’abril de 2009.

La Xarxa d’Activitats Culturals a Mallorca és una nova iniciativa del departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca que ofereix als ajuntaments de l’illa la possibilitat de gaudir en els seus municipis de tot un ventall d’activitats culturals produïdes pel Consell de Mallorca. A partir d’aquí, tots els ajuntaments que hi estan interessats poden sol·licitar qualsevol de les activitats que es proposen. La idea principal és aconseguir donar-los la màxima difusió possible i que puguin itinerar pel major nombre de pobles de l’illa.

Enguany, la Direcció Insular de Política Lingüística s’afegeix a aquesta iniciativa i ofereix, a través de la Xarxa, un paquet d’activitats amb les quals es pretén facilitar la integració lingüística dels nouvinguts i la cohesió social entre aquests i els habitants dels municipis que els acullen.

Aquest paquet d’activitats, emmarcat dins la campanya «Ara és la teva», pretén donar continuïtat al Projecte d’Acolliment Lingüístic que es dugué a terme l’any passat a Sant Llorenç i a sa Pobla, i que enguany es farà a vuit municipis. Davant la impossibilitat d’implantar el Projecte alhora a tots els municipis, el Consell de Mallorca ha programat tota una sèrie d’activitats que incideixen en la necessitat d’aconseguir nous reptes en política lingüística adreçada a població nouvinguda. Aquestes activitats van més enllà de l’aprenentatge de la llengua. Es fa una especial incidència en temes tan importants com la cohesió social o el coneixement de l’entorn, i es treballa tant amb els nouvinguts com amb la població d’acollida, oferint-los la possibilitat d’interactuar participant en activitats lúdiques que afavoreixen l’acostament entre els diferents col·lectius.

Els ajuntaments que podran gaudir d’aquests primers cinc tallers de còmic són Calvià, Vilafranca, Capdepera, Pollença i Palma, les sol·licituds dels quals s’han acceptat per estricte ordre d’arribada.

A més d’aquest taller de còmic, està previst que s’ofereixin cinc activitats més: tallers de plantes i fitoteràpia, tallers per la llengua, cursos de cuina, xerrades sobre «Dona i literarura» i tallers de curtmetratges.

Font: Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca

Diccionari de noms de plantes del Termcat

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalita de Catalunya ens envia la informació següent:

El TERMCAT publica un diccionari en línia amb més de 25.000 noms catalans de plantes

El diccionari s’anirà actualitzant amb noves incorporacions

El TERMCAT ha publicat un nou diccionari en línia, Noms de plantes, amb la voluntat de posar a l’abast dels usuaris la primera versió d’un projecte en curs d’elaboració, el Recull de noms catalans de plantes, obra en què treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs, vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el TERMCAT.

Aquesta versió en línia ofereix unes 25.000 denominacions catalanes de plantes referides a uns 5.900 tàxons botànics. S’hi poden trobar casos com la Paronychia argentea, una petita herba per a la qual s’han documentat 37 noms catalans, alguns dels quals fan referència al seu aspecte (floreta blanca, nevadeta, plateta, arracades), semblances amb la morfologia animal (cama de perdiu, pota de colom), topònims on es localitza la planta (herba de Sa Punta), usos medicinals (herbeta de la sang, sanguinària) o bé usos que en fan els animals (herba capsotera, perquè el capsot o capsigrany la utilitza per construir el seu niu).

El projecte actualitza i amplia la informació de l’obra Els noms de les plantes als Països Catalans de Francesc Masclans (9.500 denominacions). D’aquesta primera versió digital se’n farà una actualització semestral i s’espera que la versió final de l’obra, que es preveu de publicar en paper, superi les 30.000 denominacions catalanes de plantes (incloses variants fonètiques, gràfiques, etc.) corresponents a uns 6.000 tàxons de flora vascular (falgueres i plantes amb flor).

La col·lecció Diccionaris en Línia, en què s’inclou aquest nou recull, aplega repertoris de terminologia específica sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs, el Diccionari d’esports olímpics o el Diccionari de la renda. La interfície utilitzada, igual que en la resta de títols d’aquesta col·lecció, permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua o bé fent una cerca en el quadre de diàleg, tant a partir d’una denominació com d’un mot de la definició. En aquest cas, destaca també la incorporació d’imatges i la possibilitat de cerca per famílies botàniques i a partir dels noms científics.

El TERMCAT és un organisme amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que s’encarrega de promoure i coordinar les actuacions terminològiques en llengua catalana.

Més informació a www.termcat.cat.

Ajudes de la Generalitat valenciana per a les associacions

El cidaj ens envia la informació següent:

Orde d’11 de febrer de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2009. [2009/2180] (docv núm. 5.963, de 26.02.2009)
– vegeu text

Encarna Sant-Celoni recorda Carmelina Sánchez-Cutillas

Supose que ja us heu assabentat que diumenge passat va faltar l’escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas; com a antòloga d’Eròtiques i despentinades, hi havia de fer quelcom i hi vaig posar mans a l’obra.

Us adjunte dos textos: l’un amb una coseta que li dedique, ara ja in memoriam, i l’altre amb un poema seu, «La sang se’m clivella» —un fragment del qual és en la pàgina 135 de l’antologia—, perquè el tingau sencer. Podeu compartir-los amb qui vulgau.

Encarna

Men i den bløde dæmring der står
som en lysende stribe langs himmelranden
og spinder os kærtegn om skulder og hår,
mens dagen og natten kysser hinanden
– da vågner vi bange og ser, at vi går
med mindernes krans om panden.

Tove Ditlevsen
Traducció:
Però amb el suau crepuscle, que és
com una ratlla lluent al llarg de la vora del cel
i ens fila carícies sobre muscles i cabells
mentre el dia i la nit s’entrebesen,
llavors ens despertem amb por i veiem que portem
la corona dels records al voltant del front.

Em costa trobar la paraula justa que done cos a la mancança i, doblegant-hi el coll, deixe de pouar númens i hàlits en la mar de lletres que m’escanya i t’ampre la veu, despentinada: encara ‘em cou massa la sang’, i ‘se’m clivella’, i ‘se m’esmussen les dents, com atzavares, de tant de traure estelletes al silenci’…

No fa gaire que m’he assabentat, pel diari, que has faltat, de matinada… Te n’has anat, curiosa, amb el cap alt i la mirada serena, així de clar. I també de puntetes, com si res, així de cru… I de sobte m’ha creuat la cara un somriure, recordant l’última vegada que ens vérem, fa uns huit mesos, a ta casa, amb les teues gates i un llanterner pel mig, mentre ens dedicàvem llibres de poemes i xarràvem de revoltes i justes, i de la cosa pública i de la literària…

Gràcies per ser com fores —com ets—, senyora i madona Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, preclara escriptora i historiadora, e cara amiga d’anys i afanys.

Encarna Sant-Celoni i Verger, febrer 2009

I el poema de Carmelina Sánchez-Cutillas:

La sang se’m clivella

Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l’enyor de tanta cosa
em despentina l’instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.

Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d’aquells moments perduts…
No sé si ploraré demà,
perquè la pena
és massa fonda avui
per a arrencar-la
estella a estella.

Però tot està a punt:
l’artèria, oberta;
les mans, enceses; el cos,
tens i expectant…
i tot és tan a punt,
que la sang se’m clivella!

Carmelina Sánchez-Cutillas (del llibre Llibre d’amic e amada)

O estigma das línguas

Abans que el company Sérgio Ferreira ens amplie la informació sobre el portugués, podem llegir en el diari Avui (27.02.2009) un article de Lois Oreiro, «O estigma da língua», sobre la situació de les llengües a Galícia. En resum:

O galego vaise convertendo en língua litúrxica, propia de actos oficiais. Os políticos fálano cada vez peor e as subvencións de fomento da língua úsanse para comprar incluso aos medios de comunicación que a repudian. A iso engádanlle a utilización do galego na loita partidaria, metendo medo cos presuntos excesos cometidos nas escolas catalás e vascas, e xa teñen o panorama completo dos lastres do galego.

Hi podem afegir el tancament del repetidor que feia arribar la tv3 a la Catalunya del Nord (Avui, 27.02.2009), i tindrem un panorama ben galdós del que massa polítics fan realment per la promoció i el gaudi de les llengües i cultures humanes.