Diari per a Tècnics Lingüístics

Xavier Rull ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:

S’aprova la llei de llengües de l’Aragó, on es reconeix el català

El català ja està reconegut a l’Aragó, però com a «llengua pròpia, original i històrica» i en cap cas cooficial amb el castellà. Això és el que diu la llei de llengües aprovada ahir (17.12.2009) a les Corts d’Aragó per un sol vot de diferència i gràcies a l’acord entre el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA), mentre que PP i PAR (soci de govern amb els socialistes) hi van votar en contra, qualificant la llei «d’error espectacular» o de «desencert total». L’únic diputat d’IU també hi va votar desfavorablement, però en aquest cas perquè no s’accepta la cooficialitat.

Una àmplia representació d’alcaldes de la Franja de Ponent van aplaudir la votació final d’una llei que arriba 27 anys després del primer Estatut d’Aragó, que ja la preveia, i 25 després de la Declaració de Mequinensa, on un ampli grup d’alcaldes de la Franja, entre ells l’actual president Marcelino Iglesias, demanaven la cooficialitat del català a l’Aragó.

La llei reconeix el català, i també l’aragonès, en fomentarà l’aprenentatge voluntari en escoles i instituts, on ja l’estudien més de 4.000 alumnes; i permetrà que els veïns de la Franja puguin dirigir-se a l’administració en la seva llengua materna.

No obstant, a més de negar-ne la cooficialitat, també crea el Consell Superior de Llengües per supervisar la política lingüística de l’Aragó i una Acadèmia Aragonesa del Català per als aspectes normatius.

La tramitació ha inclòs una esmena del PAR que permet als ajuntaments denominar el català amb el nom específic que rep localment, com ara fragatí o ribagorçà. Tot plegat, per la «croada» que PP i PAR han fet per evitar el terme català. En els darrers dies, el PP ha organitzat una campanya «contra la imposició del català» i ha recollit 43.000 signatures, la majoria a Saragossa.

Font: Avui (18.12.2009)

Addició extreta de Directe.cat
Amb l’aprovació de la Llei de llengües, s’obliga els poders públics d’Aragó a arbitrar els mitjans necessaris per ‘informar, dignificar i difondre’ les llengües i modalitats lingüístiques de la comunitat amb la finalitat de promoure ‘el correcte coneixement de la realitat lingüística aragonesa’.

La Llei de llengües també preveu la creació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, com a òrgan col·legiat consultiu adscrit al Departament de Govern d’Aragó en política lingüística amb la finalitat de garantir l’objectivitat i transparència de l’aplicació d’aquesta Llei que dóna compliment a l’estatut d’autonomia d’Aragó en l’àmbit linguistic. El Consell estarà format per quinze membres que seran designats entre filòlegs, juristes, sociòlegs, destacades personalitats de les lletres, l’ensenyança o investigació lingüística o dels àmbits social i cultural d’Aragó.

La Llei entrarà en vigor un mes després de la seva publicació al Butlletí Oficial d’Aragó.

Addició extreta del 3cat24.cat

Pel que fa a l’assignatura de català que s’imparteix a la Franja, continuarà sent optativa.

El debat ha generat molt expectació. Fins a les Corts d’Aragó hi han anat membres de la plataforma No Parlem Català, que han desplegat una pancarta, però també alcaldes i polítics de la Franja que no s’han volgut perdre el moment. I és que aquesta llei és la culminació d’un procés que va començar fa 25 anys, quan es va iniciar l’ensenyament del català a les escoles de la Franja.

Addició extreta d’El Periódico de Catalunya

Com ja van fer a Andalusia quan es debatia l’Estatut de Catalunya, els populars han recorregut a l’hostilitat contra el català a través de la ràdio. En una falca, una dona pregunta: «¿Podría decir-me dónde está la plaza del Pilar?». «Giri a la dreta i tot recte», li contesten en català. Alterada, la dona crida: «¡¿Cómo dice usted?!». Llavors apareix una veu en off que afirma: «Seguro que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE».