L’anormalització a Dénia: acomiaden el tècnic lingüístic

El tècnic lingüístic de l’ajuntament de Dénia —en situació precària d’interinitat— ha estat acomiadat per l’alcaldessa Ana Kringe. Segons informa Alfon Padilla en el diari Levante (18.01.2012):

La alcaldesa de Dénia echa al técnico municipal que alertó de que no se usaba el valenciano

Ana Kringe, del PP, descabeza la oficina de promoción lingüística al suspender de empleo y sueldo durante quince meses a su responsable

El Ayuntamiento de Dénia se ha quedado sin técnico superior de Normalització Lingüística. Además, su Oficina de Promoció del Valencià está desde hoy descabezada. La alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha suspendido de empleo y sueldo durante 15 meses al citado técnico, Josep Andrés Torres. Este trabajador recibió ayer la última resolución de la alcaldesa. Le deniega la solicitud de suspensión temporal de la sanción y le comunica que hoy ya no acuda al ayuntamiento. Ese castigo de 15 meses sin empleo ni retribuciones supone mucho más. «La separación de funciones para un funcionario interino comparta la pérdida de su puesto de trabajo», indica la resolución. Por tanto, es un despido.

[…]

En sus alegaciones, este trabajador municipal ha inferido del expediente y de la «desproporcionada» propuesta de sanción que se estaban tomando represalias contra él.
Los otros tres meses de suspensión de empleo y sueldo son por «desconsideración» a un superior jerárquico. El técnico reprochó en un correo electrónico a la jefa de gabinete de alcaldía que «recurriera a mentiras» Ahora se le sanciona no porque pudiera llamar mentiroso a un compañero, sino porque «el destinatario de las manifestaciones» es su superior, es decir, «la persona que gestiona y coordina la Oficina de Promoció del Valencià».

El castigo al técnico superior de Normalització Lingüística implica desmantelar la oficina del valenciano. Su responsable está a todos los efectos despedido. Ahora un auxiliar administrativo se hará cargo. Este desenlace daría para hacer otro informe sobre el interés que demuestra el gobierno local (PP y Centre Unificat) por promover el valenciano.

Per sort, els tècnics lingüístics estem aprenent a fer servir els procediments judicials i esperem que el company de Dénia tinga més èxit en els tribunals que la que li ha oferit la pràctica ètica i política dels dirigents de l’ajuntament de Dénia.

Rèplica de Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells

L’últim número de la Revista de Llengua i Dret publica una rèplica de Joan Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells, l’autor d’un article sobre la traducció al català de València de la Constitució de la Unió Europea en la mateixa revista. Mas Castells va comentar que Martí i Castell, en el seu article «Demagogia y vergüenza lingüísticas» (La Vanguardia, 22.01.2005), confonia «la variació estilística amb la geogràfica, el geolecte amb el registre». En la seua rèplica, Martí i Castell intenta aclarir, entre altres coses, que no té cap confusió en eixe àmbit. En eixe àmbit…:

Em ratifico en la convicció que amb la versió que es va fer del Tractat hom pugui titllar la llengua catalana de patuès, en el sentit literal de ‘parlar dialectal, especialment el privat de cultura literària’. M’hi ratifico i afegeixo que diversos coŀlegues meus d’aquí i d’Europa em digueren que aquesta és la impressió que els va fer el document en valencià.

En canvi, un «coŀlega» com Ovidi Carbonell Cortés —professor de traducció a la Universitat de Salamanca— indicava en «(Re)producció, traducció i manipulació. Qüestions d’identitat i localització en un context valencià» [pdf]:

El cas més notori d’utilització de la traducció com a instrument d’homogeneïtzació lingüística és potser la traducció valenciana de la Constitució Europea, assumida com a pròpia també per la Generalitat de Catalunya —i testimoni, doncs, de la unitat de la llengua en el registre formal i en el camp jurídic. En aquest cas tenim una familiarització absoluta: el text es converteix en un objecte propi, en part d’un únic sistema cultural i lingüístic, si bé políticament disgregat.

L’article de rèplica de Martí i Castell, a pesar que diu que pretén «denunciar la demagògia vergonyosa» que es desprenia del fet que la versió «valenciana» de la constitució europea fóra repartida al País Valencià només en espanyol —i podeu valorar si als valencians cal que ens peguen els calbots a parells: els dirigents polítics d’ací i els acadèmics d’allà—, acaba amb una frase molt expressiva:

Malgrat la lliçó del Mestre [Pompeu Fabra], d’aleshores ençà hem obert molt la mà…

L’AVL i el síndic de greuges arriben a un acord

Segons informa l’avl en el seu últim butlletí:

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) i el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana han acordat hui iniciar l’elaboració d’un conveni de col·laboració institucional en aquelles qüestions relacionades amb la llengua i que afecten milers de ciutadans valencians.
L’acord s’ha materialitzat hui [el butlletí no té data] coincidint amb l’entrevista que el president de l’avl, Ramon Ferrer, acompanyat per la secretària, Verònica Cantó, ha mantingut amb el Síndic de Greuges, José Cholvi, a Alacant, dins dels contactes que el nou titular de l’Acadèmia ha iniciat amb els homòlegs d’altres organismes i entitats culturals.
Al llarg del 2010, el Síndic de Greuges ha rebut més de dos mil queixes relacionades amb la discriminació del valencià en les pàgines web institucionals, escrites només en castellà, en la retolació dels servicis públics en impresos i models oficials, o per no respectar el dret dels ciutadans a expressar-se en valencià, segons últim informe.
El conveni de col·laboració podria ser una realitat a principis de l’any que ve, i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aportaria el seu assessorament en matèria lingüística i en aquelles matèries que son pròpies de la seua competència. Les dos parts s’han mostrat a favor de propiciar una línea [sic] de treball que permeta reduir el nombre de queixes i facilitar l’ús oficial i social del valencià en tots els àmbits.

Esperem que la notícia d’un acord que té tantes «possibilitats» es concrete en fets concrets i positius per als usuaris del valencià que tant es queixen que no els el deixen usar. I que eixa línea esdevinga una bona línia d’actuació.

Selecció de professorat de català per a Xile

Marta Torres Vilatarsana ens envia la informació següent:

Selecció de professorat de català a l’exterior 2011 – Universitat de Xile i Pontifícia Universitat Catòlica de Xile

A partir del 21 de desembre s’inicia el termini de presentació de sol·licituds per a la convocatòria de selecció d’un docent de català a la Universitat de Xile i a la Pontifícia Universitat de Xile per al curs 2012 organitzada per l’Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria s’inicia el procés de selecció del futur docent de català a les dues universitats esmentades.

El termini de presentació de sol·licituds és del 21 de desembre de 2011 al 4 de gener de 2012.

Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l’Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat/_cat/_convocatories/lectors_formularis.shtml), on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntin la documentació requerida.

Font: Àrea de Llengua i Universitats
Institut Ramon Llull

La nova presidència de l’AVL

Amb un poc de retard ens fem ressò dels resultats electorals en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Segons la mateixa avl (18.11.2011):

Ramon Ferrer ha rebut el vot de dotze dels vint membres, mentres que l’altre candidat a la presidència, Manuel Pérez Saldanya, n’ha obtingut cinc. Els tres acadèmics restants han votat en blanc. L’abraçada entre els dos candidats en acabar la votació ha reflectit l’ambient de cordialitat que ha imperat al llarg de la campanya electoral dins de l’avl. «Després de deu anys, ací no hi ha diferències i esta realitat cal traslladar-la a la societat perquè ens conega millor», ha expressat el nou president.

Igual com en l’elecció de Ramon Ferrer, només ha sigut necessària una votació per a elegir el càrrec de vicepresident. Josep Palomero, amb onze vots, ha superat la candidatura d’Antoni Ferrando, que també aspirava a la Vicepresidència. Més clara la sigut l’elecció de Verònica Cantó, que, amb catorze vots, revalida la seua continuïtat en el càrrec de secretària de la institució normativa. Les dos vocalies que completen la Junta de Govern de l’avl seran ocupades pels acadèmics Emili Casanova i Josep Lluís Doménech.

La nova gestió lingüística en la Generalitat valenciana

El diari El País (17.11.2001) es fa ressò dels moviments orgànics en la Generalitat que poden afectar la tasca professional dels tècnics i tècniques lingüístics de l’administració valenciana:

El Consell prescinde de traductores en las consejerías

F. S. – Valencia – 17/11/2011

El Consell ha eliminado la figura de los traductores en las consejerías, un colectivo formado por 71 «técnicos medios de Promoción Lingüística de la Comunidad Valenciana» que se encargaban —desde la aprobación, hace 25 años, de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià— tanto de la traducción de textos como de la promoción del uso de la lengua propia en los distintos departamentos. A partir de ahora, todos estos funcionarios pasarán a desempeñar sus funciones en la Consejería de Turismo, Cultura y Deporte, en la que ya trabajaban 25 de ellos.

I el dia 19.11.2011 amplia el comentari sobre la situació, que coincidix amb les eleccions en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua:

La Generalitat, a contracorriente

El nuevo presidente de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramón Ferrer, elegido ayer, explicó que en su relación con la Generalitat la institución buscará, «desde su independencia como Acadèmia, una colaboración en todo lo que mejore la política lingüística». Y no desveló mucho más de su programa futuro. Pero parece que la AVL seguirá pugnando con un Consell que a veces parece que va a contracorriente en el tema de la lengua. Ayer mismo, la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, que aglutina a técnicos de promoción lingüística de la Generalitat, unos 71 funcionarios que trabajaban en las distintas consejerías y ahora han sido reubicados en la de Cultura, envió un texto a la AVL en el que critica la política de la Generalitat, que ha «destruido la red de promoción en las consejerías» y cercena su trabajo como traductores.

Sembla que la nova gestió lingüística en la Generalitat valenciana volen que depenga del resultat de passar els texts pel traductor automàtic Salt.

L’anormalització a Dénia

El company tècnic lingüístic de l’Ajuntament de Dénia fa la seua faena ben feta, però hi ha polítics que preferixen incomplir les lleis i, això sí, que no es sàpia, com ara l’alcaldessa de Dénia pel Partit Popular Ana Kringe (Información.es, 14.11.2011):

Expedientan al técnico de Normalització de Dénia por criticar que no se use el valenciano

El gobierno del PP amenaza con despedirlo por un informe que advierte de que los rótulos comerciales infringen la Llei d’Ús

Alfons Padilla

Enfrentado a una posible falta muy grave que incluso puede acarrearle el despido por hacer su trabajo. En esa situación está el técnico superior de Normalització Lingüística de Dénia, Josep Andrés Torres, a quien el ayuntamiento, a instancias de la alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha abierto expediente disciplinario por realizar un informe en el que advertía de que los nuevos rótulos comerciales y turísticos de la campaña municipal Dénia Shopping incumplen la Llei d’Ús y Ensenyament del Valencià, así como varias disposiciones legales de la Generalitat sobre promoción del valenciano. Que estas señales prácticamente han desterrado el valenciano salta a la vista. Además, se utilizan mal los topónimos e incluso hay errores graves de ortografía.

Pero, en lugar de preocuparse por fomentar el valenciano y corregir las faltas, el gobierno de Dénia parece que ha puesto todo su empeño en castigar al trabajador. Y eso que el técnico, a quien primero avisó de que en los rótulos predominaba abrumadoramente el castellano (las señales horizontales están sólo en este idioma), fue a la alcaldía. Lo hizo a finales de 2010 y pidió un cedé de los carteles para poder corregirlos. No hubo respuesta.

[…]

Podeu anar a Dénia i fer queixes per la retolació incorrecta, o mirar el web de l’Ajuntament de Dénia, que conté en la versió en valencià documentació únicament en castellà (com ara la normativa municipal). Les queixes les podeu enviar al mateix ajuntament o al síndic de greuges.

El nom oficial de Guadasséquies

Com que ha desaparegut el cidaj de la Generalitat valenciana i la informació que dóna el servei alternatiu del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana és poc precisa, ens assabentem a través dels Flaixos d’actualitat (núm. 80, 02.11.2011) de la Generalitat de Catalunya de l’oficialització del nom valencià de Guadasséquies:

Decret 155/2011, de 21 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Guadasequies per la forma exclusiva en valencià de Guadasséquies. [2011/10757] (docv número 6.636, 24.10.2011; [pdf])

Oposició a Borriana del grup C1

L’Ajuntament de Borriana a anunciat la convocatòria d’una oposició de «traductor corrector de valencià»:

Bases que han de regir les proves selectives per a cobrir una plaça de traductor corrector de valencià vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest ajuntament

[…]

PRIMERA. OBJECTE DE LA CONVOCATÒRIA
És objecte de la present convocatòria la provisió en propietat d’una plaça de TRADUCTOR CORRECTOR DE VALENCIÀ, vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest Ajuntament, inclosa en l’oferta pública d’ocupació, aprovada per acord plenari del dia 4 de febrer de 1999, enquadrada en l’escala d’administració especial, subescala serveis especials, classe comeses especials, i dotada amb les retribucions corresponents al grup C/subgrup C1, nivell de complement de destinació 20, el complement específic establit per la corporació i altres emoluments que corresponguen conformement a la legislació vigent.

[…]

Podeu consultar les bases en el bop de Castelló (núm. 127, 15.10.2011).