Requisit lingüístic docent

La Generalitat valenciana aprova el requisit lingüístic docent en eso i Batxillerat (veg. docv 08.11.2013). A pesar que és una bona notícia —per tard que haja arribat la mesura—, Escola Valenciana fa unes reflexions sobre la qüestió:

Aprovació del requisit lingüístic docent a Secundària i Batxillerat

[…]

Cal recordar que l’oferta d’ensenyament en valencià als instituts actualment està al voltant del 20%, mentre que a les escoles és d’un 35%. «Queda molta voluntat política per aconseguir la normalitat lingüística al sistema educatiu valencià ara que estem a punt de commemorar tres dècades de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià», ha comentat el president d’Escola Valenciana.

Des de l’entitat cívica es considera que la publicació hui en el DOCV de la catalogació lingüística de tots els llocs docents ha estat una maniobra estudiada per part del Govern de la Generalitat Valenciana. «Esperàvem des de feia mesos la notícia, des de febrer de 2013 i justament apareix hui, la vespra de les manifestacions socials contra el tancament de RTVV. Aprofitar un tema tan important com la catalogació lingüística en valencià dels llocs docents del professorat dels instituts ens sembla una maniobra de fum de la Generalitat Valenciana per desviar l’atenció informativa d’un altre tema cabdal com és el desmantellament i el tancament d’un servei públic fonamental com és la ràdio i la televisió públiques valencianes, un servei que ha de ser un altaveu fort de normalització de la nostra llengua», s’ha explicat des d’Escola Valenciana.

La carta de l’IEC en castellà

La revista El Temps va publicar fa unes setmanes (03.09.2013) una entrevista de Víctor Maceda amb Pere Maria Orts que conté diversos passatges ben interessants, fins i tot inquietants:

—A través de l’AVL, la Generalitat vol instar la RAE a modificar la definició de valenciano que apareix al seu diccionari perquè esmenta textualment el català.

—Això és una ximpleria, una ximpleria; jo deixaria les coses com estan… I ja posats a fer, us diré una altra ximpleria: a causa de l’article dels topònims, mirant de consensuar si es posen amb majúscula o no i en quins casos, un catedràtic de l’AVL va escriure al IEC perquè ens digueren què feien ells. Sabeu què han fet?

—No.

—Ens han contestat en castellà! Si aquell paper m’arriba a les mans, els el torne l’endemà al matí, per correu urgent i certificat! Si aquells senyors s’han cregut que som igual que l’Argentina per als castellans, van molt errats. Em va semblar un menyspreu absolut, una manca de sentit de la realitat! I una manca d’educació, també. Això no es fa! Si una persona m’escriu en castellà, jo li conteste en castellà, i si algú ve a casa i em parla en castellà, primerament li parle en valencià, però si veig que continua parlant-me en castellà, me’n passe de seguida. No em cau bé allò de parlar en dues llengües distintes. Jo he rebut cartes en català i en valencià vulgar, i quan les he respostes, no he dit als destinataris que han escrit malament açò, allò i allò altre. Cal tenir criança, però aquells del IEC, de criança, no en tenen gens.

—Esteu molt molest.

—Moltíssim! Ja em va molestar molt que ara fa poc el president del IEC [Salvador Giner] diguera que fins i tot es reuniria amb el dimoni, però que mai no ho faria amb el president de l’AVL [Ramon Ferrer]. Però quin dimoni? Escolteu, que ja estem farts d’anar a Barcelona i que la gent canvie al castellà en sentir-nos parlar valencià.

—Potser es pensen que us esforceu a parlar català i us ho volen fer més fàcil.

—No, no; ho fan per fastidiar. Conec molta gent de Barcelona amb qui parle en català sense cap problema, però uns altres ens veuen com els valencianets… Per a tots ells, el Regne de València és com Hispanoamèrica per als espanyols. Les coses cal dir-les tal com són, i m’ha ofès moltíssim aquesta contestació en castellà. La persona a qui ho han enviat no els ha respost, però jo ho hauria fet l’endemà mateix.

En el número d’esta setmana de la revista una carta de l’Institut d’Estudis Catalans desfà el malentés (o l’engany) en què havia caigut l’erudit valencià. La carta existia, efectivament, però no anava adreçada a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sinó a una entitat toponímica estatal espanyola que té com a llengua de treball el castellà. A pesar de les consideracions de Pere Maria Orts, la realitat ens permet llevar-mos un poc de victimisme de damunt.

Elx contra la discriminació lingüística

El diari Avui ens informa d’una iniciativa reivindicativa, que malauradament sembla últimament ben necessària:

Elx denunciarà la discriminació lingüística

El Tempir ha convocat per al pròxim 1 d’octubre una concentració davant la comissaria de la policia espanyola

La convocatòria té autorització de la subdelegació de Govern

L’entitat assegura que els últims casos del País Valencià palesen que l’objectiu de les autoritats és «humiliar» els valencianoparlants

23/09/13 08:37 – Elx – Daniel Betoret

Els darrers casos de discriminació lingüística que han patit ciutadans del País Valencià per expressar-se en la seua llengua tindran una contundent resposta en forma de concentració el proper dimarts 1 d’octubre a les 17.30 hores i serà davant la comissària de la policia espanyola a Elx.

Despesa en política lingüística (9)

Continuant amb la tasca d’informació sobre la inversió del govern valencià en política lingüística, hem revisat les xifres dels pressuposts anteriors relatius a la despesa del programa 422.50 (promoció i ús del valencià) i hem precisat les xifres que havíem recollit en l’apunt anterior, on no havíem tingut en compte el detall important de la diferència entre el que proposava el projecte de llei i la llei de pressuposts una vegada aprovada. Hem procurat ser més exactes esta vegada i el resultat és el següent:

Pressupost
Variació
% de variació
2006
6.457.880
2007
6.765.440
304.560
4,76
2008
6.790.550
25.110
0,37
2009
7.001.760
211.210
3,11
2010
6.155.750
-846010
-12,08
2011
6.629.940
474.190
7,70
2012
5.926.020
-703.920
-10.61
2013
4.834.530
-1.091.490
-20.10

En el mateix període, el govern del País Basc ha invertit una mitjana de vora el triple d’euros en la promoció del basc, i de fent, enguany (veg. Irekia):

La Viceconsejería de Política Lingüística destinará más de 41 millones de euros a las convocatorias de subvenciones

Una llei de llengües que atempta contra les llengües

La nova llei de llengües de l’Aragó i els polítics que li han donat suport passaran segurament a la història, però a la de la ignomínia política. Segons podem llegir en Vilaweb (10.05.2013):

Les Corts de l’Aragó consumen l’agressió al català i l’aragonès

[…]

D’una banda, deroga la llei de llengües anterior, que reconeixia el català a la Franja de Ponent, tot i que hi mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. D’una altra banda, substitueix els noms del català i l’aragonès per eufemismes: el català passa a dir-se ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (lapao) i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (lapapyp). A més a més, els topònims en català deixaran de ser oficials a la Franja.

Per contra, convé escoltar els discursos que mantenen la racionalitat i la dignitat de l’activitat política, a més del mínim respecte polític i humà pels seus conciutadans. És el cas de la intervenció de la representant de la Chunta Aragonesista contra la nova llei de llengües.

No cal dir que les polítiques lingüístiques estatals (del Partit Popular i del Partit Socialista Obrer Espanyol) tenen molt a vore amb eixos desficacis legals i lingüístics (Vilaweb, 06.05.2013):

Vuit països (Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units, Sèrbia, la República Txeca i Hongria) superen Espanya en nombre d’estudiants de llengua catalana. Espanya ofereix l’ensenyament del català en quatre universitats i té 187 estudiants.

La manipulació de la lingüística al servei del nacionalisme espanyolista

Silvia Senz ens recorda el primer Príncep d’Astúries a Puerto Rico, recompensa per haver establit l’espanyol com a única llengua oficial de l’estat americà. «Doble moral», en diu:

«Mientras en España no se escatima en batallas jurídicas y políticas para garantizar que el castellano sea única lengua oficial con máximos derechos de usarlo y deberes de conocerlo en toda España, se premia al mismo tiempo a Puerto Rico por declarar el español único idioma oficial del país, rechazada la cooficialidad del inglés:»

sábado, 20 de abril de 1991

El pueblo de Puerto Rico recibe el premio Príncipe de Asturias de las Letras

http://elpais.com/diario/1991/04/20/cultura/672098415_850215.html

A més, ens aporta documentació sobre la diversitat lingüística a Espanya:

Juan Carlos Moreno Cabrera: «La manipulación de la lingüística al servicio del nacionalismo españolista. El caso del andaluz en la fonología de la Nueva gramática de la RAE y la Asale», en Actas de la de la 6a Hunta d’Ehkritoreh en Andalú, Sociedad para el Estudio del Andalú, Chiclana, 2012, pp. 12-29; en línea: http://es.scribd.com/doc/116473742/Libro-de-Actas-VI%C2%AA-Hunta-d-ehkritoreh-en-andalu

Les pedretes del camí

Els catalanòfons encara tenim un bon tros de camí per davant per a aconseguir el compliment dels drets i deures lingüístics. I anem fent eixe camí:

Absolt l’home vexat per no haver parlat en espanyol

El Punt/Avui (19.01.2013)

L’hospital Jaume I de Castelló es disculpa per la humiliació lingüística a una pacient

Vilaweb (25.01.2013)

Iberolingua

El bloc Vent d Cabylia (de l’historiador Vicent Baydal) ens proporciona un enllaç a un web ben documentat i interessant: Vent d Cabylia: Iberolingua (I): Per a curiosos de les llengües peninsulars. Entre altres informacions actuals i històriques que oferix Iberolingua sobre les llengües de la península Ibèrica, podem destacar, pel que fa al català:

L’evidència empírica del model lingüístic català

Cercle XXI publica el Butlletí núm. 11, titulat: Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica.

En general, les comprovacions empíriques tenen la funció de validar o de desmuntar determinades posicions ideològiques o simples creences. Això s’hauria d’aplicar sempre en el cas de les polítiques públiques. Quan els polítics i els governs no actuen així, és perquè afavorixen interessos privats o particulars, però no els interessos públics de la societat. Les dades permeten conéixer quins sistemes oferixen solucions més bones. Per exemple, «Coneixement matemàtic. Immersió i No-immersió a Catalunya I Espanya. Quart de Primària. Curs 1993-1994»:

Immersió

No-Immersió

Espanya

Nombres i operacions

61,10

52,76

61,30

Mesurament

63,39

59,29

60,80

Geometria

65,56

56,66

60,10

Anàlisi de dades

68,90

65,65

69,30

Àlgebra i funcions

61,67

53,42

58,30

Comprensió conceptual

60,44

57,23

60,80

Coneixement procedimental

69,05

60,19

66,10

Resolució de problemes

60,98

49,89

57,30

La situació de la llengua en 2011

La Xarxa Cruscat ha presentat l’informe del 2011 sobre la situació de la llengua catalana. Segons anuncien en el seu web:

El català es consolida amb deu milions de parlants, però manté profunds desequilibris territorials en un entorn sociopolític més advers

El 70,7  % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3  % l’entén (12.728.00 persones) i el 50,3  % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones). La realitat, però, és que encara hi ha una cinquena part de la població de Catalunya, més d’una quarta part de les Illes Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià que manifesten que no saben parlar el català, i que el nivell de coneixement i ús d’aquesta llengua en els diferents territoris és molt heterogeni.