Pau Rodríguez publica en la secció catalana d’Eldiario.es (23.02.2018) una entrevista a Albert Branchadell: «El derecho a escoger la lengua de escolarización de tus hijos no existe en España». Un petit assaig sobre la gestió lingüística espanyola i l’europea. En destaquem alguns fragments:
[Sobre la denominada «immersió lingüística»] No solemos usar bien el término. Originalmente la inmersión es un sistema de enseñanza en el que los alumnos reciben enseñanza en otra lengua que no es la suya habitual.
[El suposat dret dels pares a triar la llengua de l’escola] Los tribunales lo han corroborado: no existe el derecho a escoger la lengua de escolarización de tus hijos.
[La situació al País Valencià i a Galícia] La competencia en catalán de los catalanes es superior a la de los valencianos, o a la de los gallegos en gallego. Es como la ley de la física: a mayor exposición a la lengua, más competencia consigues.
[La gestió lingüística en l’administració de justícia] En la justicia no hemos hecho las cosas bien, España se resiste a introducir el requisito lingüístico para los jueces desde hace años, y esto no pasa en Suiza, Bélgica o Finlandia, modelos que nos indican la distancia.
L’Ajuntament de la Pobla de Farnals ha decidit avançar un poc en la gestió lingüística de l’administració municipal. Segons publica en el seu web (25.01.2018):
L’Ajuntament de la Pobla de Farnals contracta una tècnica lingüística
[…]L’objectiu principal d’esta iniciativa és dotar al funcionariat d’una figura que impulse l’ús del valencià en l’àmbit laboral. Així i tot, també s’encarregarà de crear models d’instàncies i altres documents oficials en la nostra llengua per a posar-los a disposició de la ciutadania, estudiarà la toponímia dels llocs i carrers i desenvoluparà campanyes de promoció de l’idioma. Altra de les seues funcions serà la d’oferir assessorament lingüístic, per exemple, als veïns i veïnes que ho necessiten o a emprenedors que vulguen retolar en valencià.
La persona seleccionada per a ocupar este càrrec és la mestra de les classes de valencià del Centre de Formació de Persones Adultes i la responsable del programa de voluntariat.
A més d’això, l’ajuntament ha publicat un reglament sobre ús i normalització del valencià (bop València, número 21, de 30 de gener de 2018).
Mentres continua el rebombori republicà o «unionista» que arriba de Catalunya, podem llegir dos articles sobre dos aspectes relacionats amb l’activitat i la conformació socials. Els podem llegir com a complement de les simplificacions polítiques i periodístiques, ja que tracten aspectes diferents d’un mateix fons cultural i lingüístic en conflicte:
- Esther Monzó Nebot: «L’odi, la vida pública i les relacions interculturals» (bloc de la Revista de Llengua i Dret, 05.10.2017)
- Alfons Esteve i Gómez: «Plurilingüisme: poques llengües, moltes normes i massa recursos» (bloc de la Revista de Llengua i Dret, 12.10.2017)
El Programa d’acompanyament lingüístic al personal de l’administració de la Generalitat (PALPAG), derivat del decret d’usos institucionals i administratius, va configurant els recursos que posa a disposició del personal de l’administració pública, tal com exposen en el comunicat que han enviat als funcionaris de l’administració de la Generalitat:
La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha estat treballant per a implementar les línies estratègiques que conformen el Pla d’acompanyament lingüístic al personal de l’administració de la Generalitat. Us fem saber, per tant, que a partir del dia 30 d’octubre entrarà en funcionament el servei d’atenció lingüística, mitjançant el qual es resoldran dubtes lingüístics a través de l’atenció telefònica i del correu electrònic.
El número de telèfon intern dins del sistema de l’administració és: 403000; el correu electrònic per al personal de la Generalitat és: dubtes_pal@gva.es.
El País Valencià continua pràcticament sense mitjans audiovisuals d’abast general en valencià i, a més, com quasi sempre des de l’inici de la democràcia, amb els poders i els mitjans públics estatals actuant contra la diversitat lingüística. Segons la notícia de Sixto Ferrero (La Veu del País Valencià, 10.08.2017)
RTVE ha invertit zero euros en cinema en valencià en els últims tres anys
La corporació de la televisió pública espanyola afirma que la major part dels recursos la destina a la producció de les desconnexions territorials
La inversió de Radio Televisió Espanyola (RTVE) en cinema en valencià dels últims tres anys es redueix a zero euros. Així consta en la resposta que va donar la Corporació de RTVE, el passat mes de juliol, a una pregunta parlamentària feta pel senador d’EH Bildu, del Grup Mixt, Jon Iñarritu. [Continueu llegint]
La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha fet públic el cinqué informe (veg. PDF) sobre el compliment a l’estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Segons la nota feta pública en el butlletí Tocs de Llengua (número 107):
Tot i que l’Estat espanyol va subscriure la Carta europea l’any 1992 i la va ratificar el 2001, en aquests anys no ha portat a terme accions significatives per garantir-ne l’acompliment, com han anat reflectint en els diversos informes emesos les indicacions del Comitè d’Experts i els acords successius del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.
L’informe elaborat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha estat tramès al Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials del Govern d’Espanya, organisme responsable d’elaborar un informe únic per al conjunt de l’Estat d’acord amb el que preveu l’article 15 de la Carta. Així mateix serà tramès al Consell d’Europa de manera simultània a la tramesa que els governs valencià i balear faran dels informes que han elaborat les direccions generals de Política Lingüística respectives.
La política es preocupa per l’ús del llenguatge, per la manipulació del llenguatge i de les idees que transmet. L’activitat legislativa és un dels nuclis polítics rellevants pel que fa a la fixació de termes i conceptes que utilitza i transmet una societat. Albert Morales Moreno ens en dóna unes pinzellades interessants en un article del bloc de la Revista de Llengua i Dret (27.04.2017). En destaquem un fragment:
Apunts sobre la negociació de la terminologia i el vocabulari de les lleis
[…] Aquesta entrada tracta, precisament, sobre un aspecte relacionat amb la tramitació: la negociació del lèxic i de la terminologia. La lingüista Maria Navas citava Francesc Torralba a l’entrada «Paraules adequades en el procés de mediació» i afirmava com d’important és emprar llenguatge ponderat, equilibrat i sense ressentiment per garantir una bona mediació. Una cambra legislativa (la classe política i, sobretot, el personal tècnic que l’assisteix durant la tramitació de la norma) exerceix aquesta mateixa funció mediadora dins un sistema parlamentari. La cambra legislativa és, segons Andrea Mayr (2008), una institució amb un rol cabdal a l’hora de construir la realitat. Precisament per això és interessant estudiar el discurs juridicoadministratiu en general, i, en particular, el discurs normatiu.
[…]
Podeu llegir la resta de l’article ací: rld.
Davant la pròxima aparició del seu llibre Pren la paraula, Josep Lacreu Cuesta comenta com veu l’evolució del coneiximent i l’ús del valencià en una entrevista al diari Levante (06.05.2017).
L’activitat actual de l’iec i l’avl confirmen algunes de les paraules del cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’acadèmia:
En les gramàtiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en moltes altres, no apareixen mai els qualificatius de «correcte» i «incorrecte». Des de fa molt de temps, en l’àmbit educatiu la dicotomia «correcte»/«incorrecte» s’ha substituït per «adequat»/«inadequat». Allò que és inadequat en un àmbit formal pot ser totalment adequat en un registre poc formal, i al revés. Cal buscar les paraules més idònies per a cada context. No sempre és fàcil dirimir què és apropiat per a cada àmbit; però com a filosofia del llenguatge és un plantejament integrador i respectuós de la variació lingüística.
Tot i que també pareix que eixes institucions es dediquen a posar en dubte algunes coses tan bàsiques com les que comenta Lacreu en un altre moment:
Els parlants necessiten un conjunt de normes que regulen l’expressió culta de l’idioma i, alhora, la normativa lingüística ha d’ajustar-se a les necessitats dels parlants per a poder complir satisfactòriament la seua funció. Cal diferenciar també diversos nivells de regulació de la llengua. Una cosa és l’ortografia, on la norma ha de ser clara i taxativa, i una altra, posem per cas, l’ortologia. Una paraula pot tindre diverses pronunciacions acceptables. El lèxic és també una part de la llengua que ha de tractar-se amb molta flexibilitat. Els diccionaris incorporen noves paraules constantment; no es pot considerar que tot el que no està en els diccionaris està mal dit.
Diversos departaments universitaris i institucions han programat per al 19 de maig una jornada sobre models lingüístics de la comunicació audiovisual relacionada amb la llengua de la futura televisió pública valenciana, jornada que tindrà lloc a la sala Enric Valor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Segons el fullet informatiu:
Aquesta jornada té l’objectiu d’analitzar models de llengua per als mitjans de comunicació audiovisual i reflexionar-hi davant de la represa de les emissions de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.
Inscripció per correu electrònic: inmaculada.carrasquer@uv.es
Termini d’inscripció obert fins a les 10:00 del 18 de maig del 2017.
Més dades: fullet informatiu.
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
