Algunes excuses per a la discriminació lingüística

El síndic de greuges té faena al coll, si espera aconseguir que l’administració popular no discrimine els ciutadans catalanoparlants del País Valencià. Segons la notícia de l’agència Efe que du el diari El País (16.11.2008):

El síndic demana a Castedo que no discrimine el valencià

El síndic de greuges, Carlos Morenilla, ha demanat a l’Ajuntament d’Alacant que en els seus misastges de publicitat institucional observe el règim de cooficialitat lingüística instaurat en la Comunitat Valenciana, sense que en cap cas puga prevaldre una llengua sobre l’altra.

El mal no és tan sols que discriminen, sinó que no facen res per evitar-ho i que pretenguen tindre raons i motius per a fer-ho, que és el que plantegen quan assolten excuses dels colors més variats.

Casualment, observem que l’apartat «Corts Infantils» apareix ja en català en el web de les Corts Valencianes, quasi al cap d’un any. Ha calgut demanar l’esmena a la comissió de peticions de la institució —que al cap de més dels tres mesos reglamentaris encara no respost al demandant—, a més d’altres gestions. Són «els exemples que no haurien de donar les Corts».

Navegar en català

La difusió de la llengua té molts vessants. Per exemple, pel cantó de les estadístiques d’ús en Internet, que poden reforçar molt l’ús del català l’àmbit del programari i dels mitjans d’informació i comunicació.

Marc Belzunces comenta una mica eixa qüestió en una entrada del seu bloc, «Les 40 llengües de Google, o la importància de tenir el navegador en català», on conta les raons d’Òscar del Pozo, enginyer de Google, per a afegir el català com a primera opció d’idioma en els navegadors (opció que tenen tots els navegadors i que no té res a vore amb la llengua dels menús del navegador):

L’Òscar ens va explicar que l’any passat Google va analitzar les llengües dels usuaris del web i es va trobar que si s’agafaven 40 llengües, es cobrien el 99% dels usuaris (fins que no revisi el vídeo de l’esdeveniment, no estic segur que aquest sigui exactament el tant per cent). I aquestes 40 llengües són les llengües que Google té pensat utilitzar en els seus serveis.

Sembla ser que el català va entrar entre les 40 per poc. Això contrasta amb la posició 25/20/15 que ocupa en altres rànquings. Cal diferenciar entre la creació activa de contingut/traduccions (la posició 25/20/15), i la posició dels usuaris pasius, la 40 de Google.

Les llengües en Le Monde Diplomatique

La llista Infoedicat ens informa d’uns continguts interessants en Le Monde Diplomatique sobre la «guerra de les llengües» a Espanya i el plurilingüisme:

Le Monde Diplomatique (edició espanyola; no disponible en línia en cap llengua), setembre 2008, número 155

Sobre l’imperialisme lingüístic

La guerra de les llengües a Espanya

Per Ramón Chao

RESUM [Traduït per al dtl amb l’ajuda d’Internostrum]
En la seua última campanya electoral, José Luis Rodríguez Zapatero va prometre que d’ací a deu anys tots els xiquets d’Espanya sabrien parlar anglés. Per a començar —i no és poc— el candidat socialdemòcrata va proposar que, abans de quatre anys, el 15% de les assignatures del sistema educatiu espanyol foren impartides en anglés. Aquesta submissió a la «llengua dels amos» resulta xocant. Perquè l’actual situació dominant de l’anglés està lligada al colonialisme britànic i, sobretot, al domini mundial dels Estats Units. No només l’anglés està per tot el món, sinó que, en el món, quasi tot està en anglés. En eixe context, la campanya actual a Espanya contra les llengües perifèriques, abanderada per la dreta i bona part de la mateixa socialdemocràcia sembla més que absurda. Si el castellà està en perill, és perquè l’angloamericà —i no el català, ni l’èuscar, ni el gallec— l’acorrala cada vegada més.

«—»

Un monde polyglotte pour échapper à la dictature de l’anglais

Bernard Cassen
Le Monde Diplomatique (edició francesa), gener del 2005

Original francès
Català
Portuguès del Brasil
Esperanto

«—»

Esprit de famille

Françoise Ploquin
Le Monde Diplomatique (edició francesa), gener del 2005

Original francès
Català
Esperanto
Anglès

«—»

La bataille des langues

Le Monde Diplomatique, núm. 97 / febrer-març 2008

Jornades sobre la llengua literària

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la informació sobre unes jornades:

I Jornades sobre la Llengua Literària i els Escriptors Valencians Actuals

Gandia, Casa de la Cultura
27 de setembre de 2008

Per visualitzar el tríptic informatiu, on hi ha el programa: clic ací.

Ho organitzen:
CEIC-Alfons el Vell
Departament de Filologia Catalana (Universitat de València)
FIECOV

Hi col·laboren:
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Departament de Filologia Catalana (Universitat d’Alacant)
AELC – Bromera – Denes

Informació i inscripcions:
Departament de Filologia catalana
Universitat de València
Blasco Ibáñez, 32
46010-València
Tel. 963864255
inmaculada.carrasquer@uv.es

Inscripció gratuïta

Els webs en castellà de la Generalitat valenciana

Sé ben bé que les queixes al síndic de greuges no sempre tenen cap efecte real sobre l’actuació pública i la professional de polítics i funcionaris. He dit «no sempre»; però també sé que quan les queixes són ateses, es produïx una millora en la gestió pública en tots els sentits, a més d’un reforç de la responsabilitat i autoestima ciutadanes. Espere que en este cas, a més d’aparéixer en els mitjans de comunicació —¡oli en cresol!—, l’usuari puga vore satisfeta la seua demanda per uns polítics que tenen l’obligació de complir-la i que massa voltes proclamen fal·laçment que ho fan. Segons la notícia d’agència recollida pel diari Levante (01.09.2008):

El Síndic exigix que en el web d’Economia s’incloguen els pressupostos en valencià

Morenilla recorda al Consell que la Llei d’ús està vigent des de fa més de 20 anys

El Síndic de Greuges ha demanat a la Conselleria d’Economia que revise els continguts de la seua pàgina web perquè puga ser visitada també en valencià, després que un usuari denunciara que gran part dels continguts de la llei de pressupostos de la Generalitat per a 2008 només poden veure’s en castellà.

[…]

Ensenyament contra el valencià i passivitat de les Corts

Alguns dels paranys en matèria educativa que improvisen sense suc ni bruc els dirigents actuals de la Generalitat valenciana (del pp: Francisco Camps i Font de Mora Turón) són la matèria d’un article ben raonat i argumentat de Vicent Brotons en el diari Levante (30.08.2008).

En este mateix sentit relacionat amb l’educació i, de rebot, amb els comportaments socials, l’actuació dels poders públics valencians té greus mancances que s’haurien de resoldre tan prompte com fóra possible, fins i tot més ràpidament i millor que la construcció d’un circuit urbà de fórmula 1, si s’hi dedicaren els mateixos esforços i interessos reals. Tal com hem assenyalat anteriorment en este bloc, és més preocupant encara que això fins i tot s’haja de resoldre encara a les mateixes Corts valencians, que, hui, dos de setembre del 2008, continua promovent unes «Corts Infantils» només per a infants castellanoparlants, cosa que ja els hem fet saber i hem denunciat anteriorment en este mateix dtl.

Del català (complet) cap al món

Sam Dracir comenta en la revista El Temps (12.08.2008), «Google i la cultura catalana», l’acord de l’iec amb Google per a la digitalització dels fons de l’institut. Hi ha un però:

Que si no saps català, de res no et servirà tota aquesta informació. És per això que, malgrat la sensibilitat catalana derivada de la plataforma oberta que significa Google, si volem una cultura amb futur ens haurem de posar les piles (informàtiques). Qui sabrà que existim si no ens entenen?

En eixe sentit, convindria que els tècnics lingüístics valencians enviaren un suggeriment a la secretaria de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, a fi que incloguera totes les formes que puguera en el seu traductor automàtic. Actualment no reconeix (traduint a l’anglés) coses tan simples com l’accentuació occidental (interés), moltes formes incoatives (servixc) i altres variants (huit, hui, vore).

Cal tindre en compte que els blocs poden incorporar —per a aconseguir el que proposava Sam Dracir— la passarel·la proporcionada per la comunitat de blocs Bloctum, que utilitza el traductor de la Generalitat de Catalunya i permet fer versions a diverses llengües.

Un monolingüisme llastimós

Hem tingut moltes ocasions de llegir rèpliques, contramanifests i fins i tot comentaris crítics ben documentats del Manifiesto contra la igualtat de drets lingüístics impulsat per Fernando Savater, Mario Vargas Llosa i Santiago Grisolía, però crec que encara podem afegir un detallat treball de Lluís de Yzaguirre i Maura que convé tindre com a referència i que podeu trobar a partir de l’anotació «Lluís de Yzaguirre: Análisis del manifiesto monolingüista» del bloc Raons que rimen de Víctor Pàmies.

Ideologies i antropologia lingüística: autenticitat i anonimat

Després de sentir la senyora diputada Rosa Díez al parlament espanyol (04.06.2008; You Tube: 02:47):

En la televisión pública catalana o en la televisión pública valenciana no hay ni una sola hora en castellano.

Tenim ara que González Pons diu:

González Pons assegura que hi ha comunitats autònomes on l’espanyol «està en perill»

València, 4 d’agost (Europa Press)

Podria semblar un agreujament de la situació en les comunitats on fins ara només es reconeixien els drets lingüístics dels castellanoparlants i eren discriminats la resta de ciutadans de l’estat, però, no, es referix a informacions d’una certa premsa sobre Catalunya o el País Basc.

Els tècnics lingüístics haurem de fer un reciclatge accelerat sobre estadística o política ficció, perquè com que cap d’estos polítics dóna dades concretes o reals, el rigor és propi d’un curset de fantasia platgera.

Tanmateix, pensant en el desenvolupament de la indústria cultural de l’ensenyament de llengües, si eixes declaracions «fal·laces» generen un interés «real» per aprendre català, no caldria més penitència per als polítics esmentats.

En qualsevol cas, per apamar una mica més els paràmetres d’estos discursos, hi ha l’opció de llegir «Les ideologies lingüístiques: una visió general d’un camp des de l’antropologia lingüística» de Kathryn A. Woolard (Revista de Llengua i Dret, 49):

S’entén que aquesta «comunitat» sempre es basa en la semblança i en el fet de compartir, en l’existència de creences i pràctiques comunes. Pratt fa la pregunta següent: com serien les nostres anàlisis si entenguéssim el llenguatge i la comunicació com a essencialment, prototípicament i normalment no associats a la semblança i la compartició, sinó a la navegació a través de les diferències? Jo preguntaria: com seria l’activisme català a l’entorn de la llengua en el segle xxi si prengués aquest posicionament? No estic segura de la resposta.

[…]

Però si prenem com a precedents els casos de llengües hegemòniques que he presentat abans, veurem que un col·lapse de les angoixes de l’autenticitat és necessari si avui hi ha d’haver una expansió significativa del públic catalanoparlant. Podria ser que fóssim testimonis no simplement d’una pèrdua sinó més aviat d’un canvi en la base ideològica de l’autoritat lingüística?

Intèrprets personals i drets lingüístics

El diari El País (31.07.2008) reproduïx una notícia de l’agència Efe:

Una ciutat flamenca obliga a dur intèrpret

L’Ajuntament de Zaventem, localitat flamenca de 29.000 habitants de la perifèria de Brusel·les, ha demanat als veïns que no dominen el neerlandés que facen els tràmits acompanyats d’un intèrpret. Un 70 % dels veïns són flamencs i la resta es dividixen entre francòfons i estrangers.

Deu ser una iniciativa internacional de Savater, Vargas Llosa i Santiago Grisolía a fi que les majories no es vegen destorbades pels parlants de llengües «poc comunes». Curiosament, això és el que passa també en Espanya, per exemple, allà pel cantó dels organismes de justícia com ara l’Audiència Nacional espanyola, i això si te’l volen posar, que, si és que no, doncs, com si sentiren ploure.

Per sort, hi ha alguns països d’expressió democràtica una mica més civilitzada (el País Basc, Galícia, Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià), on l’administració pública treballa —només, ¡ai!— en les dos llengües oficials dels seus ciutadans, els quals han decidit tindre eixos drets lingüístics.