Pañella Alcàcer i el requisit lingüístic

El diputat Pañella Alcàcer contesta als missatges que rep sobre l’exigència del requisit lingüístic en la nova llei de la funció pública valenciana amb el missatge següent:

Requisit Lingüístic en la Nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana.

Com a ponent d’eixa llei des de Compromís, puc assegurar-te que des del BLOC i la resta de formacions polítiques que compartim el grup parlamentari, anem a defensar mitjançant esmenes i totes les mesures que la legislació vigent posa al nostre abast per defensar la dignitat, el prestigi, la protecció i difusió de la nostra llengua.

Per a qualsevol aclaració, estic a la vostra sencera disposició.

Josep Maria Pañella i Alcàcer
Diputat del BLOC
Grup Parlamentari Compromís

No podem negar que no els vindria malament una mica més d’assessorament politico-lingüístic.

Els usos lingüístics del professorat del sud valencià

La tasca d’esbrinar els mecanismes que provoquen o impedixen l’ús real del valencià té un nou element de suport en el llibre L’ús interpersonal del català entre el professorat d’Elx-Vinalopó i de l’Alacantí 2008-2009 de Joan-Carles Martí i Casanova (editat per l’associació El Tempir). Mentres no el llegim, podem llegir el comentari que n’ha fet Vicent Baydal en el diari L’informatiu.com (22.02.2010), on comenta, entre altres coses:

Així arribem al punt central en què la majoria d’autors que tracten sobre la qüestió insisteixen una i una altra vegada: l’ús del valencià crea l’ús exponencial del valencià, de la mateixa manera que, inversament, «el desús crea una hecatombe de desús». Si la llengua valenciana s’amaga al carrer, és impossible que el seu ús social puga augmentar.

Pel valencià en la funció pública

El diari El País (02.03.2010) inclou una nota breu d’interés lingüístic i parlamentari:

A favor del valencià en la funció pública

Vicenta Crespo, portaveu del pspv en la comissió de política lingüística de les Corts, ha presentat una proposició no de llei urgent per a instar el Consell a exigir el coneixement del valencià per a accedir a la funció pública. L’objectiu és «garantir el coneixement d’esta llengua en les administracions valencianes», va precisar Crespo després de reunir-se amb les plataformes i sindicats de l’ensenyament, que es congratularen per la iniciativa. —n. c.

Com sabem molt bé, el que cal garantir és l’ús, perquè les estadístiques sobre titulacions ens indiquen que el coneixement està assegurat —tot i que el desús també perjudica la capacitació, és clar.

D’altra banda, en tot cas, resulta esperançadora eixa proposta, atés que podria afavorir que el sindicat ugt es convencera de la necessitat d’aplicar eixe mateix principi en l’estatut dels funcionaris de les Corts que s’està negociant actualment, i podrien actuar conjuntament en eixe sentit amb els altres sindicats participants (cc oo i stas).

Biblioteca tècnica de política lingüística

Marta Torres Vilatarsana ens envia la informació següent:

La Secretaria de Política Lingüística posa en línia els dos primers volums de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística

Es tracta d’una nova col·lecció de publicacions digitals adreçades a les persones interessades en la llengua

La Secretaria de Política Lingüística ha posat en línia una nova col·lecció de publicacions digitals adreçades a l’actualització i al suport tècnic dels professionals de la llengua catalana i a les persones interessades en la llengua en general.

La col·lecció s’estructura seguint sis sèries: Criteris Lingüístics, Dades i Estudis, Didàctica, Documents Occitans, Legislació Lingüística i Polítiques Lingüístiques. En un futur, i tenint en compte el caràcter interdisciplinari inherent a l’aplicació de la política lingüística s’atendran temàtiques com el màrqueting i la publicitat, la mediació i les tecnologies de la informació i la comunicació entre d’altres.

Des d’avui es poden consultar a http://www.gencat.cat/llengua/BTPL.

Els primers volums són un llibre de citació bibliogràfica i l’informe de resultats de les enquestes d’usos lingüístics a les empreses de serveis:

Citació bibliogràfica

Amb la finalitat de facilitar la presentació de la bibliografia, la Secretaria de Política Lingüística proposa un seguit de criteris que es basen, sobretot, en el llibre Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos, que també estan en sintonia amb els criteris establerts pel Termcat. S’hi troben orientacions precises per abordar els dubtes que es plantegen en la redacció de treballs, informes o altres documents.

L’estructura, que se centra en les diverses parts de la citació, facilita la ràpida localització de les solucions.

Informe de resultats de les enquestes d’usos lingüístics a les empreses de serveis

El llibre descriu la situació lingüística a les empreses de serveis de Catalunya a partir de les dades aportades per diferents enquestes dutes a terme entre els anys 2004 i 2007. Els resultats es presenten en tres grans blocs dedicats, respectivament, al context sociolingüístic, als usos i a les actituds. També inclou una anàlisi dels usos lingüístics segons les característiques de les empreses i una aproximació als factors que expliquen els diversos comportaments.

El treball es tanca amb unes conclusions que destaquen la importància d’aspectes com la cultura corporativa a l’hora d’establir usos lingüístics en les organitzacions.

Font: Secretaria de Política Lingüística

La demanda lingüística

El passat 12 de febrer d’enguany el diari El País treia un titular d’eixos que cada dos per tres ens fan caure de tos perquè ens tornen a descobrir la sopa d’all:

L’oferta genera demanda

La petició de classes universitàries en valencià despega en Castelló, puja en València i Alacant, i cau en Elx, que no impartix ni un crèdit en la llengua

Podeu trobar la notícia completa ací; el quadre comparatiu de dades és el següent:

Planificació lingüística urbana

El cusc-ub ens envia la convocatòria següent:

Benvolguts i benvolgudes,

Tenim el plaer de convidar-vos a la conferència «Planificació lingüística en entorns urbans. Pràctiques i reptes: el cas de Barcelona» a càrrec de Emili Boix (ub) i Jordi Font (cpnl).

L’acte tindrà lloc el dia 26.02.2010 a les 12h a la sala del professorat (5è pis, edifici Josep Carner), Filologia Catalana.

Cordialment,

Vanessa Bretxa

Informació distribuïda per:

Observatori csuc– Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65 Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.es/cusc

Els serveis lingüístics municipals

No és estrany sentir parlar repetidament i repetitivament de l’increment de serveis lingüístics en les administracions locals. Fa poc que Font de Mora es comprometia a això durant l’acte de presentació d’un protocol en què participaven la Generalitat, l’avl i algunes entitats locals.

En canvi i al mateix temps, hi ha serveis lingüístics vacants i, per una altra banda, un cas ben concret i aclaridor, Alboraia (ajuntament de PP) ha tancat el seu servei lingüístic sense justificar com farà a partir d’ara per a complir amb el servei que està obligada a donar als seus veïns. Això, a més de ser un acte que va en contra de les declaracions polítiques dels dirigents del Partit Popular i dels membres del govern valencià, va en contra del que indicava un document de la Direcció General de Funció Pública del 1999, document que ja indicava que les funcions que porten avant els serveis lingüístics municipals tenen «un suport legal més que suficient per a considerar-les obligatòries i que requereixen, per a dur-les a terme, un treball del grup B».

La documentació administrativa pot ser objecte de lectures diverses. Esperem que l’avl complixca la seua part del protocol. Pel que fa al document de la Direcció General de Funció Pública i a les actuacions polítiques, ja hem vist que no acaben de concordar. La cdlpv va fent per tal d’aconseguir eixa harmonia.

La llengua en el cinema

Bernat Salvà publica en el diari Avui (0102.2010) un article amb dades (d’un estudi del catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat Oriol Amat) ben interessants per a valorar l’ús de la llengua en el cinema:

L’excusa del català

Un estudi encarregat a la Pompeu Fabra per la mateixa entitat que convoca el tancament de cines revela que la llei del cinema fins i tot pot fer pujar els ingressos

Avui, 01.02.2010

Tot i que el gràfic és molt eloqüent, podeu completar la informació amb l’estudi que ha fet la Plataforma per la Llengua: [pdf].

El reglament d’ús lingüístic de l’Ajuntament de Barcelona

Podem llegir en el web de l’Ajuntament de Barcelona la notícia següent:

L’Ajuntament aposta pel català

Redacció bcn.cat

El Consell Plenari del proper 5 de febrer aprovarà un reglament d’usos lingüístics que reconeix el català com a llengua de ple ús de l’Administració municipal. En aquest sentit, el català serà la llengua oficial i d’ús normal i preferent de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Barcelona utilitzarà només el català per a totes les seves comunicacions internes, després d’incloure al Reglament d’usos lingüístics una esmena del grup municipal d’ERC que va modificar l’afirmació anterior d’«ús preferent».

El reglament enforteix l’ús «vehicular» del català en les comunicacions del consistori. El Reglament d’usos lingüístics de la llengua catalana de l’Ajuntament s’aprovarà definitivament en el pròxim ple, el 5 de febrer, amb el vot a favor de psc, ciu, erc i icv-euia, i en contra del pp, després que es resolguessin les al·legacions en la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública.

També tractaven la qüestió en el diari El País (Blanca Cia, «El catalán será preferente en el Ayuntamiento de Barcelona», 28.01.2010):

Amb el reglament en la mà queda clar que el català serà l’idioma predominant en la relació amb l’administració municipal. Tot tipus d’impresos estaran en català. Els contractes amb tercers per a realitzar informes, projectes o estudis s’haurien de redactar «amb caràcter general» en llengua catalana. El mateix ocorrerà en el plec de condicions dels contractes administratius en els quals es requerirà que la documentació es lliure en català. Tots els catàlegs i ofertes de serveis haurien d’estar redactats en català. Així mateix, el reglament preveu que l’ús de la llengua catalana figure entre «els criteris determinants» en les clàusules dels contractes públics «sempre que de l’objecte d’estos es deriven comunicacions orals o escrites amb els usuaris i usuàries».

El ple del parlament català va iniciar el debat del nou Codi de consum. El text inclou també un capítol que reforça l’obligació de l’ús del català per les empreses. Establix que les ofertes, fullets i cartells dels establiments haurien d’estar en català. Preveu sancions lleus (de fins a 10.000 euros) per a qui ho incomplixca i més quantioses per a qui hi reincidixca. pp i Ciutadans s’hi van mostrar en contra, ja que creuen que la llei vetlarà pel consumidor, però no per l’empresa.

Podeu trobar el reglament ací: [pdf]