El codi del català i l’ús real

Hem detectat dos notícies que són simptomàtiques de la preocupació real dels dirigents del pp valencià per la llengua. Mentres allà on poden actuen amb desídia i deixant que els drets lingüístics dels ciutadans valencians es vegen degradats contínuament per falta d’ús, en altres instàncies fan ús de la parafernàlia nominalista —revocada reiteradament per les instàncies judicials, polítiques i acadèmiques— per a exaltar els ànims amb discussions banals en àmbits de gestió on no tenen cap responsabilitat. Fer-se la foto i res més, en els dos casos.

Les notícies són del diari El País (02.12.2007) i de l’agència Europa Press (02.12.2007) [traduïdes amb l’ajuda de l’Internostrum]:

Ripoll gasta més en castellà per a estrangers que en valencià

La Diputació d’Alacant incompleix la Llei d’Ús i no la considera prioritària

EZEQUIEL MOLTÓ – Alacant – 02.12.2007

La promoció i ús del valencià en la Diputació d’Alacant no és una prioritat política. La pàgina web només està en castellà, igual que les actes dels plens i de les comissions, i fins i tot el Butlletí Oficial de la Província és unilingüe.

La institució que presideix José Joaquín Ripoll, del PP, incomplix sistemàticament la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que el pròxim any complirà els 25 anys de la seua aprovació per les Corts Valencianes. Segons els pressupostos de 2007 es destinaven 70.000 euros per a activitats culturals de foment i normalització del valencià, però se’n desconeix el grau d’execució. A més, havia altra partida de 17.000 euros per al Premi Enric Valor de novel·la en valencià. Per a temes relacionats amb la normalització lingüística en total estan prevists 87.000 euros, una xifra inferior als 113.153 que la diputació ha atorgat enguany a desenes d’ajuntaments per a programar cursos de castellà destinats als residents europeus. Activitats que en algunes ocasions es convertixen en festes i berenars per als nous residents centre europeus, amb dret a vot, segons asseguren fonts del PSPV. L’àrea de presidència de la Diputació admet que en estos moments el tema del valencià «no és una prioritat perquè no hi ha queixes ni dels ajuntaments ni del ciutadà». En el capítol de personal la diputació només té assignada una plaça per a un professor que s’encarrega de realitzar cursos de formació als funcionaris i assumix també tasques de traducció. Una dada que contrasta amb els vuit funcionaris dedicats exclusivament en la Diputació de València a l’àrea normalització lingüística. En l’esborrany de pressupostos previstos per al pròxim exercici en la Diputació d’Alacant s’augmenta a 80.000 euros la partida destinada a la promoció del valencià.

Els tècnics consultats titllen de «molt greu» el cas de la diputació al tractar-se de l’«ajuntament d’ajuntaments i actua com corretja de transmissió», afirma un d’ells. Els col·lectius cívics que vetlen pel valencià insten a la Diputació a desenvolupar un pla que permeta els ajuntaments de les zones valencianoparlants aplicar campanyes específiques. Vicent Romans, d’Escola Valenciana, denuncia el «sistemàtic i continuat» incompliment de la Llei d’Ús. «Amb un premi de teatre o de literatura en valencià es renten la cara i consideren que és suficient», es lamenta el dirigent d’este col·lectiu. Romans recorda que la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va crear el PP, després de les últimes eleccions municipals va aprovar una declaració institucional en la qual instava l’administració local a «vetlar per drets i llibertats dels valencians». Ara es pregunta «on està la promoció i especial protecció al valencià que estable la Llei d’Ús?».

Però l’escàs interès que desperta la promoció del valencià no és exclusiu de la Diputació d’Alacant, sinó que arriba a desenes d’ajuntaments. Dels 141 municipis, només 16 tenen un servei propi de normalització lingüística, els escassos gabinets dedicats a esta tasca impedixen crear en les comarques del sud una xarxa d’experts. Davant d’açò és la Diputació de València la que actua com coordinadora. En l’Ajuntament d’Alacant a penes hi ha activitats des del gabinet de normalització i només es programen actes culturals aïllats en valencià, sobretot teatre.

A l’absència de personal i pressupost se suma una intencionalitat política quan en la toponímia dels municipis, encara que s’haja aprovat l’ús bilingüe, s’opta per fomentar la denominació castellana. El col·lectiu del Bloc a Benigembla va denunciar que duen set anys «esperant que canvien el rètol de la carretera comarcal de Pego a Benidorm a l’altura d’Alcalalí», en la qual figura el nom «Benigembla». El mateix ocorre en mapes o documents en els quals s’opta pel castellà. Els més freqüents són Xaló, Fageca, Mutxamel o Alcoi.

El Govern afirma que l’ús del codi cat per a valencià i català en la BN complix «estàndards internacionals»

València, 01.12.2007 (Europa Press)

En una resposta parlamentària, a la qual ha tingut accés Europa Press, l’Executiu explica que la codificació de la llengua es fa seguint la norma ISO 639-2 que manté la Library of Congress d’Estats Units. «En aquesta norma —recorda el Govern— està previst el codi cat tant per a la descripció de les obres en valencià com català».

És per això, que la Biblioteca Nacional utilitza dit codi per a la descripció de les obres en valencià, «en compliment dels estàndards internacionals», assegura.

La resposta de l’executiu, motivada per una pregunta de la diputada del Grup Popular Maria Àngels Ramon-Llin, proporciona una explicació detallada dels sistemes de classificació utilitzats en la Biblioteca Nacional.

Així, aclarix que «la descripció bibliogràfica es fa en un format específic llegible per ordinador que, sota la denominació genèrica de Marc (Machine Readable Cataloging record) ha tingut diferents adaptacions».

Afig que la Biblioteca Nacional va desenvolupar el format Ibermarc a partir del desplegat en Estats Units per la Library of Congress, denominat Usmarc.

Tanmateix, el Govern informa que en l’actualitat, la Biblioteca Nacional està immersa en un canvi del Sistema Integrat de Gestió Bibliotecària (SIGB) que portarà un canvi a format Marc 21, que és el més utilitzat universalment i al que estan adaptant-se tots els grans catàlegs de biblioteques.

Mor Joan Baptista Melià Bisbal

Joan Baptista Melià Bisbal
Hem sabut a través de la llista Migjorn que ha mort Joan Baptista Melià Bisbal, personatge actiu i engrescador en la difusió del valencià.

El missatge que ha enviat Joan Razola és el següent:

Ahir va morir, als 76 anys, el meu amic Joan Baptista Melià Bisbal, un gran valencianista i defensor de la nostra llengua i la nostra cultura. Jesuïta fundador de les Escoles Professionals Sant Josep de València ha dedicat la seua vida a l’educació i ensenyament de milers de xiquets, molts del quals amb el pas dels anys han ocupat i ocupen alts càrrecs de la vida política, cultural i social valenciana.

Va ser fundador del pioner i desaparegut Seminari de Llengua i Cultura del País Valencià i de la fundació que porta el seu nom, des de la qual ha continuant lluitant per la nostra cultura i el nostre país i ajudat a la difusió del traductor i corrector de valencià SALT. A més a més, dedicà la seua vida a la solidaritat i ajuda a les classes més desfavorides de llatinoamerica, especialment a Bolivia i Ecuador.

Avui a les 10 del matí s’instal·larà la capella ardent a l’Església de la Companyia de Jesús de València (darrere de la Llotja) on s’oficiarà una missa a les 11 del matí. Posteriorment serà soterrat al panteó dels Jesuites al Cementiri General de València.

Descanse en pau.

Joan Razola
www.onanar.cat

La imposició del castellà a l’Espanya judicial

Tal com es diu que hi ha gent per a tot, hi ha jutges per a tot. El mal és que hi ha coses que els membres del poder judicial haurien de respectar, sobretot els drets dels acusats i de tots les ciutadans, més enllà de les seues concepcions particulars sobre el que hauria de ser l’estat en què viuen. És el cas del jutge que sentia el silenci en català.

La notícia del diari El País (27.11.2007) és la següent:

Un jutge defensa la seua imposició del castellà en un judici

Honrubia va rebutjar la traducció al català en l’Audiència

José Yoldi – Madrid – 27.11.2007

El jutge penal de l’Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia va insistir ahir que els independentistes catalans Jaume Roura i Enric Stern, condemnats a 2.700 euros de multa per injúries a la corona per cremar fotos del rei, estaven obligats a parlar en castellà, en lloc de català, en el judici celebrat el passat dia 20 a Madrid. El text de la sentència es va fer públic ahir. La postura del jutge li ha suposat una denúncia del vocal del poder judicial Alfons López Tena, que considera que el tractar d’impedir que els acusats s’expressaren en català pot constituir una falta disciplinària molt greu d’«ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials».

Per la seua banda, la consellera de Justícia de la Generalitat, Monserrat Tura, va remetre una carta al president de l’Audiència, Carlos Dívar, en la qual mostra la seua preocupació sobre els mitjans necessaris per a garantir la traducció de les llengües cooficials, com el català, en l’esmentat òrgan. La Sala de Govern va agrair l’interés de la consellera, però va assenyalar que l’assumpte afecta la funció de jutjar del jutge, per la qual cosa un òrgan administratiu no pot immiscir-s’hi. El conseller català Josep Lluís Carod es va preguntar per què si els terroristes, tant d’ETA com els islamistes, poden expressar-se en el seu idioma no poden fer-lo dos ciutadans catalans que no han comés cap delicte.

El jutge Vázquez Honrubia, obviant que l’Audiència Nacional reconeix el dret dels acusats a declarar en l’idioma en el qual millor sàpien expressar-se per a la seua defensa des de l’any 1977, insistix que la interpretació de la Llei orgànica del poder judicial li permet exigir que declaren en castellà ciutadans espanyols que coneixen eixe idioma. El jutge considera que es va tractar d’una «reivindicació de la llengua pròpia d’una comunitat realitzada en un marc tan absolutament impropi com un judici penal», i nega que rebutjar «tan exagerada pretensió viole la tutela judicial efectiva i els produïxca indefensió».

No obstant això, el mateix magistrat reconeix en la sentència: «Cert és que els jutges i tribunals, i el mateix Tribunal Constitucional, ponderant els drets i deures constitucionals en conflicte han establit que quan hi haguera la possibilitat que un judicable espanyol no comprenguera la llengua oficial en tot l’estat —és a dir, la llengua espanyola—, calia procurar-li a aquell un intèrpret per a allunyar qualsevol possibilitat d’indefensió».

Altres jutges de l’Audiència consideren que el dret de defensa afecta l’idioma en què millor s’expresse per a la seua defensa l’acusat.

Servei lingüístic a Benissa

L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de Benissa ens ha fet arribar les seues dades:

Ajuntament de Benissa
Oficina de Promoció i Ús del Valencià
Carrer del Pare Andreu Ivars, 21, 2.ª
03720 Benissa (Marina Alta)
Tel.: 96 573 13 13
Fax: 96 573 34 33
A/e: envalencia@ayto-benissa.es

Mitjans de comunicació i llengua

Llengua i mitjansEn el bloc de Natxo Sorolla Xarxes Socials i Llengües podeu trobar una entrada, «Les regles de consum a l’espai mediàtic català», on ens oferix el resum del seu treball en el llibre enquesta que analitza els usos lingüístics a bona part de la catalanofonia, Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Comunitat Valenciana, la Franja i les Illes Balears (ed. Generalitat de Catalunya).

En el web Eines de Llengua («Dades sobre el català al País Valencià»), a més d’altres dades, podeu trobar la presentació (en format Flash: swf) elaborada per Natxo Sorolla, «Mitjans de comunicació i llengua».

Oferta laboral d’Europa Press – Catalunya

La llista InfoZèfir ens ha fet arribar una oferta laboral. I abans de dir res, fins i tot abans de pensar-ho, meditem sobre l’economia de mercat, l’oferta, la demanda, els mecanismes reguladors, la seguretat social, l’estat del benestar, la inspecció de treball i la seguretat laboral, el xiquets i xiquetes de les mines, els immigrants sense papers, l’economia submergida, el mercat negre, les directives «secretes» de la Unió Europea [veg.], els esclaus del Brasil i un llarg etcètera que demostren que qualsevol altre món és possible.

I ara, ja podem valorar quina contraoferta li faríem a Europa Press – Catalunya (a/e: catalunya@europapress.es):

Oferta de feina

Empresa: Europa Press Catalunya
Tipus de contracte: substitució per maternitat
Durada: quatre mesos (disponibilitat a partir de mitjan desembre)
Sou brut: 790 euros mensuals (més les despeses del dinar)
Tipus de feina: revisió gramatical, d’estil i tipogràfica de notícies d’informació econòmica
Horari: 09.00 h – 17.30 h, amb cinquanta minuts per dinar
Requisit: llicenciatura de filologia catalana
Mèrits:
– Postgrau de Correcció i de Qualitat Lingüística de la UAB
– Certificat K de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits

La Comissió Europea en català per Internet

La UE en català
Segons he sentit hui en el Telenotícies Migdia de TV3, hi ha un web de la Comissió de la Unió Europea en català. De més verdes en maduren, que diuen al meu poble, i eixa no era la més verda, certament, que les tenim més a prop. Una inquietud, però: ¿per què no hi apareix el País Valencià? Francisco Camps i companyia, naturalment, tenen la resposta, i més val no sentir-la.

Segons el web de TV3, que cita l’ACN (Agència Catalana de Notícies):

El català és la primera llengua no oficial de la UE que té una pàgina web de la Comissió Europea: ec.europa.eu/spain/barcelona.

Brussel·les només havia acceptat, fins ara, traduir al català algunes notícies del portal de la Comissió i obrir un fòrum d’opinió als comentaris en llengua catalana. Des d’aquest dijous, però, la representació de la Comissió a Barcelona disposa del seu propi espai web íntegrament en català, actualitzat de forma permanent i amb notícies i informació.

Com estudiar o treballar a la Unió Europea, quins projectes s’han finançat amb fons europeus a Catalunya i les Illes Balears o quina és la situació del català a la UE són algunes de les preguntes que respon la web que han presentat aquest dijous el director de la representació de la Comissió a Barcelona, Manel Camós, i la periodista Laura Rahola.

Concurs de tècnic superior en l’AVL: cap de recursos lingüísticotècnics

Puga ser que finalment l’avl haja començat el procés per a donar una certa estabilitat al seu personal. Al cap dels anys i després de diverses protestes de la cdlpv per la situació de precarietat en què es troba el personal interí. Encara que hagen començat pel lloc de lliure designació, esperem que continuen amb la resta de llocs que afecten els tècnics lingüístics i que cal cobrir per concurs.

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 5 d’octubre de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es convoquen, per a la seua provisió pel sistema de lliure designació, tres llocs de treball de naturalesa funcionarial. [2007/12412] (docv núm. 5 620, de 17.10.2007)
– vegeu text

Entre altres, es tracta del lloc d’assessorament lingüístic següent:

Lloc de treball número 6: Cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics.
Naturalesa: Funcionarial.
Sector: Administració especial.
Funcions: Programar, dirigir i supervisar els treballs tècnics encomanats pels òrgans de govern de l’Acadèmia; dirigir i coordinar els tècnics adscrits a la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics.

Requisits: Grau superior de coneixements de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Assessor lingüístic.
Complement de destinació: 30.
Complement específic: E050.
Forma de provisió: lliure designació.

La ciutat de les llengües i dels diners

Els tècnics i tècniques lingüístics ens ocupem de la gestió lingüística de les administracions públiques. Rebem un sou per una tasca que fem tan bé com podem i, moltes vegades, millor del que ens pertocaria, perquè hem de suplir les insuficiències d’una política i d’una planificació lingüístiques dirigides a incomplir els deures lingüístics de l’administració pública i entrebancar l’exercici dels drets lingüístics de la ciutadania.

En canvi, hi ha qui sap traure-li un bon rendiment pecuniari a la qüestió lingüística. Naturalment, dins del mal econòmic i social, encara és una sort que els efectes de la seua actuació siguen només pressupostaris i no tinguen cap relació amb la tasca lingüística real.

La notícia del diari El País (traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

Gimeno només ha fet «contactes» des de 2005 per a la Ciutat de les Llengües

La consellera de Cultura admet que no pot donar una data per a la seua engegada

El País / EP – València – 01.10.2007

La consellera de Cultura, Trinitat Miró, ha afirmat en resposta a la diputada per Compromís Marina Albiol que en quasi tres anys, des que es va presentar el projecte de la Ciutat de les Llengües, s’han fet «contactes» que estan pendents de formalització. El conseller delegat de Castelló Cultural, José Luis Gimeno, va deixar al gener de 2005 l’ajuntament de Castelló amb l’objecte de desenvolupar este nou projecte emblemàtic del PP, que també estava inclòs en el programa electoral del partit per a materialitzar-lo en l’anterior mandat.

La consellera de Cultura, Trinitat Miró, assenyala en la resposta a la diputada Marina Albiol que, amb la finalitat de fer realitat el projecte Ciutat de les Llengües de Castelló, la societat Castelló Cultural, de la qual José Luis Gimeno és conseller delegat, «ha mantingut contactes amb diverses institucions, associacions i professionals de l’àmbit de la llengua i la cultura», i que està «pendent de formalitzar-se alguns d’ells per mitjà de diferents formes de participació en el projecte».

Així mateix, Miró subratlla que «s’ha procedit a la constitució d’una comissió que s’encarrega de la part educativa i de la definició de les necessitats urbanístiques i arquitectòniques d’ús del sòl». No obstant això, subratlla que «el projecte no ha pogut iniciar-se com a tal, ja que no es disposa encara dels terrenys necessaris, que, fins al moment, s’estan utilitzant com zona aeroportuària». Per això, subratlla que no pot donar una data d’inici del projecte, i remarca referent a això que «a partir del moment que es dispose dels esmentats terrenys», és a dir, una vegada estiga en funcionament el futur aeroport de Castelló, «es calcularà el temps necessari per a l’engegada efectiva de la Ciutat de les Llengües de Castelló».

En la seua resposta, Miró subratlla l’evidència que la Ciutat de les Llengües, així com la resta dels projectes a càrrec de la societat Projecte Castelló Cultural, «es gestiona a càrrec dels pressupostos de l’esmentada societat anònima, sense que hi haja un pressupost o plantilla de personal específic i independent ni per al projecte Ciutat de les Llengües ni per a cap altre dels gestionats per l’entitat Projecte Cultural de Castelló».

Poc es sap sobre el contingut d’este projecte. Precisament, la passada setmana, el ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va considerar «necessari» sol·licitar a la direcció de Castelló Cultural «una major concreció sobre l’ús del valencià i sobre el contingut científic del projecte». Esta petició va ser conseqüència del nomenament de l’acadèmica Marisol González per a formar part de la Comissió d’Educació de Castelló Cultural atenent una petició d’esta entitat, que des de fa uns anys tracta d’impulsar la Ciutat de les Llengües.

Un càrrec nebulós

José Luis Gimeno va deixar l’ajuntament per a ocupar el càrrec de conseller delegat de Castelló Cultural i amb l’objectiu concret de desenvolupar el projecte de la Ciutat de les Llengües. Es tractava d’impulsar «un centre internacional d’ensenyament de castellà», segons va anunciar el president de la Generalitat, Francisco Camps, qui va dir que este projecte anava a convertir a Castelló en «la capital internacional del castellà». No obstant això, des de llavors, tant el Consell com l’Ajuntament de Castelló han eludit donar més informació referent a això, remetent al lacònic «no hi ha novetat».

Malgrat això, Gimeno ha estat cobrant tots estos anys per un projecte del qual ningú no en sap res i sense que s’haja concretat la tasca que realitza. Fins i tot al juny de 2006, quan amb motiu de la presentació d’un retaule restaurat es va produir la seua primera aparició pública en qualitat de conseller delegat després d’haver deixat l’ajuntament de Castelló, va evitar donar explicacions als requeriments dels periodistes.

Gimeno ha compatibilitzat este càrrec amb una mercantil relacionada amb la construcció en societat amb un membre del Grup Gimeno, que alhora és concessionari de diversos serveis municipals, fet que ha provocat diverses protestes de l’oposició.