Jornada sobre les llengües i les polítiques lingüístiques

La Generalitat de Catalunya organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana:

7 de juliol de 2016
9:30 h – 14:00 h
Ateneu Barcelonès
c. Canuda, 6, 08002, Barcelona
Mapa

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur.

A la Jornada es presentaran per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt de territoris de parla catalana a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015.

Es farà també una l’anàlisi global de la situació. Tenint en compte els punts forts i punts febles que té el català, se’n traçaran les perspectives de futur. També hi intervindran representants institucionals de tots els territoris, que exposaran les polítiques lingüístiques que hi duen a terme.

Més informació: Gencat.cat.

Estratigrafia dialectal

Xavier Rull ens fa conéixer, a través d’Infozèfir, una pàgina ben interessant sobre la història del lèxic català elaborada per Maria-Pilar Perea i Germà Colón:

Estratigrafia dialectal

L’«Estratigrafia dialectal» té l’objectiu de cartografiar el lèxic antic. Es pretén de representar l’evolució diatòpica i cronològica d’una mostra de seixanta paraules catalanes. El projecte s’inicia en el període més primerenc del català escrit i mostra la ubicació geogràfica de les paraules seleccionades, la seva forma gràfica i la possible progressió semàntica que han experimentat amb el pas del temps fins arribar als nostres dies. A diferència dels atles sincrònics convencionals, que utilitzen sols l’espai com a eix, aquesta metodologia permet de fer servir simultàniament dos eixos: l’espai i el temps. La distribució de cada paraula en el mapa es representa en forma de capes, les quals mostren el canvi lingüístic que el mot ha experimentat tant des d’una perspectiva temporal com des d’una perspectiva espacial.

En la llista de diatopismes, si s’activa el símbol corresponent a una base de dades, apareix l’evolució cronològica del diatopisme seleccionat; si s’activa el símbol corresponent a un mapa, se n’observa dinàmicament l’evolució cronològica i geogràfica.

http://www.ub.edu/lexdialgram/estratigrafia/html/pagina1.html

Font: Maria-Pilar Perea
Departament de Filologia Catalana
Universitat de Barcelona

L’AVL renova el primer terç

Divendres passat, 8 d’abril, va concloure el primer procés independent de renovació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El primer terç d’acadèmics que han entrat a renovar l’avl són: Joan Francesc Mira, Joan Rafael Ramos Alfajarín, Carme Miquel Diego, Josep Martines Peres, Immaculada Cerdà Sanchis, Brauli Montoya Abad i Abelard Saragossà Alba.
Segons la informa Eldiario.es (08.04.2016):

Amb Abelard Saragossà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tancat el procés de renovació de la institució, que havia iniciat el passat 11 de març. El procés ha resultat molt rellevant perquè és la primera vegada que els acdèmics ja no han estat elegits per les Corts Valencianes, fet que representa la definitiva independència de la institució de la tutela política que ha tingut durant els seus primers 15 anys de funcionament.

Entrevista a Abelard Saragossà en La Represa

En el programa La Represa de Ràdio Godella, podeu sentir una entrevista a Abelard Saragossà Alba (18.03.2016) on el professor i gramàtic fa un repàs sobre quasi tot. Com ara:

L’enfrontament ente el català heavy i el català light és un enfrontament amb poques argumentacions, perquè cada constituent lingüístic necessita un estudi, i sense això no podem solucionar-ho.

L’ortografia del francés: aplicació editorial

Els embolics i debats ortogràfics no afecten només el català. En vam parlar l’any 2009, i ara torna a l’actualitat. A França, sembla que finalment va a implantar-se del tot una reforma ortogràfica del francés que va ser aprovada fa un quart de segle i que fins ara no havia tingut una aplicació generalitzada.Segons Samuel Laurent («Non, l’accent circonflexe ne va pas disparaître», Le Monde:

Tout a commencé avec un article publié par le site de TF1, mercredi 3 février, qui annonçait que « la réforme de l’orthographe votée en 1990 sera[it] appliquée à la rentrée prochaine », sans préciser sa source. […]

Mais alors, quelle est la nouveauté de 2016 ? « Cette fois, les éditeurs de manuels scolaires ont décidé de tous appliquer la réforme à la rentrée », explique-t-on au ministère. Jusqu’ici, en effet, ils respectaient ou non les réformes orthographiques de manière disparate.

La réforme sera désormais appliquée dans les nouveaux manuels, confirme-t-on chez deux éditeurs scolaires.

Per tant, no és cap novetat, però fa uns dies es va renovar l’interés per la qüestió, atés que els editors van decidir aplicar amb un poc més de ganes la reforma.

La gestió lingüística a les Balears

La Xarxa Cruscat de l’IEC ens dóna a conéixer el dossier sociolingüístic sobre les Balears elaborat pel diari Ara (17.10.2015; [pdf]), que té els continguts següents:

  • La societat reactiva el Consell de la Llengua després del desert Bauzá
  • El Coŀlegi d’Advocats denuncia la nuŀla presència del català a la Justícia
  • Feina per fer (J. Melià)
  • La meitat dels balears parla català habitualment
  • 10 accions per recuperar la llengua
  • Som un poble unit, alegre i combatiu (B. Busquets)
  • Adolescents i llengua (M. Gomila)
  • Entrevista a Marta Fuxà, responsable de Política Lingüística: «Hem de fer possible la vida en català a les Balears»
Ús del català
Ús del català a les Illes Balears

Com a conclusió, podem destacar el comentari final de Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern Balear :

Si jo rall en català a persones de fora és perquè els vull oferir la meva llengua i que s’hi sentin bé. La llengua catalana ha de ser entesa com un valor afegit el qual ja oferim a tots els que vénen a estar entre nosaltres.

Incorporacions i esmenes en el DIEC2

El número 201 del butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans informa d’un bon grapat de modificacions que s’han incorporat a la versió en línia del diccionari de la institució. Entre altres:

Els femenins batlle, metge i jutge, així com els mots carpa, creuerista, desvelar, fibromiàlgia, malcregut, ocupa, olivada, paradista i vacacional són alguns dels articles que ha aprovat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (iec) i que s’han afegit a la versió en línia del diec2 i a les aplicacions per a iPhone i Android del diccionari. També s’hi han incorporat prop de tres-centes modificacions que poden afectar qualsevol part de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les definicions, etc.).

A més, oferixen un document que conté totes les modificacions: [pdf].

El debat sobre la normativa

Fa unes setmanes el diari Ara (12.04.2015) va proposar (que continuàrem amb) un debat (permanent) sobre la normativa del català. Es veu que per allà dalt lliguen els gossos amb pronoms i sempre estan pensant de canviar les corretges. Al País Valencià la normativa està com nova de trinca, diríem, i mos hauria de resultar ben estranya eixa tendència als debats sobre les prescripcions estètiques, atés que patim altres fenòmens pitjors que la inclinació d’un accent o una pallola de dièresis: la discriminació lingüística injusta i promoguda des dels àmbits polítics que regixen l’administració valenciana.

En tot cas, els debats sobre la normativa afecten el nostre objecte de treball i convé anar seguint-los:

  • «Reforma ortogràfica» (Viquipèdia)
  • Estrampes Blanch i Macià Montejano: «Actituds dels escriptors tortosins de principi del segle xx davant la polèmica sobre les Normes Ortogràfiques» (Recerca, 2009)
  • Francesc Esteve i Gómez: «Dialectalitzant, incoherent, multiplicador de variants… i sovint sense criteri» (Vilaweb, 07.02.2014)
  • Felip Gumbau Morera: «Felip Gumbau Morera defensa les aportacions del Diccionari Normatiu Valencià» (Núvol, 15.02.2014)
  • Xavier Manuel: «Diccionari? Normatiu? Valencià» (Llegir-escriure, 28.02.2014)
  • Marc Andreu: «La gimnàstica del català» (El País, 04.03.2015)
  • Bernat Puigtobella: «La polèmica Garolera: sumari del cas» (Núvol, 16.05.2014)
  • J. M. Mir: «Una nació sense estat, una llengua sense reforma lingüística?» (Quina la Fem?, 29.03.2015)
  • «Domines la normativa del català?» (Ara, 10.04.2015; Facebook)
  • Albert Pla Nualart: «Per què convé actualitzar la normativa» (Ara, 12.04.2015)
  • Albert Pla Nualart: «Els ‘heavy’ contra els ‘light’, una polèmica d’arrels decimonòniques» (Ara, 12.04.2015)
  • Teresa Cabré: «Estàndard i elaboració normativa» (Ara, 19.04.2015)
  • Cercle Vallcorba: «Hem de matar Pompeu Fabra?» (Ara, 26.04.2014)
  • Jordi Comasòlives: «Els ressons de la nova gramàtica de l’IEC» (Blog de Jordi Comasòlives, 30.04.2015)
  • El Temps: «Per un català del segle xxi» (número 1613)

Profit que faça.

Rajoles, brics i maons

Sense fer-ne un rejol illegible, Ricard Ferrer Sarió i Enric Barba Casanovas (Universitat d’Alacant) han fet una enquesta interessant (Butlletí 42 de la Scaterm) i, després, unes propostes sobre la distribució de les rajoles, el taulells, la manisa i els brics (o «brics»):

El quid de la qüestió és com anomenem la peça per a construir parets, el que en castellà diuen ladrillo. Maó seria una de les formes principals, sens dubte, ja que té la precisió que demana el terme, no entra en conflicte amb cap altra denominació i té un ús estès i consolidat pels diccionaris normatius. Totxo la consideraríem vàlida en un llenguatge estàndard; però no com a genèric, ja que sembla que si filem prim, és un tipus de maó (massís, o de tants centímetres de gruix, etc.). Pel que fa a rajola, en un diccionari terminològic no seria desitjable que fóra denominació principal, ja que entra en conflicte amb la proposta de rajola com a paviment. Una solució possible, i viva als nostres pobles (Alcoi, Sant Joan), és utilitzar el masculí rajol (que molts parlants alternen naturalment, no de manera sistemàtica, amb rajola) com a sinònim complementari de la principal maó.

I finalment, una valoració. Hem pretès fer una aportació limitada, conscients que falten zones de domini lingüístic per a constatar (comarques de Castelló, aprofundir en les Illes, etc.). Ens agradaria que s’obrira un debat al voltant d’aquests termes, i qualsevol aportació serà benvinguda.

Ideologia sobre la llengua

La Universitat Politècnica de València organitza la Jornada sobre Llengua i Ideologia, que tindrà lloc divendres 14 de març al campus de Vera de la universitat (València).

El programa és el següent:

Divendres, 14 de març de 2014

Universitat Politècnica de València (Campus de Vera)

 

MATÍ: SESSIONS PLENÀRIES

Sala de Graus del Departament de Lingüística Aplicada

10.30-10.45 Benvinguda i presentació de la Jornada

10.45-11.30 Kit Woolard UC San Diego Trets i evolució de les ideologies lingüístiques en el cas de Catalunya

11.30-12.00 Pausa café

12.00-12.45 Juan Carlos Moreno Cabrera, Universidad Autónoma de Madrid Dos decálogos actuales del imperalismo lingüístico español

12.45-13.30 Rafael Castelló Universitat de València Estructura social i pràctiques lingüístiques al País Valencià

13.30-14.00 Debat

14.00-15.30 Dinar

 

TARDA: TAULA RODONA

Sala de Graus del Departament de Lingüística Aplicada

15.30-15.55 Estibaliz Amorrortu Universidad de Deusto Nuevos hablantes de euskera y legitimidad lingüística

15.55-16.20 Fernando Ramallo Universidade de Vigo El (neo)hablante legítimo y las ideologías lingüísticas en Galicia

16.20-16.45 Brauli Montoya Universitat d’Alacant Passat i present dels neoparlants valencians

16.45-17.10 Emili Boix Universitat de Barcelona Neoparlants del català en famílies plurilingües a Catalunya

17.10-17.35 Mireia Trenchs Universitat Pompeu Fabra ‘Tens que aprendre català, castellà, anglès… la tercera no puc,: La gestió del multilingüisme en la vida quotidiana dels joves llatinoamericans i xinesos a Catalunya

17.35-18 Raquel Casesnoves i J. À. Mas Universitat Pompeu Fabra l Universitat Politècnica de València Neoparlants universitaris: el català, llengua d’atracció?

18-18.45 Discussió

Més informació ací: LID2014.