Dialectologia del valencià

El llibre Els parlars valencians (2017, Universitat de València) de Vicent Beltran Calvo i Carles Segura-Llopes s’ha convertit en un èxit de vendes, cosa que en este àmbit de la dialectologia és una sorpresa ben gratificant. Són més tres-centes pàgines que condensen les concordances i variacions que conformen els parlars quotidians al llarg del territori del País Valencià.
Sobre el llibre i la difusió que està tenint:

  • Presentació del llibre Els parlars valencians de Carles Segura-Llopes i Vicent Beltran: vídeo.
  • «El fenomen d’Els parlars valencians» de Vicent Baydal: Vent d Cabylia (25.12.2017).
  • Presentem Els parlars valencians el pròxim 23 de gener al Centre Cultural Les Clarisses d’Elx: bloc d’El Tempir (16.01.2018).
  • «El camp conserva la llengua», programa La Llavor de la Cadena ser (àudio: 20.01.2018).

El sufix -al/-ar

El professor de la Universitat d’Alacant i acadèmic de l’avl Jord Colomina i Castanyer ha publicat un estudi sobre el sufix -al/-ar: El sufix -al/-ar amb valor col·lectiu, abundancial i augmentatiu. Un estudi de morfonologia lèxica iberoccitanoromànica. Ell mateix fa la presentació de l’estudi en un vídeo elaborat pel Departament de Filologia Catalana de l’UA:

Josep Lacreu convertix el seu bloc en un llibre

Davant la pròxima aparició del seu llibre Pren la paraula, Josep Lacreu Cuesta comenta com veu l’evolució del coneiximent i l’ús del valencià en una entrevista al diari Levante (06.05.2017).

L’activitat actual de l’iec i l’avl confirmen algunes de les paraules del cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’acadèmia:

En les gramàtiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en moltes altres, no apareixen mai els qualificatius de «correcte» i «incorrecte». Des de fa molt de temps, en l’àmbit educatiu la dicotomia «correcte»/«incorrecte» s’ha substituït per «adequat»/«inadequat». Allò que és inadequat en un àmbit formal pot ser totalment adequat en un registre poc formal, i al revés. Cal buscar les paraules més idònies per a cada context. No sempre és fàcil dirimir què és apropiat per a cada àmbit; però com a filosofia del llenguatge és un plantejament integrador i respectuós de la variació lingüística.

Tot i que també pareix que eixes institucions es dediquen a posar en dubte algunes coses tan bàsiques com les que comenta Lacreu en un altre moment:

Els parlants necessiten un conjunt de normes que regulen l’expressió culta de l’idioma i, alhora, la normativa lingüística ha d’ajustar-se a les necessitats dels parlants per a poder complir satisfactòriament la seua funció. Cal diferenciar també diversos nivells de regulació de la llengua. Una cosa és l’ortografia, on la norma ha de ser clara i taxativa, i una altra, posem per cas, l’ortologia. Una paraula pot tindre diverses pronunciacions acceptables. El lèxic és també una part de la llengua que ha de tractar-se amb molta flexibilitat. Els diccionaris incorporen noves paraules constantment; no es pot considerar que tot el que no està en els diccionaris està mal dit.

Els censos lingüístics valencians

Com a lectura complementària a les estadístiques sobre coneiximent i ús social del valencià, convé llegir l’estudi de Raquel Casesnoves Ferrer «L’evolució del coneixement del valencià en dues dècades: els censos lingüístics del 1991 al 2011» publicat en Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 26 (2016; [pdf]). Després d’analitzar les dades (amb virtuts i mancances incloses) dels censos, l’autora conclou:

L’anàlisi dels censos lingüístics i, molt particularment, el cens del 2011, ens ha servit, a més de difondre unes dades poc conegudes i menys analitzades, per constatar que el coneixement oral del valencià es manté al mateix nivell que fa vint anys: al voltant del 80 % de la població valenciana és capaç d’entendre el valencià i el 50 % podria parlar-lo. El coneixement formal, adquirit a través de l’escola, ha augmentat considerablement, amb prop del 60 % de valencians capaços de llegir valencià i quasi un terç d’escriure’l. Podríem haver esperat uns nivells de competència molt més alts després de quasi trenta anys de normalització lingüística. En vista de la política lingüística portada a terme pel Govern, però, encara ens podria sorprendre el fet que els valencians mantinguen aquests nivells i no uns altres de molt més baixos.

La mateixa autora havia realitzat anteriorment un estudi semblant: «L’evolució del coneixement del valencià 1991-2001: una dècada de canvis socials, polítics, demogràfics i lingüístics» (2005; [pdf]). Podeu trobar més documentació sobre esta qüestió en la bibliografia selectiva sobre censos i enquestes lingüístics (consulta: 29.01.2017; [pdf]) de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El DNV des de dos punts de vista

En un mateix mitjà d’informació, Vilaweb, podem llegir dos articles que mostren dos perspectives diferents i enfrontades sobre el mateix objecte, el Diccionari normatiu valencià (dnv) que acaba de traure l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en paper:

  • Francesc Esteve: «Calia un altre –i ben contradictori– diccionari normatiu?» (Vilaweb, 29.09.2016)
  • Jordi Colomina: «El ‘Diccionari Normatiu’: una contribució al benestar lingüístic dels valencians» (Vilaweb, 09.10.2016)

La controvèrsia i la polèmica ben articulades a través dels mitjans són elements necessaris per a la vitalitat democràtica de la societat i per a entendre que la llengua, més enllà d’objecte de reflexió i estudi acadèmic, és un element comú viu capaç d’articular i de difondre totes les sensibilitats, les opinions i les ideologies.

AVL-IEC: renoven el diccionari i la gramàtica

Pareix que dijous passat tocava: l’avl presentava el seu diccionari, que fins ara només existia en la xarxa; i l’iec presentava la seua nova gramàtica, que fins ara només existia com a esborrany també en la xarxa (i ara l’han eliminat). Vaja, en alguna cosa han coincidit les dos institucions. Llàstima que només siga en la contraprogramació.

Com a novetats que han mogut el debat i despertat atenció, podem esmentar un article en la revista Núvol sobre noves incorporacions del dnv elaborat per Felip Gumbau: «Paraules que ja no són barbarismes segons el dnv»; i quant a la gramàtica de l’iec, doncs, «Adeu als diacrític» en Núvol.

Reunió de l’Acadèmia Oberta de l’IEC

El butlletí del mes de juliol de l’iec informa sobre una trobada del fòrum Acadèmia Oberta el 29 de juny passat (consulta: 02.08.2016):

Gramàtica i ortografia centren la segona trobada de L’Acadèmia Oberta amb els mitjans

L’Acadèmia Oberta, el projecte per mitjà del qual s’articulen les relacions d’intercanvi d’informació entre la Secció Filològica de l’IEC i els col·lectius professionals de la llengua de tot el territori catalanoparlant, va reunir, per segona vegada, els responsables dels serveis lingüístics dels mitjans de comunicació i divulgadors de la llengua. La reunió es va centrar, sobretot, en la Gramàtica de la llengua catalana i la nova Ortografia de l’IEC, que es publicaran a final d’any.

[…]

Per part dels mitjans, van assistir a la trobada Remei Brescó, d’El Punt Avui; Magí Camps, de La Vanguardia; Lorena Catalán, de BTV; Mercè Espuny, del Grup Flaix; Ricard Fité, d’El Periódico; Enric Gomà, filòleg i divulgador; Llorenç Oliver, del Diari de Balears; Rudolf Ortega, d’El País.cat; Albert Pla, de l’Ara; Ariadna Pous, d’El País; Núria Puyuelo, filòloga i divulgadora; Margalida Rosselló, de l’Ara Balears; Ernest Rusinés, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Jordi Solé, editor de l’ÉsAdir, i Pau Vidal, escriptor i divulgador.

Jornada sobre les llengües i les polítiques lingüístiques

La Generalitat de Catalunya organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana:

7 de juliol de 2016
9:30 h – 14:00 h
Ateneu Barcelonès
c. Canuda, 6, 08002, Barcelona
Mapa

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur.

A la Jornada es presentaran per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt de territoris de parla catalana a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015.

Es farà també una l’anàlisi global de la situació. Tenint en compte els punts forts i punts febles que té el català, se’n traçaran les perspectives de futur. També hi intervindran representants institucionals de tots els territoris, que exposaran les polítiques lingüístiques que hi duen a terme.

Més informació: Gencat.cat.

Estratigrafia dialectal

Xavier Rull ens fa conéixer, a través d’Infozèfir, una pàgina ben interessant sobre la història del lèxic català elaborada per Maria-Pilar Perea i Germà Colón:

Estratigrafia dialectal

L’«Estratigrafia dialectal» té l’objectiu de cartografiar el lèxic antic. Es pretén de representar l’evolució diatòpica i cronològica d’una mostra de seixanta paraules catalanes. El projecte s’inicia en el període més primerenc del català escrit i mostra la ubicació geogràfica de les paraules seleccionades, la seva forma gràfica i la possible progressió semàntica que han experimentat amb el pas del temps fins arribar als nostres dies. A diferència dels atles sincrònics convencionals, que utilitzen sols l’espai com a eix, aquesta metodologia permet de fer servir simultàniament dos eixos: l’espai i el temps. La distribució de cada paraula en el mapa es representa en forma de capes, les quals mostren el canvi lingüístic que el mot ha experimentat tant des d’una perspectiva temporal com des d’una perspectiva espacial.

En la llista de diatopismes, si s’activa el símbol corresponent a una base de dades, apareix l’evolució cronològica del diatopisme seleccionat; si s’activa el símbol corresponent a un mapa, se n’observa dinàmicament l’evolució cronològica i geogràfica.

http://www.ub.edu/lexdialgram/estratigrafia/html/pagina1.html

Font: Maria-Pilar Perea
Departament de Filologia Catalana
Universitat de Barcelona

L’AVL renova el primer terç

Divendres passat, 8 d’abril, va concloure el primer procés independent de renovació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El primer terç d’acadèmics que han entrat a renovar l’avl són: Joan Francesc Mira, Joan Rafael Ramos Alfajarín, Carme Miquel Diego, Josep Martines Peres, Immaculada Cerdà Sanchis, Brauli Montoya Abad i Abelard Saragossà Alba.
Segons la informa Eldiario.es (08.04.2016):

Amb Abelard Saragossà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tancat el procés de renovació de la institució, que havia iniciat el passat 11 de març. El procés ha resultat molt rellevant perquè és la primera vegada que els acdèmics ja no han estat elegits per les Corts Valencianes, fet que representa la definitiva independència de la institució de la tutela política que ha tingut durant els seus primers 15 anys de funcionament.