Les discriminacions lingüístiques i les garanties públiques

Segons informava el diari Avui (13.04.2008 dg.):

El 60% de queixes sobre l’ús del català en l’àmbit privat són pels rètols i l’atenció al públic

Les oficines de garanties lingüístiques recullen 1.300 queixes i denúncies. Els que generen més protestes són botigues i bars

Rètols d’establiments i cartes de restaurants que no estan en català, així com la incapacitat del personal que hi treballa per atendre el client en aquesta llengua es consoliden com els motius més habituals que duen una persona a presentar una queixa o una denúncia en una oficina de garanties lingüístiques. Els comerços i empreses, amb un total de 779 consultes i queixes, i els bars i restaurants, amb 256, continuen sent els que generen més protestes, segons el balanç del 2007. […]

Al País Valencià, el govern valencià del pp garantix la discriminació lingüística: no actua per a evitar les discriminacions, sinó que les afavorix, les promou i les provoca. Com a mostra tenim l’incompliment de les sentències del tsj referides a la convalidació de titulacions en les oposicions de secundària, molts webs públics que no funcionen totalment en valencià i la pobra inversió en política lingüística [veg. dtl].

Sindicatura de Greuges 2006

La manera d’evitar que hi haja queixes per les discriminacions, segons el govern valencià, és que no hi haja oficines que atenguen els ciutadans davant d’este problema. Sort tenim que hi ha el Síndic de Greuges, que arreplega algunes dades (per al 2006: vegeu la imatge).

Amb tot, hi ha més organismes –fora de l’abast de l’executiu valencià– que sí que atenen els ciutadans catalanoparlants que són discriminats, a més de la sindicatura de Greuges, una miqueta l’avl, i una miqueta més molts ajuntaments i serveis municipals. Fins i tot les Corts Valencianes, allà on es fan les lleis i es vigila l’acció del govern, són el primer lloc on es discrimina els ciutadans, començant pels mateixos xiquets i xiquetes. [Veg. dtl, 06.12.2008.]

Declaració de suport als querellats de l’Aragó

En relació amb la notícia sobre processos judicials a l’Aragó (dtl, 08.04.2008), la llista d’Iniciativa Cultural de la Franja ens ha enviat el comunicat següent:

icf-Iniciativa Cultural de la Franja (entitat formada per l’Associació Cultural del Matarranya, CERIb-Centre d’Estudis Ribargorçans, Consells locals Pro-Franja i Institut d’Estudis del Baix Cinca), juntament amb el Casal Jaume I de Fraga – acpv emeten el següent manifest de suport als encausats en el procés judicial de Fraga i insten als col·lectius, entitats, associacions, centres d’estudis i partits polítics que s’adhereixin a aquest manifest.
De cara a resoldre les costes del procés judicial, la ICF ha obert el següent compte corrent per a suport econòmic: 0049 0078 80 2392072867.
Finalment us animem a assistir la concentració davant els Jutjats de Fraga el proper dijous 17 d’abril a les 9 del matí.

Document en català, castellano i aragonés [pdf]

Declaració de suport als querellats

(Querella núm. 22112 2 0100149/2006, Jutjat de Fraga)
Les entitats sotasignats, en representació dels seus associats, volem fer públic el següent:
A) Que donem tot el nostre suport i ens solidaritzem amb tots i cadascun dels inculpats en la querella interposada per la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO), a la ciutat de Fraga; i igualment amb els inculpats en la querella interposada repetidament, a la ciutat de Montsó.
B) Que la FACAO és un grup acientífic perquè nega el consens lingüístic i el reconeixement acceptat pel món científic, universitari i acadèmic envers la llengua catalana a la Franja.
C) Que la FACAO intenta confondre la realitat creant una nova Academia Lingüística que cap autoritat, ni política ni científica ni universitària, reconeix.
D) Que com a entitat, FACAO s’ha manifestat amb grups d’extremadreta com Democracia Nacional o Grups d’Acció Valencianista (GAV). Que Ángel Hernández, sent president de la FACAO, ha estat sorprès enganxant simbologia independentista que ell mateix i Éctor Castro, secretari de la FACAO, havien atribuït a les associacions de defensa de la llengua. Que alguns membres de la FACAO han militat a partits com Falange, que exalten el règim predemocràtic.
E) Que membres destacats de FACAO són militants amb càrrecs en els sectors més reaccionaris d’alguns partits i que ha rebut suport i finançament d’institucions públiques.
F) Que la FACAO o els seus dirigents, cada vegada que ataquen persones i institucions defensores de la llengua i cultura de la Franja, ho fan sempre amb falses acusacions polítiques, per manca d’arguments acadèmics o científics.
Per tot això, desitgem o demanem en uns casos i exigim en altres, per pura higiene democràtica i en honor a la veritat:
1) La total absolució de tots i cadascun dels membres de les entitats d’activisme lingüístic inculpats d’aquestes querelles que, creiem, mai s’haguessin hagut d’admetre a tràmit.
2) El posicionament dels polítics aragonesos, especialment dels membres del govern PSOE-PAR, sobre la utilització de la justícia i els cossos policials contra els moviments cívics. Tot allò que fins ara ha estat envoltat pel silenci, cal que ho sàpiga la ciutadania: actituds antidemocràtiques, declaracions acientífiques i atacs als moviments socials amb l’objectiu de confondre i enfrontar veïns.
3) Una investigació sobre la detenció i l’estada als calabossos d’un dels encausats, fet que considerem, un excés de zel per part dels cossos de seguretat contra un ciutadà. Els poders públics, encapçalats per la Presidència d’Aragó, haurien d’iniciar la investigació.
4) Anul·lació de tot finançament públic a la FACAO i les entitats que s’hi vinculen o prohibició i d’ús de dependències de titularitat pública, tal com ha succeït a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, a Fraga, a Tamarit de Llitera, Benavarri i la Freixneda.
La Franja, 10 d’abril de 2008

Concursos en l’AVL i oposicions en l’UPV

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

  • CORRECCIÓ d’errades de la Resolució de 14 de març del 2008, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es convoca un concurs de mèrits per a la provisió de quatre llocs de naturalesa funcionarial, sector Administració especial, grup B (concurs 2/2008), publicada en el DOCV núm. 5729, de 27 de març del 2008. [2008/3739] (docv núm. 5.733, de 02.04.2008)
    – vegeu text
  • RESOLUCIÓ de 7 de març de 2008, de la Universitat Politècnica de València, per la qual es publiquen les llistes provisionals d’admesos i exclosos, i el tribunal de selecció de les proves selectives d’accés al grup B, sector d’administració especial, tècnic mitjà de promoció lingüística, pel sistema de concurs oposició. (Convocatòria de 18 d’octubre de 2007, DOCV de 25 d’octubre de 2007) (Codi: 2007/P/FC/C/11). [2008/3158] (docv núm. 5.736, de 07.04.2008)
    – vegeu text

Processos judicials a l’Aragó

A l’Aragó, a banda del fet que el català encara no ha estat reconegut oficialment pel govern de Marcel·lí Iglesias (psoe), a pesar dels numerets més o menys interessants que puga fer per Poblet amb motiu del huité centenari del naixement de Jaume I —on no va anar Francisco Camps, president de la Generalitat valenciana, però sí que ho féu la consellera de Cultura, Maritina Hernández Miñana—, passen algunes coses estranyes i hi ha processos judicials una mica estrambòtics, que segurament es resoldran positivament per a la Iniciativa Cultura de la Franja. Més informació en Lo Cacao de la FACAO.

Jornada sobre el valencià en l’àmbit audiovisual

L’avl i l’aiffa (L’Agència d’Informació, Formació i Foment de l’Audiovisual) organitzen la II Jornada sobre la Presència del Valencià en l’Àmbit Audiovisual, dedicada a «L’estàndard oral valencià». Tindrà lloc el 17 d’abril al monestir de Sant Miquel dels Reis de València, de 09:30 a 14:00. Segons diu el web de l’acadèmia:

L’AVL promou la II Jornada sobre la Presència del Valencià en l’Ámbit Audiovisual, que tindrà lloc el pròxim 17 d’abril
València, 2 d’abril. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en col·laboració amb l’Agència d’Informació, Formació i Foment de l’Audiovisual (l’aiffa), ha obert el termini d’inscripció per a assistir a la II Jornada sobre la Presència del Valencià en l’Àmbit Audiovisual, que tindrà lloc el pròxim 17 d’abril en la sala d’actes del monestir de Sant Miquel dels Reis.

La jornada està oberta a tots els professionals relacionats amb el sector audiovisual de la nostra Comunitat: guionistes, actors, dobladors, traductors i adaptadors; als mitjans de comunicació; als tècnics lingüístics, i també als estudiants de Ciències de la Informació, Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques de les universitats valencianes.

El programa, coordinat per la Secció d’Assessorament Lingüístic de l’AVL, que presidix Josep Lluís Doménech, constarà d’una conferència inaugural a càrrec de l’acadèmic Emili Casanova i de dos taules redones dedicades a tractar la problemàtica de l’estàndard oral valencià en la ràdio i en la televisió, i les guies i els mitjans lingüístics per al doblatge i la interpretació.

En la primera taula redona intervindran Jordi Hidalgo (RTVV), Miguel Peidro (guionista), Lluís Miquel Campos (productor) i Juli Esteve (InfoTV), i en la segona, hi haurà Francesc Fenollosa com a moderador i hi participaran Sergio Capelo (doblador), Juli Disla (actor), Sofia Moltó (traductora-adaptadora) i Magda Casanova, (directora de doblatge i actriu).

Les persones que hi estiguen interessades es poden inscriure per mitjà de correu postal o de la pàgina web de la institució normativa, on trobaran el formulari per a formalitzar la seua assistència a la jornada. Igualment, els professionals del sector també ho poden fer directament o a través de la seua organització. El termini d’inscripció finalitzarà el dia 15 d’abril.

El nacionalisme lingüístic espanyol i l’economia

Ara que ja ha passat el vertigen de les eleccions generals «espanyoles», i tal com havíem esbossat una mica en una entrada anterior (dtl, 30.01.2008), podem aprofundir una mica més, a partir de l’entrada «Eleccions de llengua» (Sílvia Senz, Addenda et Corrigenda), en el que podríem considerar com una línia propagandística llançada no tant per les institucions espanyoles com pel nacionalisme espanyol, atés el plantejament subordinant que fan en els àmbits culturals i lingüístics, que també són àmbits econòmics.

Com a mostra del que podem trobar a partir de l’article esmentat, només cal que llegim com enfoquen la suposada realitat espanyola vista des del Japó en «El Proyecto Marca España en la Exposición Universal Aichi 2005» (de l’Asociación de Directivos de Comunicación, Foro de Marcas Renombradas Españolas, Instituto Español de Comercio Exterior i Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos):

3. En lo que respecta a la lengua y la cultura, para la mayor parte de los japoneses la cultura española y la japonesa son distintas. Consideran que España ha tenido un papel destacado en la historia de Europa y que la contribución de España a la cultura europea es muy importante. A pesar de lo anterior, los japoneses también creen que la cultura española se parece más a la de los países latinoamericanos que a la de los europeos.

Los japoneses saben que el español es una de las lenguas más habladas del mundo. Aún así, la lengua que despierta más interés es el inglés. A gran distancia, en segundo lugar, se sitúa el francés. Y ya en último lugar, encontramos el alemán, el italiano y el español.

Enfocament (i silencis) que no són anecdòtics ni casuals, tenint en compte l’informe «Proyecto Marca España»:

En este sentido, también se amplía la idea de la lengua española más allá del concepto de España.

El español y la cultura en español es el activo más importante para el prestigio de una imagen de España en el mundo, teniendo en consideración que el español se diluye a escala internacional en el concepto más genérico de hispánico. La creación de la marca España es inseparable de la relación cultural que nos liga a Iberoamérica y, por tanto, la creación de una marca España debe dejar una puerta abierta a la asociación de una marca hispánica. Por ejemplo, la imagen en Estados Unidos del español está más ligada a lo hispánico que a España. Como idioma, el español es el gran competidor del inglés.

Cançons populars i infantils per a la Bressola

El diari Avui (03.04.2008 dj.) ens informa d’un recurs musical que hauríem de tindre a l’abast:

Una trentena de músics dels Països Catalans graven un disc de cançons populars i infantils per a les Escoles Bressola

Una trentena de músics dels Països Catalans han gravat un disc de cançons populars i infantils per a les Escoles Bressola

Una trentena de músics dels Països Catalans han gravat un disc de cançons populars i infantils per a les Escoles Bressola. El cd ‘Musiquetes per a la Bressola’ (Propaganda pel Fet!, 2008) és el primer disc de cançons populars i infantils en català amb una distribució massiva, ja que se’n repartiran 65.000 exemplars, a través de nou revistes infantils i juvenils catalanes i també entre tots els nadons que neixin a la Catalunya Nord els propers tres anys. Els temes estan interpretats per 27 músics dels territoris de parla catalana, i produïts i actualitzats per Marc Serrats i Marc Grau (Xerramequ Tiquis Miquis) i Núria Lozano (La Carrau).

Esperem que la distribució siga suficient a la Catalunya del Nord i a tot arreu. Per sort, gràcies a Internet els aparadors per als productes en català s’han ampliat molt.

Provisió de quatre llocs de tècnics en l’AVL

El cidaj ens informa del concurs següent:

RESOLUCIÓ de 14 de març del 2008, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es convoca un concurs de mèrits per a la provisió de quatre llocs de naturalesa funcionarial, sector d’administració especial, grup B (concurs 2/2008). [2008/3515] (docv núm. 5.729, de 27.03.2008)
– vegeu text [pdf]

Convocatòria de tècnic/ca lingüística (A1) a la Vila Joiosa

Ens informa Ferran Isabel a través de la llista InfoZèfir de la convocatòria d’una oposició lliure per a l’escala d’administració especial, subescala tècnica, classe de tècnic superior, corresponent al grup A1 de titulació, plaça de tècnic/ca de normalització lingüística:

Convocatòria d’una plaça de tècnic/ca lingüístic/ca a la Vila Joiosa (Marina Baixa)

Més dades: bopa 26.03.2008, pàg. 67 pdf

El tema 11 de l’oposició és sobre el reglament municipal per a la normalització lingüística, document que no sabem si existix realment —no l’hem trobat al web de l’ajuntament—, així que convindria demanar-li-ho a la regidora Pepa Llorca Llinares.