JQCV (superior i correcció de textos), ajudes a l’exterior, premis de Falles i la Magdalena

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

  • RESOLUCIÓ de 21 de desembre de 2007, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de les proves de grau superior de coneixements de valencià, i de capacitació tècnica: correcció de textos. [2007/15739] (docv núm. 5 677, de 10.01.2008)
    vegeu text

  • ORDE de 28 de desembre de 2007, de la Conselleria d’Immigració i Ciutadania, per la qual es regulen i convoquen ajudes per als centres valencians a l’exterior de la Comunitat Valenciana. [2008/192] (docv núm. 5 678, d’11.01.2008)
    vegeu text

  • ORDE de 19 de desembre de 2007, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2008. [2008/236] (docv núm. 5 678, d’11.01.2008)
    vegeu text

  • ORDE de 19 de desembre de 2007, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2008. [2008/237] (docv núm. 5 678, d’11.01.2008)
    vegeu text

L’acatament de les sentències i la llengua

Un article del diari El País (14.01.2008; l’hem traduït amb l’ajuda de l’Internostrum) oferix una panoràmica interessant sobre la realitat de l’acatament de les sentències —que declaren alguns polítics, principalment perquè els convé políticament— i l’actuació real que porten a terme, en concret, en la qüestió de les titulacions de valencià [veg. dtl 10.01.2008].

L’anticatalanisme li costa al Consell onze condemnes en tres anys

El TSJ ha emés sentències idèntiques per no reconéixer filologia catalana

Ignacio Zafra – València – 14.01.2008

¿Poden les administracions dictar indefinidament ordres idèntiques sabent que seran tombades pels tribunals? El Govern valencià és una prova que sí que poden. Des de març de 2004, la Generalitat acumula 11 sentències condemnatòries per la mateixa raó: haver obviat en altres tantes convocatòries que la carrera de filologia catalana eximix de l’examen de valencià en les oposicions a professor de secundària. L’última es va donar a conéixer a primers de gener.

«Es tracta d’un drama que es repetix mecànicament», comenta José María Baño, un dels advocats que ha representat a les universitats de València i Alacant en mitja dotzena dels judicis. ¿No pot implicar eixa insistència conseqüències jurídica? Els experts consultats responen que, si es donaren determinats supòsits, el Consell estaria incorrent en un delicte de desobediència. Però que eixa figura és difícil de provar. Faria falta que les sentències foren fermes, que es donara una repetició en la persona de l’administració que signa les ordres i probablement també una “advertència” prèvia, indica, com a teoria general, el catedràtic de dret penal de la Universitat de València Javier Boix. Tots lamenten, en canvi, una conducta que contribuïx a sobrecarregar el sistema judicial, implica despesa de diners públics i no es dirigix a servir als ciutadans, sinó més aviat al contrari.

La crítica més dura contra la Generalitat no ix, no obstant això, d’ells, sinó de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià: «Només la tossudesa en la ignorància i el rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística, es manifesta com a exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat, més encara quan n’hi han reiterats pronunciaments jurisdiccionals que desautoritzen eixos arguments. Cosa que força a este tribunal a recordar que una de les més elementals exigències de l’estat de dret que consagra el nostre text constitucional és la de l’imperatiu compliment de les decisions jurisdiccionals, especialment per part dels poders públics, que han de servir amb objectivitat els interessos generals». Literal, de la sentència 474/06 (28 d’abril de 2006).

«L’Administració no només ha d’acatar les sentències, sinó també la doctrina», assenyala Tomás Vives, exvicepresident del Tribunal Constitucional i catedràtic de dret penal en la Universitat de València, qui afig que es tracta d’«una anomalia molt freqüent», «tenim unes administracions poc obedients amb els tribunals».

Una de les raons que allunyen la possibilitat d’una condemna per desobediència al Consell és que les 11 sentències del TSJ són recurribles (de fet totes han estat recorregudes, en línia amb eixa repetició mecànica) davant el Tribunal Suprem. La primera sentència d’este òrgan jurisdiccional, que sol tardar uns quatre anys a dictar-les degut precisament a la sobrecàrrega de casos, s’espera que arribe entre enguany i el següent.

El Tribunal Suprem ja s’ha pronunciat sobre la llengua: ho va fer al març de 2006 a l’obligar a la Generalitat a homologar els certificats de coneixement de català emesos pels Governs de Catalunya i Balears. I ho ha fet també el Tribunal Constitucional, en la sentència de 1997 en la qual va reconéixer el dret de la Universitat de València a utilitzar el terme català per a referir-se al valencià en els seus estatuts. De fet, estes dues sentències són citades recurrentment pel TSJ al resoldre sobre les oposicions de secundària. Però el seu objecte no és el mateix, el que permet al Consell mantenir la seua tàctica.

El més paradoxal és que, des de fa anys, la Conselleria d’Educació es preocupa de no perjudicar a ningú en concret. I eximix de facto els posseïdors del títol de filologia catalana del controvertit examen de valencià per dues vies: considerant que qui redacten en eixa llengua els exercicis principals de les oposicions ja acrediten el seu coneixement; o, també, homologant el títol amb el de l’antiga filologia hispànica secció valenciana, una carrera que el Consell sí que reconeix expressament encara que cap universitat del territori la impartixca amb eixe nom.

Nova sentència del TSJ que avala la titulació de filologia catalana en les oposicions

Alfons Esteve ens envia la informació següent:

Tretzena sentència consecutiva del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que reconeix el títol de Filologia Catalana i la denominació de català

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha estimat el recurs interposat per les universitats de València i Alacant contra les ordres de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports de 13 de març de 2006 que no reconeixien la titulació de Filologia Catalana per acreditar el coneixement de valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris.

A més, el Tribunal, seguint els mateixos arguments que la Sentència núm. 75/1997 del Tribunal Constitucional, avala la doble denominació de valencià i català per al nom de la llengua del País Valencià: «oficialmente “valenciana” en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico “catalana”».

La sentència núm. 1233/07, de 10 de desembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona és la tretzena sentència consecutiva del Tribunal Superior de Justícia valencià, i la quinzena si tenim em compte que sobre aquest punt hi ha també un pronunciament del Tribunal Constitucional (sentència 21 d’abril) i un del Tribunal Suprem (sentència de 15 de març de 2006).

JQCV: grau mitjà , llenguatge administratiu i als mitjans de comunicació

El cidaj ens envia la informació següent:

RESOLUCIó de 14 de desembre de 2007, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de les proves de grau mitjà de coneixements de valencià, i de capacitació tècnica: llenguatge administratiu i llenguatge als mitjans de comunicació. [2007/15513] (docv núm. 5 667, de 26.12.2007)
vegeu text

Ajudes per a cursos de valencià per a immigrants

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 5 de desembre del 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 30 de novembre del 2007, pel qual es convoquen ajudes per a cursos de valencià adreçats als immigrants. [2007/15362] (docv núm. 5 663, de 19.12.2007)
– vegeu text

JQCV (elemental), ajudes i beques de l’AVL

El cidaj ens envia la informació següent:

  • RESOLUCIÓ de 3 de desembre de 2007, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de grau elemental de coneixements de valencià. [2007/14923] (docv núm. 5 658, de 12.12.2007)
    vegeu text

  • RESOLUCIÓ de 5 de desembre de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del 30 de novembre de 2007, pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores locals de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica especialitzada. [2007/15211] (docv núm. 5 661, de 17.12.2007)
    vegeu text

  • RESOLUCIÓ de 5 de desembre de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de 30 de novembre de 2007, pel qual es convoquen beques per a la realització de treballs d’investigació lingüística sobre el valencià. [2007/15205] (docv núm. 5 662, de 18.12.2007)
    vegeu text

  • RESOLUCIÓ de 5 de desembre de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 30 de novembre de 2007, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes a la difusió i promoció del valencià en els centres valencians a l’exterior. [2007/15207] (docv núm. 5 662, de 18.12.2007)
    vegeu text

  • RESOLUCIÓ de 5 de desembre del 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del 30 de novembre del 2007, pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores locals de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica especialitzada. [2007/15208] (docv núm. 5 662, de 18.12.2007)
    vegeu text

Censura de la TV3 i altres discriminacions

Un colp per als telespectadors valencians
El pp valencià ha intervingut en les ones per a censurar una emissió en valencià: ha tallat la reemissió de la tv3 al sud del país.

És clar que ho ha fet principalment per la llengua, però també per les idees plurals que transmeten la tv3 i Canal 33, per uns continguts objectius i de periodisme veraç i professional que el pp de València no controla i, per tant, que li molesten encara ara, al cap de vint anys d’emissions —alegals, que no il·legals—. Ha estat una mostra més d’eixe suposat liberalisme que proclamen, que ho és quasi tant com n’era de democràtica l’antiga República Democràtica Alemanya i la denominada «democràcia orgànica» del franquisme. Al capdavall, una jugada per a animar el seu electorat més retrògrad. A més, ha aconseguit forçar la concessió de diversos privilegis de control sobre noves emissions —més aparells múltiplex— a partir de les indecisions, miopies i vel·leïtats aculturadores espanyolistes de sectors diversos i encontrats del psoe, pspv (¡encara!) i psc.

En concret, res de bo, res que els ciutadans del País Valencià trobaren a faltar. Més aïna tot el contrari. Per una banda, ens assabentem (El País, 11.12.2007) que a l’estació de Renfe d’Alacant hi ha treballadors que es neguen a atendre els usuaris que parlen en valencià. Això, que és perseguible legalment, a més de trist i lamentable, confirma o desementix, segons es mire, el que dia el diputat Fernando M.ª Giner Giner (pp) en el ple de les Corts (Diari de Sessions núm. 18):

I mire, vosté, senyor Pañella, senyors del Compromís, jo sóc, ja no sols valencianoparlant, jo sóc valencianopensant, jo pense en valencià i parle en valencià, jo sóc valencianopensant, parle en valencià en la meua família, amb els meus pares, amb la meua gent, amb les meues filles… a tot arreu. Parle valencià a l’ajuntament on sóc alcalde, en totes les institucions on he estat, també en estes Corts, en altres legislatures no recorde cap intervenció, cap intervenció meua, personalment, en castellà. Pense, parle i escric en valencià.

I en qualitat de valencianoparlant pensant, li dic que jo no m’he sentit en estos últims anys discriminat, no m’he sentit hui, tampoc, discriminat per eixa raó, per ser valencianoparlant. Senyor Pañella, eixa és una història de fa molts anys, que entre tots hem anat superant i que si no s’ha avançat molt més, ha segut pels que insistentment contra el sentit majoritari del poble han pretés imposar-mos una llengua estranya, una denominació falsa i diluir-mos en una cultura que no és la nostra. I sap molt bé, senyor Pañella, del que li parle.

Jo, certament, no em sent discriminat. M’he sentit discriminat, insultat, atacat i ferit al meu cor com a valencià pels que dogmàticament volen que deixem de ser el que som i sempre hem segut: un poble amb una llengua pròpia, la llengua valenciana, l’idioma valencià; un territori que conformen les tres províncies germanes d’Alacant, València i Castelló; una cultura i una personalitat diferenciada que històricament va conformar el regne de València i que hui com a Comunitat Valenciana forma part d’un projecte comú que anomenem Espanya, i un projecte que amb altres pobles estem construint i que s’anomena Europa. I no renunciem, ni renunciarem mai a eixa realitat de la que li estic parlant: de poble, una realitat de poble del que mos sentim orgullosos. No em sent discriminat, per tant, senyor Pañella, no sent cap discriminació per ser valencianopensant i valencianoparlant. Pregunte als que són castellanoparlants si es senten o no discriminats. Jo li reitere que com a valencianoparlant no sent cap discriminació.»

És clar, els castellanoparlants no es senten discriminats, perquè no tenen motius, ja que la majoria entén en coses de diversitat cultural, social i lingüística. Amb tot, n’hi ha alguns que s’entreten a esbombar les seues limitacions lingüístiques i d’educació i les utilitzen, a més, per a discriminar la resta de ciutadans, com en les finestretes de Renfe o en alguns jutjats.

La solució sembla que hauran de ser el Salt, perquè faça les traduccions dels escrits automàticament, complementat per la «veu tecnològica valenciana», amb la qual cosa tindrem un bonic i no degradable valencià de maquineta.

Hi ha qui es pensa que un pollastre és un farcell de plàstic que hi ha a la nevera. El valencià pot acabar sent com uns sons estranys i decoratius que amollaran uns aparells. Sense discriminacions, llavors sí.


  • Fets i paraules relacionats amb la qüestió, segons Vicent Partal.

Cap a futbol

L’avl va fent les seues coses. Ara trau un vocabulari de futbol. El més sorprenent de la notícia de Ferran Bono (El País, 07.12.2007) és, però, el comentari de l’acadèmic J. L. Doménech:

Per a confeccionar-lo s’ha consultat material divers —«la veritat és que no n’hi ha molt», postil·la Doménech—, el model de Canal 9 i s’ha parlat amb professionals. Es publicarà en uns mesos amb il·lustracions per als xiquets i estudiants.

Al cap de més de trenta anys de futbol en català sentir que un acadèmic diu que no n’hi ha molt de material de treball sembla un poc fora de lloc. El que no hi deu haver al País Valencià és la difusió mínima imprescindible ni una oferta que tinga el gruix i la qualitat desitjables, si tenim en compte que ni tan sols en Canal 9 les transmissions són totalment en valencià. El que no n’hi ha al País Valencià són mitjans que difonguen les solucions conegudes, assentades i en evolució permanent, tot el que les transmissions i cròniques esportives han pogut aportar i que els usuaris hem rebut i assimilat perfectament quan hem tingut ocasió —principalment a través de tv3 i Catalunya Ràdio.

En canvi, una cerca ràpida de materials ens permet trobar els vocabularis del Termcat (1992 i 2006: [en línia]), ara en procés de revisió, o, anterior encara, pel Vocabulari del futbol de J. M. Puyal i A. Badia i Gabarro (1976); també hi ha el llibre de Neus Faura i Pujol Futbol i llenguatge (1998), i el Vocabulari bàsic de futbol [en línia] de l’Ajuntament de Vila-real; a més, el Diccionari de futbol d’Ortega Robert (2003) o fins i tot altres recursos més informals, però que tenen en compte l’anglés, com el Soccer dictionary [en línia], preocupació que —segons la notícia del diari— no ha tingut l’acadèmia, i és una mancança que comença a ser preocupant en les seues tasques (com s’esdevenia en el cas del Vocabulari nàutic [pdf]), a més del mal costum, que espere que hagen corregit, de no indicar la bibliografia d’on beuen.

Una altra qüestió que podríem esbrinar és com ha segut que si, segons Toni Mollà, es van inventar en Canal 9 l’expressió «fer un ciri», la forma en espanyol siga una equivalència directa: «hacer un cirio» (expressió que no hem sabut documentar en esta llengua), per a una idea que, d’altra banda, supose que devien conéixer. O potser és la nostra aportació al món del futbol, al costat del flèquic rescatat i reviscolat per Puyal.

La tasca en la JQCV no té un valor massa clar

L’escamot anònim de Junta Digna ens fa arribar un missatge econòmic sobre la valoració de la tasca en la JQCV:

  • Avaluació d’un nivell de la JQCV: de 4 a 5 hores de faena, 60 euros.
  • Avaluació d’un nivell de la Junta de Catalunya: de 4 a 5 hores de faena, 25 euros per hora (100-120 euros).
  • Avaluació d’un nivell de la Junta de les Illes: de 4 a 5 hores de faena, 10 euros per persona examinada (120-200 euros).
  • Avaluació d’un nivell a la Universitat de València: de 4 a 5 hores de faena, 126 euros.
  • Vigilància d’un examen d’oposició d’auxiliars en una universitat: 2 hores de faena, 100 euros.
  • Sentir-se enganyat per la conselleria de torn durant molts anys com a examinador, no té preu.

JQCV: resultats provisionals dels coneixements orals

El cidaj ens envia la informació següent:

RESOLUCIÓ de 19 de novembre de 2007, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià. [2007/14388] (docvnúm. 5 650, de 29.11.2007)
vegeu text