Bressolada 2014

La Bressola fa la convocatòria anual de la seua «Bressolada» per Perpinyà:

Com cada any, La Bressola organitza la seua tradicional Bressolada. Aquesta festa ens permet reunir a tots els nins i nines, pares, mestres, però també entitats i associacions de Catalunya Nord.

Enguany la Bressolada la celebrem el proper dissabte 24 de maig i, com és habitual, a la Passejada dels Palau dels Congressos a Perpinyà. […]

Vehicular les llengües

El professor Albert Branchadell («El embrollo de la lengua vehicular», El País, 15.02.2014) fa una reflexió sobre el contrast entre finalitat de la immersió lingüística (establida en Catalunya) i les intencions dels qui la discutixen en els tribunals, que han acabat fent-ne una arma de polèmica política i no una pretensió de millora educativa. Tal com conclou l’article:

Deixar que el sistema evolucione d’esta manera natural sembla més recomanable que modificar a colp de resolucions judicials inspirades en última instància en la nefasta sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.

En el mateix diari («Abajo el nacionalismo lingüístico», edició per a Catalunya), Xavier Vidal-Folch destaca el perill d’eixe nacionalisme espanyol excloent de llengües i cultures i proposa un camí diferent:

Doncs bé, només una irrupció semblant, decidida, contínua, inassequible al desànim i intransigent amb la pròpia fatiga i amb les temptacions a l’escapisme centrífug pot aconseguir hui una cosa semblant en l’àmbit de les llengües: un mercat cultural intern basat en la riquesa d’idiomes diversos, i àmpliament cooficials, no només en els seus racons. De forma similar al que passa a Suïssa. En això sí que és admirable.

En el fons, una noteta del mateix diari («Una salida a bolsa con folleto en inglés», 16.02.2014) deixava caure una idea segurament més beneficiosa en la concepció de l’ús de les llengües (i que al País Valencià els poders econòmics i socials podrien practicar més):

Està clar que [l’anglés] és l’idioma dels negocis i que els inversors institucionals als quals va dirigida l’oferta el preferixen en eixe idioma, però res no impedia que el fullet de la firma, que a més és una closca buida que el que fa és demanar 400 milions per a després invertir-los en el mercat immobiliari, estiguera també en espanyol.

L’educació i els drets lingüístics

A començament de desembre de l’any passat els mitjans informavem de l’existència d’una nova plataforma cívica que arrancava amb un «Manifest pels drets lingüístics al País Valencià» (Vilaweb, 04.12.2013) :

Neix una nova plataforma en defensa dels drets lingüístics dels valencians

Exigeix respecte a la pluralitat lingüística • Estableix una jornada anual per denunciar vulneracions i crea un protocol d’actuació davant d’agressions

Una plataforma integrada per una vintena d’entitats, sindicats i partits del País Valencià ha declarat el 4 de desembre com el Dia dels Drets lingüístics. Avui han presentat aquesta jornada, com un dia per defensar l’ús de la llengua i fer visible les vulneracions dels drets lingüístics que pateixen els ciutadans. En un acte davant la delegació del govern espanyol, representants de la plataforma han llegit un manifest i han lliurat un document explicitant les vulneracions. També han presentat el document «Què cal fer davant d’una agressió lingüística?», un protocol d’actuació davant les vulneracions dels drets lingüístics en l’àmbit privat i públic.

I l’any acaba amb la notícia ja habitual de l’anuŀlació d’una disposició de la Generalitat valenciana que, com també és habitual, deteriorava els drets lingüístics i l’accés al coneiximent i l’ús del valencià. En este cas es tractava d’una ordre de Font de Mora Turón, antic conseller d’educació i actual vicepresident de les Corts Valencianes (Levante, 28.12.2013):

El TSJ cierra la puerta a que los padres o alumnos elijan en qué lengua se examinan

Escola Valenciana, que instó el recurso, pide a Catalá que se aplique la sentencia también en la concertada

Requisit lingüístic docent

La Generalitat valenciana aprova el requisit lingüístic docent en eso i Batxillerat (veg. docv 08.11.2013). A pesar que és una bona notícia —per tard que haja arribat la mesura—, Escola Valenciana fa unes reflexions sobre la qüestió:

Aprovació del requisit lingüístic docent a Secundària i Batxillerat

[…]

Cal recordar que l’oferta d’ensenyament en valencià als instituts actualment està al voltant del 20%, mentre que a les escoles és d’un 35%. «Queda molta voluntat política per aconseguir la normalitat lingüística al sistema educatiu valencià ara que estem a punt de commemorar tres dècades de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià», ha comentat el president d’Escola Valenciana.

Des de l’entitat cívica es considera que la publicació hui en el DOCV de la catalogació lingüística de tots els llocs docents ha estat una maniobra estudiada per part del Govern de la Generalitat Valenciana. «Esperàvem des de feia mesos la notícia, des de febrer de 2013 i justament apareix hui, la vespra de les manifestacions socials contra el tancament de RTVV. Aprofitar un tema tan important com la catalogació lingüística en valencià dels llocs docents del professorat dels instituts ens sembla una maniobra de fum de la Generalitat Valenciana per desviar l’atenció informativa d’un altre tema cabdal com és el desmantellament i el tancament d’un servei públic fonamental com és la ràdio i la televisió públiques valencianes, un servei que ha de ser un altaveu fort de normalització de la nostra llengua», s’ha explicat des d’Escola Valenciana.

Professorat de català a l’exterior

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Selecció de professorat de català a l’exterior 2013

A partir del 3 de maig s’inicia el termini de presentació de soŀlicituds per a la convocatòria de selecció de professorat de català a les universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per al curs 2013-2014 organitzada per l’Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria comença el procés de selecció dels futurs docents d’estudis catalans a universitats d’Alemanya, Croàcia, Estats Units, França, Hongria, Itàlia, Israel, Portugal, Regne Unit i Rússia.

El termini de presentació de soŀlicituds és del 3 al 17 de maig del 2013.

Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l’Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat/catala/aprendre_catala/seleccio_professors_formularis.cfm), on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntin la documentació requerida.

Font:
Àrea de Llengua i Universitats
Institut Ramon Llull

Sentència sobre la titulació de filologia catalana

El web d’Acció Cultural del País Valencià ens informa d’una nova sentència del tribunal superior valencià:

Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua

[…]

El Tribunal destaca, en els fonaments de dret de la seua sentència, que «es necesario referir que la cuestión que se plantea ha sido reiteradamente contemplada por pronunciamientos de esta misma Sala y Sección, que han podido ser considerados de forma favorable por el Tribunal Supremo y a lo expuesto hemos de estar por obvias razones de coherencia y seguridad jurídica», en referència a la llarga llista de pronunciaments judicials favorables al posicionament d’Acció Cultural i de la resta d’impulsors de recursos en el mateix sentit, i contraris tots ells sense excepció a l’intent del Govern valencià de polititzar la llengua, negar l’evidència científica i crear un conflicte artificial per a entrebancar l’extensió de l’ús social, que és en definitiva la preocupació i objectiu de la nostra entitat.

[…]

Una nova línia en valencià en Xirivella

Escola Valenciana aconseguix una impulsar a través dels tribunals l’ensenyament en valencià, a pesar de la pretensió contrària de la Generalitat valenciana:

El Tribunal Superior de Justícia dóna la raó a les famílies de l’escola Rei En Jaume de Xirivella que demanaven ensenyament en valencià

[…]

És la segona sentència que el tsj falla en aquest sentit després que obligara a la Conselleria d’Educació a rectificar per un cas semblant, el del coŀlegi concertat Sant Cristòfol de Picassent tal com va anunciar Escola Valenciana el 26 de desembre de 2012.


Notícia relacionada:

· «Quiero clase en valenciano, señor juez», El País, 25.02.2013.

Dèficits i desemparament del català en Europa

Des d’Europa arriben notícies contradictòries que afecten els drets dels catalanoparlants. D’una banda (El País, 25.10.2012):

El Consejo de Europa alerta del déficit de la enseñanza en valenciano

Neus Caballer Valencia 25 OCT 2012 – 19:13 CET

El Comité de Ministros del Consejo de Europa pide a la Generalitat un mayor compromiso con enseñanza en valenciano desde la etapa de preescolar hasta la formación técnica profesional y la universitaria. En el informe que analiza La aplicación de la Carta europea de las lenguas minoritarias en España, el Comité de Expertos considera que “la oferta actual de educación en valenciano es insuficiente, ya que no parece garantizar que todos los estudiantes que quieran una educación en valenciano puedan tenerla”.

Però per una altra banda, quan es tracta de fer efectiu l’ús de la llengua (El Punt, 26.10.2012)

El TC desempara els drets lingüístics a la justícia

Rebutja el recurs d’un ciutadà a qui es va rebutjar un escrit en català

26/10/12 08:47 – barcelona – Jordi Panyella

[…]

La seva advocada, Marta Clapés, va recórrer al Tribunal Suprem en un escrit íntegrament en català que no va ser admès a tràmit pel fet que no era en castellà. El TS va exigir la traducció, però el recorrent s’hi va negar insistint que l’empara el dret d’utilitzar el català i que és l’administració de justícia qui ha de traduir els textos. En el recurs al TC, la lletrada recorda tota la legislació que avala la conducta del seu client, com ara la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

Jornades de sociolingüística de la Nucia

Les jornades de sociolingüística de la Nucia (9, 10, 16 i 17 de novembre) tenen enguany el programa següent:

Divendres 9 de novembre

16:00-16:30h Lliurament de materials als inscrits. Acte d’inauguració
16:30-17:30h Maria Antònia Cano, Maria Àngels Fuster, Elena Sánchez, Josep Martines, Vicent Martines, Sandra Montserrat (Universitat d’Alacant): «25 anys de Cursos de Sociolingüística de la Nucia: balanç i perspectiva de futur»
17:30-18:30h Isidor Marí (President de la Secció Filològica, Institut d’Estudis Catalans): «Perspectives en la codificació i l’estandardització del català»
19:00-20:00 h Vicent Brotons (Universitat d’Alacant, UEM): «Del valencià a l’escola a l’Escola Valenciana plurilingüe»
20:00-21:30h Miquel Àngel Pradilla (Univesitat Rovira i Virgili; Institut d’Estudis Catalans): «Ensenyament de la llengua i context sociolingüístic»

Dissabte 10 de novembre

09:00-11:00h Xosé Antón González Riaño (Universitat d’Oviedo, Academia de la Llingua Asturiana): «El asturiano desde el punto de vista sociolingüístico y socioeducativo»
11:30-12:45h Maria Pilar Benítez (Facultat d’Educació; Universitat de Saragossa):«L’amostranza d’a luenga aragonesa: un prozeso en (de)construzión»
13:00-15:00h Jordi Suïls (Universitat de Lleida): «Situació sociolingüística i ensenyament de l’aranès»

Divendres 16 de novembre

16:00-17:30h José Antonio Pascual (Real Academia Española): «La idea del policentrismo en la lengua española»
18:00-19:30 h Juan Carlos Moreno Cabrera (Universitat Autònoma de Madrid): «El imperio de la lengua común. Ideologia, política y economía del españolismo lingüístico»
20:00-21:30h Josetxu Madariaga (Escola de Magisteri de Bilbao; Universitat del País Basc): «El euskara en el siglo XXI. El papel de la educación»

Dissabte 17 de novembre

9:30-11:00h Manuel González González (Universitat de Santiago de Composteŀla, Reial Acadèmia Gallega, Institut d’Estudis Catalans): «Proceso de codificacióndo galego».
11:00-12:30h José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona): «Romanços de frontera a la Pell de brau»
13:30-13:30: Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universitat de Santiago de Composteŀla, Reial Acadèmia Gallega): «Situación sociolingüística e ensino do galego».
13:30-15:00h Hans-Ingo Radatz (Universitat de Bamberg, Alemanya): «Per a una tipologia sociolingüística: les Llengües Regionals Occidentals (= LleROc) com a tipus configuracional»

Més informació: Universita d’Alacant.