Les llengües en la constitució francesa

Segons informa el diari El País (24.05.2008 ds.):

Francia reconeixerà el català, el basc i altres llengües regionals en la seua constitució

J. M. MARTÍ FONT – París
[…] En qualsevol cas, el diputat conservador Claude Goasguen va voler deixar clar que el vot a favor de l’esmena «no té res a vore» amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries promulgada pel Consell d’Europa en 1999 que establix mesures a favor de l’ús d’estos idiomes en la vida pública i que França mai no ha ratificat.
[…]

Com podem observar, tot i l’avanç que pot suposar això vist des de França mateix (Le Figaro, 22.05.2008):

«¡Per fi les llengües regionals seran reconegudes!», ha exclamat també el diputat de Nouveau Centre Philipe Folliot, mentres que Marc Le Fur, un dels diputats més actius en la defensa de les llengües régionals, s’ha alegrat d’«alguna cosa positiva». El comunista Patrick Braouezec ha assenyalat que «la unitat no és la uniformitat».

En canvi, ací ens ha de continuar preocupant que un estat que té un paper tan central en les decision europees estiga encara maltractant els drets i els coneixements lingüístics dels seus ciutadans.

En eixe punt, França representa més aviat el passat que no s’hauria de repetir i no un futur desitjable, a pesar del que per ací prediquen alguns partits i intel·lectuals que es repensen la seua concepció estatal des de paràmetres francesos.

Màrius Serra entrevista Juan Carlos Moreno Cabrera

Linguamón ens envia la informació següent:

Us enviem la informació de l’acte que celebrarem a l’envelat de l’exposició «La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània» (plaça de la Universitat de Barcelona) on Màrius Serra entrevista Juan Carlos Moreno, autor del llibre El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva que esperem que sigui del vostre interès.

Us agrairem que feu arribar aquesta invitació [pdf] a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.

Correus espanyols i llengües a trossets

Podem llegir en el diari Avui (20.05.2008) la notícia següent:

Correus distingeix el català del valencià

La Societat Estatal de Correus i Telègrafs fa imprimir llegendes en català i en valencià en els sobres que edita, tot i que no hi ha cap norma, legal ni filològica, que avali que es tracta de dos idiomes diferents. Una lectora de l’AVUI.cat ho denuncia, ja que es tracta d’una empresa pública

«Al comprar aquest sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». «Amb la compra d’este sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». Aquestes dues frases —impreses en una sèrie de sobre editats per l’empresa estatal Correus— són, suposadament, la versió en català i en valencià del missatge de la campanya, que es troba també en castellà, euskera i gallec.

Amb aquesta distinció, Correus, contra les normes legals i filològiques, diferencia entre el català i el valencià com si fossin dos idiomes diferents, concepció no reconeguda per cap acadèmia de la llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua avala la unitat de la llengua i, tot i que l’Estatut valencià indica que la llengua pròpia de la comunitat autònoma és la valenciana, «valencià» és el nom que rep la llengua catalana al País Valencià, sense que impliqui res més.

Una lectora de l’AVUI.cat, Meritxell Marsà, ha rebut un d’aquests sobres i ens en fa arribar la foto, fent notar la voluntat (o la ignorància) de Correus de fragmentar la llengua catalana.

En la frase presumptament traduïda l’únic que diferencia el català-central del català-valencià (dos dialectes de la mateixa llengua) és l’adjectiu determinant: «aquest», per al central, «este», per al valencià. Pel que fa a l’inici diferent de la llegenda, no té cap raó de ser lingüística. De fet, «al comprar» és una expressió incorrecta gramaticalment: hauria de ser «en comprar», tant al Principat com al País Valencià. També es podria optar per la fórmula «amb la compra», tant en el dialecte central com el valencià. Es dedueix, per tant, que el redactat diferent respon únicament a la voluntat de diferenciar el que els responsables de Correus consideren o creuen erròniament dos idiomes diferents.

No ens detindrem a ressaltar el fet que «al més infinitiu» és una expressió ben correcta gramaticalment (veg. al + infinitiu). Sí que volem assenyalar, en canvi, que les malifetes de l’administració central espanyola contra les llengües i cultures espanyoles fan més rebombori que efecte. En tot cas, esperem que els tècnics i dirigents de l’empresa estatal, que no usa el seu nom en cap varietat de català, actuen amb la mateixa sensibilitat lingüística i comencen a retolar en les varietats andaluses, argentines o peruanes de l’espanyol-castellà.

Oposicions i proves de coneixement dels idiomes oficials

El cidaj ens envía la informació següent:

  • RESOLUCIÓ de 16 de maig de 2008, del director general de Personal, de la Conselleria d’Educació, per la qual es declaren aprovades les llistes provisionals d’admesos i exclosos per a participar en els procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’Ensenyament Secundari, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, professors de Música i Arts Escèniques i professors tècnics de Formació Professional, convocats per Orde de 15 d’abril de 2008, de la Conselleria d’Educació, i per la qual es convoca els aspirants declarats no exempts a la realització de la prova de coneixements dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana i a la prova d’espanyol per a estrangers. [2008/6223] (docv núm. 5.766, de 20.05.2008)
    – vegeu text

Observem que hi ha «espanyol per a estrangers»: ¿espanyol? Oficialment, castellà; acadèmicament, espanyol, pel que sembla. Tot ben normal, diríem. Excepte en el detall que encara no hi haja «català per a estrangers».

UGT i el requisit lingüístic incloent

Segons podem llegir en Panorama-Actual (13.05.2008; ho hem traduït amb l’ajuda d’Internostrum):

UGT denuncia la «discriminació lingüística» en les places públiques d’FGV

La Federació de Transports d’UGT a Alacant va denunciar aquest dimarts «la discriminació lingüística que està practicant Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) en les últimes convocatòries públiques per a la cobertura de places en la província d’Alacant» on sol·licita com requisit per a optar a la plaça acreditar el coneixement del valencià, segons van informar fonts sindicals.

Segons UGT, «els aspirants que no acrediten aquest coneixement deuen superar una prova específica de valencià, de caràcter eliminatori», que exclourà de l’oposició dels aspirants que no la superen.

Des de la Federació de Transports d’UGT a Alacant «es rebutgen aquestes condicions que discriminen als ciutadans per motius de llengua i vulneren el principi d’igualtat per a l’accés a una ocupació pública, més tenint en compte la realitat lingüística en la província d’Alacant, on la majoria de la població és castellanoparlant».

D’aquesta forma, el sindicat va proposar que «el coneixement de la llengua valenciana siga valorat com un mèrit puntuable, però no com un requisit excloent». A més, va recomanar que «es practiquen dins de les empreses polítiques formatives integradores dirigides als treballadors per a la promoció de l’ús progressiu de la llengua valenciana, amb la implicació de l’administració valenciana i de les forces socials».

Eixos ugetistes d’Alacant tenen una visió molt peculiar i estranya dels drets i els deures dels empleats públics —sobretot si són els seus afiliats—. A més, no tenen gens de respecte pel funcionament de l’administració ni pels drets lingüístics dels ciutadans. I que siga només pels drets lingüístics, perquè, ja posats, podrien demanar que no saber res no siga impediment per a aprovar les oposicions. A més, que no ser massa racista siga un mèrit i, qui ho siga molt, ¡però molt!, que ho deixe de ser progressivament tant —«amb polítiques formatives integradores»— fent cursets per a la promoció del no racisme mentres cobra per discriminar els ciutadans en la seua faena.

De fet, si enfoquen les coses al revés, no avançaran massa: el coneixement de les llengües oficials és un requisit incloent; el que és «excloent» és no tindre capacitació ni coneixements.

Flaixos número 13: Girona i audiència nacional espanyola

Els Flaixos d’Actualitat d’esta quinzena (núm. 13) ens aporten, entre altres dades interessants, les dos informacions següents:

Per exemple, podem extraure de la revista Addenda (núm. 14) les dades sobre «el nombre de documentació que inicia el procediment —demandes, denúncies, querelles, etc.— presentada en català durant els anys 2005, 2006 i 2007» a Girona:

GIRONA | 2005 | 2006 | 2007
Repartiment civil | 2.589 (35%) | 2.571 (32%) | 2.828 (33%)
Rep. contenciós | 645 (41%) | 627 (42%) | 647 (37%)
Rep. social | 794 (27%) | 768 (26%) | 1.261(38%)
Rep. violència sobre la dona | 7 (50%) | 19 (45%) | 20 (40%)
Rep. mercantil | 31 (14%) | 22 (10%) | 25 (9%)
Rep. penal | 2.613 (75%) | 2.533 (73%) | 2.940 (80%)
Rep. instrucció | 3.659 (57%) | 3.308 (51%) | 4.316 (67%)

A més, es fan ressò de l’esmena de l’Audiència nacional espanyola al jutge Vázquez Honrubia (veg. dtl, 14.03.2008):

L’Audiència Nacional de Madrid reconeix el dret dels acusats a usar-hi el català

La Sala Penal de l’Audiència Nacional, amb seu a Madrid, ha estimat un recurs d’apel·lació contra una sentència de 22 de novembre de 2007 del Jutjat Central Penal de la mateixa Audiència. La sentència que resol l’apel·lació, dictada el passat 24 d’abril, considera que el fet d’obligar els acusats a parlar en castellà comporta una infracció del dret a un judici just amb interdicció de la indefensió. El dret de declarar en la llengua que el tribunal anomena «materna» forma part del dret subjectiu a l’autodefensa o defensa personal de l’art. 24 de la Constitució espanyola. En els seus raonaments favorables al dret a l’ús del català, la sentència té en compte l’art. 3 de la Constitució espanyola, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i l’art. 231 de la Llei orgànica del Poder Judicial. El tribunal deixa clar que «és una garantia del dret de defensa permetre a l’acusat que s’expressi en la seva llengua materna». Recorda que la sentència del Tribunal Constitucional 74/1987, de 25 de maig, reconeix el dret de declarar judicialment en la llengua pròpia a tot arreu. L’art. 231.5 de la Llei orgànica del Poder Judicial distingeix les llengües espanyoles «cooficials o minoritàries», «que configuren la riquesa del nostre patrimoni cultural», de les estrangeres. D’acord amb tot això, la sentència anul·la que és objecte d’apel·lació de manera que retrotreu les actuacions al moment del judici oral a fi que un nou magistrat dugui a terme un nou procés.

La justícia impedix les censures de la Generalitat de Francisco Camps

La Generalitat valenciana juga a la inseguretat jurídica i l’opacitat: ¿de què tracta el Decret 47/2008 del Consell? (docv núm. 5.742, de 15.04.2008 [pdf]):

DECRET 47/2008, d’11 d’abril, del Consell, pel que* es modifica el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar l’Estatut de la Universitat d’Alacant. [2008/4498]

L’Estatut de la Universitat d’Alacant va ser aprovat pel Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, d’acord amb les previsions contingudes en la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats.

Posteriorment, la Universitat d’Alacant va interposar recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, pel que fa a la redacció final donada a l’article 2.k del citat estatut.

En virtut de la sentència ferma de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, es va estimar el recurs interposat per la Universitat d’Alacant contra el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar l’Estatut de la dita universitat, i es reconeix el dret al fet que el Consell aprove i publique l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant d’acord amb el text original enviat per esta.

Mitjançant un edicte de 26 d’octubre de 2005, es va publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la decisió de la sentència mencionada. Posteriorment, la Universitat d’Alacant ha sol·licitat l’execució de sentència.

Per tot això, i en compliment del que establixen els articles 103 i 104 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, és procedent portar a terme les declaracions contingudes en la decisió de la sentència, per la qual cosa, a proposta del conseller d’Educació i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 11 d’abril de 2008, decrete:

Article únic. Modificació de l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant

Modificar, perquè ho ha acordat així la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en sentència ferma de 20 de juny de 2005, l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant, que queda redactat amb el text enviat per esta.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Este decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 11 d’abril de 2008

El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller d’Educació,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN

Sembla clar que, a més d’una redacció embolicada que pretén deixar en bon lloc l’actuació del Consell del Partit Popular, a més, la poca vergonya dels dirigents actuals de la Generalitat valenciana es comprova en l’omissió (censora) de la redacció de l’article 2.k original de l’article dels estatuts de la universitat d’Alacant, que originalment i finalment és la següent:

Potenciar el coneixement i l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l’Estatut d’Autonomia, acadèmicament català, atenent a la seua consolidació i plena normalització en tota la vida universitària.

*Construcció errònia en lloc de «pel qual». Podem suposar que els tècnics lingüístics del diari oficial no han tingut ocasió de revisar el text.
Nota: el text de la Generalitat és una altra mostra de l’actitud de Francisco Camps i el seu govern, que no eviten les ocasions de fer ús de la prepotència i de mostrar el menyspreu que senten per la majoria dels ciutadans valencians i de les institucions socials que treballen i viuen normalment en valencià. D’altra banda, legalment, ¿on podem consultar la versió oficial de l’article 2.k si només es va publicar en el docv la versió manipulada per la Generalitat?

Les discriminacions lingüístiques i les garanties públiques

Segons informava el diari Avui (13.04.2008 dg.):

El 60% de queixes sobre l’ús del català en l’àmbit privat són pels rètols i l’atenció al públic

Les oficines de garanties lingüístiques recullen 1.300 queixes i denúncies. Els que generen més protestes són botigues i bars

Rètols d’establiments i cartes de restaurants que no estan en català, així com la incapacitat del personal que hi treballa per atendre el client en aquesta llengua es consoliden com els motius més habituals que duen una persona a presentar una queixa o una denúncia en una oficina de garanties lingüístiques. Els comerços i empreses, amb un total de 779 consultes i queixes, i els bars i restaurants, amb 256, continuen sent els que generen més protestes, segons el balanç del 2007. […]

Al País Valencià, el govern valencià del pp garantix la discriminació lingüística: no actua per a evitar les discriminacions, sinó que les afavorix, les promou i les provoca. Com a mostra tenim l’incompliment de les sentències del tsj referides a la convalidació de titulacions en les oposicions de secundària, molts webs públics que no funcionen totalment en valencià i la pobra inversió en política lingüística [veg. dtl].

Sindicatura de Greuges 2006

La manera d’evitar que hi haja queixes per les discriminacions, segons el govern valencià, és que no hi haja oficines que atenguen els ciutadans davant d’este problema. Sort tenim que hi ha el Síndic de Greuges, que arreplega algunes dades (per al 2006: vegeu la imatge).

Amb tot, hi ha més organismes –fora de l’abast de l’executiu valencià– que sí que atenen els ciutadans catalanoparlants que són discriminats, a més de la sindicatura de Greuges, una miqueta l’avl, i una miqueta més molts ajuntaments i serveis municipals. Fins i tot les Corts Valencianes, allà on es fan les lleis i es vigila l’acció del govern, són el primer lloc on es discrimina els ciutadans, començant pels mateixos xiquets i xiquetes. [Veg. dtl, 06.12.2008.]

Declaració de suport als querellats de l’Aragó

En relació amb la notícia sobre processos judicials a l’Aragó (dtl, 08.04.2008), la llista d’Iniciativa Cultural de la Franja ens ha enviat el comunicat següent:

icf-Iniciativa Cultural de la Franja (entitat formada per l’Associació Cultural del Matarranya, CERIb-Centre d’Estudis Ribargorçans, Consells locals Pro-Franja i Institut d’Estudis del Baix Cinca), juntament amb el Casal Jaume I de Fraga – acpv emeten el següent manifest de suport als encausats en el procés judicial de Fraga i insten als col·lectius, entitats, associacions, centres d’estudis i partits polítics que s’adhereixin a aquest manifest.
De cara a resoldre les costes del procés judicial, la ICF ha obert el següent compte corrent per a suport econòmic: 0049 0078 80 2392072867.
Finalment us animem a assistir la concentració davant els Jutjats de Fraga el proper dijous 17 d’abril a les 9 del matí.

Document en català, castellano i aragonés [pdf]

Declaració de suport als querellats

(Querella núm. 22112 2 0100149/2006, Jutjat de Fraga)
Les entitats sotasignats, en representació dels seus associats, volem fer públic el següent:
A) Que donem tot el nostre suport i ens solidaritzem amb tots i cadascun dels inculpats en la querella interposada per la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO), a la ciutat de Fraga; i igualment amb els inculpats en la querella interposada repetidament, a la ciutat de Montsó.
B) Que la FACAO és un grup acientífic perquè nega el consens lingüístic i el reconeixement acceptat pel món científic, universitari i acadèmic envers la llengua catalana a la Franja.
C) Que la FACAO intenta confondre la realitat creant una nova Academia Lingüística que cap autoritat, ni política ni científica ni universitària, reconeix.
D) Que com a entitat, FACAO s’ha manifestat amb grups d’extremadreta com Democracia Nacional o Grups d’Acció Valencianista (GAV). Que Ángel Hernández, sent president de la FACAO, ha estat sorprès enganxant simbologia independentista que ell mateix i Éctor Castro, secretari de la FACAO, havien atribuït a les associacions de defensa de la llengua. Que alguns membres de la FACAO han militat a partits com Falange, que exalten el règim predemocràtic.
E) Que membres destacats de FACAO són militants amb càrrecs en els sectors més reaccionaris d’alguns partits i que ha rebut suport i finançament d’institucions públiques.
F) Que la FACAO o els seus dirigents, cada vegada que ataquen persones i institucions defensores de la llengua i cultura de la Franja, ho fan sempre amb falses acusacions polítiques, per manca d’arguments acadèmics o científics.
Per tot això, desitgem o demanem en uns casos i exigim en altres, per pura higiene democràtica i en honor a la veritat:
1) La total absolució de tots i cadascun dels membres de les entitats d’activisme lingüístic inculpats d’aquestes querelles que, creiem, mai s’haguessin hagut d’admetre a tràmit.
2) El posicionament dels polítics aragonesos, especialment dels membres del govern PSOE-PAR, sobre la utilització de la justícia i els cossos policials contra els moviments cívics. Tot allò que fins ara ha estat envoltat pel silenci, cal que ho sàpiga la ciutadania: actituds antidemocràtiques, declaracions acientífiques i atacs als moviments socials amb l’objectiu de confondre i enfrontar veïns.
3) Una investigació sobre la detenció i l’estada als calabossos d’un dels encausats, fet que considerem, un excés de zel per part dels cossos de seguretat contra un ciutadà. Els poders públics, encapçalats per la Presidència d’Aragó, haurien d’iniciar la investigació.
4) Anul·lació de tot finançament públic a la FACAO i les entitats que s’hi vinculen o prohibició i d’ús de dependències de titularitat pública, tal com ha succeït a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, a Fraga, a Tamarit de Llitera, Benavarri i la Freixneda.
La Franja, 10 d’abril de 2008