Els Flaixos d’Actualitat d’esta quinzena (núm. 13) ens aporten, entre altres dades interessants, les dos informacions següents:

Per exemple, podem extraure de la revista Addenda (núm. 14) les dades sobre «el nombre de documentació que inicia el procediment —demandes, denúncies, querelles, etc.— presentada en català durant els anys 2005, 2006 i 2007» a Girona:

GIRONA | 2005 | 2006 | 2007
Repartiment civil | 2.589 (35%) | 2.571 (32%) | 2.828 (33%)
Rep. contenciós | 645 (41%) | 627 (42%) | 647 (37%)
Rep. social | 794 (27%) | 768 (26%) | 1.261(38%)
Rep. violència sobre la dona | 7 (50%) | 19 (45%) | 20 (40%)
Rep. mercantil | 31 (14%) | 22 (10%) | 25 (9%)
Rep. penal | 2.613 (75%) | 2.533 (73%) | 2.940 (80%)
Rep. instrucció | 3.659 (57%) | 3.308 (51%) | 4.316 (67%)

A més, es fan ressò de l’esmena de l’Audiència nacional espanyola al jutge Vázquez Honrubia (veg. dtl, 14.03.2008):

L’Audiència Nacional de Madrid reconeix el dret dels acusats a usar-hi el català

La Sala Penal de l’Audiència Nacional, amb seu a Madrid, ha estimat un recurs d’apel·lació contra una sentència de 22 de novembre de 2007 del Jutjat Central Penal de la mateixa Audiència. La sentència que resol l’apel·lació, dictada el passat 24 d’abril, considera que el fet d’obligar els acusats a parlar en castellà comporta una infracció del dret a un judici just amb interdicció de la indefensió. El dret de declarar en la llengua que el tribunal anomena «materna» forma part del dret subjectiu a l’autodefensa o defensa personal de l’art. 24 de la Constitució espanyola. En els seus raonaments favorables al dret a l’ús del català, la sentència té en compte l’art. 3 de la Constitució espanyola, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i l’art. 231 de la Llei orgànica del Poder Judicial. El tribunal deixa clar que «és una garantia del dret de defensa permetre a l’acusat que s’expressi en la seva llengua materna». Recorda que la sentència del Tribunal Constitucional 74/1987, de 25 de maig, reconeix el dret de declarar judicialment en la llengua pròpia a tot arreu. L’art. 231.5 de la Llei orgànica del Poder Judicial distingeix les llengües espanyoles «cooficials o minoritàries», «que configuren la riquesa del nostre patrimoni cultural», de les estrangeres. D’acord amb tot això, la sentència anul·la que és objecte d’apel·lació de manera que retrotreu les actuacions al moment del judici oral a fi que un nou magistrat dugui a terme un nou procés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *