Segons informa el diari El País (24.05.2008 ds.):

Francia reconeixerà el català, el basc i altres llengües regionals en la seua constitució

J. M. MARTÍ FONT – París
[…] En qualsevol cas, el diputat conservador Claude Goasguen va voler deixar clar que el vot a favor de l’esmena «no té res a vore» amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries promulgada pel Consell d’Europa en 1999 que establix mesures a favor de l’ús d’estos idiomes en la vida pública i que França mai no ha ratificat.
[…]

Com podem observar, tot i l’avanç que pot suposar això vist des de França mateix (Le Figaro, 22.05.2008):

«¡Per fi les llengües regionals seran reconegudes!», ha exclamat també el diputat de Nouveau Centre Philipe Folliot, mentres que Marc Le Fur, un dels diputats més actius en la defensa de les llengües régionals, s’ha alegrat d’«alguna cosa positiva». El comunista Patrick Braouezec ha assenyalat que «la unitat no és la uniformitat».

En canvi, ací ens ha de continuar preocupant que un estat que té un paper tan central en les decision europees estiga encara maltractant els drets i els coneixements lingüístics dels seus ciutadans.

En eixe punt, França representa més aviat el passat que no s’hauria de repetir i no un futur desitjable, a pesar del que per ací prediquen alguns partits i intel·lectuals que es repensen la seua concepció estatal des de paràmetres francesos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *