Els Flaixos d’Actualitat (núm. 25, 17.12.2008) ens arrepleguen unes quantes dades interessants, sobretot si les llegim des del País Valencià. La primera que destaquem es referix al vinté aniversari del Consorci per a la Normalització Lingüística.
¿Què féiem ací fa vint anys? Fem una cerca en el CIDAJ (usant el terme clau ¡«llengua regional»!: 10 disposicions). Posem que era 1989 —que és l’any en què es creà el consorci—, hi havia la presidència del socialista Joan Lerma i Blasco i en qüestions de política i gestió lingüístiques la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià complia tres anys i el Decret 47/1989 en regulava de nou les funcions. Poca calor.
D’altra banda, una ordre de 17 de juliol de 1989 de Ciprià Ciscar i Casaban establia:
Article únic
Per tal de fer efectiu el dret a usar el valencià en totes les proves de selecció de personal i provisió de llocs de treball de la Generalitat Valenciana, dels organismes que en depenen i de les administracions locals en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, les convocatòries hauran d’especificar la possibilitat de realitzar les proves en valencià.
Amb aquesta finalitat les 3/5 parts del total dels membres del tribunal hauran de tenir coneixement escrit i oral del valencià. En qualsevol cas, cada convocatòria haurà de preveure la incorporació als tribunals d’assessors especialistes que asseguren la possibilitat de realitzar totes les proves en valencià.
Ràpidament vam poder comprovar que la resposta «no» era comuna i simple a la pregunta derivable de l’ordre anterior. ¿És possible realitzar la prova en valencià?: «No», responien. ¿La resta?, doncs, poca cosa més que ajudetes, subvencions, certificats de la JQCV, pla d’estudis del valencià… És a dir, els que venien darrere tindrien bona cosa de faena encara.
Ens continuen informant els Flaixos del corrector ortogràfic i gramatical que ha impulsat i finançat la Secretaria de Política Lingüística i que es pot fer servir amb l’OpenOffice, el FireFox, ThunderBird, SeaMonkey i Emacs.
A més, hi ha una novetat editorial a tindre en compte:
Novetats del diccionari: (Diccionari de la llengua catalana, segona edició). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. 336 p. (Biblioteca Filològica; LXIII). ISBN 978-84-92583-02-7.
A més d’incloure nous mots, s’hi assenyalen totes i cadascuna de les diferències respecte a la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC, 1995), tal com s’havia fet en aparèixer aquest respecte al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC).
També cal llegir l’Informe del Comité d’Experts i la Recomanació del Consell de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta a Espanya:
Aquests documents, entre altres qüestions, avalen el sistema de conjunció lingüística aplicat en l’ensenyament a Catalunya i recomanen l’establiment d’un marc jurídic per al català a l’Aragó.
Finalment, una disposició valenciana, la Llei 15/2008, d’integració dels immigrants [pdf], que fa referència al coneixement dels idiomes oficials del País Valencià en els articles 7.1, 10.g i h, 20.1.h i 28.2:
[…]
Article 7. Contingut del programa voluntari de comprensió de la societat
valenciana
1. El programa voluntari de comprensió de la societat valenciana garantix a la persona immigrant el coneixement dels valors i regles de convivència democràtica, dels seus drets i deures, de l’estructura política, la cultura i els idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.
[…]
Article 10. Contingut dels plans d’integració
[…]
g) Mesures que garantisquen la plena escolarització dels menors.
Es prestarà especial atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa per presentar retard en l’escolarització o desconeixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, per mitjà de programes d’acollida al sistema educatiu.
h) Mesures que afavorisquen el coneixement de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
[…]
Article 20. Servicis que comprén l’acollida
1. Els servicis que comprén l’acollida a les persones immigrants que la requerisquen consistixen a:
[…]
h) Facilitar l’accés a uns coneixements bàsics dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.
[…]
Article 28. Educació i integració
[…]
2. Es proporcionaran a les persones immigrants els mitjans per a adquirir el coneixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, a fi d’adquirir un nivell de competència mínim que els permeta la comunicació necessària i el ple exercici del dret a l’educació.
Enguany s’ha complit també l’Any Internacional de les Llengües, iniciativa de les Nacions Unides. Deu ser per això que la Generalitat valenciana està abocant els diners de tots els valencians en la Casa de les Llengües, un de tants «llocs de treball» que es poden crear i que té una utilitat concreta (Europa Press, 02.12.2008):
El representant d’Iniciativa [del Poble Valencià] ha afirmat que, segons els comptes del Consell, «hi haurà una despesa total de 20.500.000 euros per a 2009, ja que l’empresa sumarà unes pèrdues el pròxim any de 7.804.840 euros», i ha agregat que «la broma de Fabra de carregar-se políticament a Gimeno ens està costant des de 2005 una sagnia de diners públics, mentre diàriament desenes de castellonencs se’n van a l’atur».
