Manifest a favor del coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions públiques valencianes [html] / [pdf]
Vos podeu adherir a la iniciativa individualment i col·lectivament en el web Sí al Valencià.
Manifest a favor del coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions públiques valencianes [html] / [pdf]
Vos podeu adherir a la iniciativa individualment i col·lectivament en el web Sí al Valencià.
Ferran Isabel ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:
Les llengües oficials al món de la justícia i el dret
Presentació del Vocabulari de dret (coedició del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i la Universitat de Barcelona)
Dijous, 14 de gener, a les 19.30 h
Fòrum de Debats. Lloc: Aula Magna. Entrada gratuïta, aforament limitat.Amb la intervenció de:
—Ximo Bosch (jutge; portaveu de Jueces para la Democracia al País Valencià)
—Enric Solà (registrador de la propietat)
—Mercè Teodoro (advocada)
—Salvador Montesinos (degà Facultat de Dret. Universitat de València)
—Antoni Llabrés (Universitat de València. Coautor del vocabulari)
—Eva Pons (coautora del llibre)Presenta:
Josep-Vicent Boira (director del Servei de Política Lingüística. Universitat de València).Font: Alfons Esteve (Servei de Política Lingüística de la Universitat de València)
Més informació: http://breu.bulmalug.net/?l10755
El butlletí Noticias Jurídicas (núm. 490) ens informa d’una iniciativa ministerial per a modernitzar el llenguatge jurídic:
El Ministeri de Justícia constituïx una comissió de huit experts per a modernitzar el llenguatge jurídic
El compromís del govern amb la modernització del llenguatge jurídic arranca amb el Pla de Transparència Judicial, per acord del Consell de Ministres de 21 d’octubre de 2005, a fi d’arribar a l’objectiu de la Carta de drets dels ciutadans davant la Justícia. Este compromís i esforç del govern es va multiplicar recentment amb l’aprovació del Pla estratègic per a la modernització de la justícia, en què es preveu la creació d’aquesta comissió d’experts que posarà les bases perquè el caràcter tècnic i específic del llenguatge jurídic no estiga renyit amb la seua transmissió de forma clara i accessible al ciutadà.
[…]
Sospitem que es tracta només (i per fi) del llenguatge jurídic en castellà.
Xavier Rull ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:
El Tribunal Suprem reconeix el dret de presentar un recurs només en català
El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que reconeix el dret al sindicat cc oo a presentar un recurs escrit només en català.
El 27 de juliol del 2009, cc oo va presentar un recurs de cassació en català davant el Tribunal Suprem sense acompanyar escrit en castellà. Davant d’aquest fet, el Tribunal Suprem va dictar una diligència en la qual es donaven deu dies per presentar el recurs en castellà. Davant d’aquest fet, cc oo va presentar un recurs de reposició basat en infracció dels articles 33.5 LO 6/2006 (19 de juliol), 231 LOPJ, 142 LECiv i 9 de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries (ratificada per Espanya el 02.02.2001).
Ara, la Sala Social del Tribunal Suprem ha donat la raó a cc oo i ha acollit el recurs de reposició del sindicat disposant que el recurs de cassació presentat per la Comissió Obrera Nacional de Catalunya seria traduït al castellà pel corresponent Servei de Traducció d’aquell tribunal, i posteriorment es procediria a continuar la tramitació ordinària del recurs.
Font: web de cc oo (16.12.2009)
Xavier Rull ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:
S’aprova la llei de llengües de l’Aragó, on es reconeix el català
El català ja està reconegut a l’Aragó, però com a «llengua pròpia, original i històrica» i en cap cas cooficial amb el castellà. Això és el que diu la llei de llengües aprovada ahir (17.12.2009) a les Corts d’Aragó per un sol vot de diferència i gràcies a l’acord entre el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA), mentre que PP i PAR (soci de govern amb els socialistes) hi van votar en contra, qualificant la llei «d’error espectacular» o de «desencert total». L’únic diputat d’IU també hi va votar desfavorablement, però en aquest cas perquè no s’accepta la cooficialitat.
Una àmplia representació d’alcaldes de la Franja de Ponent van aplaudir la votació final d’una llei que arriba 27 anys després del primer Estatut d’Aragó, que ja la preveia, i 25 després de la Declaració de Mequinensa, on un ampli grup d’alcaldes de la Franja, entre ells l’actual president Marcelino Iglesias, demanaven la cooficialitat del català a l’Aragó.
La llei reconeix el català, i també l’aragonès, en fomentarà l’aprenentatge voluntari en escoles i instituts, on ja l’estudien més de 4.000 alumnes; i permetrà que els veïns de la Franja puguin dirigir-se a l’administració en la seva llengua materna.
No obstant, a més de negar-ne la cooficialitat, també crea el Consell Superior de Llengües per supervisar la política lingüística de l’Aragó i una Acadèmia Aragonesa del Català per als aspectes normatius.
La tramitació ha inclòs una esmena del PAR que permet als ajuntaments denominar el català amb el nom específic que rep localment, com ara fragatí o ribagorçà. Tot plegat, per la «croada» que PP i PAR han fet per evitar el terme català. En els darrers dies, el PP ha organitzat una campanya «contra la imposició del català» i ha recollit 43.000 signatures, la majoria a Saragossa.
Font: Avui (18.12.2009)
Addició extreta de Directe.cat
Amb l’aprovació de la Llei de llengües, s’obliga els poders públics d’Aragó a arbitrar els mitjans necessaris per ‘informar, dignificar i difondre’ les llengües i modalitats lingüístiques de la comunitat amb la finalitat de promoure ‘el correcte coneixement de la realitat lingüística aragonesa’.La Llei de llengües també preveu la creació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, com a òrgan col·legiat consultiu adscrit al Departament de Govern d’Aragó en política lingüística amb la finalitat de garantir l’objectivitat i transparència de l’aplicació d’aquesta Llei que dóna compliment a l’estatut d’autonomia d’Aragó en l’àmbit linguistic. El Consell estarà format per quinze membres que seran designats entre filòlegs, juristes, sociòlegs, destacades personalitats de les lletres, l’ensenyança o investigació lingüística o dels àmbits social i cultural d’Aragó.
La Llei entrarà en vigor un mes després de la seva publicació al Butlletí Oficial d’Aragó.
Addició extreta del 3cat24.cat
Pel que fa a l’assignatura de català que s’imparteix a la Franja, continuarà sent optativa.
El debat ha generat molt expectació. Fins a les Corts d’Aragó hi han anat membres de la plataforma No Parlem Català, que han desplegat una pancarta, però també alcaldes i polítics de la Franja que no s’han volgut perdre el moment. I és que aquesta llei és la culminació d’un procés que va començar fa 25 anys, quan es va iniciar l’ensenyament del català a les escoles de la Franja.
Addició extreta d’El Periódico de Catalunya
Com ja van fer a Andalusia quan es debatia l’Estatut de Catalunya, els populars han recorregut a l’hostilitat contra el català a través de la ràdio. En una falca, una dona pregunta: «¿Podría decir-me dónde está la plaza del Pilar?». «Giri a la dreta i tot recte», li contesten en català. Alterada, la dona crida: «¡¿Cómo dice usted?!». Llavors apareix una veu en off que afirma: «Seguro que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE».
El cidaj ens envia la informació següent:
- Resolució de 24 de novembre de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià. [2009/13755] (docv núm. 6.164, de 14.12.2009)
– vegeu text- Resolució de 30 de novembre de 2009, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 27 de novembre de 2009, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes a la difusió i promoció del valencià en els centres valencians a l’exterior. [2009/14296] (docv núm. 6.164, de 14.12.2009)
– vegeu text- Resolució de 30 de novembre de 2009, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 27 de novembre de 2009, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores locals de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica especialitzada. [2009/14291] (docv núm. 6.164, de 14.12.2009)
– vegeu text- Resolució de 30 de novembre de 2009, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 27 de novembre de 2009, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen beques per a la realització de pràctiques de formació d’Informàtica, de tècnics en Lexicografia i Terminologia i de tècnic en Onomàstica. [2009/14312] (docv núm. 6.164, de 14.12.2009)
– vegeu text
Segons hem pogut llegir en el diari El País (24.11.2009):
L’Acadèmia unix els municipis i el Consell en el suport al valencià
Font de Mora anuncia una plataforma de traducció automàtica de documents
A. B. – Valencia – 24.11.2009
La presidenta de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Ascensió Figueres, va destacar la «voluntat de proximitat» i la intenció d’«unir esforços i recursos per a enfortir el vincle entre les institucions, però sobretot entre les institucions i la societat». En un acte dotat de certa solemnitat en el monestir de Sant Miquel dels Reis, es va signar ahir un protocol entre l’avl, la Conselleria d’Educació i 61 entitats locals, entre ajuntaments i mancomunitats de municipis, per a la «coordinació d’actuacions en matèria de normalització lingüística». Un acord que és fruit, com va destacar Figueres, de la iniciativa d’un grup de tècnics d’oficines de promoció del valencià de diversos municipis.
Amb representació d’ajuntaments de tots els signes polítics, l’acte va comptar amb la intervenció de la presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la també alcaldessa d’Alzira Elena Bastidas, del pp, qui va apel·lar a la realitat sociològica i la vitalitat del valencià en les comarques i va advocar per «una política lingüística d’unitat i d’avanç, mai d’enfrontament». Signat en el 26é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el protocol suposa, segons va explicar el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, un mecanisme per a «estar més a prop dels ciutadans». Després de repassar les dades de la política lingüística des que Francisco Camps presidix la Generalitat (centrats en l’augment de l’oferta d’ensenyament en valencià), Font de Mora va anunciar que el seu departament treballa en «una plataforma de traducció automàtica de textos administratius al valencià» que millorarà les possibilitats de normalització de la llengua en les institucions.
Més enllà de les bones intenciones —les reals i les fictícies—, podeu llegir punts i clàusules com els següents en el protocol (versió de setembre d’enguany: [pdf]):
Quinta. Obligacions
A. ALS AJUNTAMENTS I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS
[…]2) L’adscripció a l’OPV d’un tècnic, com a mínim, amb un perfil professional específic que li permeta exercir les funcions encomanades amb eficàcia i eficiència.
[..]7) La firma d’este protocol per a accedir a les subvencions anuals de la Conselleria d’Educació i de l’AVL, i ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià.
B. A LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ
3) La implementació d’un entorn telemàtic que possibilite la comunicació i facilite la gestió integrada dels processos administratius relatius a l’activitat de promoció del valencià.
[…]C. A L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
1) La col·laboració en el funcionament de l’OPV per mitjà de la convocatòria anual d’ajudes econòmiques destinades a les entitats firmants d’este protocol que duen a terme activitats de promoció de l’ús del valencià.
[…]3) La creació d’un servici d’assessorament permanent en matèria lingüística per a les oficines de promoció del valencià.
4) El disseny i l’aplicació d’un programa de formació, informació i assessorament dels tècnics, de manera individualitzada o genèrica, per mitjà de l’organització de cursos, seminaris o jornades amb caràcter periòdic.
[…]Sèptima. Vigència del protocol
[…]En cas que s’anul·le o que no es renove l’acord, les parts hem de permetre que el personal tècnic que representa la institució duga a terme les activitats acordades i les que s’hagen començat, amb el vistiplau del personal electe corresponent.
Octava. Clàusula econòmica
La subscripció d’este protocol no implica l’aportació de recursos econòmics. No obstant això, quan la realització d’alguna de les activitats previstes exigisca l’aportació de recursos econòmics, estes activitats estaran supeditades a les disponibilitats pressupostàries de cadascuna de les parts per a cada exercici.Novena. Modificacions
No té validesa cap variació o alteració del protocol si, prèviament, alguna de les parts no l’ha feta per escrit, de manera que no és vinculant cap modificació pactada oralment que no haja sigut incorporada per escrit al protocol amb la conformitat de totes les parts.
Ja fa anys que havien reclamat els tècnics lingüístics, per exemple, a l’avl, la seua implicació en este àmbit, però esta institució encara no s’havia posat en marxa en eixe sentit. Esperem que ara tinga una excusa adequada per a començar a treballar en este sentit i amb caràcter general.
D’altra banda, cadascú podrà valorar d’acord amb els precedents, què significa el punt 7 de les obligacions dels municipis (clàusula quinta): l’entitat que firma està obligada a firmar el protocol… ¿Pot estar obligada l’entitat a firmar una cosa que ja ha firmat i que per això té l’obligació de firmar? L’abast deu ser un altre, i ja vorem com s’interpreta i qui ho interpreta.
Pel que fa al «perfil professional específic», una reclamació i una necessitat també antiga del col·lectiu, el document no aporta res concret.
Quant a la clàusula setena (que podeu llegir completa en el pdf i interpretar el primer paràgraf si podeu), en el tercer paràgraf hi ha una frase, «amb el vistiplau del personal electe corresponent» que desactiva l’obligació inicial que sembla que pretenia incloure el paràgraf.
Esperem que l’activitat de les administracions millore este protocol o vaja més enllà del que s’expressa sense dotació econòmica ni terminis d’aplicació. No ho han fet fins ara, a pesar de les atribucions legals que tenen i a causa de la programació política que apliquen en este àmbit. ¿Resoldrà este protocol casos com el d’Alboraia i dels municipis que no complixen la legislació lingüística vigent? Tant de bo.
Mentrestant, serà convenient que els tècnics lingüístics s’organitzen professionalment en associacions (com ara la cdlpv) o sindicalment, per tal d’adquirir realment un perfil professional concret adequat, més enllà de les incerteses passades i actuals de la voluntat política.
[Dada afegida el 27.01.2010] Segons la informació de l’AVL, són estes 54 entitats locals les que han signat el protocol:
Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alcoi, Aldaia, Algemesí, Alginet, Almassora, Alzira, Benetússer, Benicarló, Benicàssim, Benissa, Betxí, Borriana, Callosa d’en Sarrià, Carlet, Catarroja, Cocentaina, Elx, Gandia, Godella, l’Alcúdia, la Vila Joiosa, Mancomunitat de la Ribera Alta, Mancomunitat de la Safor, Mancomunitat de la Vall d’Albaida, Manises, Massamagrell, Mislata, Moncofa, Montcada, Montserrat, Muro, Museros, Mutxamel, Novelda, Nules, Oliva, Onda, Ontinyent, Paterna, Peníscola, Petrer, Picanya, Sagunt, Silla, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Teulada, Torís, Vila-Real, Xàbia, Xixona.
Abans que l’espanyolisme lingüístic se n’ixca del planeta i aconseguixca arribar imperialment a Proxima Centauri, convindria contrastar la política estatal que hi ha darrere d’això. Per una banda tenim (El País, 03.11.2009):
L’espanyol és el segon idioma matern del món
«L’epanyol no està en crisi, tampoc l’Institut Cervantes». Així d’optimista es mostrà ahir la seua directora, Carmen Caffarel, abans de la reunió anual del patronat.
Però, per una altra banda, Sílvia Senz (Addendaetcorrigenda) ens dóna a conéixer altres facetes de la gestió d’eixe institut:
- El lado oscuro del español como recurso económico (ERE): sentencia contra el Instituto Cervantes en Brasil por contratación irregular de profesores [Veg.]
- Explotación laboral en la meca del castellano [Veg.]
- Unas 20 personas deciden crear el Trastero del Cervantes con el objetivo de informar sobre las ilegalidades que se cometen desde hace años [Veg.]
- El Cervantes no se olvida de la cultura del mobbing laboral y la subcontratación [Veg.]
- Grijelmo en la picota, o malos tiempos para los capitostes de la política lingüística y cultural española [Veg.]
- El lado oscuro del español como recurso económico (ERE): sentencia contra el Instituto Cervantes en Brasil por contratación irregular de profesores [Veg.]
- Los trabajadores del Instituto Cervantes se organizan para denunciar su situación, pese al ninguneo de los medios [Veg.]
- RAE rica, trabajadores pobres [Veg.]
Ferran Isabel ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:
acpv convida representants del Quebec, Flandes, Lituània i Letònia a explicar les seues polítiques lingüístiques
Avui, a les 19 hores, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània:
«El cas del Quebec: construcció nacional i normalització lingüística» a càrrec de Claude Fleury, director de l’Oficina del Govern del Quebec a l’Estat Espanyol. Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València, presentarà el ponent.
La conferència s’inscriu dins les Jornades sobre les Normalitzacions Reeixides que ha organitzat l’Institut de Política Lingüística d’acpv. L’objectiu d’aquestes jornades és donar a conèixer els processos de normalització lingüística del nostre context europeu i occidental en què la normalitat ha triomfat i que ens poden servir de model i inspiració.
El processos que s’estudiaran són quatre: el Quebec, Flandes, Lituània i Letònia, a més d’una sessió específica dedicada a la situació de la llengua catalana. En tots els casos, seran experts d’aquests territoris els qui expliquen quines han estat les passes que s’han fet per a aconseguir-ho.
Les jornades tindran lloc tots els dimecres del mes de novembre i el primer de desembre i sempre a les 19 hores. Així doncs, la primera conferència és la del 4 de novembre amb «El cas del Quebec: construcció nacional i normalització lingüística», que anirà a càrrec de Claude Fleury, director de l’Oficina del Govern de Quebec a l’Estat espanyol. Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València, presentarà el ponent. El Quebec és un país de llengua francesa que, des de la dècada de 1960, ha reeixit a implantar un alt grau de normalització lingüística dins d’un estat federal, el Canadà, en què la llengua i cultura anglesa és àmpliament majoritària, i el Quebec és una particularitat.
La resta de conferències abordaran:
- «L’estat federal belga i l’estatus del neerlandès a Flandes (des d’una perspectiva històrica)». Dimecres 11 de novembre, a càrrec de Guy Janssens, professor de Lingüística Neerlandesa al Departament de Llengua i Literatures Germàniques de la Universitat de Lieja.
- «Introducció als processos de normalització lingüística i la necessitat d’una legislació que els doni suport». Dimecres 18 de novembre, a càrrec de Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
- «La independència de Lituània i el procés de normalització lingüística estatal». Dimecres 25 de novembre, a càrrec de Jolanta Zabarskaite, professora associada, doctora en Filosofia i directora de l’Institut de la Llengua Lituana.
- «La independència de letònia i el procés de normalització lingüística als països bàltics». Dimecres 2 de desembre, a càrrec de Daina Teters, catedràtica de Filosofia i vicerectora de Recerca de l’Acadèmia de Cultura de Letònia.
L’Institut de Política Lingüística té com a objectiu fonamental definir i proposar actuacions per a avançar en la normalització social del català, sobretot al País Valencià.
Font: Francesc Esteve (Institut de Política Lingüística d’acpv)
Continuant amb els articles d’anada i tornada entre el secretari de comunicació i política lingüística de cc oo i Francesc Esteve, membre de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV (veg. «El requisit lingüístic i la retòrica sindical», dtl, 29.09.2009), en podem llegir dos més:
6. Ferran Vicent García Ferrer: «El requisit lingüístic: un conte contat al revés», El Temps, 13.10.2009 [pdf]
7. Francesc Esteve: «Requisit lingüístic: contes fantàstics i comptes clars», El Temps, 27.10.2009