Més sentències contra el govern de Francisco Camps

El Tribunal Suprem espanyol desestima els recursos del cassació de la Generalitat valenciana contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que donaven la raó a l’stepv pel que fa a l’obligatorietat d’acceptar la validesa del la titulació de filologia catalana. Segons el mateix sindicat (nota de premsa):

El Tribunal Suprem humilia el govern valencià i li recrimina els recursos contra Filologia Catalana

El Suprem condemna la Generalitat a 3.000 euros de costes i li retrau que els seus recursos contra Filologia Catalana ni s’haurien d’haver admès a tràmit

Dues noves sentències del Tribunal Suprem (sentències de 4 de març de 2011 recaigudes en els recursos de cassació núm. 4640/2009 i 5452/2009) tornen a reconèixer, d’una banda, la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià en les oposicions de professors i mestres i, de l’altra, la legalitat del nom de llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia del País Valencià.

Aquesta equivalència ja ha estat reconeguda per totes les instàncies judicials possibles: el Tribunal Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia valencià i també pel Tribunal Suprem, que és qui ha dictat aquest dues darreres sentències i que confirmem les anteriors del Tribunal Superior de Justícia valencià que la Generalitat Valenciana havia recorregut perquè les havia perdudes.

[…]

El trist resum d’aquest fugida cap endavant del Govern Valencià és que ha perdut 37 sentències de totes les instàncies possibles, la majoria corresponents als governs presidits pel Sr. Francisco Camps i que només per aquests afers s’han hagut de pagar 21.000 euros de costes, que no han eixit de les butxaques del seus vestits sinó de tots els contribuents valencians.

L’stepv demana que el Sr. Camps pague dels seus diners aquestes costes provocades pel seu Govern per raons d’interès polític partidista o personal, com es dedueix de les sentències del Tribunal Suprem.

Els reglaments lingüístics de les diputacions catalanes

La possibilitat de la regulació dels usos lingüístics en les actuacions de les administracions públiques té unes peculiaritats territorials i judicials que convé seguir de prop. Segons publicava el web Llibertat.cat (16.03.2011):

El tsjc suspèn el reglament d’ús del català de la Diputació de Girona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (tsjc) ha suspès de manera cautelar diversos articles i parts del reglament d’ús del català de la Diputació de Girona, tal com ja va fer amb la de Barcelona i Lleida.

El diari Ara.cat (16.03.2011) titulava:

La Diputació de Girona recorrerà contra el veto del tsjc al reglament d’usos lingüístics

I el diari Avui incorporava a la notícia (16.03.2011) la publicació d’una «Moció unànime de CiU, el psc i erc».

Conferències sobre Enric Valor

Ferran Isabel ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Centenari Enric Valor

Conferències de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (iifv)

Enguany és el centenari del naixement d’Enric Valor; per aquest motiu, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, amb la coŀlaboració de l’Institut d’Estudis Catalans i dels departaments de Filologia Catalana de les universitats d’Alacant i de València, ha organitzat una sèrie de conferències a les Universitats de València, Castelló i Alacant.

Universitat Jaume I
Dia: 7 de març de 2011, dilluns
Lloc: Saló de Graus de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (primera planta)
10.45 hores: Inauguració de la Jornada.
11.00 hores: «Anàlisi comparativa de les adaptacions infantils de les rondalles d’Enric Valor», per Gemma Lluch (Universitat de València).
12.00 hores: «La riquesa lèxica de l’obra valoriana», per Emili Casanova (Universitat de València).
13.00 hores: «Dades per a una biografia cívica d’Enric Valor», per Brauli Montoya (Universitat d’Alacant).

Universitat d’Alacant
Dia: 7 de març de 2011, dilluns
Lloc: Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres (Edifici de Filosofia i Lletres II)
11.00 hores: Inauguració de la Jornada.
11.05 hores: «La contribució d’Enric Valor a l’estàndard català», per Maria Conca (Universitat de València).
12.00 hores: «La narrativa d’Enric Valor en el marc de la narrativa catalana», per Vicent Salvador (Universitat Jaume I).
13.00 hores: «Les rondalles d’Enric Valor en el marc de la rondallística catalana», per Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili).

Universitat de València
Dia: 8 de març de 2011, dimarts
Lloc: Saló de Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Avinguda Blasco Ibáñez, 32, 1r pis
10.45 hores: Inauguració de la Jornada.
11.00 hores: «El Cicle de Cassana com a relat de vida», per Joaquim Espinós (Universitat d’Alacant).
12.00 hores: «L’obra gramatical d’Enric Valor», per Francesc Pérez Moragón (Universitat de València).
13.00 hores: «Les rondalles d’Enric Valor en el marc de la rondallística catalana», per Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili).

Font: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

El BOP de Castelló no pot imposar el castellà

El company Josep Francesc Molés ens envia la notícia següent:

ACPV guanya un recurs contra el nou Reglament del bop de Castelló, que imposava l’obligació d’adjuntar una traducció al castellà dels anuncis enviats en valencià

El 15 de gener de 2009, la Diputació de Castelló publicava un Reglament regulador del servei del Butlletí Oficial de la Província de Castelló que en l’article 4, «Llengua de publicació», dictava: «El Butlletí Oficial de la Província es publicarà sempre en castellà, i si és el cas, també ho serà en valencià quan l’administració o particular anunciant remeta el text redactat en ambdues llengües».

acpv, arran d’una queixa tramesa per un particular a través del seu Telèfon de la Llengua, va recórrer contra el citat article, per considerar que imposava una obligació (la de traduir al castellà) que la legislació lingüística vigent prohibia expressament (en la Llei d’Ús), a banda de suposar una discriminació també prohibida per l’article 14 de la Constitució espanyola en vigor. Cal afegir que a banda de la discriminació lingüística per a l’anunciant (per obligar-lo a traduir, o siga, a fer una faena extra i a considerar que la versió en la seua llengua no és vàlida per se) també podia tindre perjudicis econòmics, ja que hauria de pagar les taxes corresponents a un anunci el doble de llarg.

Amb data 1 de febrer d’enguany, la Secció 5a de la Sala Contenciosa Administrativa del tsjcv ha estimat la impugnació «per considerar que, certament, la redacció donada a l’estipulació quarta del reglament impugnat resulta discriminatòria per als valencianoparlants, i suposa una innegable vulneració del dret a la igualtat tutelat per l’article 14 de la Constitució, per exigir, expressament als valencianoparlants que es disposen a publicar un text en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló a traduir el text al castellà, i això per incorporar al tenor literal del precepte que en el cas que la publicació es faça en valencià es remeta el text en ambdues llengües, mentre que els textos que es remeten en castellà no tenen l’obligació de remetre la traducció al valencià que és, en definitiva, la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, tal i com s’estableix en l’article 6 de l’Estatut.»

De fet, la part demandada, la Diputació, ja confirmava en les seues aŀlegacions el que deia l’actora, però en canvi concloïa que pertocava desestimar la demanda. Deia la Diputació:

  • «Que (…) les diputacions provincials ni són titulars dels anuncis, ni poden, al marge dels anunciants, decidir en quina llengua cooficial els publiquen, ja que no diposen de la titularitat sobre els textos publicats, ni tampoc de l’elecció sobre la llengua de publicació»
  • «Que en definitiva (…) la cooficialitat en cap cas pot suposar que la publicació s’haja de fer necessàriament en les dues llengües oficials, sinó que (…) es farà en la llengua triada per l’anunciant de les dues cooficials».

La sentència, doncs, diu que «el supòsit discriminatori de la disposició impugnada és precisament l’exigència que s’imposa tant a les administracions com als particulars, quan desitgen que la publicació del text es faça en valencià, de remetre’l en els dos idiomes, i és precisament aquesta exigència la que escau anuŀlar, devent [sic] per tant publicar-se en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló sempre en castellà i també en valencià, però sense necessitat, tant en un cas com en l’altre, que l’administració o els particulars remeten el text redactat en ambdues llengües.»

Per tant, la Sala sembla que no prohibeix que s’hagen de publicar els anuncis en les dues llengües (cosa que només passarà, atesa la redacció de l’article 4, si la llengua triada per l’anunciant és el català) sinó que només prescriu que no es pot exigir la traducció de l’anunci. És a dir, que seran els serveis provincials els que el traduiran.

Però tanmateix, la sentència permet que el butlletí continue menystenint els anuncis en valencià i els obligue a anar acompanyats d’una traducció (encara que l’hagen hagut de fer ells d’ofici). En el paràgraf següent de les consideracions del tribunal, els magistrats s’acostaven al que caldria esperar (que un anunci publicat només en valencià és vàlid, sense que calga publicar-ne la traducció), quan diuen que «(…) la cooficialitat en cap cas pot suposar que la publicació s’haja de fer necessàriament en les dues llengües oficials, sinó que la publicació es farà en la llengua triada per l’anunciant de les dues cooficials», cosa que la mateixa part demandada admetia.

Per què, doncs, no van més enllà i estableixen que no cal que se’n publique la traducció (la faça qui la faça)? Potser perquè aquest era un aspecte no expressat en la demanda i, clar, les sentències només s’atenen al que demanen les parts. No coneixem el text de la demanda, i per tant no podem confirmar si ha sigut aquest el cas.

Siga com siga, tant si acpv simplement va impugnar l’obligació de l’anunciant d’acompanyar el seu text amb una versió en castellà, i no l’obligació de publicar-ne també la traducció al castellà, com si és la sentència la que no ha previst totes les possibles irregularitats de l’article 4, la discriminació i la desigualtat continuaria en vigor. No només perquè es continuarà considerant que un anunci en valencià és invàlid si no va acompanyat d’una traducció al castellà, sinó perquè a cal bop ens poden continuar sorprenent i considerar la traducció al castellà part de l’anunci, i cobrar-nos per anunciar un text el doble de llarg. Esperem que l’antivalencianisme no arribe a tant.

La sentència del constitucional sobre l’estatut i la llengua catalana

Per si algú s’hi pot acostar i enviar un resum de l’acte i de la qüestió:

Benvolguts i benvolgudes,

Tenim el plaer d’informar-los que aquest dimecres 8 de setembre se celebrarà l’acte: «La llengua catalana i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Anàlisi i perspectives». L’acte tindrà lloc a les 18:30 a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) i comptarà amb les intervencions de:

  • Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de la Revista de Llengua i Dret.
  • Francesc Xavier Vila, professor de sociolingüística de la Universitat de Barcelona i director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació.
  • Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra.

L’acte ha estat organitzat per l’iec, Secció Filològica de l’iec, Societat Catalana de Sociolingüística – iec, amb la coŀlaboració d’Òmnium Cultural.

………………………………….
Informació distribuïda per:
Observatori csuc – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.es/cusc

Mentrestant, podeu començar a documentar-vos amb la Revista Catalana de Dret Públic.

El Tribunal Suprem espanyol torna a condemnar la Generalitat valenciana

Els tribunals continuen emetent sentències que la Generalitat valenciana incomplix sistemàticament. En este cas, podem llegir en El Punt (01.02.2010):

Tercera sentència del Suprem contra el veto a Filologia Catalana al País Valencià

01/02/10 – València

El Tribunal Suprem ha tornat a emetre una nova sentència en què desestima el recurs de cassació interposat per la Conselleria d’Educació, aquesta vegada contra la sentència de 2006 del Tribunal Superior de Justícia valencià, guanyada pel Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEPV), sobre la validesa de la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions de 2006 per a l’exempció de la prova de coneixements de valencià.

Aquesta és la tercera vegada que l’alt tribunal es pronuncia contra el veto a Filologia Catalana per part del Consell. […]

En canvi, en el diari El País (02.02.2010) porten uns altres comptes:

Quatre condemnes del Suprem a la Generalitat pel català

Neus Caballer – València – 02/02/2010

El Tribunal Suprem ha tornat a fallar en contra del recurs de cassació interposat per la Generalitat valenciana contra la sentència del 28 d’abril de 2006 del Tribunal Superior de Justícia guanyada per l’stepv, que la condemnava per no incloure la titulació de filologia catalana en la convocatòria de les oposicions per a accedir al cos docent de 2004. Amb aquesta decisió a favor del STEPV, el Suprem acumula tres condemnes contra l’exclusió del títol de filologia catalana de les convocatòries d’oposicions del Consell de Francisco Camps i el seu conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, que no inclouen l’únic títol oficial de l’estat. A més, en va perdre altra contra la Universitat de València per la denominació de la llengua catalana en els seus estatuts.

El Tribunal Suprem i el dret lingüístic

Xavier Rull ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:

El Tribunal Suprem reconeix el dret de presentar un recurs només en català

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que reconeix el dret al sindicat cc oo a presentar un recurs escrit només en català.

El 27 de juliol del 2009, cc oo va presentar un recurs de cassació en català davant el Tribunal Suprem sense acompanyar escrit en castellà. Davant d’aquest fet, el Tribunal Suprem va dictar una diligència en la qual es donaven deu dies per presentar el recurs en castellà. Davant d’aquest fet, cc oo va presentar un recurs de reposició basat en infracció dels articles 33.5 LO 6/2006 (19 de juliol), 231 LOPJ, 142 LECiv i 9 de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries (ratificada per Espanya el 02.02.2001).

Ara, la Sala Social del Tribunal Suprem ha donat la raó a cc oo i ha acollit el recurs de reposició del sindicat disposant que el recurs de cassació presentat per la Comissió Obrera Nacional de Catalunya seria traduït al castellà pel corresponent Servei de Traducció d’aquell tribunal, i posteriorment es procediria a continuar la tramitació ordinària del recurs.

Font: web de cc oo (16.12.2009)

El Tribunal Suprem espanyol rebutja el recurs contra la filologia catalana

El diari Pàgina 26 (26.06.2009) en informa sobre l’última sentència de Tribunal Suprem espanyol relativa a la capacitació lingüística dels aspirants a funcionaris docents del País Valencià:

El Suprem fa pública la segona sentència sobre el títol de Filologia

En menys d’una setmana la Generalitat ha perdut dos juís més i haurà de pagar més de 3.500 euros pel cost del processos. Si dijous era el Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana (tsjcv) el que donava la raó a la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, en aquesta ocasió ha estat el Tribunal Suprem que ha emés una nova sentència en què desestima el recurs de cassació que ha interposat Educació contra la sentència de 2005 del tsjcv, que va guanyar l’stepv i que donava validesa a la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions. El Suprem, que farà pagar els 1.500 euros del procés a la Generalitat, ha fet públic una nova sentència, en aquest cas la segona sobre aquest tema, que s’han de sumar a les dèsset anteriors del tsjcv.

Podeu trobar Més dades sobre esta sentència en adn; i sobre les sentències anteriors del ts en el dtl (12.12.2008).

Una altra sentència que valida la titulació de filologia catalana

De nou el Tribunal Superior de Justícia valencià es permet contradir les decisions il·legals de la Conselleria d’Educació de Font de Mora i Francisco Camps Ortiz. Segons els diari Avui (24.06.2009):

Els tribunals valencians avalen un cop més la unitat del català

El TSJPV sentencia que la titulació de filologia catalana eximeix de proves de valencià en les oposicions i critica la «manifesta temeritat» de la Conselleria d’Educació valenciana al no complir la quinzena de sentències emeses ja en el mateix sentit

[…]

La resolució reitera els arguments esgrimits en sentències anteriors, incloses les del Tribunal Constitucional, que determinen que «s’ha de concloure que no existeix raó jurídica que permeti sostenir que la titulació en Filologia Catalana no constitueixi titulació suficient» ja que amb aquest títol s’avala «sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta Comunitat, anomenada oficialment valenciana en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic catalana».

[…]

Apareix el número 51 de la Revista de Llengua i Dret

Marta Torres Vilatarsana envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Ja està disponible la versió electrònica del núm. 51 de la Revista de Llengua i Dret, que inclou les ponències del 25è Aniversari de la Revista.

Pel que fa a aquesta versió electrònica, aprofitem l’avinentesa per informar-vos que hem eliminat la formalitat del registre i que per tant podeu accedir a tots els articles de tots els números sense necessitat d’usuari i contrasenya.

Font: Antoni Milian i Massana

Cal destacar l’anàlisi que fan Eva Pons i Agustí Pou de la sentència relativa al cas d’unes oposicions a policia en Massanassa. És una nota interessant per als tècnics lingüístics, ja que mostra alguna de les coses que cal tindre en compte a l’hora de col·laborar en l’assessorament dels tribunals d’oposicions:

La Sentència de 28 de gener de 2008 anul·la un exercici lingüístic obligatori no eliminatori en una convocatòria per a unes places de policia local del municipi de Massanassa. La resolució, tot i reconèixer el marge de discrecionalitat de la comissió avaluadora, es basa en la manca de criteris previs i públics […]

Article complet: pdf