La posició de TFV davant la reforma de la llei de l’AVL

Algú en el govern valencià ha tingut la pensada de reduir també el nombre d’acadèmics. De moment, enguany han reduït el 15 % el pressupost que rebrà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Segons la informació del diari Levante (15.12.2012):

Fabra quiere refundar la Acadèmia de la Llengua y el Consell de Cultura

La Acadèmia y el cvc pasarán de 21 a 11 miembros y las Corts, en el supuesto de que la ley se aprobara (para lo que hacen falta tres quintos de la Cámara, esto es, el apoyo del pdpv), tendrán tres meses desde la publicación en el docv para reeditar el pacto de los académicos de la lengua que tanto costó fraguar. En la práctica, supondrá la refundación de la avl, que pondrá el contador a cero en el plazo de 15 años sobre los que se mantiene la tutela política respecto a su composición.

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha volgut fer públic el seu parer sobre eixa «refundació» mitjançant un comunicat i demana als polítics valencians:

Taula de Filologia Valenciana demana a tots els membres de les Corts valencianes que reflexionen sobre el manteniment de la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sens dubte, el Govern valencià deu reduir les despeses evitables en el funcionament de les institucions públiques per a contribuir a superar el deute de la Generalitat. Però eixe objectiu es pot satisfer sense tocar la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que tant de consens polític va tindre (el ppcv, el pspv-psoe, el Bloc Nacionalista Valencià i, posteriorment, eupv).

La situació de la llengua en 2011

La Xarxa Cruscat ha presentat l’informe del 2011 sobre la situació de la llengua catalana. Segons anuncien en el seu web:

El català es consolida amb deu milions de parlants, però manté profunds desequilibris territorials en un entorn sociopolític més advers

El 70,7  % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3  % l’entén (12.728.00 persones) i el 50,3  % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones). La realitat, però, és que encara hi ha una cinquena part de la població de Catalunya, més d’una quarta part de les Illes Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià que manifesten que no saben parlar el català, i que el nivell de coneixement i ús d’aquesta llengua en els diferents territoris és molt heterogeni.

L’emissió de TV3 al País Valencià és una activitat lícita

El web d’Acció Cultural del País Valencià porta bones notícies judicials:

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) valora molt positivament la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs de la nostra entitat a la primera multa per les emissions de TV3 al País Valencià.

[…]

Ara, Acció Cultural estén la mà al president Fabra i al nou Govern valencià perquè trenque definitivament amb el llegat del president Camps, que ha estat censurat jurídicament pel Tribunal Suprem, i opte pel diàleg que, una vegada més, li oferim. Diàleg per a, primer, posar fi a la persecució a la nostra entitat i retirar els expedients administratius contra Acció Cultural i retornar l’import de les multes que ens hem vist forçats a pagar injustament (com ara es demostra). Diàleg, segon, per a posar fi a la censura i reobrir les emissions de TV3 al País Valencià el més prompte possible.

Els destrellats que hem hagut de suportar al llarg de massa anys dels governs del Partit Popular i, particularment, de l’antic president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps Ortiz (veg. dtl), tenen ara un contrapunt judicial —un altre, si tenim en compte les sentències (veg. dtl) contra les seues polítiques autoritàries i aŀlòfobes— que reconforta un poc davant la situació de crisi econòmica, social i política de la societat valenciana a què ha dut eixa ideologia sense valors.

Huitanté aniversari de les normes de Castelló

L’Institut d’Estudis Catalans ha preparat un acte de commemoració del huitanté aniversari de les normes de Castelló. L’acte tindrà lloc el 20 de novembre a les 18:30 a la seu de l’iec a Barcelona. Es retransmetrà en directe per Internet (http://www.iec.cat).

En l’acte intervindran Germà Colón, «Les Normes de Castelló i la Societat Castellonenca de Cultura»; Joan Francesc Mira, «Norma i cultura: l’espai de la llengua escrita». A més, hi haurà parlaments de Salvador Giner, president de l’iec; Vicent Climent, vicepresident segon de la Xarxa Vives d’Universitats; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’iec; Ferran Carbó, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana i Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica.

Flaix sobre la Comissió de Toponímia de Catalunya

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 94, 19.09.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

La Direcció General de Política Lingüística assumeix la Secretaria de la Comissió de Toponímia

El dia 13 de setembre es va reunir la Comissió de Toponímia de Catalunya, presidida per Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura. En aquesta sessió, la Direcció General de Política Lingüística va assumir també la Secretaria de la Comissió, que exercirà Montserrat Montagut, cap del Servei de Recursos Lingüístics, en substitució de Francesc Vilaró. En aquesta mateixa sessió s’hi va incorporar la nova representant del Conselh Generau d’Aran, Lourdes Espanya.

La Comissió de Toponímia de Catalunya és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya. Pel treball rigorós, els criteris i el tractament en l’aplicació dels topònims, és en aquests moments un referent reconegut també per altes institucions internacionals, com es va posar de manifest en el darrer Congrés Internacional d’icos, celebrat a Barcelona el setembre del 2011.
 
Entre els principals temes, es va tractar de l’impuls de la publicació de les actes del Congrés icos, a més de la presència de la toponímia catalana en productes informàtics de geolocalització per buscar solucions a l’ús correcte de topònìms en aplicacions com ara Google Maps, geolocalitzadors, etc. Finalment, es va acordar intensificar els treballs de la Comissió, de manera que la propera reunió sigui ja dins del primer trimestre del 2013.

Les fronteres mentals dels diputats espanyols

La iniciativa legislativa popular ha acabat com estava previst d’acord amb el sistema de «partitocràcia sense participació ciutadana» que han organitzat els partits polítics espanyols majoritaris. Segons el diari El Punt (12.09.2012):

No a tv3 al País Valencià

El pp i upd voten en contra de la tramitació de la iniciativa promoguda per acpv, ‘Televisió sense fronteres’, que permetia la legalització de les emissions

El web d’Acció Cultural del País Valencià (11.09.2012), una de les entitats impulsores de la iniciativa, comenta i desmunta algunes de les excuses dels polítics opositors. Per exemple, quant a l’excusa econòmica:

Respecte a l’excusa econòmica, que l’actual obligació assumida pel Govern espanyol de reducció del dèficit i de la despesa pública implique que no hi haja disponibilitat econòmica per al 2013 i fins i tot per al 2014 no significa que no es puga aprovar el tràmit parlamentari de la ilp i fins i tot convertir-la en llei, en el benentés que la despesa necessària podria pressupostar-se per a més endavant; és a dir, fonamentalment es tracta de voluntat política. I respecte a l’excusa tècnica, que l’espectre radioelèctric siga un bé escàs és un argument precisament a favor de pensar molt bé a quina finalitat es dedica la seua disponibilitat i, per tant, novament, es tracta de voluntat política, en aquest cas de garantir la igualtat de de totes les llengües de l’Estat en l’àmbit àudiovisual.

La ILP Televisió sense Fronteres al parlament espanyol

Segons recull Europa Press (04.09.2012):

El Congrés debat el dia 11 la iniciativa popular perquè cadenes autonòmiques es vegen en altres CA amb igual llengua

El Ple del Congrés debatrà i votarà dimarts que ve, dia 11, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ‘Televisió sense fronteres’, que pretén que les cadenes autonòmiques es puguen veure en aquelles comunitats on es compartisca la mateixa llengua.

Joan Tardà recorda en el seu bloc què va passar amb l’espai televisiu valencià i amb esta iniciativa durant la legislatura passada. I conclou:

[…] com que les ILP no decauen en acabar-se la legislatura, dimarts vinent arriba al plenari. Desconeixem a hores d’ara quina serà la posició del PP. El PSOE, ara, hi votarà a favor. Ara, sí!

Suport a La Bressola en Granollers

Acte de suport a La Bressola

Divendres dia 7 de setembre, a la Sala Sant Francesc (carrer Espí i Grau, 1) de Granollers, es farà un acte de suport a La Bressola. Aquest acte ha estat impulsat per les JERC Vallès i Esquerra Republicana de Catalunya i amb la coŀlaboració d’Òmnium.

L’acte començarà a les 19h00 amb un concert de Música Clàssica al carrer a càrrec de joves alumnes del Conservatori Municipal Josep M.ª Ruera, i continuarà a les 20h00 amb una xerrada coŀloqui a càrrec de:
– Joan Pere Le Bihan, president de La Bressola,
– Francesc Franquesa, director pedagògic de La Bressola,
– Aleix Andreu, president de l’Associació d’Amics de La Bressola.

Us hi esperem!

Associació d’Amics de la Bressola

III Festa Estellés

L’escriptor i company Josep Lozano Lerma ens recorda que la iniciativa cultural i política de la Festa Vicent Andrés Estellés té un llarg recorregut per davant:

2012. Lletra de Convit a Celebrar la III Festa Estellés

Alginet, 15 de juliol de 2012

Estimats amigues i amics:

L’any passat, el 2011, al llarg dels mesos de setembre i octubre, es va celebrar la II Festa Vicent Andrés Estellés als poble i ciutats següents —espere no deixar-me’n cap—:

Alaquàs, Albal, Alboraia, Albuixech, Alcàssser, l’Alcúdia, Alfarb, Algemesí, Alginet, Alpens, Altea, Barcelona, Barcelona, Benicarló, Benimodo, Benimaclet, Bétera, Borriana, Burjassot, Campredó, Canals, Carcaixent, Castelló de la Ribera, Catarroja, Corbera, Dénia, Elx, Foios, Gandia, Guardamar del Segura, la Mata, Manuel, Masquefa, Massalfassar, Mislata, Munic, Ontinyent, Otos, Paiporta, Pedreguer, Picanya, Quart de Poblet, Real, Riola, Sant Joan d’Alacant, Senija, Silla, Sollana, Suera, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna, Torrent, Tivenys, Turballos, València, Vila-real, Xàbia, Xaló, Xàtiva i Xirivella.

La celebració va nàixer fa dos anys amb l’objectiu de cohesionar-nos honorant un dels nostres màxims poetes, Vicent Andrés Estellés, en un acte festiu i vindicatiu de la nostra cultura, que tan necessitada està de pautes culturals i de celebracions identitàries.

Enguany la situació política i econòmica general no és massa encoratjadora, però crec que, tot i això, si és possible, i com un repte a les circumstàncies adverses i com a prova de la nostra voluntat de ser —ara i també en el futur— caldria que celebràrem la III Festa Estellés, perquè en allò que solem fallar valencians, balears, catalans o, simplement, gent que ens estimem la cultura, és en la perseverança i defensa de les nostres conviccions i actes d’afirmació.

Per tant, com diuen a Benicarló, «no res i avant». I si podeu fer-la, feu-la, i escriviu-me diguent-m’ho a l’adreça electrònica següent:

jlozanolerma@gmail.com

Molt cordialment,

Josep Lozano

Flaixos sobre l’aranés i sobre la Franja

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 93, 13.07.2012) ens envien, entre altres, les informacions següents:

El català a la Franja

El web Llengua catalana ha incorporat una pàgina que recull les declaracions d’autoritats, institucions i associacions en relació amb el projecte legislatiu del Govern d’Aragó que modifica la situació del català a la Franja. En aquest moment conté, per exemple, les declaracions del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; una declaració institucional de l’Institut d’Estudis Catalans, o una altra de les entitats de la Franja. S’hi van incorporant nous continguts a mesura que es generen.

Més informació: El català a la Franja

Programa per impulsar el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran

El Govern ha aprovat el Programa per a l’impuls del desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que substitueix l’anterior programa per a la promoció de l’occità. El programa té com a objectiu impulsar la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, i dóna continuïtat a les polítiques de la Generalitat de foment i difusió de l’occità aranès. En el marc d’aquest programa, el 30 de maig passat es va constituir a Vielha el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès com a òrgan principal de coordinació de la política lingüística pel que fa a l’occità aranès. El Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès és un nou instrument amb caràcter institucional i permanent que substitueix el marc relacional que anteriorment s’havia produït per mitjà de convenis i subvencions.

Més informació: El Govern aprova el programa per impulsar el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran