El cidaj ens informa de la convocatòria següent:
Ajuntament de Torrent. Oferta pública d’ocupació. [2007/10640] (docv núm. 5 600, de 17.09.2007)
[…] Grup B. Administració especial, subescala serveis especials, classe personals comeses especials. Denominació: traductor corrector. Nombre de vacants 1. Codi: 323B0701.
– vegeu text:
[…]
Els companys i companyes lingüistes estan classificats de maneres bastant diverses en les distintes administracions públiques valencianes. Actualment fóra quasi tema per a una tesi recollir totes les classificacions (funcions, sous, condicions de treball, etc.) que es donen en l’administració local [veg. serveis lingüístics].
En canvi, no hauria de ser tan complex conéixer l’estat d’eixos professionals en la Generalitat valenciana, que és el que hem recollit en una fitxa: tmpl.
En un món cada vegada més ben comunicat, en tots els aspectes, hi ha «espanyols» que mantenen uns tics atàvics de por a la lliure circulació (d’idees, llengües, polítiques: no de capitals, ça va de soi). Tal com diu Baztarrika (en la versió del diari El País, 14.09.2007), seria «completament incomprensible» que no hi haguera cap problema perquè el País Basc puga establir convenis de col·laboració amb governs de tot el món i, en canvi, no puguera fer-ho amb Navarra. Certament, així pretenen alguns polítics —a Madrid, al País Basc o al País Valencià— que siga el món: incomprensible, desconegut, perillós… I això és justament el contrari del que hauria de ser la política.
La notícia del diari Diario Vasco (13.09.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:
El Govern Basc proposa al navarrés la creació d’un òrgan per al foment de l’èuscar
El viceconseller de Política Lingüística, Patxi Baztarrika, ha anunciat que el departament farà arribar la iniciativa al govern foral «immediatament després» que es constituïxca l’Institut Navarrés del Basc
Bilbao | Vasco Press – 13.09.07
El Govern Basc aprofitarà el «canvi d’actitud» intuït amb el nou executiu navarrés per a proposar-li la creació d’un òrgan comú permanent per al foment de l’èuscar, basat en el «més absolut respecte institucional i a les respectives estructures juridicoadministratives».
Segons ha anunciat avui el viceconseller de Política Lingüística, Patxi Baztarrika, el departament farà arribar la iniciativa al govern foral «immediatament després» que es constituïxca l’Institut Navarrés del Basc. «Sense perdre ni un sol minut ens posarem en contacte amb els seus responsables», ha avançat.
Baztarrika ha valorat este matí a Bilbao l’informe lliurat al Consell d’Europa sobre grau de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals (Eurocarta), abans de viatjar a Madrid per a reunir-se amb el Comité d’Experts del Consell d’Europa. «Acudim amb els deures fets», ha indicat.
En l’estudi basc, lliurat al Ministeri d’Administracions Públiques perquè siga inclòs en el text final, el govern autònom ha tingut en compte la Comunitat Autònoma Basca, Euskadi Nord, la Comunitat Foral de Navarra i l’administració central i els seus organismes.
Baztarrika ha destacat el «continu i progressiu» avanç que està experimentant la llengua basca a Euskadi ja que cada vegada són més els ciutadans que saben èuscar i cada vegada és major el seu ús. «L’èuscar està present cada vegada més en més àmbits i pràcticament el 100 % dels pares bascoparlants garantixen la transmissió generacional de l’èuscar», ha explicat.
Quant a la comunitat foral navarresa, el viceconseller considera «totalment necessària la col·laboració i coordinació» entre ambdós governs en matèria de promoció de l’èuscar. En aquest sentit, ha lamentat que fins al moment, a pesar dels «reiterats intents», no haja estat possible establir el «més mínim marc de col·laboració» a causa del fet que el Govern navarrés «ha posat un color i un ús polític a l’èuscar que en res l’afavorix i que per a res mereix, en lloc de partir de la consideració de la llengua patrimoni de tots».
«Esperem i desitgem que amb el nou govern recentment constituït siga possible establir eixos canals de col·laboració que no han resultat factibles amb l’anterior», ha dit.
Baztarrika ha advertit així mateix que el govern central «està lluny» de complir amb el que recull l’Eurocarta i d’assumir el realment «el caràcter plurilingüe de l’estat i promoure el coneixement i l’ús de les llengües cooficials».
Seguint amb la màxima que la realitat no et xafe un bon titular, el conseller Font de Mora fa titulars, però no millora la realitat. Certament, l’alegria és seua, no sabem si pel titular o, al capdavall, per la realitat, en què les dades no deixen de mostrar la minorització del valencià. El pesar és, doncs, nostre únicament. I l’esforç perquè la realitat supere les patètiques xifres amb què tant gaudix Font de Mora, és de tota la ciutadania valenciana que realment «trau» la llengua en la seua vida diària —a pesar que li la traguen més del que hauria de ser democràticament esperable des de les poltrones públiques.
Com que no ens hem aclarit massa entre les dades que diuen que ha dit Font de Mora (Conxa Gómez i Vicent Satorres) en Vilaweb, El País i Levante, hem refet els quadres, per poder vore-ho tot més clar.
Amb tot, cal dir que les dades periodístiques i les de les enquestes reals no ens quadren, ja que en el cas de la comparativa amb l’any 1993, les dades de les amistats, desconeguts, comerç i grans superfícies no corresponen als que parlen en valencià en 1993, sinó al que parlen les dos llengües indistintament.
Finalment, i abans de passar a les dades, no volem oblidar un últim comentari de «gran profunditat» humana i racional (podeu llegir-ho unint la conjunció al substantiu):
En este sentit, ha criticat que Catalunya «sembla que vol imposar» la llengua al pati del col·legi i ha afegit que «com jo em vaig quedar tan cremat quan en el franquisme no em deixaven parlar valencià al pati del col·legi, no vull ni pensar en mesures d’este tipus». Segons la seua opinió, «sense estes actuacions impositives» i «sense encotillar la vida d’una persona, es pot arribar als mateixos objectius, que al final, són de respecte i extensió de la llengua», ha acabat.
És a dir, que troba l’ocasió de «preocupar-se» per un fet que desconeix —li «sembla»— i que sabem que només respon a l’estratègia d’alimentar la fantasia pepera, tal com feia el no-do quan el franquisme, com ell també deu recordar. En canvi, no troba raons per a comentar les agressions als drets lingüístics documentades que s’esdevenen amb alguns policies municipals de València, amb alguns membres de la Guàrdia Civil a Ondara… Per exemple, quan un director general de l’administració del Consell no atén en valencià [dtl] —esta, potser no la sap, perquè no l’hem registrada com a denúncia, però el cas és que és real—: seria una imposició ¿o només hi ha imposició és depenent de la llengua i no dels drets dels ciutadans? Passem a les dades:
| 2006 | ||
|---|---|---|
| Alumnat total | 89.280 | |
| Alumnat en valencià | 12.946 | |
| Percentatge | 14,5 | |
| ESO | 3.433 | |
| Percentatge (sobre l’alumnat en valencià) | 26,5 | |
| Alumnat PV | 719.419 | |
| Alumnat en valencià | 169.853 | |
| Percentatge | 23,5 |
| Percentatges | 1993 | 2006 |
|---|---|---|
| entén | 89,7 | 79,9 |
| sap parlar | 54,4 | 56,3 |
| sap llegir | 48,1 | 57,5 |
| sap escriure | 18 | 40,3 |
| parla a casa | 15 | 17,1 |
| → en espanyol | 60,5 | 72,5 |
| → indistintament | 6,1 | 10,4 |
| amb amistats | 13,4* | 18,1 |
| amb desconeguts | 12,2* | 21,2 |
| al comerç | 10,3* | 21,2 |
| a les grans superfícies | 8,7* | 19,3 |
| a la faena | 58,06** | 64,1 |
| Veu normal el valencià | 30,4 | 42 |
| * Indistintament. Suposem que les dades del 2006 responen també a eixa modalitat. | ||
| ** Sempre en espanyol. Suposem que la dada del 2006 respon també a eixa modalitat. | ||
| Entre 15-24 anys | |
| (València) | any 2006 |
| entén | 88,5 |
| sap parlar | 75 |
| sap llegir | 86 |
| sap escriure | 75 |
| País Valencià | any 2005 |
| entén | 96,2 |
| sap parlar | 84 |
| sap llegir | 88 |
| sap escriure | 78 |
Informa la publicació Canfali – Marina Alta (13.09.2007) que hi ha un nou servei lingüístic a Benissa. Esperem que el nou servei tinga continuïtat, mitjans (i estabilitat laboral) i èxit.
Entra en funcionament la nova oficina de promoció de l’ús del valencià de Benissa
13.09.2007
El regidor de Normalització Lingüística, Xavi Tro, ha anunciat la posada en funcionament d’una oficina de promoció de l’ús del valencià. Este nou servei està ubicat al Centre Cultural i atén els ciutadans de dilluns a divendres, en horari de 9 a 14 hores. Es tracta d’un dels compromisos adquirits pel CIBE-BLOC arran d’acceptar l’oferiment de l’alcalde, Juan Bautista Roselló, de gestionar esta àrea de la gestió municipal. Una Regidoria, per cert, creada en l’anterior legislatura però que no havia tingut cap operativitat fins ara. Un inici dur perquè, de fet, no hi ha consignació pressupostària. La creació d’esta nova oficina és el primer pas a fi d’aconseguir subvencions i ajudes per dur endavant la tasca encomanada.
Este nou servei naix amb la intenció de fomentar la llengua valenciana tant a nivell intern, amb la redacció dels documents oficials en valencià, com extern, ja que està a l’abast de tots els ciutadans que ho necessiten. De fet, entre les seues funcions està ajudar en la correcció i traducció de textos, donar informació sobre els cursos de valencià i sobre les convocatòries de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià i assessorar en tot allò relacionat amb material bibliogràfic especialitzat i dels recursos lingüístics disponibles en Internet.
El coneixement lingüístic és una de les capacitacions que hauria de tindre qualsevol persona, al costat d’altres capacitats valorables, en les diverses ocupacions que podem arribar a exercir. Per exemple, no estaria fora de lloc que per a ocupar càrrecs de representació política s’exigira un determinat nivell de capacitació lingüística en diversos idiomes —d’acord amb els llocs on s’exercira la funció—. Naturalment, això permetria ampliar la base de coneixement i de consens per a considerar les llengües un valor social i no un entrebanc amb el qual poden jugar segons l’interés polític conjuntural.
Per exemple, en relació ara amb les migracions, la notícia d’agència que publicava el diari El País (10.09.2007: traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:
Londres exigirà als immigrants qualificats un examen d’anglés
Reuters – Londres – 10.09.2007
El govern britànic endurirà les normes d’entrada de milers d’immigrants que busquen una ocupació en el Regne Unit. Tots els treballadors qualificats, des de lampistes fins a mecànics, de fora de la Unió Europea haurien de passar un examen d’anglés, segons va informar ahir Downing Street. Este nou requisit podria bloquejar l’arribada al país de més de 35.000 persones.
Esta prova d’idioma era només necessària fins a ara per als treballadors altament qualificats (graduats), però el primer ministre, Gordon Brown, té previst anunciar avui formalment que planeja estendre-la als treballadors qualificats. Per a l’oposició conservadora, la iniciativa no tindrà un gran efecte en els nivells d’immigració, mentres que directius de diverses empreses van expressar el seu temor que la nova regulació perjudique l’economia.
Les regles britàniques d’immigració establixen tres categories de treballadors: altament qualificats, qualificats i no qualificats. Només les persones que estiguen en les dos primeres categories poden sol·licitar el permís de residència permanent. Prop de 96.000 treballadors van entrar en el Regne Unit l’any passat sota la categoria de qualificats, i al voltant de 35.000 haurien suspés l’examen d’anglés, segons va dir el Govern a The Sunday Telegraph.
La ministra de l’Interior, Jacqui Smith, va explicar al periòdic: «Els qui vénen a treballar i establir-se en el nostre país són benvinguts, però han d’entendre les nostres tradicions i sentir que formen part de la nostra cultura nacional». «És necessari que s’integren, aprenguen anglés i l’usen», va afegir.
Els futbolistes, exempts
Hi haurà excepcions. Per exemple, els jugadors de futbol que fitxen per clubs de primera divisió no haurien de passar l’examen. El primer ministre també planteja la possibilitat de demanar als treballadors no qualificats que passen un examen d’anglés, encara que no hi ha cap decisió en ferma encara.
Al director general de les cambres de comerç del Regne Unit, David Frost, li preocupen les noves regles. «En els últims anys, l’arribada de treballadors immigrants al Regne Unit ha assegurat el creixement de la nostra economia; molts tenen una ètica del treball i un nivell professional que, simplement, molts joves britànics no tenen», va dir Frost.
«Clar que parlar l’idioma és important, però em preocupa pensar que això significa que treballadors que volen vindre i contribuir al nostre creixement no poden fer-ho perquè no passen eixe examen i se’n van amb el seu talent a un altre país», va afegir.
Per la seua banda, Damian Green, portaveu del Partit Conservador encarregat de temes d’immigració, va explicar que «la mesura tindrà un efecte molt limitat». Els torys són partidaris d’establir un límit anual d’entrada d’immigrants.
Continua la pressió de la Generalitat valenciana de Francisco Camps Ortiz contra la reemissió de la tv3 al País Valencià i, en general, contra la producció audiovisual en valencià. Si més no, encara estem esperant els productes audiovisuals en valencià que s’emeten només en espanyol per Canal 9, mentres que la versió en valencià només és accessible a través de tv3. I això per no parlar del doblatge, dels subtítols i de les emissions per tdt que Canal 9 no fa en valencià. Això, pretenen tancar un mitjà d’informació i de difusió en valencià que, per simple comparació, deixa molt en evidència la qualitat periodística, cultural i lingüística de la gestió del govern Camps.
La notícia del diari El País (11.09.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:
El Consell ordena el cessament de TV3 després de desestimar el recurs d’ACPV
el país – València – 11.09.2007
La Generalitat ha desestimat el recurs interposat per Acció Cultural del País Valencià (acpv) contra l’ordre del cessament d’emissions analògiques de tv3 en el territori valencià i contra la sanció de 300.000 euros a l’associació que gestiona els repetidors de la televisió catalana. L’ordre s’ha de fer efectiva en 20 dies.
En un comunicat, ACPV va destacar ahir la «gravetat de la sanció i el perill, ara sí, de cessament d’emissions després de 20 anys de normalitat». Insistix que la «via de solució més factible i raonable a la situació creada pel pp valencià és la de l’acord entre la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Indústria espanyol, que garantixca la reciprocitat dels diferents canals autonòmics que emeten en llengua catalana». Per tant, acusa al Consell valencià d’«escassa voluntat de diàleg» i, mentre «diu apostar per un acord, sanciona amb contundència una de les parts implicades».
Dos funcionaris autonòmics van transmetre als serveis jurídics d’acpv la decisió de la Secretaria Autonòmica de Comunicació.
Els parlants portuguesos de tot el món estan ara mateix tractant una reforma de les normes ortogràfiques —i en van unes quantes des del començament del segle xx, tal com podeu llegir, per exemple, en «De reformas e empulhacões»—. Sembla que anem en la mateixa deriva uns i altres, tot i que el vaixell fa la diferència.
La notícia del diari O Globo (07.09.2007) és la següent:
El MEC tracta el termini per a la implantació de l’acord ortogràfic
Tatiana Clébicar – O Globo Online
El Ministeri d’Educació (mec) tractarà la setmana que ve el termini d’implantació de l’acord ortogràfic de la llengua portuguesa al país. La Comissió per a la Definició de la Política d’Ensenyament-Aprenentatge, Recerca i Promoció de la Llengua Portuguesa es reunirà divendres que ve per a definir com ha de ser la introducció de les noves normes ortogràfiques al Brasil. L’acord pretén unificar l’escriptura de la llengua en els huit països que parlen portugués: Angola, Brasil, Cap Verd, Guinea Bissau, Moçambic, Portugal, São Tomé i Príncipe i Timor Est. La trobada tindrà lloc a Rio a marcarà el termini perquè les publicacions adoptem les noves regles. Durant un temps, que s’establirà en la reunió, les regles actuals i les noves hauran de ser acceptades.
Segons Godofredo de Oliveira Neto, president de la comissió, tres països han ratificat l’acord i ja hi pot entrar en vigor. D’acord amb el mec, el Ministeri d’Afers Estrangers negocia amb els països que encara no han ratificat l’acord una data concreta perquè les normes siguen adoptades.
Com que pel País Valencià no estem molt allà en la qualitat dels mitjans d’informació públics —ni quant a contingunts ni quant a qualitat lingüística—, les polèmiques i els debats que es donen sobre el este tema en altres espais comunicatius ens poden mostrar coincidències i divergències quant a dèficits. A més, ens poden mostrar que hi ha debats possibles sobre el tema que no són «permesos» per ací pel control polític d’una activitat que hauria de tindre un control professional i social.
Reproduïm un article d’Henrike Knörr sobre la televisió basca (El País, 06.09.2007; l’hem traduït amb l’ajuda de l’Internostrum):
Les llengües i ETB
Henrike Knörr 06.09.2007
El 19 d’agost passat, Luisa Etxenike va publicar en estes pàgines un interessant article titulat «Torcidos lingüísticos». Assenyalava l’autora els errors comesos en la televisió pública basca pel que fa a la llengua castellana, posant exemples sentits i vists (sobreimpresos), com «desbastador incendio», «axfisiados», etcètera.
La llista, per descomptat, podria allargar-se molt. Es senten pronunciacions descurades i no adequades a eixe nivell (no parlem de la llengua del carrer o de la taverna) com ara «consihnas», «empleào», etcètera. Però ¿i si contemplem els errors comesos en la nostra altra llengua oficial, l’èuscar? La llista seria encara més llarga. En els últims dies he vist sobreimprés «Arrayoz» (en lloc de Arraiotz), «Sokoa» (per Zokoa) i he sentit certes pronunciacions desgraciades, per exemple una altra vegada «Biriatú» (per Biriátu), o «Jaurgain», amb la jota espanyola per a referir-se a aquest insigne investigador suletí.
Ara bé, açò no té remei. eitb ha demostrat durant anys que no es pren de debò —o que no hi dóna la importància deguda—, el bon ús de les dues llengües oficials. Ha estat impossible establir un veritable servei lingüístic en eixa casa (que és un ens públic, no ho oblidem), i l’única cosa que s’ha fet és posar alguns pegats, tirant mà d’algunes persones i tres o quatre cursets. Molt, però que molt lluny, del que es necessita.
D’esta trista història, jo en podria parlar amb alguna extensió. En el temps que vaig ser conseller de eitb, presentat per Euskaltzaindia i votat pel parlament, vaig tractar d’organitzar una comissió lingüística que s’ocupara de la cura d’ambdues llengües. Vaig proposar alguns noms, tant dins del camp del castellà com de l’èuscar, i fins i tot la llista dels professionals vascólogos va passar pel ple d’Euskaltzaindia. Però quan tot estava ja preparat, el llavors sotsdirector, Julián Beloki, i Miren Azkarate, en aquell temps encarregada d’eixa parcel·la, es van oposar rotundament al pla, en una entrevista que vam tenir els tres l’1 de març del 2001. Com no tinc ganes de barallar-me en ambients hostils ni convéncer a qui no vol escoltar, ahí ho vaig deixar, pensant que, a més, prompte acabaria el meu mandat en aquell consell d’administració. Tal com vaig escriure en acomiadar-me, allò és més aviat una administració de consells, pel capritx de la direcció d’eitb. La mateixa direcció que va creure excessiva la meua proposta de comprar llibres bàsics de consulta, com ara enciclopèdies i manuals. Recorde molt bé una visita que vaig fer a Euskadi Irratia en Donostia: el buit de bibliografia era clamorós.
Probablement vindran temps millors. Potser vindran altres persones que es faran càrrec de la gravetat i importància de l’assumpte. Entretant, i sempre amb el major respecte cap als bons professionals, que n’hi ha en eitb, haurem de patir els disbarats lingüístics, els quals tenen a veure en gran part amb un nivell cultural pobríssimo d’alguns redactors i locutors. No coneixen el país com deurien. No els sona el més elemental, ni les Bardenas (que no «Bàrdenas») ni Garazi ni Kuartango (vall alabesa de 20 pobles que solen denominar «localitat»…).
De la nostra història, com és evident, poc és el que en saben. I ningú els ha dit que existix el nivell de llengua, de tal manera que odontòleg, dentista i arrencaqueixals no es poden usar indistintament, i tampoc en èuscar «bikain» i «dexente». Així les coses, vaja vosté a dir-los que pronuncien correctament Mendizorrotza, sense lliurar-se a la pronunciació castellana Mendizorroza. En fi, no demanem més, perquè seria demanar impossibles, per exemple pronunciar correctament Mozart (que ha de sonar «Motzart», és clar), o Saunier-Duval, i no a l’espanyola («Sa-u-niér»), com tampoc maglia (rosa), que qualsevol sap es pronuncia «malla».
I una última qüestió. ¿Ha plantejat algú la necessitat de logopedes? És este un assumpte molt delicat, però cal abordar-lo. La necessitat és evident. Assenyalar noms no és bonic. Però alguna cosa cal fer. Sens dubte, amb uns altres caps en eitb.
Henrike Knörr és director d’Investigació d’Euskaltzaindia i catedràtic de la Universitat del País Basc.
El Tribunal Suprem espanyol fa un altre pas en l’aplicació de la doctrina constitucional (i de la legislació) referent a les obligacions lingüístiques dels funcionaris públics.
La notícia del diari La Vanguardia (06.09.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és:
El Tribunal Suprem exigix que es reconega el català per a ser jutge
Corregix el cgpj, que no va considerar un mèrit saber les llengües cooficials
José María Brunet | Madrid | 06.09.2007
El Tribunal Suprem (ts) li va pegar ahir una bona repassada a la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial (cgpj), l’òrgan de govern dels jutges. El Suprem va dictar una sentència per la qual obliga que el coneixement de les llengües cooficials —català, èuscar i gallec— siga un mèrit preferent per a la provisió de places en les respectives comunitats on estos idiomes tenen l’esmentat estatus.
El Consell del Poder Judicial, no obstant això, havia aprovat en el 2005 que este coneixement no fóra tingut en compte en un concurs per a proveir places de jutge del mercantil. Contra este acord es van expressar en un vot particular diversos membres de la minoria progressista, entre ells el vicepresident del cgpj, Fernando Salines, i els vocals Montserrat Comas, Alfons López-Tena i M. ª Ángeles García.
L’associació progressista Jutges per a la Democràcia (jpd) va recórrer l’acord davant el Consell, que ho va rebutjar. jpd va decidir llavors dur l’assumpte al Suprem, que ara ha resolt anul·lar l’acord pres per la cúpula judicial en el sentit de considerar intranscendent el coneixement de les llengües cooficials quan la plaça a proveir fóra de jutge del mercantil.
El Consell va defensar en el seu moment que el coneixement de les llengües cooficials havia de prendre’s en compte en els casos de concurs de trasllat, però no en altres supòsits, entre ells els «concursos encaminats que obtinguen destinacions els qui han assolit la condició d’especialistes», en este cas en dret mercantil. La cúpula judicial venia a dir que el més rellevant és el domini de la matèria, la legislació mercantil. Este criteri, consistent a «atendre a la major o millor puntuació en les proves d’especialització, trencaria mitjançant la hipotètica aplicació» d’altres mèrits preferents, entre els quals el coneixement de les llengües cooficials.
Jutges per a la Democràcia va argumentar, al seu torn, que s’oferien places per a tota Espanya, motiu pel qual resulta «inqüestionable» la necessitat de computar el coneixement d’estes llengües i del dret foral de les comunitats que en tenen. jpd afegia que per a assolir l’especialitat no es requerix conéixer cap d’estes llengües, però altra cosa s’esdevé quan es pretén una plaça concreta. Esta associació sostenia que la qualitat jurídica entre especialistes en dret mercantil s’avalua en tot cas, però el coneixement de la llengua cooficial no pot ser un factor secundari.
El Suprem ha avalat esta tesi a l’assenyalar que per a adquirir la condició d’especialista en mercantil no cal conéixer llengües cooficials. «No obstant això, el que es convoca (amb l’acord impugnat) és un concurs per a la provisió de determinats destinacions judicials», i ací sí que resulta ja exigible que el coneixement del català, l’èuscar o el gallec s’estimen mèrit preferent, segons els casos. El Suprem sosté que «més enllà del que es considere encertat o convenient, el legislador ha volgut que el mèrit exclòs» per l’acord del cgpj «es tinga present en tots els supòsits de provisió de destinacions judicials, sense excepcions». S’intuïx, doncs, que el Suprem pot tenir reserves sobre la conveniència d’esta norma, però complix la seua obligació d’aplicar la llei.
Després d’esta sentència ja no cap discutir el caràcter de mèrit preferent del coneixement del català per a places a Catalunya. Però està pendent la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial (lopj), en la qual, igual que en el projecte d’Estatut, s’aspirava a fixar l’obligatorietat d’este coneixement. Eixa reforma difícilment serà aprovada ja en la present legislatura.
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
