Oferta laboral d’Europa Press – Catalunya

La llista InfoZèfir ens ha fet arribar una oferta laboral. I abans de dir res, fins i tot abans de pensar-ho, meditem sobre l’economia de mercat, l’oferta, la demanda, els mecanismes reguladors, la seguretat social, l’estat del benestar, la inspecció de treball i la seguretat laboral, el xiquets i xiquetes de les mines, els immigrants sense papers, l’economia submergida, el mercat negre, les directives «secretes» de la Unió Europea [veg.], els esclaus del Brasil i un llarg etcètera que demostren que qualsevol altre món és possible.

I ara, ja podem valorar quina contraoferta li faríem a Europa Press – Catalunya (a/e: catalunya@europapress.es):

Oferta de feina

Empresa: Europa Press Catalunya
Tipus de contracte: substitució per maternitat
Durada: quatre mesos (disponibilitat a partir de mitjan desembre)
Sou brut: 790 euros mensuals (més les despeses del dinar)
Tipus de feina: revisió gramatical, d’estil i tipogràfica de notícies d’informació econòmica
Horari: 09.00 h – 17.30 h, amb cinquanta minuts per dinar
Requisit: llicenciatura de filologia catalana
Mèrits:
– Postgrau de Correcció i de Qualitat Lingüística de la UAB
– Certificat K de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits

Novetats terminològiques del Termcat

El diari Avui (25.10.2007) ens informa que el Termcat ha aprovat termes diversos: podcast, mosquit tigre i musclo zebrat, termes que es recullen en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (número 4 976, de 27 de setembre de 2007):

estirada del mercat , impuls tecnològic, resiliència, transiliència, coixinet (#), et (&), gràcia, ratlla baixa, plànol d’obra acabada, acer maràging, acer patinable, amb seguretat en fallades, appertització, appertitzar, autonomació (jidoka), bany de píquel, biinjecció, box-calf, brenyada, brioixeria, cloqué, coinjecció, despiquelar, despiquelatge, fil candlewick, formulació, hibernació, hibernar, irradiació, irradiar, mescla, metis, metis de les Índies, pell piquelada, píquel, píquel d’adob, píquel de conservació, piquelar, radioesterilització, radioesterilitzar, radiopasteurització, radiopasteuritzar, radurització, raduritzar, seguretat en fallades, suro de reproducció (suro de llei), suro de taps, xarmés, rasclada, rasclar, tercera línia ala dret -ta (tercera ala dret -ta), tercera línia centre (tercera línia clau; tercera centre; tercera clau), podcast, podcàsting, mosquit tigre, musclo zebrat.

Ara em ve al cap que els companys normalitzadors del Termcat hagueren pogut precisar que la clòtxina invasora que amenaça les espècies autòctones deu ser, més cap al sud, clòtxina zebrada (i no *clòtxina zebra, que és la forma que apareix documentada en Internet). Uns per poc i altres per massa, costa de tindre en compte la geosinonímia.

La Comissió Europea en català per Internet

La UE en català
Segons he sentit hui en el Telenotícies Migdia de TV3, hi ha un web de la Comissió de la Unió Europea en català. De més verdes en maduren, que diuen al meu poble, i eixa no era la més verda, certament, que les tenim més a prop. Una inquietud, però: ¿per què no hi apareix el País Valencià? Francisco Camps i companyia, naturalment, tenen la resposta, i més val no sentir-la.

Segons el web de TV3, que cita l’ACN (Agència Catalana de Notícies):

El català és la primera llengua no oficial de la UE que té una pàgina web de la Comissió Europea: ec.europa.eu/spain/barcelona.

Brussel·les només havia acceptat, fins ara, traduir al català algunes notícies del portal de la Comissió i obrir un fòrum d’opinió als comentaris en llengua catalana. Des d’aquest dijous, però, la representació de la Comissió a Barcelona disposa del seu propi espai web íntegrament en català, actualitzat de forma permanent i amb notícies i informació.

Com estudiar o treballar a la Unió Europea, quins projectes s’han finançat amb fons europeus a Catalunya i les Illes Balears o quina és la situació del català a la UE són algunes de les preguntes que respon la web que han presentat aquest dijous el director de la representació de la Comissió a Barcelona, Manel Camós, i la periodista Laura Rahola.

El català, la cultura i el negoci

Els eurodiputats Maria Badia, Teresa Riera, Raül Romeva i Ignasi Guardans tornen a demanar poder fer ús del català en les preguntes a la Comissió i al Consell de la Unió Europea, segons informa Vilaweb. El diari Avui i eldebat.cat ens informen sobre l’aparició d’un llibre enquesta elaborat per Enrico Chessa, Ernest Querol, Natxo Sorolla [bloc], Joaquim Torres i Joan-Albert Villaverde. I Encarna Sant-Celoni inicia el cicle «Escriure el país» a la Universitat d’Alacant, cicle en què també participaren altres companys tècnics, per exemple, Josep Lozano amb el relat Croissant.

Està clar que si l’espanyol és un negoci [El País], qualsevol llengua ho pot ser, perquè en això del capitalisme no hi ha excepcions sinó publicitat, oferta i demanda. Al cap i a la fi, és qüestió de clients potencials, i el català en té molts més entre els milers de milions d’habitants del planeta. És simple: qualsevol que no en sàpia. Només cal fer-li arribar la necessitat —el requisit lingüístic, molt necessari a molts llocs del món.

Concurs de tècnic superior en l’AVL: cap de recursos lingüísticotècnics

Puga ser que finalment l’avl haja començat el procés per a donar una certa estabilitat al seu personal. Al cap dels anys i després de diverses protestes de la cdlpv per la situació de precarietat en què es troba el personal interí. Encara que hagen començat pel lloc de lliure designació, esperem que continuen amb la resta de llocs que afecten els tècnics lingüístics i que cal cobrir per concurs.

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 5 d’octubre de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es convoquen, per a la seua provisió pel sistema de lliure designació, tres llocs de treball de naturalesa funcionarial. [2007/12412] (docv núm. 5 620, de 17.10.2007)
– vegeu text

Entre altres, es tracta del lloc d’assessorament lingüístic següent:

Lloc de treball número 6: Cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics.
Naturalesa: Funcionarial.
Sector: Administració especial.
Funcions: Programar, dirigir i supervisar els treballs tècnics encomanats pels òrgans de govern de l’Acadèmia; dirigir i coordinar els tècnics adscrits a la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics.

Requisits: Grau superior de coneixements de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Assessor lingüístic.
Complement de destinació: 30.
Complement específic: E050.
Forma de provisió: lliure designació.

Impuls de l’ús del valencià en la Guàrdia Civil

Vam obrir una categoria de missatges amb el terme «al·lofòbia» arran d’unes notícies que afectaven el comportament d’alguns membres de la Guàrdia Civil, i perquè la cosa tenia ja tradició, malauradament. En canvi, el diari Levante (19.10.2007) informa d’unes mesures que actuen en un sentit més positiu per als ciutadans i per als seus drets lingüístics, tal com també es comenta en El Portal del Guardi Civil.

La notícia del diari Levante és la següent (l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

Interior ordena utilitzar el valencià en les casernes de la Guàrdia Civil

El director general de la Guàrdia Civil, Joan Mesquida, ha remés una ordre a tots les casernes de la Comunitat Valenciana perquè impulsen l’ús del valencià en els serveis diaris.

José Graella, València

Així, els missatges de les centraletes estaran en castellà i valencià, els impresos de la intervenció d’armes es redactaren en ambdós idiomes i els agents realitzaran cursos oficials per a atendre i fins i tot redactar les denúncies en l’una i l’altra llengua. Per a l’Associació Independent de la Guàrdia Civil (Asigc), es tracta d’una bona mesura que hauria d’anar acompanyada d’unes altres que garantiren el bilingüisme real en el cos.

En el seu escrit, Joan Mesquida al·ludix a l’Estatut bàsic de l’empleat públic per a recordar l’obligació de garantir als ciutadans una atenció completa en la llengua que sol·licite sempre que siga oficial. Encara que l’article 4 d’eixe estatut diu que esta disposició només serà obligatòria quan la legislació específica de la policia i la Guàrdia Civil així ho determine, el director general entén que «la Guàrdia Civil ha d’adaptar-se a esta normativa en la mesura que els seus recursos ho permeten» .

Així, ordena a totes les comandàncies que «els missatges de benvinguda i informació de les centrals de telèfon de les casernes situades en territoris amb llengües cooficials, estaran gravats en castellà i en l’altra llengua» , en este cas en valencià.

També s’establix que els models de llicències, autoritzacions, targetes i guies de pertinença d’armes siguen emplenats en la llengua que diga l’interessat. I, finalment, «es realitzaran les gestions oportunes amb organismes autonòmics, provincials o locals per a promoure la realització de cursos per a l’aprenentatge de llengües cooficials per personal destinat en les comunitats autònomes afectades» , diu l’ordre.

Per a Asigc, esta instrucció és positiva, però hauria d’aprofundir-se en el bilingüisme procurant que els agents puguen atendre en ambdós idiomes. Proposa, per exemple, que s’apuge el sou als guàrdies civils perquè els joves de Catalunya, València, País Basc o Galícia es decanten per la Guàrdia Civil en comptes de les policies autonòmiques. En l’actualitat, diuen, en el cos hi ha majoria d’andalusos, extremenys o asturians que ocupen estes destinacions i que difícilment poden atendre en altra llengua que no siga el castellà.

També proposen que a l’hora d’ingressar en la Guàrdia Civil, la comunitats fixen uns contingents de personal que haurien de ser coberts per aspirants amb coneixements de l’idioma.

En definitiva, el que vol Asigc és que l’Institut Armat s’assemble el màxim possible a un cos de policia civil i que l’ensinistrament militar es limite a situacions excepcionals.

Sociolingüística a la Nucia

Vicent Martines ens fa arribar la informació següent:

Benvolgudes/ts col·legues,

em permet la llibertat de fer-vos a mans la informació que ja és obert el termini d’inscritpció per al:

XX CURS DE SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA NUCIA

SOCIOLINGÜÍSTICA, ENQUESTES I ANÀLISI DE LA REALITAT: CAP A ON ANEM? (i 2)

que se celebrarà els dies 9-10 i 30 de novembre i l’1 de desembre de 2007, a la Seu Universitària de la Nucia, organitzat per aquesta seu, l’IIFV i l’IVITRA.

ELS ENLLAÇOS PER A VEURE TOTA LA INFORMACIÓ I REALITZAR LA INSCRIPCIÓ:

http://www.ua.es/va/estudios/seus/nucia/
http://www.ua.es/es/estudios/seus/nucia/

DIPLOMES
Es podrà optar per un dels següents:

– Certificat de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat d’Alacant: 30 hores
– Certificat de crèdits de lliure elecció curricular: 2 crèdits.

A més, els crèdits són computables en els itineraris de la Universitat d’Alacant per a l’obtenció del certificat de capacitació docent i el diploma de mestre en valencià.

TRANSPORT
Hi haurà, com tots els anys, un servei d’autobusos gratuït per als inscrits (UA-Seu de la Nucia-UA). Els autobusos eixiran de la parada d’autobús del Campus de la UA (Rotonda de l’Autovia) una hora abans de l’inici de la primera activitat de cada dia; hi tornaran, només finalitze l’última activitat de cada dia.

QUÈ TÉ D’ESPECIAL L’EDICIÓ D’ENGUANY?
L’edició d’enguany és molt especial: 20 anys!!! Aquesta és la iniciativa d’aquesta mena degana (i ininterrompuda) a les terres valencianes de vinculació d’una universitat (la UA) i un ajuntament (la Nucia) a fi d’estudiar, analitzar i proposar estratègies sobre la situació sociolingüística al nostre país i, a més, amb una clara i decidida vocació cap a l’ensenyament i l’ús social.

Els cursos de sociolingüística de la Nucia han esdevingut un referent ineludible en l’especialitat i en el compromís per la normalització del valencià. 20 anys són 20 anys i, a més, han passat més de 250 dels millors especialistes europeus en la matèria.

Amb l’esperança que enguany també vindreu i amb la seguretat que sereu molt benvinguts, us saluda ben cordialment,

Vicent Martines
Dir. de la Seu Universitària de la Nucia
UA

Toponímia de la Catalunya del Nord

Segons informa l’Institut d’Estudis Catalans (iec), han publicat una obra de referència pel que fa a la toponímia de la Catalunya del Nord. La podeu trobar en el web de la institució acadèmica (en format PDF): Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord.

Fins ara, a més de referències disperses, cal assenyalar que hi havia la fitxa corresponent de la CDLPV, on es recollia un important treball d’Idali Vera Grau que incloïa els noms de tots els municipis de la Catalunya del Nord (també amb les comarques; des d’esta mateixa fitxa, es pot accedir a un mapa toponímic elaborat per J. Becat i Terra Nostra).

La publicació del nomenclàtor de l’iec (elaborat per Joan Peytaví, Patrici Pojada —toponímia occitana— i Manuel Figuera —Alta Cerdanya—) ens permet, per tant, revisar i ampliar les dades de què disposàvem sobre la toponímia de la Catalunya del Nord, fet que és una molt bona notícia.

El mercat cultural del català

El mercat del català sobreviu, però patix. Les conclusions no són sorprenents, però l’estudi que ha presentat Fundacc, aporta bases per a conéixer realment els hàbits de consum i les qüestions que cal millorar en la producció en català. Sense dubte, deu ser una eina interessant per a tècnics lingüístics i per a qualsevol persona interessada en participar en eixe mercat.

Hem trobat la notícia en Vilaweb (18.10.2007):

Salvador Cardús: ‘Els joves no tenen militància lingüística’

El sociòleg analitza l’estudi sobre consum cultural dels joves

El primer estudi de consum cultural i mediàtic de tots els territoris de parla catalana es va presentar ahir. En aquest vídeo el president de Fundacc, fundació que l’ha dut a terme, n’analitza els resultats. Se’n destaca que els joves consumeixen menys cultura en català que no pas els adults, tot i ser la primera generació educada en l’idioma propi. Entre més raons, Cardús al·lega manca d’oferta que els interessi.

Més dades que criden l’atenció: dels més grans de catorze anys, més de dos milions no llegeixen mai diaris, més de set no van al cinema i més de sis no fan servir internet.