Els parlars valencians de base castellanoaragonesa

Ferran Isabel ens informa a través de la llista InfoZèfir de la convocatòria següent:

I Jornada sobre els Parlars Valencians de Base Castellanoaragonesa

(De l’Alt Millars a la Vega Baixa)

València, 12 de novembre de 2008
Fòrum de Debats de la Universitat de València
Aula Magna. Carrer de la Nau, 2

València, 13 de novembre de 2008
Saló de Graus, Facultat de Filologia
Universitat de València

Inauguració: Fòrum de Debats de la Universitat de València:
Dimecres: 12 de novembre de 2008
Dra. Pilar Garcia Mouton (CSIC), «Las hablas valencianas en los Atlas Lingüísticos españoles».

Ho organitzen: Departaments de Filologia Espanyola i Filologia Catalana de la Universitat de València.
Hi col·laboren: IIFV, Servei de Política Lingüística UV, Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals FIECOV, Fòrum de Debats.

Informació i inscripcions:
Dep. de Filologia Catalana
Universitat de València
Av. Blasco Ibàñez, 32
46010 València
Tel. 96 386 42 55
e-mail: Inmaculada.Carrasquer@uv.es
(Les inscripcions es faran preferiblement per correu electrònic, indicant les dades personals: cognoms i nom, adreça, població, telèfon, codi postal i adreça electrònica).

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

Comité científic:
Antonio Briz, Joan Rafael Ramos, Lluís Gimeno, Jordi Colomina, Margarita Porcar, Francisco Gimeno, Natividad Nebot i Máximo Torreblanca.

La Carta europea de les llengües i la justícia

Xavier Rull ens informa a través de la llista InfoZèfir de la convocatòria següent:

IV Jornada – La Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i la seva aplicació a l’Administració de Justícia

Dia: divendres 24 d’octubre del 2008
Hora: 16 h
Lloc: Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)

Més informació a: Juristes per la Llengua

Navegar en català

La difusió de la llengua té molts vessants. Per exemple, pel cantó de les estadístiques d’ús en Internet, que poden reforçar molt l’ús del català l’àmbit del programari i dels mitjans d’informació i comunicació.

Marc Belzunces comenta una mica eixa qüestió en una entrada del seu bloc, «Les 40 llengües de Google, o la importància de tenir el navegador en català», on conta les raons d’Òscar del Pozo, enginyer de Google, per a afegir el català com a primera opció d’idioma en els navegadors (opció que tenen tots els navegadors i que no té res a vore amb la llengua dels menús del navegador):

L’Òscar ens va explicar que l’any passat Google va analitzar les llengües dels usuaris del web i es va trobar que si s’agafaven 40 llengües, es cobrien el 99% dels usuaris (fins que no revisi el vídeo de l’esdeveniment, no estic segur que aquest sigui exactament el tant per cent). I aquestes 40 llengües són les llengües que Google té pensat utilitzar en els seus serveis.

Sembla ser que el català va entrar entre les 40 per poc. Això contrasta amb la posició 25/20/15 que ocupa en altres rànquings. Cal diferenciar entre la creació activa de contingut/traduccions (la posició 25/20/15), i la posició dels usuaris pasius, la 40 de Google.

Treballar en la RAE

En el diari El País (12.10.2008 dg.) podem llegir en una carta d’una lectora, Michaela Moore, la descripció d’algunes de les condicions laboral amb què es gestiona la Real Academia Española (rae). Entre altres coses:

De fet, hi ha dos règims, l’antic i el nou. Els antics tenen els seus llocs de treball fixos i uns sous al voltant dels 2.000 euros, segons el lloc, amb jornades de 35 hores setmanals; els nous, alguns d’ells estan contractats per empreses de serveis o temporals i tenen contractes d’obra i servei, encara que faça cincs o més que estiguen al mateix lloc, cobrant al voltant dels 1.000 euros, independentment del lloc en què estigues, i les seues jornades laborals són de 40 hores oficials i totes les que vinguen després. I això passa quan la rae obté més beneficis que mai i més ajudes que mai.

Denegat el tancament de la Perenxisa

El diari Avui (13.10.2008) ens informa d’una nova actuació judicial que protegix els drets a la lliure informació i comunicació dels ciutadans valencians:

Una resolució judicial impedeix el tancament de TV3 al País Valencià

El Jutjat número 5 de València denega a la Generalitat Valenciana l’autorització per tancar el repetidor situat a la serra Perenxisa perquè vulneraria «el dret a la llibertat d’expressió i comunicació reconegut en la Constitució»

Convé deixar constància que la Generalitat Valenciana que pretén tancar una de les fonts d’informació dels valencians és la que dirigix actualment Francisco Camps Ortiz i altres membres del pp.

Edició de llibres de text per a Voramar

Trobem en el setmanari El Punt (5-11.10.2008) una oferta laboral de Voramar (Santillana):

Editor o editora de llibres de text

Ref.: EDLTV
Data de publicació: 05.10.2008
Lloc de treball: València

Perfil del candidat:
– Capacitat per a la creació i redacció de textos per als diferents nivells educatius.
Formació:
– Imprescindible llicenciatura en filologia valenciana o catalana.
Informàtica: es valorarà el domini de programes informàtics, especialment de l’Indesign.
Experiència: es valorarà l’experiència editorial, docent i en traducció i correcció de textos.

Oferim:
– Possibilitats de desenvolupament professional.
– Retribució competitiva.
– Beneficis socials.

Entitats locals menors valencianes

Eines de Llengua

Hem inclòs els noms de les entitats locals menors (també denominades «entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipal» o «entitats d’àmbit inferior al municipi») en la fitxa referent a les denominacions oficials dels municipis valencians. Hem localitzat les entitats següents:

  1. Barraca d’Aigües Vives, la (Alzira) [D 12/2000, dogv 3.676, 28.01.2000]
  2. Bellestar, el? (la Pobla de Benifassà) [Trobem una referència a la seua condició d'entitat local menor en el D 57/2006, dogv 5.252, 05.05.2006]
  3. Jesús Pobre (Dénia) [D 21/1999, docv 3.435, 16.02.1999]
  4. Llosa de Camacho, la (Alcalalí) [D 70/1996, dogv 2.723, 04.04.1996]
  5. Mareny de Barraquetes [D 137/2008, docv 5.855, 23.09.2008]
  6. Perelló, el (Sueca) [D 43/1999, dogv 3.463, 29.03.1999]
  7. Xara, la (Dénia) [D 73/1994, dogv 2.254, 27.04.1994]

Oferta laboral a Barxeta

A través de la llista Infozèfir ens arriba l’oferta següent:

Professor/ra de valencià a Barxeta

Necessiten un professor de valencià (llicenciat en filologia catalana o mestre de valencià) per a un curs de 60 hores a Barxeta (La Costera):

– Adreçat a pares i mares de l’escola.
– Curs de 60 hores nivell elemental o mitjà
– Dos vesprades a la setmana (1,5 hores o 2 hores per sessió), depén de quan començara el curs.
– Es paguen 15 euros nets per hora, amb contracte.
– Si el professorat és de molt lluny, es paga a banda el desplaçament.
– Horari: entre las 15.00 i les 17.30, depén de l’horari de l’escola de Barxeta, perquè es fa a una aula de l’escola.

Les persones interessades s’han d’adreçar a:
A/e: covalba@fev.org
Tel.: 635 622 345 (Jordi)

Font: Jordi Mollà (Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià)

Les llengües en Le Monde Diplomatique

La llista Infoedicat ens informa d’uns continguts interessants en Le Monde Diplomatique sobre la «guerra de les llengües» a Espanya i el plurilingüisme:

Le Monde Diplomatique (edició espanyola; no disponible en línia en cap llengua), setembre 2008, número 155

Sobre l’imperialisme lingüístic

La guerra de les llengües a Espanya

Per Ramón Chao

RESUM [Traduït per al dtl amb l’ajuda d’Internostrum]
En la seua última campanya electoral, José Luis Rodríguez Zapatero va prometre que d’ací a deu anys tots els xiquets d’Espanya sabrien parlar anglés. Per a començar —i no és poc— el candidat socialdemòcrata va proposar que, abans de quatre anys, el 15% de les assignatures del sistema educatiu espanyol foren impartides en anglés. Aquesta submissió a la «llengua dels amos» resulta xocant. Perquè l’actual situació dominant de l’anglés està lligada al colonialisme britànic i, sobretot, al domini mundial dels Estats Units. No només l’anglés està per tot el món, sinó que, en el món, quasi tot està en anglés. En eixe context, la campanya actual a Espanya contra les llengües perifèriques, abanderada per la dreta i bona part de la mateixa socialdemocràcia sembla més que absurda. Si el castellà està en perill, és perquè l’angloamericà —i no el català, ni l’èuscar, ni el gallec— l’acorrala cada vegada més.

«—»

Un monde polyglotte pour échapper à la dictature de l’anglais

Bernard Cassen
Le Monde Diplomatique (edició francesa), gener del 2005

Original francès
Català
Portuguès del Brasil
Esperanto

«—»

Esprit de famille

Françoise Ploquin
Le Monde Diplomatique (edició francesa), gener del 2005

Original francès
Català
Esperanto
Anglès

«—»

La bataille des langues

Le Monde Diplomatique, núm. 97 / febrer-març 2008