El valencià en la gestoria

No són habituals les novetats en l’aplicació del requisit de disponibilitat lingüística al País Valencià. El company Josep Molés ha localitzat una novetat sobre la qüestió en l’Ordre 2/2015 de la Conselleria de Governació i Justícia, que ha incorporat una «acreditació de l’idioma valencià» en el funcionament de les gestories administratives. Segons el punt 12.vi:

VI. Idioma valencià
Dotze. Acreditació de l’idioma valencià
1. A fi de complir amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià, i el Reial Decret 981/2013, de 13 de desembre, sobre traspàs de funcions de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de la Comunitat Valenciana en matèria d’expedició del títol de gestor administratiu, els participants declarats aptes en les proves hauran d’acreditar que la gestoria administrativa a la qual aspiren estarà en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana, així com disposar de personal que tinga coneixement adequat i suficient per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
2. Les persones declarades aptes en les proves podran complir l’obligació ressenyada en l’apartat anterior per mitjà de l’aportació de qualsevol dels documents següents:
a) Còpia compulsada o confrontada de:
– Títol de Batxillerat o equivalent cursat en la Comunitat Valenciana, amb superació de les assignatures de valencià.
– Títol de l’Escola Oficial d’Idiomes corresponent al tercer curs de coneixements de valencià.
– Certificat de Grau Mitjà expedit per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, de conformitat amb la normativa vigent en este àmbit.
b) Declaració responsable per la que la persona declarada apta en les proves es compromet a comptar amb personal contractat que dispose d’algun dels documents ressenyats en la lletra a d’este mateix apartat.
3. Els participants poden consultar la normativa per la qual es regix l’expedició de certificats per part de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià en la pàgina web: http://www.cece.gva.es/polin/val/jqcv.

El Reial decret 981/2013 (BOE 310, 27.12.2013) estatal que traspassa eixes funcions a la Generalitat valenciana indica:

La Generalitat de la Comunitat Valenciana coŀlaborarà amb l’organització coŀlegial de gestors administratius corresponent a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana en la confecció i redacció del temari de les proves per a l’obtenció del títol de gestor administratiu, especialment a fi de garantir el coneixement de la normativa autonòmica i de l’idioma valencià.

Semblava que el requisit era per a obtenir el títol de gestor administratiu, però l’ordre de la Generalitat aplica l’obligació al fet de disposar personal que acredite una capacitació mitjana en valencià.

Denominacions oficials: les Alqueries

El municipi de les Alqueries (Plana Baixa) ha fixat la forma oficial del seu nom (docv, 16.02.2015):

Decret 18/2015, de 13 de febrer, del Consell, pel qual aprova el canvi de denominació del municipi de Alquerías del Niño Perdido per la forma bilingüe, en valencià i en castellà, de les Alqueries/Alquerías del Niño Perdido. [pdf]

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

Termes nous en el DOGC núm. 6.735

Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el tercer quadrimestre de 2013 (dogc 6.735, 24.10.2014):

Alimentació: xarop de canya

Ciències de la salut: barrera alveolocapiŀlar (sin. membrana alveolocapiŀlar)

Ciències de la vida: butllofa, concentració efectiva 50 (sigla CE50), concentració letal 50 ( sigla CL50), dosi efectiva 50 ( sigla DE50), dosi letal 50 ( sigla DL50), embutllofament, epigenètic -ca, epigenètica, moviment de corre i tomba, reposició rotatòria, silenciament gènic, silenciament gènic posttranscripcional (sigla PTGS), silenciament gènic transcripcional (sigla TGS), temps efectiu 50 (sigla TE50), temps letal 50 (sigla TL50), transcripcional (sin. compl. transcriptiu -iva)

Circ: assistent (sin. compl. parador -ra), autolonja, lonja, lonjador -ra, tisora

Còmic: anime, bishojo [ja], bishonen [ja], cosplay [en], cosplayer [en], fansub, hentai, josei (sin. compl. redikomi; redisu), kodomo, manga, mangaka, otaku, OVA (sin. compl. OAV), seinen, shojo [ja], shojo-ai [ja], shonen [ja], shonen-ai [ja], yaoi [ja], yuri [ja]

Electrònica. Informàtica: aparell mòbil (sin. compl. dispositiu mòbil), arrossegar, arrossegar el dit, despinçar (sin. compl. obrir els dits [sobre/damunt/en/a]; separar els dits [sobre/damunt/en/a]), fer doble toc [sobre/damunt/en/a] (sin. fer dos tocs [sobre/damunt/en/a]; fer un doble toc [sobre/damunt/en/a], fer girar els dits, fer lliscar el dit, fer un toc [sobre/damunt/en/a] (sin. compl. tocar), fer un toc llarg [sobre/damunt/en/a] (sin. mantenir pressionat), fregar, internet, natiu -iva, pinçar (sin. compl. ajuntar els dits [sobre/damunt/en/a]; tancar els dits [sobre/damunt/en/a])

Economia i empresa. Comunicació i màrqueting: audiència digital, bitcoin (sigla BTC; XBT), carta de suport, compromís, comunitat de marca, comunitat virtual, contingut de marca, entreteniment de marca (sin. entreteniment publicitari), cura de continguts, curador -ra de continguts, espai de marca, examen en línia, examen in situ, experiència de marca, gestió de comunitats, gestió de continguts, gestor -ra de comunitats, gestor -ra de continguts, joc de marca (sin. joc publicitari), ludificació, màrqueting de cercadors (sigla SEM), màrqueting de continguts, màrqueting de mitjans socials, màrqueting digital (sin. compl. màrqueting electrònic), màrqueting mòbil, màrqueting per internet (sin. compl. màrqueting en línia), mitjà social, moneda virtual, monetització, monetitzar, multisuport, narrativa transmèdia, optimització de compra, optimització natural (sigla SEO), optimització per mitjans socials (sigla SMO), optimització publicitària (sin. compl. optimització de pagament; sigla SEA), pensament de dissenyador, posicionament digital, publicitat conductual, publicitat nativa, relat de marca, rendibilitat de la inversió (sin. ROI), rendibilitat de la inversió en màrqueting (sin. ROI de màrqueting), sistema de gestió de continguts (sigla SGC), transmèdia

Esports: bicicleta de sala, ciclisme artístic, ciclisme d’interior, ciclisme de sala, ciclobol

Estadística: inferència bayesiana, inferència freqüentista, probabilitat a posteriori, probabilitat a priori, regla de Bayes (sin. compl. fórmula de Bayes)

Física: cristall líquid calamític, cristall líquid colestèric, (sin. compl. cristall líquid nemàtic quiral), cristall líquid columnar, cristall líquid discòtic, cristall líquid esmèctic cristall líquid liotròpic, cristall líquid nemàtic, cristall líquid termotròpic, eixamplament, flexió, regió de transició, rugosificació, rugositat, torsió, transició rugosa, valor de tall

Lingüística: aptònim, tautotopònim

Política. Eleccions: balotatge, delimitació interessada (sin. gerrymandering [en]), fórmula de la mitjana més elevada (sin. compl. fórmula de quocients), fórmula de la resta més elevada (sin. compl. fórmula de quota), fórmula de majoria absoluta, fórmula de majoria relativa (sin. compl. fórmula de majoria simple), fórmula distributiva (sin. compl. fórmula proporcional), fórmula electoral, fórmula majoritària, llindar efectiu, llindar legal, llista oberta, llista tancada, llista tancada bloquejada (sin. compl. llista bloquejada; llista tancada), llista tancada desbloquejada (sin. compl. llista desbloquejada), prorrateig, prorrateig desviat, quota electoral, sistema de dues voltes, sistema majoritari, sistema mixt, sistema paraŀlel, sistema proporcional, sistema proporcional personalitzat, vot de barreja, vot de llista, vot personalitzat, vot preferencial, vot transferible

Serveis socials: institucionalització (sin. compl. ingrés; internament), institucionalitzar (sin. compl. ingressar; internar)

Treball. Ocupació: presentisme laboral

Zoologia. Lepidòpters: angelet comú, angelet de muntanya, apoŀlo, argentada comuna, argentada de muntanya, argentada de punts vermells, arlequí, atalanta (sin. compl. rei), aurora, aurora de guaret, aurora groga, barrinadora del gerani, blanca de l’arç, blanqueta de la col, blanqueta de la mitja lluna, blanqueta de la pedrosa, blanqueta de la taperera, blanqueta de nervis verds (sin. compl. blanqueta perfumada), blavet argiu, blavet de glacera, blavet de muntanya, blaveta africana, blaveta alpina, blaveta comuna, blaveta comuna africana, blaveta de l’astràgal, blaveta de l’espantallops, blaveta de l’heura, blaveta de la farigola, blaveta de la garlanda, blaveta de la trepadella, blaveta de la vulnerària, blaveta de ratlla blanca, blaveta del crespinell, blaveta del serpoll, blaveta dels pèsols, blaveta estriada, blaveta fistonada, blaveta lluent, blaveta nívia, blaveta pàŀlida, brocat de l’escabiosa, brocat variable, bruixa, bruixa de ponent, bruixa petita, bruna de bosc, bruna de muntanya, bruna de prat, bruna de secà, bruna sarda, caparrut aranès, capgròs comú, capgròs del malrubí, capgròs fosc, capgròs pàŀlid, cleòpatra, cobalt, coure comú, coure de mollera, coure fosc, coure roent, coure tornassolat, coure verdet, coure violeta, cuetes de taques taronges, cuetes del melgó, cupido blau, cupido menut, damer de bosc, damer de la blenera, damer de la centàurea, damer de la valeriana, damer de prat, damer dels conillets, damer puntejat, damer rogenc, dard de taques blanques, dard ros, daurat de punta negra, daurat de punta taronja, daurat fosc, donzella alpina, donzella bruna, donzella de la bistorta, donzella de muntanya, donzella rogenca, donzella violeta, elisa, escac aranès, escac de muntanya, escac de ponent, escac ferruginós, escac ibèric, fals faune, fals merlet, faune bru, faune de ziga-zaga, faune gran, faune lleonat, faune meridional, faune petit, faune sard, formiguera gran, formiguera petita, fúria, griseta de muntanya, griseta de vellut, griseta mediterrània, grogueta del desert, lleonada comuna, lleonada de garriga, lleonada de matollar, lleonada de muntanya, lleonada sarda, llimonera, marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada de ponent, marbrada sarda, marbrada zebrada, margenera aranesa, margenera comuna, margenera gran, marroneta de l’alzina, marroneta de l’aranyoner, marroneta de l’om, marroneta de taca blava, marroneta de vellut, marroneta del roure, marroneta sarda, merlet alpí, merlet boreal, merlet comú, merlet dels erms, merlet major, merlet major bessó, merlet olivaci, merlet reial, merlet rogenc, merlet ruderal, migradora dels cards, mirallets, mnemòsine, monarca, morada, morada del freixe, moreneta de muntanya, moreneta grisa, moreneta ibèrica, moreneta meridional, moreneta septentrional, moreneta torrentera, muntanyesa aranesa, muntanyesa comuna (sin. compl. erèbia comuna), muntanyesa de la terna (sin. compl. erèbia de la terna), muntanyesa de mollera (sin. compl. erèbia de mollera), muntanyesa de primavera (sin. compl. erèbia de primavera), muntanyesa de tartera (sin. compl. erèbia de tartera), muntanyesa fistonada (sin. compl. erèbia fistonada), muntanyesa grisa (sin. compl. erèbia grisa), muntanyesa grisa bessona (sin. compl. erèbia grisa bessona), muntanyesa llisa (sin. compl. erèbia llisa), muntanyesa negra (sin. compl. erèbia negra), muntanyesa petita (sin. compl. erèbia petita), muntanyesa pirinenca (sin. compl. erèbia pirinenca), muntanyesa puntejada (sin. compl. erèbia puntejada), muntanyesa puntejada pirinenca (sin. compl. erèbia puntejada pirinenca), muntanyesa tardana (sin. compl. erèbia tardana), murri de la pimpinella, nimfa de bosc (sin. compl. goja de bosc), nimfa dorment, nimfa mediterrània (sin. compl. goja mediterrània), níobe, pandora, paó de dia, papallona d’ullets, papallona de l’arboç, papallona de l’ortiga (sin. compl. ortiguera), papallona de la c blanca, papallona de la col (sin. compl. blanca de la col), papallona de la prímula, papallona del lledoner (sin. compl. nassuda del lledoner), papallona reina (sin. compl. macaó; reina de la ruda; salve regina), papallona reina de Sardenya (sin. compl. reina de Sardenya), papallona tigre, papallona zebrada (sin. compl. reina zebrada), papallona zebrada aranesa (sin. compl. reina zebrada aranesa), perlada de l’esbarzer, perlada de la filipèndula, perlada europea, pòntia comuna, pòntia dels cims, safranera alpina, safranera de l’alfals, safranera pàŀlida, sageta gran, sageta negra, sageta petita, saltabardisses cintada, saltabardisses de solell, saltabardisses europea, saltiró, ran, sàtir petit, tecla, teranyina, tornassolada gran, tornassolada petita, turquesa europea, turquesa mediterrània, vellutada del salze, verdeta d’ull blanc, verdeta d’ull ros

Denominacions oficials: Vistabella del Maestrat

El municipi de Vistabella del Maestrat (Alcalatén) ha fixat la forma oficial del seu nom (docv, 04.08.2014):

DECRET 130/2014, d’1 d’agost, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Vistabella del Maestrazgo per la forma exclusiva en valencià de Vistabella del Maestrat. [pdf]

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

La interdependència dels nostres països

Analitzant el present i pensant en un dels futurs possibles, Ferran Suay fa una reflexió en «Vasos comunicants. Polítiques lingüístiques en un país partit» sobre la interrelació de totes les polítiques lingüístiques que ens afecten (BRLD, 17.07.2014):

Un estat català independent tindria un impacte indubtable sobre els ciutadans que viuen dins del seu territori. També en tindria, però, sobre els qui no viurem a Catalunya i continuarem per tant, sota sobirania espanyola. No em considere capacitat per a opinar amb autoritat sobre el grau de reconeixement formal que hauria de tenir el castellà en la futura República Catalana. Sí que puc afirmar, tanmateix, que la situació en què ens trobarem els catalanoparlants residents als altres territoris en dependrà en bona mesura.

Rajoles, brics i maons

Sense fer-ne un rejol illegible, Ricard Ferrer Sarió i Enric Barba Casanovas (Universitat d’Alacant) han fet una enquesta interessant (Butlletí 42 de la Scaterm) i, després, unes propostes sobre la distribució de les rajoles, el taulells, la manisa i els brics (o «brics»):

El quid de la qüestió és com anomenem la peça per a construir parets, el que en castellà diuen ladrillo. Maó seria una de les formes principals, sens dubte, ja que té la precisió que demana el terme, no entra en conflicte amb cap altra denominació i té un ús estès i consolidat pels diccionaris normatius. Totxo la consideraríem vàlida en un llenguatge estàndard; però no com a genèric, ja que sembla que si filem prim, és un tipus de maó (massís, o de tants centímetres de gruix, etc.). Pel que fa a rajola, en un diccionari terminològic no seria desitjable que fóra denominació principal, ja que entra en conflicte amb la proposta de rajola com a paviment. Una solució possible, i viva als nostres pobles (Alcoi, Sant Joan), és utilitzar el masculí rajol (que molts parlants alternen naturalment, no de manera sistemàtica, amb rajola) com a sinònim complementari de la principal maó.

I finalment, una valoració. Hem pretès fer una aportació limitada, conscients que falten zones de domini lingüístic per a constatar (comarques de Castelló, aprofundir en les Illes, etc.). Ens agradaria que s’obrira un debat al voltant d’aquests termes, i qualsevol aportació serà benvinguda.