Cinema en català pel plus

L’activitat quotidiana del govern valencià consistix a tancar la tvv i deixar els valencians sense cinema en valencià. Hi ha iniciatives que van en sentit contrari, com ara la que ha acordat el Departament de Cultura català:

CANAL+ subtitularà en català les 11 sèries i 100 peŀlícules de més èxit del 2014, gràcies a un acord amb el Departament de Cultura

[…]

Entre les estrenes destacades que s’oferiran subtitulades en català hi ha: The Croods, Elysium, Grown Ups 2, World War Z, The Normal Heart, Snowpiercer, The Lone Ranger, The Wolverine, Gravity, Despicable me 2, Wreck-It Ralph o Man of Steel.

Les sèries que es podran veure amb subtítols en català seran: Game of Thrones (T4), Masters of Sex (T2), True Blood (T7), The Leftovers (T1), Mad Men (T7), Utopia (T2), Ray Donovan (T2), The Newsroom (T3), Boardwalk Empire (T5), Orange is the New Black (T2) i Silicon Valley (T1).

Tots aquests continguts representen més de 250 hores de cinema subtitulat en català, que es podran veure d’abril a desembre de 2014. Els productes subtitulats estaran disponibles per als clients de CANAL+ (satèŀlit) i de Yomvi (vídeo sota demanda) de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol.

Bressolada 2014

La Bressola fa la convocatòria anual de la seua «Bressolada» per Perpinyà:

Com cada any, La Bressola organitza la seua tradicional Bressolada. Aquesta festa ens permet reunir a tots els nins i nines, pares, mestres, però també entitats i associacions de Catalunya Nord.

Enguany la Bressolada la celebrem el proper dissabte 24 de maig i, com és habitual, a la Passejada dels Palau dels Congressos a Perpinyà. […]

L’ús lingüístic en les pimes de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha elaborat, conjuntament amb pimec, un informe sobre l’ús de la llengua en el sector de les pimes:

El català és la llengua predominant a les petites i mitjanes empreses catalanes, ja que gairebé el 70 % de la comunicació en aquestes empreses es fa en aquesta llengua. Tot i així, quan les comunicacions són amb persones externes a l’empresa, el percentatge baixa a favor d’altres llengües; 57,17 % quan és amb els clients i 57,94 %, amb els proveïdors.

L’estudi, publicat a la coŀlecció Biblioteca Tècnica de Política Lingüística (btpl) es va presentar el mes d’abril en el marc de la jornada «La importància de l’ús del català a la teva empresa», que es va fer a la seu de pimec a Barcelona.

Ús del català a l’empresa, i amb clients i proveïdors catalanoparlants
Total Catalunya Barcelona Cat. Central Girona Lleida Tarragona
General 69,68% 62,68% 82,23% 85,04% 77,70% 68,77%
Clients 57,17% 50,04% 66,41% 68,32% 75,43% 54,70%
Proveïdors 57,94% 53,12% 66,96% 64,74% 67,77%

54,54%

– Document: «L’ús habitual del català a les pimes» [pdf]

Al País Valencià tenim el silenci estadístic de la Generalitat valenciana sobre la qüestió.

L’activitat comercial de Torrent

El diari El Periòdic.com (11.04.2014) ens informa de les ajudes que oferix per a promoure l’ús del valencià en l’activitat comercial del municipi:

• L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià convoca unes ajudes amb el propòsit de potenciar l’ús de l’idioma en els rètols i les webs dels comerços i empreses del municipi
• Les ajudes són del 50 % del cost, fins a un màxim de 300 euros
• Tots aquells empresaris interessats podran rebre assessorament lingüístic per a posar el text en valencià correctament

[…]

Tots aquells que estiguen interessats a optar a estes ajudes, podran presentar la soŀlicitud des del 4 d’abril fins al pròxim 7 de novembre de 2014, per registre d’entrada o telemàticament. Per a poder rebre la subvenció econòmica hauran de tenir la retolació exterior o interior de l’establiment, o la retolació del vehicle en valencià. Per la seua banda, les web hauran de tenir el valencià com a llengua preferent.

Des de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià els solŀlicitants que ho desitgen podran rebre l’assessorament lingüístic necessari per a posar el text en valencià correctament. Per a fer-ho, hauran d’acudir a les oficines de l’entitat organitzadora situades en la sisena planta del consistori o bé poden enviar el text a l’adreça electrònica: usvalencia@torrent.es

Termes nous en el DOGC núm. 6.578

Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el segon quadrimestre de 2013 (dogc 6.578, 10.03.2014):

[Ciències de la vida] aleví, aleví postvesiculat, aleví vesiculat, esmolt, esmoltificació, funga, micoteca, proteoma, proteòmic, proteòmica, salmó barrat, salmó postfresa, salmó unihivernal, transcriptoma, transcriptòmic, transcriptòmica
[Circ] pilar, quadre coreà (sin. quadre rus), suspensió de sofrages, trapezi minivolant (sin. compl. trapezi baix)
[Economia. Empresa] rendició de comptes, responsabilitat de retre comptes, Electrònica. Informàtica.
[Internet] disposició de pins, pin, rastre de la informació, teoria del rastreig de la informació, tupla
[Física] dispersió (sin. compl. difusió), dispersió de neutrons en angles petits (sigla: sans), dispersió de raigs X en angles petits (sigla: saxs), dispersió en angles petits (sigla: sas), dispersió endavant, radiació de frenada, retrodispersió
[Imatge i so] artefacte
[Matemàtiques] cokrigatge, krigatge, n-tupla (sin. compl. n-pla)
[Meteorologia] esclafit, temps perillós

Ideologia sobre la llengua

La Universitat Politècnica de València organitza la Jornada sobre Llengua i Ideologia, que tindrà lloc divendres 14 de març al campus de Vera de la universitat (València).

El programa és el següent:

Divendres, 14 de març de 2014

Universitat Politècnica de València (Campus de Vera)

 

MATÍ: SESSIONS PLENÀRIES

Sala de Graus del Departament de Lingüística Aplicada

10.30-10.45 Benvinguda i presentació de la Jornada

10.45-11.30 Kit Woolard UC San Diego Trets i evolució de les ideologies lingüístiques en el cas de Catalunya

11.30-12.00 Pausa café

12.00-12.45 Juan Carlos Moreno Cabrera, Universidad Autónoma de Madrid Dos decálogos actuales del imperalismo lingüístico español

12.45-13.30 Rafael Castelló Universitat de València Estructura social i pràctiques lingüístiques al País Valencià

13.30-14.00 Debat

14.00-15.30 Dinar

 

TARDA: TAULA RODONA

Sala de Graus del Departament de Lingüística Aplicada

15.30-15.55 Estibaliz Amorrortu Universidad de Deusto Nuevos hablantes de euskera y legitimidad lingüística

15.55-16.20 Fernando Ramallo Universidade de Vigo El (neo)hablante legítimo y las ideologías lingüísticas en Galicia

16.20-16.45 Brauli Montoya Universitat d’Alacant Passat i present dels neoparlants valencians

16.45-17.10 Emili Boix Universitat de Barcelona Neoparlants del català en famílies plurilingües a Catalunya

17.10-17.35 Mireia Trenchs Universitat Pompeu Fabra ‘Tens que aprendre català, castellà, anglès… la tercera no puc,: La gestió del multilingüisme en la vida quotidiana dels joves llatinoamericans i xinesos a Catalunya

17.35-18 Raquel Casesnoves i J. À. Mas Universitat Pompeu Fabra l Universitat Politècnica de València Neoparlants universitaris: el català, llengua d’atracció?

18-18.45 Discussió

Més informació ací: LID2014.

Vehicular les llengües

El professor Albert Branchadell («El embrollo de la lengua vehicular», El País, 15.02.2014) fa una reflexió sobre el contrast entre finalitat de la immersió lingüística (establida en Catalunya) i les intencions dels qui la discutixen en els tribunals, que han acabat fent-ne una arma de polèmica política i no una pretensió de millora educativa. Tal com conclou l’article:

Deixar que el sistema evolucione d’esta manera natural sembla més recomanable que modificar a colp de resolucions judicials inspirades en última instància en la nefasta sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.

En el mateix diari («Abajo el nacionalismo lingüístico», edició per a Catalunya), Xavier Vidal-Folch destaca el perill d’eixe nacionalisme espanyol excloent de llengües i cultures i proposa un camí diferent:

Doncs bé, només una irrupció semblant, decidida, contínua, inassequible al desànim i intransigent amb la pròpia fatiga i amb les temptacions a l’escapisme centrífug pot aconseguir hui una cosa semblant en l’àmbit de les llengües: un mercat cultural intern basat en la riquesa d’idiomes diversos, i àmpliament cooficials, no només en els seus racons. De forma similar al que passa a Suïssa. En això sí que és admirable.

En el fons, una noteta del mateix diari («Una salida a bolsa con folleto en inglés», 16.02.2014) deixava caure una idea segurament més beneficiosa en la concepció de l’ús de les llengües (i que al País Valencià els poders econòmics i socials podrien practicar més):

Està clar que [l’anglés] és l’idioma dels negocis i que els inversors institucionals als quals va dirigida l’oferta el preferixen en eixe idioma, però res no impedia que el fullet de la firma, que a més és una closca buida que el que fa és demanar 400 milions per a després invertir-los en el mercat immobiliari, estiguera també en espanyol.

Criteris polítics i filològics

S’ha llançat una iniciativa política a França que pretén que l’estat ratifique la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, segons detalla Eneritz Zabaleta en el bloc de la Revista de Llengua i Dret (13.02.2014). L’article adjunta un mapa informatiu sobre la situació de les llengües a França. És una iniciativa que tindrà un recorregut dubtós, jurídicament i legalment.

En França hi ha qui prova de millorar la situació dels parlants de diverses llengües del país. Per ací, per contra, la situació de les llengües oficials és millor que a França, però una part del poder polític continua provant de reduir l’abast i l’ús del valencià. En relació amb els dubtes jurídics i legislatius suscitats al voltant de la capacitat dels valencians per a denominar una de les seues llengües, el company Alfons Esteve (de la Universitat de València) ha fet una primera anàlisi del dictamen del Consell Jurídic Consultiu valencià. Podem concloure amb ell (La Veu del País Valencià, 17.02.2014):

Ras i curt: que un diccionari normatiu no pot tenir en compte els criteris filològics quan fa definicions i que l’avl, com a entitat lingüística de referència oficial, no pot definir res que ultrapasse l’àmbit territorial valencià. Si això és un «dictamen jurídic», el cjc, a banda de cobrir-se de glòria, caldrà que recomane a l’avl que canvie també la definició de dictamen i de jurídic.

La llengua pròpia del Consell Jurídic Consultiu

Davant de l’intent demagògic i temerari del govern valencià d’Alberto Fabra Part —que parlant en castellà és capaç d’assegurar que «hablamos en valenciano»— de problematitzar de nou el valencià arran de l’aparició del Diccionari normatiu valencià de l’avl, fent servir inclús el Consell Jurídic Consultiu (cjc) com a instrument partidista al servei del Partit Popular —això ha dut la institució a fer botiges jurídiques contra el «sentit comú» sense saber ben bé si fea nominalisme, sociolingüística o lexicografia, com es pot llegir en el dictamen—, Acció Cultural del País Valencià li ha demanat al cjc un poc d’acatament i de reflexió tant en l’àmbit jurídic com en el lingüístic. Segons informen en el seu web (11.02.2014):

Acció Cultural demana al Consell Jurídic l’acatament dels dictàmens filològics i de les sentències sobre la llengua

Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià; Francesc Esteve, tècnic lingüístic i membre de la Secció de Política Lingüística d’ACPV; i Moisès Vizcaino, advocat, han lliurat al Consell Jurídic Consultiu un extens document amb l’exposició detallada de les fonts d’autoritat filològica i jurídica que avalen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de «català».

Enllacem ací el document lliurat al cjc.