Dret – Pàgina 5 – Diari per a Tècnics Lingüístics

La carta europea incomplida en la justícia

Laura Abelló i Figueras fa un petit repàs en el bloc de la Revista de Llengua i Dret (04.05.2017) als incompliments estatals, al cap de vint-i-cinc anys, de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries:

Vint-i-cinc anys d’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM) per part de l’Estat espanyol en l’àmbit judicial

Aquest any 2017 es compleixen vint-i-cinc anys des que el Consell d’Europa va elaborar l’únic tractat internacional vinculant centrat en la protecció de les llengües regionals o minoritàries, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM). Aquest acord entrà en vigor el 1998 i va ser ratificat inicialment per 5 estats membres, entre ells l’Estat espanyol. Encara que el va signar l’any 1992, no es ratificà ni entrà en vigor fins el 2001 i, malgrat el temps transcorregut, les disposicions en matèria de justícia i en d’altres sectors no han estat acomplertes del tot.

Davant dels incompliments, els contrasentits o la inactuació dels governs espanyols, veu encara possible un camí:

Una possible escletxa que cal explorar encara és la denúncia en el si dels tribunals, tot i que no ho prevegi la Carta, i davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, i dels atacs continuats que creen situacions de discriminació envers l’ús de la llengua catalana.

Una pinzellada sobre l’ús del valencià

El bloc de la Revista de Llengua i Dret és un espai que els permet oferir pinzellades àgils i acostades a l’activitat quotidiana, com ara l’article de Ferran Bargues Estellés «L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana» (RLD, 23.03.2017). L’autor es centra en dos aspectes:

El primer és el que fa referència a la necessitat de traduir les comunicacions o els documents quan hagen de produir efecte fora de la Comunitat Valenciana. […]
El segon aspecte que ha encetat titulars en la premsa valenciana és el que fa referència a les intervencions públiques de les autoritats i els càrrecs de l’Administració de la Generalitat que quan ho «facen per raó del càrrec ho faran en valencià» (article 27).

Dos qüestions que pareix que ja haurien d’estar més que resoltes fa anys, almenys en un estat democràtic plurilingüe modern. Lamentablement, encara són objecte de disquisicions i reflexions més o menys agosarades i, massa sovint, més atentes a formalismes oportunistes que a resoldre la gestió lingüística de manera lògica, eficient i justa.

La retolació en Cullera

En resposta a la queixa número 201612151 feta davant el síndic de greuges, l’Ajuntament de Cullera diu que posarà els cartells informatius que hi ha al seu terme també en valencià. A més d’això, el síndic de greuges li ha demanat a l’ajuntament que —dins de tres mesos— li envie un informe sobre les mesures que ha pres per a fer efectiva eixa previsió. Caldrà comprovar que l’ajuntament complix el seu propòsit.

Privatització de la traducció i la correcció en la Generalitat valenciana

La Generalitat valenciana (13.01.2017; pdf) privatitza la traducció i correcció de textos:

Licitació número CNMY16/PL11A/42. Servei de traducció i correcció de textos per a la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.

Segons el diari Levante (18.01.2016), sembla que la intenció és «alliberar» els tècnics lingüístics (que es diuen tècnics de promoció lingüística; tmpl, en sigla) d’eixa funció per tal que puguen dedicar-se a la promoció de l’ús del valencià, que ara en diuen «acompanyament i impuls».

Si no les han canviades, les funcions dels tmpl són:

Efectuar correcció i traducció directa i inversa del valencià/castellà.

Estar a càrrec del reciclatge dels funcionaris.

Realitzar estudis lingüístics.

No pareix que hi encaixe gens un pretés «acompanyament i impuls», una activitat que pareix més pròpia dels polítics i de les disposicions reglamentàries i legals que haurien d’aprovar si pretenen aconseguir algun objectiu en eixe sentit.

Fins ara la formació i les oposicions dels tècnics lingüístics han tingut relació amb els coneiximents lingüístics, la traducció i la correcció. La nova proposta pareix que la tasca dels tmpl hauria d’estar relacionada també amb altres disciplines, com ara la sociologia, la psicologia o el dret, cosa que s’haurà d’aclarir.

Seria hora, doncs, que es revisaren la classificació i les funcions dels tècnics lingüístics de l’administració pública. I encara més, caldria fixar clarament la capacitació requerida i els deures lingüístics de la resta de funcionaris, que han de ser capaços de complir el deure de disponibilitat lingüística en les dos llengües oficials que tenen les administracions públiques. Podem suposar que majoritàriament han aconseguit la capacitació, si entenem que el funcionariat ha evolucionat, si més no, al mateix ritme que la població valenciana (i amb el suport de l’activitat de la jqcv). Ara caldrà comprovar fins a on arriba l’espenta política. No hauríem de tornar als temps en què els tècnics lingüístics havíem de «predicar» els drets i deures lingüístics.

Pacte sindical per la competència lingüística

Els sindicats ugt-pv, ccoo pv i Intersindical Valenciana ha firmat un pacte sobre la competència lingüística dels treballadors de les administracions públiques:

Acord dels sindicats sobre la competència lingüística del personal empleat públic

UGT-PV, CCOO PV i Intersindical Valenciana signen un pacte que estableix la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions valencianes. L’objectiu és garantir l’atenció en les dues llengües oficials i compensar els dèficits que encara presenta el coneixement i l’ús del valencià. […]

La política lingüística estatal en la Primavera Educativa valenciana

Les jornades de la Primavera Educativa van acollir un seminari de política lingüística. La DGPL de la Generalitat de Catalunya n’ha fet un petit resum en els butlletí Tocs de Llengua (núm. 60):

Els responsables de política lingüística dels diferents territoris amb llengua pròpia van identificar prioritats, estratègies i línies d’actuació conjuntes en la promoció del multilingüisme

A l’acte hi van participar representants del País Basc, Catalunya, Galícia, Astúries, Comunitat Valenciana, Aragó, Navarra i Illes Balears

Dins del projecte Primavera Educativa i en el marc del congrés «L’aposta pel multilingüisme. 15 anys de Marc Europeu Comú de Referència i Portfolio Europeu de les Llengües», la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana va organitzar el Seminari de responsables de Política Lingüística de l’Estat, el 14 de maig, al Centre del Carme de la ciutat de València.
[…]

Presentació de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme

Hui mateix, a les 12:30, es farà la presentació de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana per tal de commemorar el Dia Europeu de les Llengües. L’acte tindrà lloc a les drassanes del Grau, plaça Joan Antoni Benlliure, s/n (46011 València). Coincidix la presentació amb la publicació en el docv fa dos dies (22.09.2015), per fi, del reglament de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, on han inclòs eixa direcció general, dirigida per Rubén Trenzano Juan, que té les competències següents (veg. GVA oberta):

Assumeix les funcions en matèria de política lingüística, traducció i correcció de textos, i multilingüisme en l’àmbit dels ensenyaments no universitaris, així com l’ordenació i gestió de les escoles oficials d’idiomes. Tindrà com a finalitat impulsar el desplegament de la legislació lingüística derivada de l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i vetlar per l’aplicació de la política lingüística que estableix el Consell per a les dues llengües oficials, per a la normalització, la promoció de l’ús del valencià i per a la gestió del multilingüisme i els programes europeus

La direcció general té una Subdirecció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, organitzada amb els serveis següents:

a) Servei de Promoció
b) Servei d’Ús i Drets lingüístics
c) Servei d’Idiomes i Programes Europeus
d) Servei d’Acreditació i Assessorament
e) Servei d’Estudis i Planificació

Al taxi, en valencià

El sector del taxi valencià incorpora des de fa un parell d’anys una valoració de la competència lingüística. Una resolució de 23 de maig del 2012 de la Presidència del Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Mobilitat aprovà les bases generals reguladores de les proves per a l’obtenció del certificat de competència professional per a la prestació del servei de taxi en les àrees de prestació conjunta de la Comunitat Valenciana, que contenen en el temari l’apartat següent:

[…] D) Valencià i anglés bàsic
[…]

Per tant, les proves anuals del 2013 i 2014 han incorporat la valoració d’esta capacitat.

L’anormalització a Dénia: el TSJ valida l’actuació del tècnic lingüístic

Han hagut de passar tres anys (veg. dtl) i ha calgut arribar al Tribunal Superior de Justícia, però finalment han condemnat l’actuació de l’equip de govern de l’alcaldessa Ana Kringe en Dénia contra els drets lingüístics dels ciutadans i, en particular, contra l’actuació professional del tècnic lingüístic municipal d’aquell moment, Josep Andrés. Segons la notícia apareguda en l’informatiu La Marina Plaza (21.04.2015):

El TSJ condena a Dénia a readmitir al técnico de Normalització Lingüística al que despidió Kringe por hacer un informe crítico con el uso del valenciano por el consistorio

El funcionario interino fue despedido por elaborar un informe crítico con el uso de la lengua en una campaña municipal a petición de un edil de la oposición
La sentencia señala que el ejecutivo local confundió el interés público con el interés del equipo de gobierno al expedientar al trabajador
El ayuntamiento tendrá que abonar además a Josep Andrés todas las cantidades dejadas de percibir desde principios de 2012 más los intereses correspondientes
[…]
La sentencia de la Sala de lo Contencioso de la Sección 2 del TSJ no sólo es contundente en cuanto a que Andrés debe reingresar a su puesto en el Ayuntamiento de Dénia, sino que además critica con claridad la decisión de despedirlo tomada en su día por la alcaldesa Ana Kringe. Sobre todo, con una frase lapidaria: «no se puede confundir el interés público con el interés del equipo de gobierno del municipio», afirma. El contenido del informe era crítico con la gestión municipal, por cuanto que advertía del incumplimiento de la normativa sobre el valenciano, y en este sentido la sentencia recuerda que la Constitución señala que «la administración pública sirve con objetividad los intereses generales», más allá de si al hacerlo favorece o perjudica los intereses del partido o partidos que la gobiernan.

El valencià en la gestoria

No són habituals les novetats en l’aplicació del requisit de disponibilitat lingüística al País Valencià. El company Josep Molés ha localitzat una novetat sobre la qüestió en l’Ordre 2/2015 de la Conselleria de Governació i Justícia, que ha incorporat una «acreditació de l’idioma valencià» en el funcionament de les gestories administratives. Segons el punt 12.vi:

VI. Idioma valencià
Dotze. Acreditació de l’idioma valencià
1. A fi de complir amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià, i el Reial Decret 981/2013, de 13 de desembre, sobre traspàs de funcions de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de la Comunitat Valenciana en matèria d’expedició del títol de gestor administratiu, els participants declarats aptes en les proves hauran d’acreditar que la gestoria administrativa a la qual aspiren estarà en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana, així com disposar de personal que tinga coneixement adequat i suficient per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
2. Les persones declarades aptes en les proves podran complir l’obligació ressenyada en l’apartat anterior per mitjà de l’aportació de qualsevol dels documents següents:
a) Còpia compulsada o confrontada de:
– Títol de Batxillerat o equivalent cursat en la Comunitat Valenciana, amb superació de les assignatures de valencià.
– Títol de l’Escola Oficial d’Idiomes corresponent al tercer curs de coneixements de valencià.
– Certificat de Grau Mitjà expedit per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, de conformitat amb la normativa vigent en este àmbit.
b) Declaració responsable per la que la persona declarada apta en les proves es compromet a comptar amb personal contractat que dispose d’algun dels documents ressenyats en la lletra a d’este mateix apartat.
3. Els participants poden consultar la normativa per la qual es regix l’expedició de certificats per part de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià en la pàgina web: http://www.cece.gva.es/polin/val/jqcv.

El Reial decret 981/2013 (BOE 310, 27.12.2013) estatal que traspassa eixes funcions a la Generalitat valenciana indica:

La Generalitat de la Comunitat Valenciana coŀlaborarà amb l’organització coŀlegial de gestors administratius corresponent a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana en la confecció i redacció del temari de les proves per a l’obtenció del títol de gestor administratiu, especialment a fi de garantir el coneixement de la normativa autonòmica i de l’idioma valencià.

Semblava que el requisit era per a obtenir el títol de gestor administratiu, però l’ordre de la Generalitat aplica l’obligació al fet de disposar personal que acredite una capacitació mitjana en valencià.