La Vanguardia també en català

Ahir va apareixer —¡ja era hora!— l’edició en català del diari La Vanguardia. Ho comenten en El Punt (03.05.2011):

‘La Vanguardia’. cat

Avui neix l’edició en català de ‘La Vanguardia’, identificada amb una pestanya verda a la capçalera, després de 130 anys d’història

Dia històric per la premsa que s’edita a Catalunya. El rotatiu degà La Vanguardia, que va néixer el 1881, treu avui a la venda la seva edició en català, després de 130 anys d’història en castellà –a principis de febrer va celebrar el seu aniversari–. Segons va destacar David González, redactor en cap de l’edició en català, “es posa fi a una anomalia”. Es tracta, per tant, d’un signe de normalitat.

[…]

Pel que fa estrictament a les qüestions lingüístiques, l’edició en català de La Vanguardia no serà una traducció automàtica dels continguts de la versió en castellà. Els mateixos periodistes i coŀlaboradors triaran en quina llengua volen escriure i, amb l’ajuda de traductors i correctors d’estil, es responsabilitzaran de l’elaboració de la peça en l’altra llengua.

Màrius Serra ens en dóna una mostra i un petit reportatge sobre el primer dia de la versió en català en «La vigília de l’endemà». Per cert, el web no té encara versió catalana.

Cares i ulls en la xarxa

Amb cara i ulls

La xarxa ens ens ha permés coŀlaborar en una iniciativa innovadora ben important com és la publicació a través del mecenatge organitzat per Verkami del llibre de Víctor Pàmies i Riudor Amb cara i ulls. L’autor comenta:

Ja han passat gairebé dos mesos des del tancament exitós del meu projecte d’autopublicació d’un diccionari amb dites sobre l’ull, Amb cara i ulls, a través de Verkami i arriba l’hora de començar a complir els meus compromisos.

El llibre ja és una realitat, ja tinc les caixes a casa i estic començant la distribució, en mà, als qui us conec personalment i la distància no és un problema, o a través del correu postal, als qui sou més lluny o no hi ha possibilitats de veure’ns en aquests moments.

Una altra opció és que us els pugui lliurar en alguns dels actes de presentació que estic organitzant. És un calendari obert i, dins de les meves possibilitats, es pot ampliar allà on hi hagi una opció real de fer una presentació organitzada. Contacteu-me i parlem-ne.

De moment, amb un calendari més o menys fix (poden haver-hi encara variacions), hi ha previstes aquestes presentacions:

  • 13 d’abril de 2011. Vallromanes (Casal de Vallromanes) A les 20.00 h
  • 17 d’abril de 2011. Marata (Vallès Oriental). Signatura de llibres al matí
  • 23 d’abril de 2011. Vallromanes. Signatura de llibres tot el dia
  • 28 d’abril de 2011. Vilanova del Vallès (Biblioteca Contravent). A les 19.00 h.
  • 21 de maig de 2011. València (Ca Revolta) Al vespre.
  • 1 de juny de 2011. Barcelona (seu d’Òmnium Cultural). A les 19.00 h (ho intentarem avançar a algun altre dimecres de maig)
  • 10 de juny de 2011. Riudoms (Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar). A les 20.00 h

Segons explica Rosa Lizandra en el seu bloc:

La difusió s’ha fet per Internet, a través del bloc de l’autor, del seu perfil i pàgina de paremiologia a Facebook, del Twitter i dels seguidors de l’estudi que l’autor té del «Top Ten dels refranys catalans a l’actualitat», determinat a través de 1.200 enquestes fetes a través d’Internet. La resposta dels seguidors, que només coneixen l’obra de paremiologia de l’autor per Internet, ha estat positiva i en menys temps del previst s’han recaptat els fons necessaris per tirar endavant el projecte.

Termòmetres d’ús

Ens oferixen els mitjans i les recerques sociolingüístiques dos formes d’enfrontar-se a la realitat de l’ús lingüístic. D’una banda (Avui, 01.04.2011):

El català, més atractiu

El 35 % de població aprèn el català a casa, però el 39,4 % l’assumeix com a llengua pròpia

El 95 % assegura que entén l’idioma del país, però només el 77 % el parla i el 60 % l’escriu, segons el Baròmetre de la Comunicació

El català guanya punts. Un exemple: el 35 % de la població té el català com a llengua inicial —que és la que s’aprèn a casa de petit—, però el 39,4 % la trien com a llengua amb la qual s’identifiquen —és la resposta a la pregunta Quina és la seva llengua?. Aquesta diferència, tot i ser petita, evidencia un cert creixement de l’ús de la llengua catalana i es pot entendre com que guanya capacitat d’atracció. Així ho indiquen les conclusions de l’informe Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i Cultura a partir de 33.000 entrevistes personals.

[…]

Al costat dels elements optimistes que van voler destacar els promotors de l’estudi —sobretot que el català presenta més atracció que el castellà com a llengua d’identificació—, també és cert que es fa palesa encara una gran diferència si es comparen les competències lingüístiques en català i en castellà: el 95 % de la població entén el català; el 77,5 %, el parla, i el 60,6 %, l’escriu; mentre que el 99,9 % entén el castellà; el 99,8 %, el parla, i el 99 %, l’escriu. És a dir, que encara queda molt de camí per córrer.

[…]

D’una altra banda, una visió diferent (Avui, 28.03.2011):

El números desafinen

L’estudi ‘El català, al carrer’, de J.M. Aymà, avalua l’ús oral actual del català

[…]

La conclusió d’Aymà és molt concreta: «Mana el medi ambient lingüístic i l’hem d’enfortir entre tots. No el podem crear fàcilment, però ho hem d’intentar; si un immigrant arriba a un poble en què el 95 % del que es parla és català, aviat s’adonarà, per exemple, que adéu ho diem per acomiadar-nos i en poc temps entendrà el català i l’anirà utilitzant sense conflictes». Això és evident, però molts catalanoparlants passem al castellà amb un trist automatisme i, per tant, que el català no mori depèn d’un esforç coŀlectiu, com demostra aquest estudi impecable de Josep Aymà.

De fet, Aymà és crítica amb l’informe elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Vilaweb, 03.04.2011):

Recuperar l’ús del català al carrer

El sociolingüista Josep M. Aymà qüestiona la metodologia de l’estudi que acaba de presentar el Baròmetre de la Comunicació sobre l’ús del català

[…]

El sociolingüista Josep M. Aymà qüestiona a VilaWeb el mètode que fan servir aquesta mena d’enquestes: «Anem en una línia equivocada perquè el treball basat en enquestes tendeix a sobrevalorar l’individu i les dades que proporciona són, doncs, potencialitats més que no pas fets. Aquestes dades indiquen un grau d’optimisme respecte del català, i això vol dir que hi ha un cert grau de confiança. Però això no és un fet, és una actitud. S’hauria d’aplicar una metodologia que demostrés la realitat estricta per a superar les potencialitats.»

[…]

Aymà surt al carrer cada sis mesos, sempre per les mateixes dates: la segona quinzena de març, un dimecres i el divendres següent, i a final d’octubre, també un dimecres i un divendres. Recorre algunes parts de Ciutat Vella, de l’Eixample i del barri de Gràcia (són barris interclassistes, no són barris extrems, permeten una certa globalitat), i també fa el trajecte de la línia vermella i de la línia verda. «Sempre em poso als mateixos punts, carrers, a les mateixes hores. M’acosto discretament a la gent i escolto si parlen en català o en castellà. Les altres llengües no les compto. Cada dia que surto acabo comptant la parla d’unes dues-centes persones (em baso en la teoria dels grans nombres). Un dia hi passo unes vuit hores i l’altre dia unes sis. He comprovat, curiosament, que el divendres sempre se sent més castellà que no el dimecres. Jo no tinc l’explicació d’aquest fet, però la meva hipòtesi és que se sent més castellà perquè el divendres a la tarda ja hi ha gent que fa festa i baixa de l’àrea metropolitana al centre de la ciutat.»

[…]

Flaixos sobre jutjats, consum i sobre nous parlants de català

Flaixos d'Actualitat

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 70, 30.03.2011) ens envien, entre altres, les informacions següents:

«No canviem de llengua», campanya per a l’ús del català a la justícia

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (ajdlp) ha posat en marxa la campanya «No canviem de llengua. Si vas al jutjat no canviïs de llengua», que té com a objectiu fomentar l’ús del català a l’Administració de justícia a Catalunya.

Davant del fet que només un 3 % de les demandes que es presenten als jutjats i un 17 % de les resolucions judicials són en català, la campanya vol informar la ciutadania sobre el dret fonamental a parlar en català davant l’Administració de justícia. L’Associació facilita la documentació necessària per donar a conèixer els drets dels ciutadans sobre l’ús de la llengua i posa a la seva disposició els serveis informatius de l’entitat davant de qualsevol dubte o aclariment.

Estatut valencià dels consumidors i usuaris

Les Corts Valencianes han aprovat la Llei 1/2011, de 22 de març, de la Generalitat, per la qual s’aprova l’Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana. L’article 8 porta l’epígraf «Drets lingüístics» i preveu el dret dels consumidors d’usar qualsevol de les llengües oficials i el foment de l’ús del valencià.

S’ha publicat al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6487, de 24 de març, i es pot consultar a: http://www.docv.gva.es/datos/2011/03/24/pdf/2011_3372.pdf

Guia El català també és meu

La Plataforma per la Llengua ha editat El català també és meu. Guia per a nous i futurs parlants de català. Aquesta publicació, que es pot descarregar en format pdf des de la pàgina web de l’entitat, és una guia bilingüe (en català i en castellà) que exposa i argumenta els motius i les reflexions de persones que han adoptat el català com a llengua d’ús habitual.

El Congrés Convit lliura els seus premis

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir de la informació següent:

Daniel Olivares i Joan Beltran guanyen els premis Convit

Olivares, un jove informàtic d’Elx, s’ha endut el premi a una iniciativa de promoció per la campanya que ha aconseguit la traducció del You Tube al català, i el tortosí Beltran ha obtingut el Premi a la trajectòria per tota una vida dedicada a l’ensenyament de la llengua

Divendres dia 25, el 2n Congrés Convit es va iniciar amb la taula titulada «Llengua, immigració i empresa als territoris de parla catalana», que va moderar Xavier Graset i que va tenir com a convidats representants dels governs de la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balear i el País Valencià.

Un dels plats forts de la segona jornada del Convit va ser la presentació de pòsters, en concret 20 experiències exitoses de les Illes, Andorra o de Catalunya, i de serveis lingüístics tan diversos com els universitaris, els dels sindicats, de confederacions, entitats, ajuntaments, dels governs, etc., el resum de les quals també és consultable per Internet, des d’on ben aviat es tindrà accés als pdf.

Tot seguit Jordi de Bofarull va encarregar-se de fer públic el resum i conclusions del 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana,

L’engrescadora lletra final a càrrec del reusenc Josep Murgades «Per paraules que són accions, les vostres. Aŀlocució als coŀlegues dels serveis territorials de llengua» va donar pas a la cloenda de les sessions a càrrec d’Empar Pont, regidora de Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus.

Premis per a Elx i Tortosa

Durant el dinar de cloenda es van desvelar els guanyadors dels premis Convit, que van lliurar Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus; Jordi Agràs, director territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Empar Pont.

Daniel Olivares, un jove informàtic d’Elx, es va endur el Premi Convit a una iniciativa de promoció de la llengua per la campanya que, a través de la xarxa flog.cat, va aconseguir la traducció del You Tube al català.

D’altra banda, Joan Beltran, de Tortosa, va obtenir el Premi a la trajectòria de promoció de la llengua per tota una vida dedicada a l’ensenyament de la llengua, a la publicació de manuals i a l’estudi i difusió de l’estàndard occidental.

La sobretaula va ser amenitzada per les jotes improvisades de Joseret de Tortosa.

Tot seguit, els assistents que ho van desitjar van seguir una visita guiada al Gaudí Centre i a l’exposició “Ara toca festa”.

El Convit l’han organitzat la Regidoria de Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, la Direcció General de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili i la Cambra de Comerç amb la coŀlaboració de la Xarxa Vives d’Universitats, el Govern d’Andorra, l’Ajuntament de Perpinyà i la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears.

Font: Direcció General de Política Lingüística

El pla lingüístic del Consell de Mallorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El Consell de Mallorca adapta el Pla de normalització lingüística

El Consell de Mallorca adapta el Pla de normalització lingüística de la institució a les directrius del Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears i fa un repàs a les actuacions duites a terme durant aquesta legislatura en matèria de política lingüística

El Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de Normalització Lingüística, ha fet enguany una passa més en la responsabilitat d’impulsar el procés de normalització lingüística amb el procés d’adaptació del Pla de normalització lingüística del Consell de Mallorca (pnl), fet per la Universitat de les Illes Balears l’any 2004, al Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears (pgnl), aprovat pel Consell Social de la Llengua Catalana i ratificat pel Govern de les Illes Balears recentment.

Aquesta adaptació suposa incorporar-hi totes les actuacions que el pla general assigna als consells insulars i que no es recollien al pnl inicial, un document de treball que ha estat el full de ruta que ha guiat totes les accions en matèria de normalització lingüística que ha duit a terme el Consell de Mallorca des de 2004.

També s’hi incorporen molts d’aspectes prevists en el Reglament de regulació de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de competència del Consell Insular de Mallorca, de 1989. Així mateix, amb la intenció de donar resposta a la necessitat de coordinació amb accions d’altres institucions, de complementar objectius i d’evitar duplicitats innecessàries, s’han eliminat les accions que, de forma clara, ja assumeixen altres entitats o que el pla general ja assigna a uns responsables concrets. Malgrat això, emparats pel mandat estatutari i la Llei de normalització lingüística de 1986, s’ha decidit mantenir accions de suport ja previstes al PNL inicial perquè el Consell pugui continuar duent-les a terme si ho considera convenient.

Els canvis que s’han produït en els darrers anys, entre els quals cal destacar els efectes de la globalització, l’expansió dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies i l’increment de la població d’origen immigrant, han delimitat els àmbits en què s’ha d’incidir actualment. El pla general preveu les àrees d’actuació següents: usos oficials, educació i formació, mitjans de comunicació i noves tecnologies, lleure i associacionisme, activitats socioeconòmiques, institucions sanitàries i assistencials, relacions institucionals, manifestacions culturals i artístiques, i campanyes informatives i promocionals.

S’ha considerat adient que l’adaptació que s’elabora en aquest moment tengui la mateixa organització que el pla general, treball més recent, consensuat i d’incidència global sobre el conjunt de la societat balear. Així doncs, les dotze àrees en què s’organitzava el pnl inicial s’han reestructurat en les nou àrees d’actuació que presenta el pla general i se n’ha redistribuït el contingut de la manera següent: cada àrea formula els objectius i aquests s’especifiquen en sectors, dins els quals es concreten les accions que es pretenen dur a terme.

Les accions que s’hi preveuen tenen un caràcter obert, que n’ha de permetre l’actualització constant. Amb aquesta finalitat, la Direcció Insular de Política Lingüística preveu desplegar aquest document orientador en plans d’actuació anuals (anys naturals), el primer dels quals tindrà data de termini el 31 de desembre de 2011.

Segons la directora insular de Normalització Lingüística, Rosa Barceló «cal entendre aquesta iniciativa com una passa més en el procés de normalització lingüística perquè, amb una voluntat integradora, els ciutadans de Mallorca puguin desenvolupar-se i intercomunicar-se sense destruir els recursos lingüístics i culturals que ens constitueixen i ens identifiquen».

Direcció Insular de Política Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni
Consell de Mallorca
Pl. de l’Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 597

www.conselldemallorca.cat

Els deures lingüístics municipals en Internet

El valencià té un racó molt important a la xarxa. De fet, la xarxa és un espai de comunicació, expressió i llibertat enfront de les censures polítiques a què són tan aficionats els governs valencians, sobretot pel que fa a la creació d’un espaic comunicatiu públic en català. Tanmateix, els poders públics continuen traslladants els seus prejudicis i incompliments també a eixe espai (El Punt, 11.03.2011):

Només la meitat dels webs dels ajuntaments parlen en valencià

Un estudi revela que gairebé el 54% dels consistoris que tenen presència a Internet disposen de versió en la llengua pròpia

S’avança a la xarxa però de manera «precària» i «lenta»

[…]

Sobre el total de municipis amb web, un 46,1 % disposa de versió única en espanyol, un 44,3 % té web bilingüe i només un 9,6 % té versió única en valencià. Si mirem només els municipis de domini lingüístic valencià, els percentatges són del 30,4 % amb versió única en espanyol, un 56,5 % bilingüe i un 13,1 % amb versió única en valencià. A més, hi ha un 61,8 % de casos de webs amb versió en valencià en els quals es detecta la falta d’alguns continguts.

Una altra dada interessant és analitzar la presència del valencià en funció de la demarcació, en el cas de municipis de domini lingüístic valencià. A Alacant és del 49,5 % (50 sobre 101 municipis), a Castelló del 89,3 % (67 sobre 75) i a València del 72,4 % (144 sobre 199).

[…]

La TV3 al País Valencià i la legalita vigent

Mentres el tribunal suprem espanyol hi fica cullerada, podem continuar simpatitzant amb algunes persones del món judicial que continuen prenent-se la seua faena seriosament i actuen d’acord amb la legalitat i mirant que el poders públics respecten els drets dels ciutadans. És el cas ja conegut de dos jutges del tribunal superior de justícia valencià (El Punt, 11.03.2011):

TV3 divideix els jutges

Dos magistrats del TSJ valencià emeten vots particulars contra les multes en una sentència favorable a Camps pel conflicte de TV3

[…]

En primer lloc, els magistrats discrepants creuen que es tracta d’una multa «desproporcionada», atès que la FRM no té cap ànim de lucre.

D’una altra banda, els vots particulars adverteixen que la Generalitat Valenciana considera la FRM un operador de televisió, quan en realitat l’entitat només es dedica a transportar el senyal d’una altra cadena, una activitat no tipificada com a delicte.

Igualment, tots dos magistrats expressen els seus dubtes sobre la competència del govern valencià, atès que les emissions es fan per uns canals d’assignació estatal.

[…]

Les jornades d’Alcoi sobre la llengua en el món socioeconòmic

Ferran Isabel ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

XVI Jornada de Sociolingüística d’Alcoi 2011

El valencià al món socioeconòmic

Dissabte 2 d’abril de 2011
Universitat Politècnica de València
Campus d’Alcoi

Objectiu
Analitzar la presència del valencià al món socioeconòmic en els seus diversos vessants –alimentació i distribució, entitats financeres, empreses d’oci, societats esportives… – i la implicació de la societat civil en aquest àmbit.

Programa

9 – 9.30 h Recepció i lliurament de la documentació

9.30 – 10.30 h Inauguració a càrrec d’un representant institucional de la Universitat Politècnica de València
Conferència inaugural «L’economia valenciana i el valencià», Vicent Soler, Universitat de València
Presenta: Enrique Masiá, director del Campus d’Alcoi

10.30 – 11.15 h Experiències de la societat civil per a la normalització del valencià al món socioeconòmic:
– Àlvar Kuhen, Plataforma per la Llengua
– Jaume Piquer, De tot CAT, Ajuntament de Girona.
Modera: Vicent Santamaria, Ajuntament de Cocentaina.

11.15 – 11.45 h Café i visita de l’exposició «Enric Valor. El Valor de les paraules» (avl), a la sala d’exposicions del campus.

11.45 – 12.30 h Taula redona: «El paper de les cambres de comerç i l’empresa en la promoció del valencià en l’àmbit socioeconòmic»:
– Julia Company, Cambra de Comerç d’Alcoi
– Pau Caparrós, Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga Presenta: Jordi Giménez, Ajuntament de Petrer.

12.30 – 13.15 h Taula redona: «Les entitats bancàries i el valencià»
– José-Rafael Revert, Caixa Ontinyent
– Josep Soriano, Caixa Popular
Modera: Josep Sanchis Ajuntament d’Ontinyent

13.15 – 14.15 h Taula redona: «El valencià en les empreses d’alimentació i distribució»
– Jordi Colomina, Eroski
– Pere Palés, Terra Valenciana
Modera: Sònia Blázquez, Ajuntament de Xàtiva

14.30 – 16 h Dinar al restaurant del campus

16 – 17.15 h Taula redona: «El valencià en la relació amb els usuaris»
– Albert Forcades, Abacus
– Paquibel Server, Rolser
– José Manuel Plaza, Movistar
– Unión Alcoyana
Modera: David G. Sirvent, Ajuntament de Mutxamel

17.15 – 17.45 h Ponència: «Cultura i economia en valencià», Pau Rausell, Universitat de València

17.45 – 18.30 h Taula redona: «El valencià en les societats esportives»
– Lucía Pascual Gisbert, Fundació CD Alcoyano
– Víctor Agulló Calatayud, Federació de Pilota Valenciana
– Geno Doménech, Llevant UE
Modera: Jordi Davó, Universitat d’Alacant

18.30 – 18.45 h Cloenda a càrrec de les institucions organitzadores

19 – 20.30 h Espectacle amb motiu del centenari del naixement d’Enric Valor: Rondalles valencianes: el musical, a càrrec de Vol de Núvol.
Cafeteria de la upv Alcoi.

Lloc
Universitat Politècnica de València. Campus d’Alcoi
Sala de graus Roberto García Payá
Edifici de Carbonell, plaça de Ferrándiz i Carbonell
03801 Alcoi

Inscripció
25 euros. Inclou: matrícula, documentació, dinar, certificat d’assistència i entrada a l’espectacle
El termini per a inscriure’s finalitza el 30 de març de 2011.
A l’enllaç
http://www.alcoi.upv.es/attachments/1163_110316150454.pdf
podeu trobar el tríptic amb el programa complet, així com la forma d’inscripció, que podrà ser per mitjà de la pàgina web www.cfp.upv.es o remetre-la per fax al 96 652 85 33 o a l’adreça cfpalcoi@cfp.upv.es.

Organitzen
Universitat Politècnica de València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut d’Estudis Catalans – Delegació d’Alacant, Ajuntament d’Alcoi, Centre Ovidi Montllor i Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià.

Coŀlaboren
Universitat d’Alacant, Universitat de València, Universitat Jaume I i Universitat Miguel Hernández d’Elx

Més informació
Universitat Politècnica de València
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística
Centre de Formació Permanent del campus d’Alcoi
96 652 84 84
cfpalcoi@cfp.upv.es
http://www.cfp.upv.es

Font: Josep Cortés (Àrea de Promoció i Normalització Lingüística. Universitat Politècnica de València)