La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens ha fet arribar la nota de premsa seguent:
El Parlament aprova la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que converteix Catalunya «en l’únic país de la UE amb tres idiomes oficials en un mateix territori»
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que regula l’ús oficial de la llengua occitana a Catalunya i l’Aran i que, segons ha destacat el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, converteix Catalunya «en l’únic país de la Unió Europea amb tres idiomes oficials en un mateix territori». «Aquesta llei és un exemple d’allò que és aquest país, una terra que respecta i reconeix la seva pluralitat», ha manifestat el vicepresident en la seva intervenció al ple de la cambra, que ha fet en català i aranès. Josep-Lluís Carod-Rovira ha subratllat la importància del text, «una llei de reconducció històrica» que atorga a l’occità «una protecció, un reconeixement oficial i un prestigi dels quals no havia gaudit mai». Al ple han assistit el Síndic de l’Aran, Francesc Boya; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i els membres de la ponència de la llei.
El vicepresident del Govern ha explicat que la Llei de l’occità «ha de protegir els drets dels occitans a Catalunya, garantir els drets lingüístics dels aranesos i donar possibilitats de supervivència amb dignitat i amb futur a aquesta llengua que va iniciar el seu caminar amb els trobadors, en l’inici del miŀlenni passat». És per això, ha dit, que es tracta d’una llei pels aranesos, els catalans i els occitans. I és que, ha manifestat, «amb aquesta llei reconeixem el valor específic de l’aranès, donem recursos de protecció a tothom que vulgui utilitzar l’occità a la Vall d’Aran i projectem que un procés de garanties sigui present en l’administració, l’educació, els mitjans de comunicació i les activitats culturals». Ha recordat en aquest sentit que amb la nova llei s’estén l’aranès per tota l’administració catalana, es promou la seva presència en àmbits tan diversos com la universitat, la formació d’adults, la cultural o l’onomàstica: «Fem una llei de protecció social de la llengua pròpia de l’Aran», ha sentenciat.
Per Josep-Lluís Carod-Rovira, és «una bona llei» per Catalunya, l’Aran i Occitània. En el cas de Catalunya, ha explicat, perquè «recupera la legitimitat d’una llengua que és part del nostre patrimoni cultural i històric». I en el cas de l’Aran i Occitània perquè «permetrà que la seva identitat sigui reconeguda de forma indiscutible». «Els occitans de tot el món guanyen amb aquesta llei una legitimitat que no tenien, una justificació imprescindible i una potenciació legal de la seva identitat», ha manifestat. De fet, el vicepresident ha anat més enllà en considerar que amb la norma «reconstruïm un espai jurídic de relació entre els catalans i els occitans», que potenciarà les relacons entre tots els territoris de llengua occitana, facilitarà l’establiment d’acords i convenis amb institucions i entitats i promourà també la projecció exterior de la llengua.
L’occità, llengua oficial
La llei regula l’oficialitat de l’occità a Catalunya i a l’Aran, en aquest cas com a llengua pròpia, en compliment del mandat de l’Estatut que en el seu article 6.5 estableix l’oficialitat de l’occità a Catalunya i a l’Aran i en el seu article 50 determina que els poders públics han de protegir el català i l’aranès en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. L’Estatut atribueix a la Generalitat i al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’aranès.
La nova norma garanteix els drets lingüístics generals davant de totes les administracions al territori de l’Aran i de la Generalitat arreu de Catalunya. En l’àmbit institucional, estableix que les administracions i les institucions araneses han d’emprar de manera general l’aranès i que els serveis i els organisme que depenen de la Generalitat a l’Aran han d’utilitzar-lo normalment en les seves relacions administratives i en la difusió d’informació a la ciutadania, sens perjudici del dret dels ciutadans a escollir una altra llengua oficial. Les lleis del Parlament de Catalunya han de ser publicades també en aranès i aquesta versió tindrà caràcter oficial. Proclama també la plena validesa de tota la documentació pública i privada redactada en aranès.
A la resta de Catalunya es reconeix el dret dels occitanoparlants a utilitzar-lo en les relacions escrites amb la Generalitat i a rebre atenció en aquesta llengua en les relacions orals. En l’ensenyament, es regula l’ús de l’aranès com a vehicle d’expressió normal de les activitats docents i administratives dels centres de l’Aran. A Catalunya, s’inclouran en l’ensenyament no universitari continguts sobre la realitat lingüística de l’Aran i la seva relació amb la llengua i la cultura occitanes, mentre que el Govern fomentarà fomentarà també la incorporació d’estudis filològics de llengua occitana. La futura legislació també regula l’ús de l’aranès en els mitjans de comunicació.
Pel que fa a la protecció de l’aranès, la llei regula l’acció conjunta de la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran en l’àmbit de les seves respectives competències per a protegir la llengua en tots els àmbits i sectors i fomentar-ne l’ús social, la difusió i el coneixement. La Generalitat i el Conselh Generau podran subscriure convenis i acords amb l’Estat per garantir l’ús de l’aranès per part dels serveis estatals ubicats a l’Aran per tal de fer efectiu el dret d’opció lingüística de l’aranès.
