Una nova línia en valencià en Xirivella

Escola Valenciana aconseguix una impulsar a través dels tribunals l’ensenyament en valencià, a pesar de la pretensió contrària de la Generalitat valenciana:

El Tribunal Superior de Justícia dóna la raó a les famílies de l’escola Rei En Jaume de Xirivella que demanaven ensenyament en valencià

[…]

És la segona sentència que el tsj falla en aquest sentit després que obligara a la Conselleria d’Educació a rectificar per un cas semblant, el del coŀlegi concertat Sant Cristòfol de Picassent tal com va anunciar Escola Valenciana el 26 de desembre de 2012.


Notícia relacionada:

· «Quiero clase en valenciano, señor juez», El País, 25.02.2013.

El TSJ i la gestió lingüística municipal d’Alboraia

Arran del cas de la supressió de l’oficina d’Alboraia (veg. dtl) i del procés legal que la denúncia de diverses persones i entitats van interposar, una sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià insistix en les obligacions de gestió lingüística que han d’atendre els ciutadans (El Punt, 22.11.2012):

El TSJ anuŀla la supressió de l’Oficina de Promoció Lingüística d’Alboraia

L’Ajuntament va adoptar la decisió en 2009 per raons econòmiques i perquè assegurava que «els funcionaris coneixen amb suficiència el valencià»

El Tribunal considera que el consistori suprimint l’oficina i no acreditant altres medis incompleix l’obligació de promoure la recuperació del valencià i fomentar-ne el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana

En el web d’Acció Cultural del País Valencià hi ha més informació i també la sentència (veg. pdf), que assenyala, entre altres coses:

L’article 6.5 de l’estatut d’autonomia valencià disposa que «s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià», així mateix, del preàmbul i dels articles 28 i 33 de la Llei 4/1983, d’Ús, deriva una específica obligació per als ajuntaments de fomentar l’ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans que en depenen, així com en les activitats professionals, mercantils, laborals , sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives. Finalment, l’article 2 del Reglament municipal de promoció del valencià, en les seves lletres b i c), subsistents després de la modificació d’aquest, assenyalen entre els seus objectius «promoure la recuperació del valencià i fomentar el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana» i «fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’administració local i el municipi d’Alboraia».

Ah, la sentència està redactada en castellà. Pel que sembla, les obligacions lingüístiques encara no s’han instaurat convenientment en l’àmbit de la justícia.

La promoció de l’ús de l’èuscar en 2012

El butlletí Euskararen Berripapera (núm. 223; pdf) ens acosta les dades següents sobre la promoció de l’ús de l’èuscar al País Basc:

El Pla General de Promoció de l’ÚS de l’Èuscar en 2012

[…]

Actualment 157 entitats locals han soŀlicitat subvencions per desenvolupar estos plans (i en total són 171 les que estan desenvolupant el pla). No hi ha dubte que el fet d’haver habilitat subvencions (les tres diputacions també oferixen ajudes) ha afavorit este increment. Pel que fa al 2012, el Govern Basc ha aportat 1.630.000 euros i ha subvencionat 2.960 activitats realitzades per entitats locals per a impulsar el basc. L’any passat, però, es van subvencionar 2.082 activitats.

L’arrelament lingüístic

Segons Miquel Noguer en el El País («Cataluña exige catalán y castellano a los inmigrantes», 21.03.2012):

Els immigrants que residixen a Catalunya i que vullguen obtindre el certificat d’arrelament, legalitzar la seua situació o demanar la reagrupació familiar, hauran d’acreditar un coneixement mínim de català i de castellà. Així ho han pactat la Generalitat i les dos associacions de municipis, institucions que demanaven l’establiment d’uns criteris comuns en la concessió d’estos certificats no només en l’àmbit lingüístic, sinó també pel que fa a habitatge i el treball. Estos certificats són obligatoris per a iniciar els tràmits davant el Ministeri d’Interior, però no són vinculants.

El titular, com és habitual, carrega les tintes amb l’«exige», però la lectura de l’article aclarix que la qüestió lingüística serà «un dels elements a tindre en compte» i que n’hi haurà prou havent fet vint hores d’un curs de la llengua que no es conega.

La feble consolidació de la gestió lingüística municipal

Hi ha notícies relacionades amb els servei lingüístics municipals que resulten sorprenents i que són un símptoma que l’administració encara no ha resolt clarament els seus deures pel que fa a la gestió lingüística:

Meliana elimina la oficina de promoción del valenciano

El PP argumenta que la técnico de normalización lingüística sólo traducía las actas de plenos municipales

[…]

«Actualmente, cada área del ayuntamiento ya tiene a gente cualificada en el empleo correcto del valenciano», afirmó Cuesta. «Además, la técnico no estaba a jornada completa y sólo se dedicaba a la traducción al valenciano de las actas de los plenos».

Levante, 13.12.2011

Benetússer elimina la plaza de técnico lingüístico porque la titular trabajaba desde Madrid

El equipo de gobierno de Benetússer ha decidido amortizar la plaza de la técnica encargada de la Oficina de Promoció i Ús del Valencià porque «vive en Madrid y sólo trabajaba vía telemàtica», tal como explicaron ayer fuentes municipales. En su puesto ha situado a una profesora de la Escuela de Personas Adultas, a la que únicamente abona «las traducciones que hace», sin sujetarla a ningún tipo de contrato laboral con el consistorio, por lo que su trabajo «sale mucho más barato».

Levante, 14.12.2011

D’una banda, en el cas de Benetússer, tenim una nova demostració que el teletreball funciona, tot i que la resta de la notícia fa entendre que els polítics preferixen tindre el personal collat de ben a prop. La qüestió de l’economia, en canvi, no crec que la pugam aclarir mai del tot, almenys mentres no s’establixca la transparència en eixe àmbit. Quant a Meliana, talment com s’edevenia en Alboraia, el suposat fet que hi haja tant de personal capacitat en valencià en eixe ajuntament mos ha de fer més exigents amb l’exigència del compliment dels seus deures lingüístics. Esperem que estos casos tinguen més fonament i consistència que el de Dénia.

L’anormalització a Dénia: acomiaden el tècnic lingüístic

El tècnic lingüístic de l’ajuntament de Dénia —en situació precària d’interinitat— ha estat acomiadat per l’alcaldessa Ana Kringe. Segons informa Alfon Padilla en el diari Levante (18.01.2012):

La alcaldesa de Dénia echa al técnico municipal que alertó de que no se usaba el valenciano

Ana Kringe, del PP, descabeza la oficina de promoción lingüística al suspender de empleo y sueldo durante quince meses a su responsable

El Ayuntamiento de Dénia se ha quedado sin técnico superior de Normalització Lingüística. Además, su Oficina de Promoció del Valencià está desde hoy descabezada. La alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha suspendido de empleo y sueldo durante 15 meses al citado técnico, Josep Andrés Torres. Este trabajador recibió ayer la última resolución de la alcaldesa. Le deniega la solicitud de suspensión temporal de la sanción y le comunica que hoy ya no acuda al ayuntamiento. Ese castigo de 15 meses sin empleo ni retribuciones supone mucho más. «La separación de funciones para un funcionario interino comparta la pérdida de su puesto de trabajo», indica la resolución. Por tanto, es un despido.

[…]

En sus alegaciones, este trabajador municipal ha inferido del expediente y de la «desproporcionada» propuesta de sanción que se estaban tomando represalias contra él.
Los otros tres meses de suspensión de empleo y sueldo son por «desconsideración» a un superior jerárquico. El técnico reprochó en un correo electrónico a la jefa de gabinete de alcaldía que «recurriera a mentiras» Ahora se le sanciona no porque pudiera llamar mentiroso a un compañero, sino porque «el destinatario de las manifestaciones» es su superior, es decir, «la persona que gestiona y coordina la Oficina de Promoció del Valencià».

El castigo al técnico superior de Normalització Lingüística implica desmantelar la oficina del valenciano. Su responsable está a todos los efectos despedido. Ahora un auxiliar administrativo se hará cargo. Este desenlace daría para hacer otro informe sobre el interés que demuestra el gobierno local (PP y Centre Unificat) por promover el valenciano.

Per sort, els tècnics lingüístics estem aprenent a fer servir els procediments judicials i esperem que el company de Dénia tinga més èxit en els tribunals que la que li ha oferit la pràctica ètica i política dels dirigents de l’ajuntament de Dénia.

L’anormalització a Dénia

El company tècnic lingüístic de l’Ajuntament de Dénia fa la seua faena ben feta, però hi ha polítics que preferixen incomplir les lleis i, això sí, que no es sàpia, com ara l’alcaldessa de Dénia pel Partit Popular Ana Kringe (Información.es, 14.11.2011):

Expedientan al técnico de Normalització de Dénia por criticar que no se use el valenciano

El gobierno del PP amenaza con despedirlo por un informe que advierte de que los rótulos comerciales infringen la Llei d’Ús

Alfons Padilla

Enfrentado a una posible falta muy grave que incluso puede acarrearle el despido por hacer su trabajo. En esa situación está el técnico superior de Normalització Lingüística de Dénia, Josep Andrés Torres, a quien el ayuntamiento, a instancias de la alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha abierto expediente disciplinario por realizar un informe en el que advertía de que los nuevos rótulos comerciales y turísticos de la campaña municipal Dénia Shopping incumplen la Llei d’Ús y Ensenyament del Valencià, así como varias disposiciones legales de la Generalitat sobre promoción del valenciano. Que estas señales prácticamente han desterrado el valenciano salta a la vista. Además, se utilizan mal los topónimos e incluso hay errores graves de ortografía.

Pero, en lugar de preocuparse por fomentar el valenciano y corregir las faltas, el gobierno de Dénia parece que ha puesto todo su empeño en castigar al trabajador. Y eso que el técnico, a quien primero avisó de que en los rótulos predominaba abrumadoramente el castellano (las señales horizontales están sólo en este idioma), fue a la alcaldía. Lo hizo a finales de 2010 y pidió un cedé de los carteles para poder corregirlos. No hubo respuesta.

[…]

Podeu anar a Dénia i fer queixes per la retolació incorrecta, o mirar el web de l’Ajuntament de Dénia, que conté en la versió en valencià documentació únicament en castellà (com ara la normativa municipal). Les queixes les podeu enviar al mateix ajuntament o al síndic de greuges.

El nom oficial de Guadasséquies

Com que ha desaparegut el cidaj de la Generalitat valenciana i la informació que dóna el servei alternatiu del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana és poc precisa, ens assabentem a través dels Flaixos d’actualitat (núm. 80, 02.11.2011) de la Generalitat de Catalunya de l’oficialització del nom valencià de Guadasséquies:

Decret 155/2011, de 21 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Guadasequies per la forma exclusiva en valencià de Guadasséquies. [2011/10757] (docv número 6.636, 24.10.2011; [pdf])

Oposició a Borriana del grup C1

L’Ajuntament de Borriana a anunciat la convocatòria d’una oposició de «traductor corrector de valencià»:

Bases que han de regir les proves selectives per a cobrir una plaça de traductor corrector de valencià vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest ajuntament

[…]

PRIMERA. OBJECTE DE LA CONVOCATÒRIA
És objecte de la present convocatòria la provisió en propietat d’una plaça de TRADUCTOR CORRECTOR DE VALENCIÀ, vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest Ajuntament, inclosa en l’oferta pública d’ocupació, aprovada per acord plenari del dia 4 de febrer de 1999, enquadrada en l’escala d’administració especial, subescala serveis especials, classe comeses especials, i dotada amb les retribucions corresponents al grup C/subgrup C1, nivell de complement de destinació 20, el complement específic establit per la corporació i altres emoluments que corresponguen conformement a la legislació vigent.

[…]

Podeu consultar les bases en el bop de Castelló (núm. 127, 15.10.2011).