Editor de matemàtiques en Barcelona

Xavier Rull envia a través d’Infozèfir l’oferta següent:

Editorial líder en el sector del llibre de text (ESO i Batxillerat) a Catalunya cerca, per a la seva oficina de Barcelona, un editor de matemàtiques.

Es demana:
­— Llicenciatura en matemàtiques, física enginyeria o similar (no es trindran en compte candidats que no compleixin aquest requisit).
­— Alt domini de la llengua catalana (nivell D o equivalent, es valorarà el nivell K).
­— Experiència editorial en llibres de text i/o experiència docent en l’àrea de les ciències, la matemàtica o la física.
­— Coneixements en:
· Edició, preparació dels originals.
· Control de continguts didàctics.
· Gestió de projectes editorials amb col·laboradors externs.

Es valorarà el domini de l’anglès. Incorporació immediata

S`ofereix:
­— Contracte de durada determinada.
­— Jornada labora completa, de 8:30 a 17 hores.

Cal enviar les sol·licituds a: recruiting_spain.mcgraw-hill.com@mcgraw-hill.com i indicar a l’assumpte «Editor de matemàtiques».

Font: McGraw-Hill/Interamericana

Termes nous en el DOGC núm. 6.122

El Consell Supervisor del Termcat va aprovar durant el tercer quadrimestre de 2011 termes i accepcions per a diversos camps de coneixement. Els hem recopilat a continuació (dogc, 6.122, 07.05.2012; [pdf]):

[Alimentació. Begudes] roibos, snack [en]
[Botànica] citroneŀla, herba llimona,
[Ciències de la salut] alliberament (sin. compl. alliberació), alliberament modificat, alliberament pulsatiu, alliberament retardat, alliberament sostingut, aturada cardíaca (sin. aturada cardiorespiratòria), comprimit bucal, comprimit bucodispersable, comprimit d’alliberament modificat, comprimit d’alliberament pulsatiu, comprimit d’alliberament retardat, comprimit d’alliberament sostingut, reanimació cardiopulmonar (sin. ressuscitació cardiopulmonar; sigla: RCP), ressuscitació (sin. compl. reanimació cardiopulmonar; sigla: RCP), suport vital
[Dret] resolució de conflictes, resolució de conflictes en línia (sigla: RCL), resolució de conflictes extrajudicial (sigla: RCE)
[Ensenyament] menció, mínor
[Esports] agafat -ada al vol, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, batedor -ra, bye [en], cama davant wicket [wicket: en] (sigla: CDW), camp de joc, camp exterior, camp interior, correguda, defensor -ra de wicket [wicket: en], jugador -ra de camp, leg-bye [en], límit exterior, línia de wicket [wicket: en], línia frontal, línia lateral, llançador -ra, llançament nul, marcar una correguda, tirada, over [en], pal, pesca al coup [coup: fr], pesca al toc, pesca fluvial (sin. compl. pesca continental), pilota injugable, pista, raquetbol, soft-ràquet, tombar el wicket [wicket: en], tombat -ada, torn de bat, tots eliminats, travesser, ultimate [en], ultimate de platja [ultimate: en] (sin. compl. ultimate platja [ultimate: en], ultimate sala [ultimate: en], wicket [en], xorrera
[Genètica] inserció, insert, parell de bases (abrev. pb), vector, vector d’expressió, vector de clonatge
[Indumentària] bandana
[Informàtica. Internet] allotjador, allotjament, allotjament de maquinari, franja lliscant, granularitat, memòria en monticle, memòria en pila, monticle, poder
[Meteorologia] cicló mediterrani
[Música] bastons (sin. claves)
[Sociologia] operacionalització (sin. operativització), operacionalitzar (sin. operativitzar)
[Transports] segment, vehicle multisegment, vehicle tot camí

Flaixos sobre traducció, lèxic, legislació i política lingüística

Els últims Flaixos d’Actualitat de la Generalitat de Catalunya contenen, entre altres, les informacions següents:

Nou servei de traducció automàtica amb el suport de la Unió Europea

Un consorci europeu amb el suport de la Unió Europea ha posat en marxa un nou servei de traducció automàtica per a les llengües de la Unió i d’altres. En total hi ha 62 llengües, entre les quals hi ha el català i l’occità. Aquest servei permet la traducció en línia de textos i de pàgines web a partir de diferents sistemes de traducció. Un dels sistemes que hi participa és Apertium, el traductor automàtic desenvolupat per la Universitat d’Alacant.

Accés al traductor:
http://www.iTranslate4.eu

Reial decret llei de mediació

El Govern de l’Estat ha aprovat el Reial decret llei 5/2012, de 5 de març (suplement en llengua catalana núm. 56, de l’endemà), de mediació en afers civils i mercantils. El Reial decret llei conté referències a la tria de la llengua del procediment per les parts (article. 16.1.a) i a l’especificació de la llengua com un dels fets que ha de constar a l’inici del procediment (article 19.1.g).

Es pot consultar a:
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2012/03/06/pdfs/BOE-A-2012-3152-C.pdf

Proves de traducció i interpretació jurades

Durant el 2012 la Direcció General de Política Lingüística no convocarà les proves de traducció i interpretació jurades, que anualment s’han convocat per mitjà d’una resolució que establia les condicions i els calendaris de tot el procediment. Aquest any es publicarà un nou decret de traducció i interpretació jurades que substituirà l’actual (Decret 119/2000, de 20 de març) i que introduirà canvis en la regulació de l’habilitació professional motivats per diversos factors entre els quals hi ha l’adequació a la nova estructura i configuració dels ensenyaments universitaris d’acord amb els criteris de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Així doncs, aquest any no hi haurà resolució de convocatòria de proves, però sí que es pot sol·licitar l’habilitació mitjançant titulació universitària en matèria de traducció i/o interpretació tal com es regula en l’actual Decret 119/2000.

Actualització del Lèxic de fàrmacs

S’ha actualitzat el diccionari en línia Lèxic de fàrmacs amb la incorporació de noves denominacions de fàrmacs seleccionats pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El TERMCAT n’ha dut a terme la revisió terminològica. El diccionari conté prop de 3.000 termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac, i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Més informació:
http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/260/

Nomenament dels membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya múmero 6101 de 3 d’abril de 2012 ha publicat el nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. La Xarxa Tècnica de Política Lingüística és l’òrgan que ha de donar suport tècnic a la Direcció General de Política Lingüística i a la Comissió Tècnica de Política Lingüística en cadascun dels departaments de l’Administració de la Generalitat en l’aplicació de la política lingüística del Govern.

Més informació:
– Xarxa Tècnica de Política Lingüística
– Resolució CLT/580/2012, de 12 de març, de nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística [pdf]

L’arrelament lingüístic

Segons Miquel Noguer en el El País («Cataluña exige catalán y castellano a los inmigrantes», 21.03.2012):

Els immigrants que residixen a Catalunya i que vullguen obtindre el certificat d’arrelament, legalitzar la seua situació o demanar la reagrupació familiar, hauran d’acreditar un coneixement mínim de català i de castellà. Així ho han pactat la Generalitat i les dos associacions de municipis, institucions que demanaven l’establiment d’uns criteris comuns en la concessió d’estos certificats no només en l’àmbit lingüístic, sinó també pel que fa a habitatge i el treball. Estos certificats són obligatoris per a iniciar els tràmits davant el Ministeri d’Interior, però no són vinculants.

El titular, com és habitual, carrega les tintes amb l’«exige», però la lectura de l’article aclarix que la qüestió lingüística serà «un dels elements a tindre en compte» i que n’hi haurà prou havent fet vint hores d’un curs de la llengua que no es conega.

La marca del gènere

La companya Immaculada Navarro, tècnica lingüística de la Generalitat valenciana, ha tingut temps i ànim per a intervindre (Levante, «Alcaldessa, fornera, jutgessa, peona, música, fontanera…», 07.03.2012) també esta vegada en la polèmica que han iniciat en castellà Ignacio Bosque i la rae amb una extensa i curiosa anàlisi d’algunes guies contra el sexisme en el llenguatge, entre les quals, una de la Generalitat valenciana. L’article d’Imma Navarro conclou amb un petit detall que sembla que no aprecien igual «els acadèmics»:

Tenim les lleis, tenim les paraules, tenim els recursos lingüístics, tenim les acadèmies i tenim els arguments per fer un llenguatge inclusiu, democràtic i respectuós per a totes i per a tots, però falta convicció i determinació en les institucions acadèmiques, on la quota de representació masculina encara supera amb escreix la femenina.

En fi, convindria reflexionar sobre un fet: si bé el gènere gramatical no és «sexista», ¿per què encara són els termes «masculí» i «femení» els que designen els dos gèneres gramaticals? Al remat, si no fem servir altres termes «gens» sexistes com ara proses o rimes masculines i femenines, podríem revisar el nom dels gèneres gramaticals per a mantindre’ls dins d’un camp més lingüístic i gramatical. Llavors, començaria a tindre un poc més de sentit que, per exemple, el «gènere el» («el» per l’article; l’altre gènere seria «la») fóra realment el d’ús genèric o «no marcat». Les paraules es podrien classificar d’acord amb una marca gramatical i verdaderament no «sexista». Seria un primer pas, perquè, és clar, això no evitaria haver de tractar el sexisme —i sobretot el masclisme— en la societat i en els seus usos lingüístics.

Flaixos sobre traducció i sobre coneixements de català a les Balears

El Els Flaixos d’Actualitat (núm. 85, 22.02.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Base de dades de glossaris per a la traducció

L’empresa Torsimany ofereix de manera oberta i gratuïta una única base de dades on es compilen 19 dels glossaris alliberats pel Termcat. La base de dades està preparada per utilitzar-se en entorns de traducció i correcció (sdl Trados, Wordfast, MemoQ…). Segons els promotors, l’ús d’aquesta base de dades afavoreix un increment notable de productivitat en la localització i la recerca de termes en la pràctica professional de la traducció.

Més informació: http://www.torsimany.cat/glossaris.html

Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears

El Govern Balear ha aprovat el Decret 6/2012, de 3 de febrer (boib núm. 19, del 7), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que deroga el decret homònim anterior, 16/2011, de 25 de febrer. El nou Decret no introdueix modificacions en les classes de certificats, però sí algunes en els annexos que els descriuen. S’hi té en compte la desaparició de la Direcció General de Política Lingüística i l’atribució de les seves competències a la Direcció General de Cultura i Joventut. Així mateix, preveu que es pugui encarregar la convocatòria i l’administració de les proves de coneixements de llengua catalana a algun dels ens del sector públic instrumental de l’Administració i, d’altra banda, canvia la composició de la Comissió Tècnica d’Avaluació de Coneixements de Català, en la qual introdueix representants dels quatre consells insulars.

El decret es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2012019/mp5.pdf [pdf]

Conferència sobre Teodor Llorente

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens envia la informació següent:

El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer Navarro, i la secretària de Política Social i Lingüística de la ugt-pv, Pepa Llorca Llinares, els conviden a la conferència que, amb el títol «Teodor Llorente: patriarca de la Renaixença», pronunciarà l’acadèmic Josep Lluís Doménech el pròxim dilluns, 27 de febrer, a les 19.00 hores, en la sala d’actes de la Uugt, i a la posterior inauguració de l’exposició dedicada a l’insigne poeta, declarat Escriptor de l’Any 2011 per l’avl.

Seu d’ugt: Arquitecte Mora, núm. 7 (València)

La feble consolidació de la gestió lingüística municipal

Hi ha notícies relacionades amb els servei lingüístics municipals que resulten sorprenents i que són un símptoma que l’administració encara no ha resolt clarament els seus deures pel que fa a la gestió lingüística:

Meliana elimina la oficina de promoción del valenciano

El PP argumenta que la técnico de normalización lingüística sólo traducía las actas de plenos municipales

[…]

«Actualmente, cada área del ayuntamiento ya tiene a gente cualificada en el empleo correcto del valenciano», afirmó Cuesta. «Además, la técnico no estaba a jornada completa y sólo se dedicaba a la traducción al valenciano de las actas de los plenos».

Levante, 13.12.2011

Benetússer elimina la plaza de técnico lingüístico porque la titular trabajaba desde Madrid

El equipo de gobierno de Benetússer ha decidido amortizar la plaza de la técnica encargada de la Oficina de Promoció i Ús del Valencià porque «vive en Madrid y sólo trabajaba vía telemàtica», tal como explicaron ayer fuentes municipales. En su puesto ha situado a una profesora de la Escuela de Personas Adultas, a la que únicamente abona «las traducciones que hace», sin sujetarla a ningún tipo de contrato laboral con el consistorio, por lo que su trabajo «sale mucho más barato».

Levante, 14.12.2011

D’una banda, en el cas de Benetússer, tenim una nova demostració que el teletreball funciona, tot i que la resta de la notícia fa entendre que els polítics preferixen tindre el personal collat de ben a prop. La qüestió de l’economia, en canvi, no crec que la pugam aclarir mai del tot, almenys mentres no s’establixca la transparència en eixe àmbit. Quant a Meliana, talment com s’edevenia en Alboraia, el suposat fet que hi haja tant de personal capacitat en valencià en eixe ajuntament mos ha de fer més exigents amb l’exigència del compliment dels seus deures lingüístics. Esperem que estos casos tinguen més fonament i consistència que el de Dénia.

Oferta laboral per a traductors d’anglés i francés

Xavier Rull Muruzàbal ens envia a través de la llista Infozèfir l’oferta laboral següent:

Fan falta traductors d’anglès financer que siguin nadius, titulats i amb experiència (combinació anglès > català/castellà i viceversa).
Fan falta traductors de francès que siguin nadius, titulats i amb experiència (combinació francès > català/castellà i viceversa).

Envieu el currículum a: traduccions@inlinguamataro.com

L’anormalització a Dénia: acomiaden el tècnic lingüístic

El tècnic lingüístic de l’ajuntament de Dénia —en situació precària d’interinitat— ha estat acomiadat per l’alcaldessa Ana Kringe. Segons informa Alfon Padilla en el diari Levante (18.01.2012):

La alcaldesa de Dénia echa al técnico municipal que alertó de que no se usaba el valenciano

Ana Kringe, del PP, descabeza la oficina de promoción lingüística al suspender de empleo y sueldo durante quince meses a su responsable

El Ayuntamiento de Dénia se ha quedado sin técnico superior de Normalització Lingüística. Además, su Oficina de Promoció del Valencià está desde hoy descabezada. La alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha suspendido de empleo y sueldo durante 15 meses al citado técnico, Josep Andrés Torres. Este trabajador recibió ayer la última resolución de la alcaldesa. Le deniega la solicitud de suspensión temporal de la sanción y le comunica que hoy ya no acuda al ayuntamiento. Ese castigo de 15 meses sin empleo ni retribuciones supone mucho más. «La separación de funciones para un funcionario interino comparta la pérdida de su puesto de trabajo», indica la resolución. Por tanto, es un despido.

[…]

En sus alegaciones, este trabajador municipal ha inferido del expediente y de la «desproporcionada» propuesta de sanción que se estaban tomando represalias contra él.
Los otros tres meses de suspensión de empleo y sueldo son por «desconsideración» a un superior jerárquico. El técnico reprochó en un correo electrónico a la jefa de gabinete de alcaldía que «recurriera a mentiras» Ahora se le sanciona no porque pudiera llamar mentiroso a un compañero, sino porque «el destinatario de las manifestaciones» es su superior, es decir, «la persona que gestiona y coordina la Oficina de Promoció del Valencià».

El castigo al técnico superior de Normalització Lingüística implica desmantelar la oficina del valenciano. Su responsable está a todos los efectos despedido. Ahora un auxiliar administrativo se hará cargo. Este desenlace daría para hacer otro informe sobre el interés que demuestra el gobierno local (PP y Centre Unificat) por promover el valenciano.

Per sort, els tècnics lingüístics estem aprenent a fer servir els procediments judicials i esperem que el company de Dénia tinga més èxit en els tribunals que la que li ha oferit la pràctica ètica i política dels dirigents de l’ajuntament de Dénia.