Censura i autocensura (1)

En parlarem posteriorment de les repercussions i d’algunes interpretacions tant de l’article com de la tasca dels tècnics lingüístics en l’administració pública valenciana. En primer lloc reproduïxc ací l’article de denúncia aparegut en Levante-EMV el dia 6 d’octubre del 2006:

El PP censura «Lletres Valencianes»

MARC CANDELA

Lletres Valencianes és la revista de la Direcció General del Llibre i Biblioteques de la Generalitat Valenciana, que fins ara havia estat un instrument digne per tal de donar a conèixer la producció editorial valenciana. Fins al número 16 (tardor 2005), aquest objectiu s’aconseguia amb les ressenyes i crítiques que els col·laboradors remetien des del sanitós exercici de la llibertat d’expressió. Però a partir del número 17 (primavera 2006) la publicació ha passat per un procés injustificat de revisió que ha indignat els qui fins ara col·laboràvem en la revista. La decisió ha estat presa per càrrecs polítics del PP, que no han donat la cara en cap moment, i han imposat un model lingüístic que no té res a veure amb el model que la comunitat educativa i editorial valenciana segueix des de les Normes del 32.

Els canvis lingüístics introduïts no responen en cap moment a criteris de correcció, sinó a una concepció abusiva i antidemocràtica de la gestió pública. Les formes verbals, els demostratius, i les paraules i expressions substituïdes són perfectament adequades i reconegudes per les entitats encarregades de la normativa de la nostra llengua, inclosa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per tant, cal apuntar aquesta actuació com una nova agressió al valencià, dins la campanya de desprestigi de la llengua, manipulació partidista i negació de la unitat de la llengua catalana a què ens té acostumat el Govern de la Generalitat.

Lamentem la complicitat d’aquells que formen part de l’AVL i es diuen defensors de la llengua. Més aviat sembla que només estan interessats en les lluites intestines, mentre la Generalitat que els paga censura llibres de text o revistes culturals excusant-se en l’Acadèmia per tal de dur a terme aquesta política nefasta per a la llengua.

Perquè, al cap i a la fi, no sols en som víctimes els col·laboradors, també ho són les editorials valencianes, els usuaris de la llengua i la societat valenciana en general. Denunciem, per tant, aquest nou atac a la llengua i a la llibertat d’expressió que pot matar una revista cultural valenciana. I amb aquest, els intents de mantindre artificialment un conflicte lingüístic generat per uns polítics que, amb consciència i traïdoria, empren les institucions contra la convivència i la cultura de la societat valenciana.

Fem una crida al món editorial, als escriptors i escriptores, a les associacions de defensa de la llengua i a la societat civil en general perquè denuncien aquest nou assetjament contra la llengua i la cultura al País Valencià.

De la nostra banda, només ens queda fer públic que a partir del número 18 de Lletres Valencianes (actualment en impremta i amb col·laboracions encarregades abans de publicar-se el número 17), no tornarem a col·laborar-hi mentre es mantinguen aquestes condicions. Mentrestant, haurem d’assenyalar el Conseller de Cultura, senyor Font de Mora, i el President de la Generalitat, senyor Camps, com a culpables del greuge contra la llengua i la cultura que tenen l’obligació de defensar.

* Signen també Eduard Ramírez, Albert Toldrà, Manel Rodríguez-Castelló, Begonya Mezquita, Rafael Miralles, Jordi Sebastià, Arantxa Bea, Imma Gandia, Anna Gimeno, Pere Calonge, Maria Sirera, Isabel Clara Moll i Vicent Penya.

L’etiquetatge és important

Segons una noticía servida per Entitats.info:

Farggi ja etiqueta en català

L’empresa Lacrem, SA, que comercialitza gelats i pastisseria de marca Farggi, ja etiqueta en llengua catalana. Farggi serveix algunes de les cadenes d’hoteleria més importants de l’estat espanyol, i els seus productes arriben fins i tot a Portugal. Ara, per exemple, les terrines de gelat s’etiqueten en espanyol, català, portuguès i anglès. Això, segons la Plataforma per la Llengua, palesa que l’etiquetatge en català no topa amb impediments significatius. De fet, el multilingüisme a les etiquetes és una pràctica usual de totes les empreses del món. L’empresa també té la pàgina web en català. Des del punt de vista de la responsabilitat social i del respecte dels drets lingüístics, Farggi passa al davant de Frigo, Nestlé i la Menorquina. Ara, la Plataforma per la Llengua ha observat que Frigo i Nestlé comencen a fer publicitat en català als quioscos de gelats, però únicament a l’àrea metropolitana, no pas a tot Catalunya.

Ara caldria que, més que les classes de natura o no sé què —no estic al corrent dels noms de les assignatures dels xiquets—, les classes d’educació física també foren en català, i així tindríem el lot complet: esforç físic i gelat com a recompensa per a continuar practicant i vivint el català.

Assessorament lingüístic d’anglés en la Jaume I

Resolució de 18 de setembre de 2006, del Rectorat de la Universitat Jaume I, per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés en l’escala tècnica superior d’assessorament lingüístic, mitjançant el sistema d’oposició.

Les bases apareixen el DOGV número 5.368 (17.10.2006): [PDF].

La faena que lamentem

El company Toni Lluch té moltes faenes i no té temps d’escriure en este bloc, però m’ha permés que faça públic —més enllà de la llista Migjorn, que és on va aparéixer (05.10.2006 dt)— un memorial per a la reflexió de tècnics i d’acadèmics. Certament, hi trobareu motius de desacord o de discrepància en algun punt, però crec que és una lectura necessària perquè els tècnics lingüístics revisen els seus plantejaments —i és un missatge que podeu complementar amb l’article de Francesc Esteve aparegut en El Temps (núm. 1.165, 10.10.2006) i amb el de Marc Candela i altres (Levante, 06.10.2006). A què es dediquem els acadèmics? D’acord. Però, els tècnics i tècniques lingüístics, a més de lamentar-nos —com em comentava Josep Lozano—, a què ens dediquem realment?

Ací teniu les reflexions del company Toni Lluch:

1. En vint-i-pocs anys de procés de normalització lingüística, hem viscut una successió d’estàndards lingüístics que han anat allunyant-se de les formes més generals per acostar-se a les formes més particulars (concretament, a la llengua oral de València i rodalia); és un cas semblant als de Xile i el Brasil de final del XIX – principi del XX i de Galícia en ple segle XX.
2. Hem creat un organisme normativitzador al marge del ja existent, amb el qual no hi ha cap relació semblant a la que manté la RAE amb les altres acadèmies hispanòfones.
3. Les publicacions lingüístiques institucionals no esmenten la font d’on han begut, moltes vegades literalment, i han generat la impressió d’una llengua sorgida ex novo.
4. Les publicacions lexicogràfiques institucionals valencianes no són notícia per la incorporació de novetats gràfiques (cas del DIEC), de lèxic cientificotècnic (cas del GDLC) o de terminologia especialitzada (cas de les publicacions del TERMCAT); són notícia per la incorporació progressiva de castellanismes, localismes i doblets ortogràfics, i el DOPV n’és un exemple més: fulleja’l i et sorprendràs. Castellanismes (esconyar, empollar, escaquejar, passota), localismes (astò) i doblets (lògic/llògic, il·lògic/illògic, però només lògica o logístic).
5. Les nostres institucions no han participat en cap empresa comuna de promoció de la llengua o la literatura en la nostra llengua, cosa que sí que fan els altres territoris del domini lingüístic, fins i tot amb escriptors valencians.
6. Hem intervingut en l’àmbit escolar per eliminar en els llibres de text qualsevol referència a l’origen i filiació de la llengua.
7. Hem intentat intervenir en àmbits estatals (davant la RAE, davant la Biblioteca Nacional, en l’àmbit de les escoles oficials d’idiomes…) per traslladar la nostra visió particularista a aquests àmbits.
8. Els nostres mitjans de comunicació audiovisuals no mantenen cap intercanvi de programes, obres, actors, comunicadors, etc. amb altres del mateix domini lingüístic, com sí que ho fan les televisions hispanòfones.
9. Les nostres biblioteques no disposen, majoritàriament, de traduccions al català d’obres de la literatura universal, si no és que aquesta traducció ha estat publicada per una editorial valenciana.

Teletreball

Vull felicitar, abans de res, el nostre col·lega Miquel Boronat per aquesta iniciativa periodística-lingüística-reivindicativa-compromesa-moderna-innovadora, que arriba en un bon moment, com totes les seues iniciatives.

Des de fa una temporada estic molt interessada en allò que s’anomena teletreball, que cada vegada s’usa més arreu del món, i que en la nostra feina ens ve com l’anell al dit. Si fem una ullada a l’empresa privada, és evident que aquesta nova modalitat laboral hi té una bona acollida. Els empresaris tenen molt present l’estalvi a l’hora de fer números, i la pela és la pela.

Al nostre treball, a la Generalitat, els traductors i traductores realitzem una tasca diària que, per correu electrònic, des de qualsevol punt del món, podríem resoldre feliçment. No estic dient que fundem una colònia de traductors a Zimbabwe i des d’allí enviem al DOGV les traduccions. Estic parlant d’una possible combinació entre estalvi/temps/eficàcia/practicitat…, conceptes que deriven en un augment de la qualitat de vida, que és del que es tracta, no? Els defensors de l’invent estem convençuts que és una forma d’estalviar temps i diners, tant per a l’empresa com per al treballador.

La SATSI (Secretaria Autonòmica de Telecomunicacions i Sistemes Informàtics) de la Generalitat Valenciana, està treballant en un estudi d’incorporació del teletreball a la Generalitat Valenciana, i en un correu que m’enviaren abans de l’estiu diuen:

Estamos en este momento trabajando en un estudio de incorporación del teletrabajo a la Generalitat donde estamos analizando el tema desde el punto de vista de para qué puestos de trabajo son de aplicación estas técnicas y sobretodo la problemática laboral que hay que vencer para su implantación, ya que desde el punto de vista tecnológico la Generalitat dispone de herramientas suficientes para su implantación. En concreto los objetivos de este estudio son los siguientes:
– Analizar, evaluar y proponer mejoras sobre los sistemas, herramientas y recursos existente dentro de la Generalitat que faciliten el teletrabajo.
– Identificar todos los aspectos organizacionales y las nuevas necesidades de equipamiento.
– Detectar apoyos y barreras y establecer mecanismos para superarlas consiguiendo que el cambio sea aceptado de forma normal.
– Conseguir la participación, involucración y compromiso de todos los beneficiados por el cambio.

No sabem si aquesta idea prosperarà per part de la SATSI, però el que sí que sabem és que si ens interessa el tema hem de currar-nos-el des de la base, com férem quan aconseguírem la reclassificació laboral.

Vull agrair l’interés del sindicat STAPV en aquesta iniciativa, atés que han reflectit en la seua proposta de Decret 34/1999, la idea esmentada:

Disposició final segona. Aplicació de noves tecnologies
Es faculta esta conselleria per a la realització dels estudis i actuacions necessàries per a l’aplicació de les tècniques telemàtiques en l’àmbit de gestió d’este decret.

Una plaça a Benicàssim

A Benicàssim han publicat les bases —en el BOP 103 (29.08.2006)— d’una plaça de tècnic lingüístic de l’ajuntament. Ací les teniu: [PDF]. Em sembla molt positiu que en diguen «tècnic lingüístic», tot i que s’han deixat les barres amb la moció de gènere, detall que hauria d’haver contribuït a evitar el llenguatge sexista.

D’altra banda, almenys en este cas no es tracta de promoure, dinamitzar o fer volantins diversos per a alegria del funcionariat en general i dels polítics en particular. Finalment, el fet que consoliden el lloc dels professionals lingüístics en la plantilla dels ajuntaments és el mínim que requerix actualment el compliment de les obligacions lingüístiques de les administracions públiques.

Carcaixent i dolces

Per fugir de les lamentacions a què tan avesats estem en qüestions lingüístiques —lamentacions ben fonamentades, la major part de les vegades—, em congratule (ei!) d’haver penjat ja en Internet, per a gaudi dels funcionaris en general i dels tècnics lingüístics en particular (en concret de Rubén Cervera, tècnic a Carcaixent), la sentència 765/2006 del Tribunal Superior de Justícia valencià.

La sentència conclou que és del tot raonable que els funcionaris municipals hagen de complir el requisit lingüístic que s’establixca en la relació de llocs de treball, sempre que tinga relació amb les funcions de cada lloc de treball. Així, doncs, de cada lloc de treball. És a dir, cal que la persona encarregada d’eixes funcions tècniques lingüístiques informe sobre el perfil lingüístic de cada lloc de treball.

Sabut això, haurem d’evitar les proclames genèriques a l’hora de fer avançar la capacitació lingüística dels funcionaris municipals, autonòmics i estatals, perquè ja sabem que els tribunals no ho veuen massa clar, excepte en el cas del requisit espanyol establit en la Constitució espanyola.

La insistència és la clau

Una parella de València aconseguí el 26 de juny que el registre civil li entregara el certificat en català del seu matrimoni. Açò seria normal si no fóra perquè la boda se celebrà al mes de desembre del 2003. La parella havia sol·licitat que tant la cerimònia civil com el certificat foren en català, però reberen els papers en castellà. Al març del 2004 reclamaren, però una resolució del 12 de novembre arxivà el cas. El matrimoni insistí i el 20 de juny reclamà de nou apel·lant a una resolució del 1999 en la qual s’afirmava el dret dels ciutadans catalans a obtenir certificats del registre civil en català. Segons el marit, deuria ocórrer el mateix al País Valencià. Sis dies més tard reberen el document en llengua catalana. [Font: El Temps, núm. 1.158, del 22.08.2006]

És a dir, com ja sabíem, cal insistir, tal com han fet el company Rubén a Carcaixent (amb una mica de suport polític, és clar), i ara tenim una altra sentència (765/2006) favorable del TSJ per al requisit lingüístic. (Espere penjar-la prompte en Eines de Llengua.)

Benvinguda, per començar

Vos donem la benvinguda al Diari per a Tècnics Lingüístics (dtl), un nou espai de comunicació i informació de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv) que forma part del projecte global Eines de Llengua.

D’ara en avant tenim un mitjà de comunicació periòdic i permanent. Este diari ha de permetre als membres de la cdlpv mantindre una relació contínua de la manera més eficaç i útil per a tots. Desitgem que siga un mitjà eficaç perquè els treballadors i treballadores lingüístics estigueu al dia de tots els aspectes de les activitats professionals que ens afecten i, a més, que siga un instrument perquè pugueu intervindre amb propostes, crítiques, suggeriments i tota mena d’iniciatives.

La implantació del DNI en valencià

La possibilitat de tindre el documenta nacional d’identitat (DNI) espanyol en valencià encara va haver d’esperar a l’arribada del segle XXI. La novetat va ser tractada en els diaris El País (07.12.2001) i Levante (07.12.2001):