El company Toni Lluch té moltes faenes i no té temps d’escriure en este bloc, però m’ha permés que faça públic —més enllà de la llista Migjorn, que és on va aparéixer (05.10.2006 dt)— un memorial per a la reflexió de tècnics i d’acadèmics. Certament, hi trobareu motius de desacord o de discrepància en algun punt, però crec que és una lectura necessària perquè els tècnics lingüístics revisen els seus plantejaments —i és un missatge que podeu complementar amb l’article de Francesc Esteve aparegut en El Temps (núm. 1.165, 10.10.2006) i amb el de Marc Candela i altres (Levante, 06.10.2006). A què es dediquem els acadèmics? D’acord. Però, els tècnics i tècniques lingüístics, a més de lamentar-nos —com em comentava Josep Lozano—, a què ens dediquem realment?
Ací teniu les reflexions del company Toni Lluch:
1. En vint-i-pocs anys de procés de normalització lingüística, hem viscut una successió d’estàndards lingüístics que han anat allunyant-se de les formes més generals per acostar-se a les formes més particulars (concretament, a la llengua oral de València i rodalia); és un cas semblant als de Xile i el Brasil de final del XIX – principi del XX i de Galícia en ple segle XX.
2. Hem creat un organisme normativitzador al marge del ja existent, amb el qual no hi ha cap relació semblant a la que manté la RAE amb les altres acadèmies hispanòfones.
3. Les publicacions lingüístiques institucionals no esmenten la font d’on han begut, moltes vegades literalment, i han generat la impressió d’una llengua sorgida ex novo.
4. Les publicacions lexicogràfiques institucionals valencianes no són notícia per la incorporació de novetats gràfiques (cas del DIEC), de lèxic cientificotècnic (cas del GDLC) o de terminologia especialitzada (cas de les publicacions del TERMCAT); són notícia per la incorporació progressiva de castellanismes, localismes i doblets ortogràfics, i el DOPV n’és un exemple més: fulleja’l i et sorprendràs. Castellanismes (esconyar, empollar, escaquejar, passota), localismes (astò) i doblets (lògic/llògic, il·lògic/illògic, però només lògica o logístic).
5. Les nostres institucions no han participat en cap empresa comuna de promoció de la llengua o la literatura en la nostra llengua, cosa que sí que fan els altres territoris del domini lingüístic, fins i tot amb escriptors valencians.
6. Hem intervingut en l’àmbit escolar per eliminar en els llibres de text qualsevol referència a l’origen i filiació de la llengua.
7. Hem intentat intervenir en àmbits estatals (davant la RAE, davant la Biblioteca Nacional, en l’àmbit de les escoles oficials d’idiomes…) per traslladar la nostra visió particularista a aquests àmbits.
8. Els nostres mitjans de comunicació audiovisuals no mantenen cap intercanvi de programes, obres, actors, comunicadors, etc. amb altres del mateix domini lingüístic, com sí que ho fan les televisions hispanòfones.
9. Les nostres biblioteques no disposen, majoritàriament, de traduccions al català d’obres de la literatura universal, si no és que aquesta traducció ha estat publicada per una editorial valenciana.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
